27 de juny 2007

Preparant la nova temporada

Comencem a preparar la nova temporada ja que arriba l'estiu i això és sinònim de futbol sala. De moment, els del Lanzarote ja ens hem inscrit al torneig d'estiu de futbol sala que es fa al llarg de tot el juliol al poliesportiu de Sant Julià.

De moment, els jugadors que han confirmat la seva participació son:

Jordi Saborit: la salvació de Prullans torna per demostrar que la seva actuació als quarts de final d'aquell torneig no va ser casualitat.

Xavi: esperem gaudir de la seu esperit Lanzaroteny. La seva contundència i seguretat s'han convertit en un element absolutament necessari en el nostre equip.

Arnau Bonet: la sorpresa de Prullans. Els seus gols donen oxigen a cada partit i esperem que els que farà en aquest torneig no els podem contar amb els dits de les mans.

Enric Rossell: la força de l'equip. La seva actitud al camp sempre enforteix al nostre equip. Els seus gols oportunistes li donen aquest toc imprevisible. El seu compromís és màxim i ens omple de satisfacció poder tornar a comptar amb ell.

Carles Garrido: el crack. Ningú pot negar que és un crack i que de qualsevol situació pot treure petroli i fer jugades espectaculars.

Ignasi Arranz: l'alegria de l'equip. És un tiu increible: sembla que no s'hi fagi, sembla que no corri, però és un dels jugador que falla menys de l'equip. A més a més, té una qualitat amagada que quan la treu...

Jordi Camprodon: les seves ganes de jugar, el seu esperit competitiu i els seus colors taronges ajudaran a obtenir bons resultats.

Mentrestant, seguim buscant noves incorporacions de cara als tornejos.

11 de maig 2007

Coneixent a...Carles Garrido

Aqui teniu la segona entrega dels nostres tests...ja sabeu, per que ens conegueu una miqueta més. Avui, Carles Garrido.



Fitxa tècnica

Nom: Carles Garrido Recasens

Any de Naixement: 1988
Alçada: 1m 88 cm
Pes: 67
Dorsal: 8
Posició al camp: ala


El test

1.Un color: Groc

2.Un plat: Pizza

3.Un numero: 8

4.Una pel·lícula: Gladiator

5.Un llibre: Harry Potter i el pres d' Azkaban

6.Una frase:

7.El teu millor viatge: Un torneig que vaig ana a juga aprop d Milan.

8.Un viatge que t’agradaria fer: Argentina

9.Un país on t’agradaria viure: Itàlia

10.Un gol antològic: Quin gol va fer en nara (jo) contra Indagro! Quina volea, espectacular. xD


11.Un jugador: Deco


12.El millor: Leo Messi

13.Un somni: De petit era jugar al barça, ara seria guanya el torneig de Prullans amb el Lanzarote.

14.Una fòbia: caminar sol de nit

15.Un dia inolvidable: Us en recordeu del dia que vam juga la final de prullans? Patiment en els quarts, espectacle a les semis, i kina gran final (llàstima del resultat). Va ser genial.

16.Una sèrie de televisió: Los serrano

17.Un grup de música: Mana

18.Una cançó: Manda una señal

19.Un famós/a amb qui aniries a una illa deserta: Elsa Pataky

20.Completa la frase: per mi Lanzarote és... l' òstia. Buenu, els que són l'òstia són els jugadors que fan possible aquest eqiup, que fan que sigui un equip de puta mare. No canvieu mai.

09 de maig 2007

Contactant amb el Govern de Canàries

Poc ens podíem imaginar, els del Lanzarote, que en només 2 anys hauríem conseguit ser presents a l’ordre del dia del Govern del Cabildo de Lanzarote.

Durant uns quants dies, vam dedicar un temps a redactar una carta que volíem enviar a diferents institucions canaries. Hi vam treballar molt i després de fer uns quants retocs, vam decidir que la carta ja expressava gran part del que sentíem pel nostre equip.

Era una carta que els hi volíem enviar per fer saber qui érem i explicar la nostra situació. Poser, a tota aquella gent, tan els feia qui érem i no els importàvem de res, però què carai, el nostre desig era enviar-la i així ho vàrem fer.

Per altra banda, vam aprofitar l’ocasió per demanar una petita subvenció pels tronejos, equipacions, ...

Van passar molts dies sense cap notícia i cada setmana esperàvem ansiosament una resposta que no arribava mai.

Al cap d’un temps, vam conençar a rebre trucades per informar-se clarament de qui érem. Allò volia dri que, almenys, s’havien llegit la carta.

Sorprenentment, al cap d’uns dies, ens va arribar una carta del Director General d’ordenació i promoció turística del Govern de Canaries amb un escrit que deia que les accions promocionals ja estaven fixades i que no contaven amb presupost per nosaltres.

De bon principi, vam tenir molta ràbia, però mica en mica, una alegria immensa va anar entrant al nostre cos. Havíem estat a l’ordre del dia d’una reunió del Govern de Canaries. Això era immens! Quina il·lusió! Ens havien rebutjat, i què? L’esperança no es perd mai i seguirem enviant cartes!

Nosaltres amb menys de 20 anys i el Lanzarote amb poc més de 2, havíem aconseguit ser protagonistes a molts quilòmetres de distància simplement jugant a futbol sala i formant part d’aquest magnífic equip: el Lanzarote.

Carta enviada

Carta rebuda