19 d’octubre 2010

Un SUPERCAMPIÓ per el LANZA


Carles Garrido conquereix la supercopa catalana
amb el Ripoll en un partit igualat
(1 a 2 davant de La Garriga), i es converteix en
l'únic "supercampió" lanzaroteny.


Segurament, ningú no ha dubtat mai que Carles Garrido és un jugador únic, un crack de talla extraordinària; talla S, seria la que pertocaria amb tota seguretat a aquest tros de jugador, i no pas d'small, sinó de SUPERCAMPIÓ. I és que el 8 del Lanza, després d'un estiu ple d'èxits, va acceptar el repte de portar títols a les vitrines del Comforsa Ripoll. El repte, d'entrada díficil, ell el va fer fàcil, i en el primer partit oficial de la temporada, el 19 de setembre, va contribuir amb un molt bon partit a que el seu equip s'endugués la Supercopa de Catalunya derrotant el vigent campió de lliga, el La Garriga.
Amb aquest trofeu, la figura del Lanzarote engrandeix més el seu palmarès, i deixa entreveure que aquesta temporada pot ser increïble. Alguns companys, li albiren, fins i tot, una participació amb la selecció catalana. Blai Martí deia "a en Carles no se li resisteix mai res. D'aquí poc, no em sorprendria que fos a la selecció. De qualitat, n'hi sobra"; Xavi li responia amb contundència: "Doncs a mi més aviat em sorprendria que no rebés aviat la trucada del seleccionador" .
Només el temps ens dirà què li depara el destí al nostre crack. Des d'aquí, li desitjem molta sort i èxits aquesta temporada que ara comença, i que es guardi coses per a nosaltres, el Lanzarote. Felicitats Supercampió!




Si voleu més detalls sobre el partit, en trobareu a la següent adreça:

http://www.futsal.cat/noticia/164-la-supercopa-per-al-comforsa-ripoll-efs



15 d’octubre 2010

EL LANZAROTE FA OFRENA DELS TÍTOLS

La plantilla en pes ascendeix a Puig l’Agulla per fer ofrena dels trofeus guanyats aquesta temporada a la Mare de Déu.


No hi eren tots, ni molt menys; Carles Garrido, per exemple, tenia compromisos laborals i va haver-se d’absentar. Però van fer el fet. Dijous 26 d’agost, una delegació del Lanzarote, encapçalada, entre d’altres, pel president de la institució, Jordi Camprodon, i el de la Fundació Lanzarote Veterans, Miquel Camprodon, va ascendir fins al santuari de la Mare de Déu de Puig l’Agulla per no faltar a la a hores d’ara tradició de fer-li ofrena dels trofeus i fer una botifarrada de germanor.

Amb l’arribada de l’expedició al santuari, una munió de periodistes i curiosos van rebre la delegació lanzarotenya. Jordi Camprodon va atendre els mitjans de comunicació després de fer la foto commemorativa i va valorar la temporada assenyalant les copes i dient «Heus ací la meva valoració».

VICTÒRIA, I FINS L’ANY QUE VE

EL LNZRT tanca una bona temporada amb una nova exhibició davant un CAT40 valent, però mancat de ritme.

El Lanzarote Futsal va disputar el passat divendres 3 de setembre el darrer partit d’una temporada vibrant en la qual ha tornat a oferir una bona imatge i ha evidenciat el creixement constant de l’equip, cada cop més madur.
Divendres, al pavelló, ambient distès, fair play i futbol sala a dojo que va emergir en tot moment de les botes dels futbolistes lanzarotenys. El CAT40 va patir al llarg del matx la diferència en l’estat de forma de tots dos combinats, per bé que s’hi va saber sobreposar creant perill a prop de la porteria d’un Jordi Saborit atent i encertat. Malgrat la voluntat del rival, les millors ocasions eren pel Lanza, i aviat va avançar-se al marcador gràcies a una jugada de Play Station del 4, que, recorrent amb pas ferm el parquet de la pista vilatortina, va comandar un excel·lent contraatac del Lanzarote i va cedir, generós, l’esfèrica a Herreros, que només va haver d’empènyer-la. Poc després, gol de geni de Carles Garrido que col·locava amb un bon avantatge el conjunt lanzaroteny.
A tocar de la mitja part, el Lanzarote va agrair l’arribada de Sergi Pi, ja que havia acusat en certa manera la manca d’efectius al llarg del primer temps a causa de la baixa per lesió de Blai Martí i el retard horari del 10 del Lanzarote. Així doncs, una primera part grisa va ser succeïda per un segon temps en què van ploure gols a totes dues porteries. El CAT40, amb Lluís Codinachs com a estrella indiscutible, va saber rendibilitzar més les seves arribades i va veure com un parell de jugades ben trenades es traduïen en dos gols per l’esperança. Amb tot, la defensa del Lanza es va mostrar solvent i va tallar de soca-rel qualsevol reacció del rival ajudada per algunes intervencions de mèrit de Jordi Saborit.


Imatge d'un detall tècnic del capità durant el partit.
La foto va estar a punt de quedar moguda per l'alta velocitat
de l'esprint del 21 del LNZRT

A l’altra banda, el Lanzarote es mostrava efectiu, i va saber ampliar el seu avantatge de manera considerable recorrent als segons pals, a les parets i, en definitiva, al futbol sala de toc. Per a la galeria, un cop de taló molt fi de Guillem o una paret estratosfèrica a l’interior de l’àrea entre Campro i Garrido van posar la cirereta al pastís en l’última nit del Lanzarote ’10.
Amb la botzina final, 8 a 2 a l’electrònic, dutxa i a sopar. Un sopar que tancava la temporada i evidenciava el bon ambient que es respira en la plantilla. La temporada que ve promet; molt. De moment, però, victòria i fins l’any que ve.
Gols: Sergi Pi (2), Marc Herreros (2), Carles Garrido (2) Guillem Solerdelcoll, Xavi

30 d’agost 2010

Campions de Prullans per tercer any consecutiu!

Mentres els bloggers ens posem les piles actualitzant el blog, informem que el Lanzarote ha aconseguit el 2n títol de la temporada i el ja 5è de la seva història proclamant-se campió de la 20ena edició de les 24 hores del Càmping La Cerdanya de Prullans, guanyant a Calvos 2000 a la final per un contundent 5-1, i amb una semifinal èpica que sempre serà recordada pels jugadors que van tenir la sort de fer-la possible

23 d’agost 2010

Jordi Camprodon aixeca una nova copa pel Lanzarote

Bon paper a les 24 hores de Sant Julià

Bon paper del Lanzarote que, tot i tornar a caure a la maledicció dels quarts, aquesta vegada per penals i contra Biguetes Vic, va mostrar-se com un equip sòlid, ambiciós, i com un dels pocs equips imbatuts en el torneig.

El Lanzarote tornava a casa el cap de setmana del 31 de juliol i 1 d'agost amb ganes de treure's l'espina de Torelló, i amb la històrica necessitat de passar de quarts de final en el torneig que va veure néixer l'equip.

El sorteig enquadrava l'equip en el grup D, juntament amb Apostoflant (bon equip nascut de l'escisió de Carnisseria Pradell), Neteges Futsal i Despertaferro, que comptava a les seves files amb Miquel Camprodon, que després de marcar els 3r gol a la final de Muntanyola amb el Lanzarote, havia rescindit unilateralment el seu contracte per encarar una etapa "més ambiciosa".
Despertaferro 1 - 6 Lanzarote
Partit molt més difícil del que tothom es pensava, tot i el que diu el resultat final. En paraules de Xavi, "com aquells bistecs que fan bola, que els has de mastegar i mastegar i no els acabes d'empassar". La màquina no funcionava, els engranatges no estaven prou engreixats i el conjunt taronja va acusar l'ansietat de voler començar amb bon peu contra la ventafocs del grup.
Golejadors: Xavi (3), Guillem i Garrido

Futsal Neteges 0 - 4 Lanzarote
-->
El partit es presentava decisiu pels interessos del Lanzarote ja que una victòria assegurava el passi als vuitens de final del torneig. A més a més, a priori Apostoflant era el rival més fort del grup, i que per tant ens jugàvem la 2a posició del grup. El match va ser còmode pels taronges, que va veure com la seva porteria acabava la primera part sense ni un xut perillós entre els tres pals. El Lanza mostrava les seves senyes d’identitat. Ofensivament l’equip va moure bé la pilota, i va saber resoldre amb eficàcia les ocasions que disposar. La segona part va seguir una mateixa pauta, i ja amb el 0-3 al marcador, la relaxació va fer el partit una mica boig, i va donar peu a Neteges Futsal a arribar amb certa perillositat a la porteria de Jordi Saborit. El 4t gol va acabar de sentenciar el partit.
Golejadors: Pi (2), Garrido i Marc Herreros*

Apostoflant 2 – 3 Lanzarote
Un dels millors partits dels taronges en tot l’estiu. Una victòria contra el que acabaria sent finalista de les 24 hores. L’encontre no va començar bé pels interessos canaris, ja que als 5 minuts Apostoflant s’avançaria al marcador després d’un u contra u amb Jordi Saborit. La igualtat a la pista, però, es feia palesa cada minut que passava, ja que els dos equips disposaven d’ocasions per marcar. Seria Carles Garrido qui, a pocs minuts de la mitja part faria dos golassos marca de la casa que col·locarien el Lanzarote per davant en el marcador. Ja a la segona part, la tònica del partit era la mateixa, amb vaivens d’una porteria a l’altra, però aquesta vegada seria Apostoflant qui empataria el match. A falta de 8 minuts, però, novament Carles Garrido desequilibraria la balança fent un autèntic golàs que va fer aixecar el públic dels seus seients. El 8 del Lanzarote s’havia pres la guerra per la seva banda i havia solucionat un partit amb una clínic de regats, fintes i, sobretot, punteria. Apostoflant ho va intentar jugant de 5 però la bona defensa taronja va fer la resta. Al final, 9 punts de 9 possibles i primers de grup.
Golejadors: Garrido (3)

Vuitens de final: Meteoros 0 – 3 Lanzarote
La fase eliminatòria del torneig enfrontava al Lanza amb el 2n del grup C. A priori, un rival molt assequible. Tot i això, no va ser gens fàcil. Fins i tot, hi va haver moments on la classificació s’escapava de les mans. Una primera part amb poc joc i sense gols, havia encès totes les alarmes del Lanzarote. Estàvem a la fase eliminatòria i un gol ens deixaria fora del torneig. A la segona part, però, i encomanats de la poca intensitat del rival, el gol tampoc arribava, i els nervis començaven a fer acte de presència. Cap al 10 de la segona part, una assistència de Sergi Pi des del corner deixava a Xavi dins de l’àrea, que rematant amb l’esquerra i ajustat al pal aconseguia, per fi, obrir la llauna. Amb tot, el partit no estava sentenciat, i un hipotètic gol de Meteoros posaria la por al cos als taronges. Pi ho va provar de penal, però la sort no estaria de cara del Calldetenenc. Uns minuts més tard, l’estratègia de Pi i Xavi donarien peu a un dels gols més bells del torneig. Un servei de corner de Sergi Pi, de cullera i al segon pal, l’engaltaria Xavi col·locant un obús a l’escaire dret de la porteria rival. Un tercer gol del jove Blai, a passada de la mort del 4 del Lanza, va donar el partit definitivament per tancat.
Golejadors: Xavi (2) i Blai

Quarts de final: Biguetes Vic 2 – 2 Lanzarote (2-1 per penals)
El Lanzarote s’acomiadaria del campionat amb una gran imatge, perdent contra un gran equip i a la loteria dels penals.
La pauta del match va ser clara: domini de la possesió del Biguetes, gran defensa del Lanzarote, que va aprofitar les poques ocasions que va tenir. La primera part va acbar 1-1, després de que els vermells s’avancessin al marcador aprofitant una pilota morta dins l’àrea. Poc més tard podria haver caigut el 2-0, però el pal va impedir que el 6 de Biguetes ampliés la distància al marcador. A les acaballes del primer temps, Camprodon marcava l’empat, amb un xut potent des de fora l’àrea.
A la segona part més del mateix: un gol de Biguetes posava el 2-1 a l’electrònic, novament després d’una pèrdua de pilota en camp propi. Ara tocava remuntar, però Biguetes tenia el domini de la pilota i alguna ocasió per sentenciar. El Lanzarote no aconseguia arribar a la porteria rival, i així era impossible empatar el partit. A falta de 7 minuts pel final, Xavi es va enfundar la samarreta de porter-jugador i els taronges, ara vestits amb la segona equipació, es posaven a jugar de 5. I va ser arribar i moldre. Després de 30 segons de possessió, Xavi feia una passada a Garrido que, després de fer la diagonal des de la banda esquerra va engaltar un bon xut que es va colar pel primer pal de la porteria de Sivatte. El marcador no es mouria més, i els penals van condemnar al Lanzarote a no passar de quarts un any més.
Golejadors: Campro i Garrido

Decepció a Torelló

Jordi Camprodon tampoc no podrà aixecar, enguany, l’Orelluda del Ges després que el Lanzarote va caure prematurament a la segona fase del torneig quan ho tenia tot de cara per classificar-se (amb un empat, assolia els quarts de final). Amb tot, l’esforç realitzat durant el cap de setmana anterior que havia servit per conquerir Muntanyola va acabar passant factura als taronges que van caure per 3 a 1 en el cara o creu contra Camprodemar, equip que va ser clarament superior al quadre lanzarotenc des que es va posar per davant en el marcador al minut vuit del primer període.
El Lanzarote va superar amb certa facilitat, per bé que amb alts i baixos, la primera fase de la competició. De fet, va alternar grans partits (va excel·lir en defensa en el seu enfrontament amb Neteges Calldetenes, que va acabar entre el quatre primer classificats, guanyant per un contundent 5 a 2) amb derrotes inesperades contra rivals com Esports Pellicer o Atmosfera, el qual arribaria, també, a semis. La seva irregularitat, combinada amb les absències (Xavi va ser baixa tres partits, Jordi Saborit i Blai Martí van ser sancionats per acumulació de targetes…) el va rellevar al tercer lloc del seu grup, amb la qual cosa assolia la classificació per la segona fase, però quedava enquadrat, entre d’altres, amb el potent Càmping Vidrà –vigent subcampió del torneig de Torelló–, tot un contratemps.
La segona fase va començar amb un avís pel Lanza. El rival més feble del grup va col·locar entre l’espasa i la paret al conjunt taronja, que va veure com un dels rivals fallava a boca de canó un gol cantat. Per sort, amb el 3 a 2, el Lanzarote va saber reaccionar i Carles Garrido i Xavi van sentenciar el partit col·locant el 5 a 2 a l’electrònic. Al segon partit, va semblar que s’havia après la lliçó, i el conjunt taronja va sortir a jugar, de nou sense Xavi, amb concentració, seriositat i fermesa amb el Càmping Vidrà. Al Lanzarote no li van tremolar les cames i va tractar de tu a tu sense complexos un rival que destil·la qualitat i que, malgrat avançar-se en el marcador, va acabar firmant l’empat veient la seriositat defensiva taronja i la seva perillositat en el vessant ofensiu. L’empat col·locava el Lanzarote amb un peu i mig a quarts que ja somiava encadenar el segon títol de la temporada, i va sortir a la pista conscient que amb un empat obtenien la classificació i amb la calculadora a la mà per la lluita pel primer lloc.
Res més lluny, però, del que havia de passar. El Lanza va veure’s sorprès per un rival que jugava a un futbol sala fluid, còpia exacta del manual, però sense una lectura entre línies. El resultat era un joc ràpid que combinava bones rotacions amb moviment amb poc sentit. De seguida es va veure que l’equip taronja hauria de carregar-se les piles si no volia patir per classificar-se, i més quan el rival es va avançar en el marcador. El Lanza acusava el cansament i jugava d’esma, amb un joc feixuc i pesant com les pròpies cames dels jugadors. Aviat Camprodemar es va avançar novament amb una volea potent a l’escaire de la porteria de Jordi Saborit, un gol de bandera amb mitja fortuna. Les coses, doncs, s’acabaven de posar costa amunt pels taronges que, per acabar-ho d’adobar, veia com abans de la mitja part ja perdia per 3 a 0. A la represa, la tònica del partit no va canviar, i aviat el Lanzarote va moure fitxa substituint Jordi Saborit per un jugador de camp. La tàctica que havia funcionat tan bé a Sant Quirze no va donar tants fruits a Torelló, i Camprodemar disposava d’oportunitats per ampliar el seu avantatge. Més de cor que d’altra cosa, Sergi Pi va reduir distàncies amb un xut ajustat, però tot plegat continuava sent un voler i no poder. Encara de cinc, el Lanza es va mostrar cansat, tou i imprecís en la passada, la qual cosa va costar una pèrdua de pilota que deixava el quart amb safata per Camprodemar; Xavi el va voler evitar com fos i va deixar els seus en inferioritat numèrica per unes mans fora de l’àrea. Ja tant era. El Lanza estava fora de la fase final. Al vestidor, cares llargues i llàgrimes de ràbia i decepció. Un mal dia, el 27 de juliol, a la bonica capital del Ges.

05 d’agost 2010

CAMPIONS DE LES 24h de MUNTANYOLA!

El cap de setmana del 24 i 25 de juliol el Lanzarote va aconseguir el quart títol del seu palmarès i el primer de la temporada. Ho va fer a Muntanyola, poble de bons formatges, i en un torneig que va costar molt més del que tothom esperava en un principi.

El torneig es va organitzar de la següent manera: 7 equips, dividits en dos grups de 3 i 4 equips. El Lanzarote va quedar enquadrat amb el Bar Copa, un grup d'adolescents de Sta. Eulàlia de Riuprimer, Els Últims, un grup de nois que aparentaven ser candidats al títol, i finalment els Bar Casal Muntanyola, equip contra el que tocaria debutar dissabte a les 20.00h.

Bar Casal Muntanyola 4-5 Lanzarote
Partit que va fer tocar de peus a terra als jugadors del Lanzarote. La duresa del quadre local va dificultar molt el joc de toc del Lanza, i el mateix excés de confiança va fer la resta. Al final, però, victòria pels pèls i avís per a navegants. Els golejadors van ser Guillem Solerdelcoll, Sergi Pi, Xavi i Carles Garrido per partida doble.

Bar Copa 1-8 Lanzarote
Tràmit resolt amb bon joc (que no Bonjoch), esportivitat i, sobretot, pegada. El Lanzarote va tirar de repertori futbolsalístic, amb un clínic de paral·leles, parets, anars i tornars, paraguaies i tornars a començar. En aquest partit, Miquel Camprodon, president de l'Agrupació Lanzarote Veterans, va debutar amb l'equip taronja en la temporada 2010. Òbviament, en aquest partit qui no sucava era tonto, i els golejadors van ser: Xavi (3), Garrido (4) i Pi.

Els Últims 10-6 Lanzarote
Gerro d'aigua freda (que no Aiguafreda(gran jugador, pitjor persona(millor flipet))) pel Lanza, que en 5 minuts veia com se li escapava el partit de les mans amb un parcial de 4-0. Abans de la fi del primer temps, el Lanzarote va sortir a jugar de 5, però la tàctica no va sorgir efecte i, lluny d'escurçar distàncies, es va obrir una bretxa (com la de Rolánd) encara més gran. A la segona part, però, es va arribar a perdre de només 3 gols (8-5), i tot i acabar perdent de 10-6, la imatge final va ser esperançadora. El resultat, però, condemnava als taronges a la segona posició del grup, i per tant, s'enfrontaria al 1r de l'altre grup, que disposava a les files del gran Dmitro Chygrinskiy. Golejadors: Blai, Pi (2), Xavi (3)

Semifinals: PB Muntanyola 4-6 Lanzarote
Mal partit del Lanza, que malgrat avançar-se 0-2 primer i 2-3 després, va veure com, a falta de pocs minuts perdia per 4-3 i es veia fora de la final. Però un bon final de partit va permetre l'empat de Xavi, i el Lanza va acabar fent imposar la seva lògica amb gols de Pi i Garrido (que ja havia marcat), a esplèndida passada d'esperó de Campro sentenciava definitivament el partit. Els altres golejadors van ser Herreros i Blai Martí.


Final: Els Últims 0-3 Lanzarote
La final era a les 6 de la tarda, diumenge. A les 16,30 estavem convocats a casa el Sr. Solerdelcoll Tort (Willian Neck'Soler Not Straight). La xerrada tàctica va ser enriquidora, però, sobretot, la motivació que es veia a la cara dels jugadors era assegurança d'un partit d'entrega màxima dels jugadors del conjunt taronja. En arribar a la pista, els rivals van poder observar la conjura que el Lanzarote havia fet, i que contrastava amb la seva aparent passivitat de cara a la finalíssima. El Lanza avia estudiat el rival i havia pres bona nota de la dura derrota, contra el mateix equip, la matinada anterior.

I el partit va començar, amb un Lanza molt ben posicionat en defensa i jugant i movent l'esfèrica com no ho havia fet en els partits anteriors. Les ocasions dels Últims no arribaven, però els taronges, ara vestits de blau, anaven avisant la porteria rival. Al minut 10, Marc Herreros culminava una bona jugada col·lectiva amb un xut ras amb l'interior que posava el 0-1 al marcador. La tònica del partit no va canviar. El Lanza seguia igual, i en una recuperació de pilota a mitja pista, Xavi va encarar el porter en l'u contra u, però un jugador rival li va fer falta quan estava armant la cama. El mateix 4 del LNZRT seria l'encarregat de picar la falta, a la frontal de l'àrea, que superaria la barrera i significaria el 0-2 al marcador, que faria embogir banqueta i grada. L'eufòria es palpava a l'ambient, però la mitja part va servir per tocar de peus a terra, i adonar-nos-en de que per molt bé que estiguéssim jugant, encara restaven 20 minuts de partit, i Els Últims tenien qualitat de sobres.

A la represa exactament la mateixa pauta. Els taronges continuaven sense caure en les picabaralles rivals, i Jordi Saborit tenia una tarda plàcida, tret d'algun xut de lluny que el vilatortí aturaria amb gran encert. Miquel Camprodon, rebentant totes les cases d'apostes (el seu gol es pagava a 70 € per euro apostat) va posar el definitiu 0-3 al marcador al empènyer, no sense riscos, una pilota a boca de canó.
Els minuts finals van ser de domini, i fins i tot es podria haver augmentat la distància a l'electrònic. El xiulet final va desfermar l'eufòria conejera, la Vuvuzela de l'Andreu, i la llàgrima de més d'un aficionat.
Campro va aixecar la copa al cel de Muntanyola. El final de festa va consistir en un pica-pica gentilesa de l'Ajuntament d'aquesta bonica vil·la osonenca.

22 de juliol 2010

Espectacular partit del Lanzarote (Crònica de Blai Martí)

"Jo vinc aquí a penjar pipes i a veure aquests nanos com corren", anunciava solemnement Joan Anton Sucarrat i Batllori, veí de la població de Sant Quirze de Besora, dilluns 12 de juliol al vespre.

Joan Anton havia arribat a la pista a quarts de vuit, i havia estat presenciant un partit decebedor. La perspectiva per aquest veí ancià de Sant Quirze no era gaire bona, ja que el següent partit enfrontava el Pompes City amb el Lanzarote Futsal, que encara no havia sumat cap punt i que havia deixat d’acudir ja a tres partits.

El partit va començar puntual, i, malgrat que el Lanzarote era en aquells moments l’equip que tancava la classificació, el públic Besorenc va poder apreciar de seguida que el quadre lanzaroteny buscava una victòria que l’allunyés de la cua de la classificació i el fes entrar al tren dels equips que lluitaven per la classificació a la següent fase.

Després d’una primera possessió del Pompes City, el Lanzarote va tancar jugada rere jugada al conjunt de Sant Quirze a la seva pròpia pista deixant el porter Jordi Saborit a la banqueta i posant-hi Carles Garrido en les jugades d’atac, jugant de cinc. Els moviments hàbils dels jugadors lanzarotenys desconcertaven la defensa local i feien presagiar un canvi imminent al marcador. Sens dubte, el destí va tornar a posar-se en contra momentàniament del Lanzarote, que va veure com una pèrdua de pilota infantil de Sergi Pi, que després es rescabalaria de l’error amb un partit immaculat, significava el primer gol de la nit.

Però el Lanzarote no es va desesperar i no va renunciar a la seva proposta de futbol total que havia embadalit un públic que va acabar rendit a la màgia de Pi, Herreros, Camprodon i companyia. Així, aviat va aconseguir empatar gràcies a una excel·lent jugada que va culminar el mateix Jordi Camprodon i que va esperonar el conjunt a buscar nous gols. El Lanzarote es va veure recompensat amb un segon gol obra del crack de la nit, Marc Herreros, que va culminar una altra gran jugada que hauria fet saltar els ploms d’un pavelló de la Divisió d’Honor de Futbol Sala, abans que un parell de decisions errònies d’un indigne arbitratge van enviar a la dutxa prematurament a Carles Garrido.

A partir d’aquí, el Lanzarote es va arrugar i va caure constantment en les provocacions arbitrals, cosa que li va posar el partit molt costa amunt fins al punt d’arribar a anar per darrere en el marcador durant molts minuts de la segona part. Un gol de fortuna que significava l’empat a tres de Blai Martí, que va posar-hi més ganes que encert, semblava anivellar el partit, però tot plegat va ser un miratge, ja que el quadre local va tornar a avançar-se al marcador.

A partir d’aquí, el partit va semblar que entrava en una fase de voler i no poder amb un Saborit molt encertat, un Pi fora de si que tirava del carro, un Guillem amargat per la sorprenent permitivitat de l’àrbitre, un Camprodon que capitanejava una defensa que es descomponia per moments, un Blai Martí que veia com era agafat pels testicles en una clara agressió a la seva paternitat, i un Marc Herreros serè que ho provava des de tot arreu. L’equip anava a totes, però va veure com gairebé se li escapava el partit quan un obús a boca de canó de Blai Martí contra la seva pròpia porteria era aturat per un Jordi Saborit excels, que decidia muntar un contracop que, coses de la vida, col·locaria el Lanzarote de nou en el partit després d’una excel·lent rematada final de Sergi Pi.

El partit ja apuntava a l’empat, però el Lanzarote anava a l’alça. El quadre local va poder avançar-se novament, la qual cosa va impedir la gran col·locació de Sergi Pi que va recuperar una altra pilota d’or. L’equip ho intentava des de tot arreu, Blai Martí la va tenir a les botes, però va errar en el xut estavellant la pilota al pal quan el públic ja estava cantant el cinquè del Lanzarote. Ja no hi havia temps, tothom ho sabia. L’àrbitre, clar protagonista del partit, va allargar-lo tant com va poder perquè el Pompes City pogués avançar-se mentre veia les males mirades de Sergi Pi, que s’estirava la samarreta davant seu talment com Gerard Piqué fent embogir els més de 200 tiffosi que hi havia a la pista de Sant Quirze. A l’últim sospir, Herreros va recollir una pilota i va col·locar la pilota al pal del porter en un xut estratosfèric que ha donat la volta a la comarca fent el 4 a 5 definitiu. Amb el xiulet final, Herreros comentava que "he vist el forat per on havia de passar la pilota i he sentit la força de Déu a dins. És una gran victòria que l’oferim al públic que ha vingut avui", conscient que el seu gol havia posat la cirereta final a una partit excel·lent del Lanzarote.

Així, el Lanzarote obsequiava un públic que ha vist troncada la seva diversió diària de cada tarda a causa de l’anul·lació de diversos partits amb un regal futbolístic esplèndid, que va fer bocabadar a tothom. «Hem gaudit com camells! Crèiem que estaven bojos, però si l’àrbitre ho hagués volgut, Sant Quirze hauria pogut vibrar amb quaranta minuts de futbol sala total. Llàstima que s’ha inventat l’expulsió, el maleït ressentit amargat», anava en boca del públic al final del partit. Un autèntic regal al futbol sala.

06 de juliol 2010

Hem creat una nova edició dels videos del Lanzarote. Aquest és molt emotiu i interessant.

Aquest video també es pot trobar al canal del lanzarotefutsal del youtube.


Blai Martí: la joventut esperada

Blai Martí és l'últim fitxatge estable de la temporada del Lanzarote. D'aquesta manera es converteix en el jugador més jove de l'actual plantilla.

A la roda de premsa amb diferents mitjans ha anunciat que estava "molt orgullós de formar part d'aquest equip" i ha remarcat que "al ser el jugador més jove, no tinc cap presió i puc fallar gols cantats com els que falla Sergi Pi".

Carles Garrido ha portat les negociacions i ha afirmat que "després de moltes hores hem arribat a un acord. A més a més de la fitxa, Martí demanava unes xancletes per dutxar-se però hem cregut que era millor no cedir perquè llavors hauríem hagut de perdre molt temps explicant-li com s'utilitzaven".

29 de juny 2010

Nous fitxatges

De cara la temporada 2010, el Lanzarote ha anunciat 3 grans fitxatges. Es tracta d'en Guillem Solerdelcoll, en Marc Herreros i en Blai Martí.

Ahir a la tarda es va fer la presentació oficial d'en Marc i en Guillem. En un ambient distès i familiar van anunciar que tota la vida havien tingut una estimació especial pel poble de Lanzarote. I van afegir: "agraïm molt els esforços econòmics duts a terme per l'equip ja que sabem que pagar-nos aquestes fitxes no és fàcil".

05 de gener 2010

Jordi Saborit: del parquet al plató

El nostre gran porter, Jordi Saborit, va fer el gran salt: va participar al programa de TV3 "El bocamoll" emès el dia 4 de gener de 2010.

Ho va fer acompanyat del seu cunyat Marc: el fotògraf oficial del Lanzarote.

Ambdós, a més de classificar-se pel següent dia, van deixar el nom de Lanzarote ben alt escrivint les lletres LNZRT a la pissarra i fent que a totes les cases de Catalunya tothom es preguntés què volia dir allò.


A continuació teniu el vídeo del concurs.