30 de juliol 2013

10 anys amb… JORDI CAMPRODON

"Pocs hobbies a la vida els practiques durant deu anys seguits i això ja ho diu tot"

Encetem aquest nou apartat del nostre blog amb una entrevista a una de les llegendes vives del Lanzarote. El 21 ha viscut mil batalles com a capità taronja, i afronta enguany la seva desena a l’equip amb ganes de triomfar un cop més. En aquesta entrevista ens obre la porta als racons més inesperats de la seva experiència amb el Lanzarote i ens explica les intimitats més interessants del vestidor taronja. Una delícia d'entrevista, sens dubte.


E.: “Quan una persona té deficiències en algun aspecte les ha de suplir amb intel·ligència. A mi això m’ho ha ensenyat en Campro amb la velocitat i la col·locació. És un jugador lent, però té molt clar on ha de ser i com ha de fer les coses, no es complica la vida i entén bé el futbol sala. Com a persona és igual: pragmàtic i entén bé la vida. Està sempre de bon humor, però has d’entendre-li l’humor... confia-hi i no et fallarà”. Així et pinta algun dels teus companys. Ha fet justícia? 

JC21: Carai! M’encantaria saber de qui són aquestes paraules! La veritat és que futbolsalísticament em defineix bastant bé. Sé quines són les meves limitacions i difícilment se’m pot veure encarar un rival. És cert que amb confiança es poden fer coses que inimaginables, però jo prefereixo jugar de forma fàcil i sense errors i esperar que amb la possessió arribin les ocasions.

E.: 10 anys fent Lanzarote... t’ho esperaves, quan vas començar? 
JC21: No. És molt difícil pensar a tant llarg termini quan comences un projecte així. Quan vam decidir fer l’equip, vam pensar en el primer torneig i llavors en el següent i així fins avui. De fet, no va ser fins fa un parell d’anys que ens vàrem adonar que ens acostàvem als 10 anys.

 
E.: Què buscaven aquells nens que envien una carta al cabildo de Lanzarote?
JC21: Van ser uns estius molt entretinguts. Teníem temps i la nostra passió era el futbol sala. I jugar a futbol sala amb els amics ja era el “súmmum. Així que cada dia donàvem voltes sobre el mateix. Vàrem enviar una carta a diferents institucions de Lanzarote explicant que érem uns nens que jugàvem a futbol sala i que portàvem el nom de la seva illa. Es van posar en contacte amb nosaltres i ens varen enviar unes equipacions amb publicitat del Cabildo de Lanzarote. Encara no sabem com, però aquesta informació va arribar a diferents mitjans de comunicació de la zona i vàrem arribar a ser entrevistats!


E.: La història, al principi, diu que no guanyàveu mai... fins i tot vau arribar a la final del torneig llarg de Sant Julià, i vau perdre, contra el Tenerife, per cert.

JC21: Vàrem començar molt joves i, per tant, era molt difícil guanyar tornejos. Començàvem a tenir les idees futbolsalístiques clares però ens faltava velocitat i potència. Aquell torneig llarg de Sant Julià va ser fantàstic. A la pista petita de ciment hi jugàvem molt bé i vam fer grans partits, però a la final al pavelló no vam estar a l’altura.


E.: Al llarg dels deu anys d’història hi ha períodes de “quan no guanyàvem mai” i de “quan guanyàvem quasi sempre”. Què t’ensenya cada cosa?

JC21: La veritat és que el primers objectius de l’equip han estat sempre la xerinola i la tabola. Això ho hem complert sempre a tots els tornejos i, per tant, independentment del resultat, la victòria moral sempre ha estat nostra.


E.: Però queda un objectiu: guanyar a Sant Julià. Creus que és factible, o és només un somni?
JC21: No se sap mai. En aquest torneig sempre s’hi presenten un parell d’equips que estan molt per sobre de la resta. Crec que difícilment podrem arribar al seu nivell però també penso que per sota d’ells ja vindrien un grup d’equips on nosaltres hi podríem ser.




E.: Personalment, els últims dos anys han estat difícils. T’ha ajudat el Lanzarote com a objectiu de l’estiu a recuperar-te i estar al 100%?
JC21: Sí. Els que em coneixen saben que físicament tenia la intenció d’arribar a jugar algun minut amb el Lanzarote durant els dos anys. Això m’ha ajudat a marcar una fita i a obligar-me a recuperar-me ràpidament. La majoria de gent es prepara físicament durant l’estiu per fer una bona temprada a partir del setembre. El meu cas és el contrari, em preparo durant tot l’any per fer una bona campanya a l’estiu.
E.: “Per mi Lanzarote és una gran il·lusió de l'estiu, una motivació més per passar el curs”. Et sona la frase?
JC21: Sí, és una frase meva i la veritat és que és ben certa. A principis d’any ja comencem a parlar dels tornejos d’estiu i tots ho tenim anotat al calendari com una cosa imprescindible.
E.: Amb què et quedes d'aquests deu anys?
JC21: Personalment, em quedo amb els més de quaranta jugadors que han passat per l’equip i amb el fet que hem estat capaços de durar deu anys sense que ens hagi suposat cap esforç. Segurament pocs hobbies a la vida els practiques durant deu anys seguits i això ja ho diu tot.
E.: I esportivament parlant?
JC21: De la vessant esportiva vull destacar que vam començar amb en Palet i en Montero i el nostre nivell va augmentar moltíssim quan, amb diferents anys, vam afegir a la columna vertebral de l’equip en Garrido, en Pi, en Saborit i l’Arranz. Amb aquest equip base vàrem fer grans partits. Quan més tard s’hi van afegir en Martí i en Solerdelcoll vam consolidar un equip de jugadors amb un gran talent.
Si he de parlar d’un partit concret em quedo amb una semifinal de Prullans. Perdíem 3 a 0 a falta de cinc minuts pel final. Ens vam posar a jugar amb porter-jugador i vàrem empatar a 3 amb un Garrido estel·lar. Els penals van caure pel nostre costat.

E.: Què podem esperar del Lanzarote, després d’aquests deu anys?
JC21: Tots ens fem grans i potser arribarà un dia que no podrem disputar un torneig llarg al juliol. De moment no ha arribat aquest dia, així que ja ens ho trobarem! El que és ben segur és que ens trobarem per diputar algunes 24 hores durant l’estiu fins que la salut ens ho permeti!
E.: Ja per acabar, parla’ns d’en Xavi com a persona i com a jugador.
JC21: És un amic de cap a peus. És el primer en preocupar-se pels problemes dels altres i és una de les persones amb les que hi pots confiar de debò. No cal contradir-lo perquè difícilment canvia d’opinió. Té un sentit de l’humor amb un toc d’absurditat magnífic.
Com a jugador sempre ha sigut molt bo tàcticament. Els seus metres d’alçada eren el seu punt dèbil perquè no era especialment ràpid. Les 3000 hores de gimnàs durant els últims dos anys l’han convertit en una potència tant tàcticament com físicament. És un gran líder per un equip de futbol sala.
  


Final de trajecte

LITTLE ITALY PIZZERIA 1 - 0 LANZAROTE

Un Lanzarote fort, millorat i concentrat disputa fins a l'últim segon l'eliminatòria, però cau derrotat per la mínima per un gol a les acaballes amb polèmica arbitral.

Els taronges es mostren sòlids, però els continua faltant gol; caldrà confirmar el canvi d'imatge a les 24 hores de Sant Julià (3 i 4 d'agost).

El Lanzarote va recuperar l'alegria sobre la pista, i va mostrar una bona imatge per tancar el torneig en terres garriguenques. Els taronges, després de tres mals partits, van mostrar-se dijous com un bloc més sòlid i compacte, i van demostrar moltes ganes durant tot l'encontre.

El partit va començar amb la defensa del Lanzarote ben replegada al mig camp, concentrada en el tall i molt atenta a les ajudes. Allà on anava la pilota sempre  es produïa una situació de dos contra un. El Lanzarote recuperava la pilota fàcilment, i no concedia oportunitats clares de gol. El guió, perfecte pels taronges.

Amb la pilota, el Lanzarote va tirar de possessions llargues per buscar espais, però tampoc no va acabar de disposar d'opcions clares per marcar. El rival, ordenat, patia sense la bimba, però va defensar-se bé de les estocades lanzarotenyes.

A mesura que va anar avançant el partit, el Lanzarote es va fer cada vegada més amb el domini territorial i moral del partit. A la represa, van arribar les ocasions més clares a totes dues porteries, però finalment el gol es va decantar pel conjunt garriguenc en una jugada amb polèmica aribitral, ja que el col·legiat havia xiulat una falta prèvia a la rematada final de la qual després es va desentendre per acabar validant el gol, que ja seria definitiu.

El Lanzarote, doncs, no va ser capaç de passar a la ronda següent, per bé que, com a mínim, va donar la cara i va recuperar sensacions de cara al pròxim torneig, a Sant Julià, aquest cap de setmana que ve.

25 de juliol 2013

Emparellaments per als vuitens de final

La millor versió

El Lanzarote es mentalitza pel que pot ser una nit màgica. Els pronòstics no el situen com a favorit i el rival es presenta realment dur.

Malgrat aquestes perspectives, la història diu que l’equip fa grans partits davant de situacions complicades. I és que, com diu el cap de premsa del club Blai Martí, “aquest vespre no hi haurà excuses; traurem tot el nostre potencial”. I conclou que “el rival haurà de suar moltíssim si ens vol eliminar del torneig”.

L’equip té la baixa importantíssima de Sergi Pi. Ell explica que li fa moltíssima ràbia no poder estar a la pista però diu que ho donarà tot des de la banqueta per ajudar a l’equip a assolir la classificació.

L’audiència televisiva s’espera altíssima. I és que tothom sap que el Lanzarote oferirà un bon ritme de joc, unes rotacions amb intensitat i una defensa agressiva i compacte. L’espectacle està garantit i sí, avui, a la Garriga, es viurà una nit màgica.

Classificacions definitives de la fase de grups del torneig de La Garriga 2013



24 de juliol 2013

Suspens a les aspiracions lanzarotenyes

LANZAROTE 5 - 7 DAO PADDEL
Gols del LNZRT: Campro [1-1] i Pol V. [2-3] (1a part)
Carles [3-4], Pol V. [4-5] i Carles [5-6] (2a part)

El conjunt lanzaroteny es classifica pels vuitens de final com a tercer després de caure derrotat per 5 a 7, tot i la millora en la imatge i la superioritat física.

El taronges, que perden indefinidament Sergi Pi per lesió, han de recuperar el bon joc en defensa perquè el llast de 19 gols encaixats en tres partits és massa per aspirar als quarts.

El Lanzarote va tornar a perdre ahir. No va estar, sens dubte, tan malament com en el partit que havia disputat el dia anterior contra Bar Jovi, i en canvi el càstig va ser pitjor. I això que el Lanzarote va disposar de la possessió de la pilota la major part del partit i va millorar la imatge, però ni així no va ser suficient.

El partit va començar amb possessions llargues pels lanzarotenys, i algunes ocasions fruit de xuts més aviat llunyans. El Lanza no s'arrugava, i plantejava un partit físic, amb pressió alta i que creava problemes al conjunt rival.

Però com de costum, qui va marcar va ser el rival, i malgrat que el Lanzarote va aconseguir empatar a 1 després d'una assistència de dibuixos animats de Pol V. que Campro va acabar enviant al fons de la xarxa; l'alegria va durar poc pels taronges, que van veure com el rival ja s'avançava al marcador. Manarien tot el partit malgrat els esforços lanzarotenys.

Pol V. va reduir distàncies abans del descans, però cada vegada que el Lanzarote recuperava possibilitats d'empatar o de capgirar, fins i tot, el marcador, Dao Paddel donava un cop de puny sobre la taula. Amb el porter jugador, els taronges van intentar-ho fins al final, però tampoc així.

Demà, partit del tot o res per decidir si és com sempre, o com els de sempre. Esperem que la recuperació de l'encert, la intensitat i la concentració encaminin als taronges cap a la segona opció.

23 de juliol 2013

Hores de reflexió abans d'entrar als quarts

LANZAROTE 6 - 6 BAR JOVI
Gols del LNZRT: Campro [1-0] i Xavi [3-2] (1a part)
Autogol [4-3], Guillem [4-4], Ale [5-4] i Carles [6-6] (2a part)


El LNZRT torna a fer un partit mediocre, amb errors individuals greus i poca dinàmica de grup, i empata un partit assequible i queda relegat del primer lloc.

Els taronges estan desconeguts en defensa, amb poca concentració i molt cansats, i s'han d'esforçar per empatar.

Després de dos bons partits, el Lanzarote ha sumat una victòria deslluïda, una derrota contundent i un empat, i s'ha de replantejar les dinàmiques, o a finals de setmana pot estar fora.

El Lanzarote ja no enlluerna, ja no imposa. Després de dos partits brillants, els taronges han perdut pistonada i ja no són l'engranatge perfecte que defensava concentrat i atacava amb encert i mobilitat, sinó una ombra que juga a estones i que no és capaç d'imposar la seva lògica ni en partits que, com ahir, eren molt i molt assequibles.

Al partit d'ahir, el rival s'hi jugava moltíssim, i va voler imprimir intensitat a la pista per batre els taronges. Però tot i així, el partit va començar bé, molt bé: una passada al segon pal de Pol V. servia al que sempre hi és, Campro, per fer l'1 a 0. El capità mateix hauria pogut ampliar distàncies amb una mitja vaselina, però, de mica en mica, el conjunt magrebí de Bar Jovi va anar imposant el seu ritme i posant setge a la porteria de Saborit. Una pèrdua de pilota va deixar un 2 contra 1 amb Blai Martí que va acabar, batut i sense res a fer, amb l'empat, i poc després el jove jugador no va estar prou intens, es va veure superat i el xut final va significar el 2 a 1. 

El Lanzarote li havia tornat a passar el mateix: tenir un partit controlat, amb la sentència a prop, i deixar escapar l'oportunitat. I a partir d'aquí, els taronges van anar gairebé sempre a remolc. Una passada vertical en un contra-atac va servir als magrebins per ampliar l'avantatge després de guanyar l'esquena de la defensa, i definir amb tècnica. El 4, abans del descans, va reduir distàncies.

A la represa, de seguida el partit es va posar costa amunt de bell nou, ja que una pèrdua de pilota va implicar el 4 a 2. A partir d'aquí, el Lanzarote va remar per intentar capgirar la dinàmica, i el conjunt de Bar Jovi va topar amb la mala fortuna després d'una passada de Blai que va ser desviada per un defensor cap al fons de la porteria.

Poc després, Guillem es disfressava de Romario per eliminar rivals amb un 1 contra 1 brillant, combinava amb Pol V., i rematava a plaer establint l'empat. Amb la igualada, els taronges es van començar a sentir una miqueta més còmode, i Ale va acabar la feina de capgirar el resultat amb un xutàs que va entrar per l'escaire curt després de fregar els dits del porter rival.

Ja per davant, els taronges van recuperar lleugerament la concentració defensiva i no van córrer riscos, per un nou error de passarell i puntual de la defensa en general, imperdonable, a tres minuts del final, va fer perdre, definitivament, l'opció del primer lloc. El Lanzarote ho va voler provar de cinc, i va tenir algunes opcions, però qui es va avançar va ser el conjunt magrebí després d'un nou error dels taronges, que van perdre una pilota al mig camp i sense porter, i van veure com se'ls escapava el partit.

A la jugada següent, Carles va empatar a porteria buida, però ja no hi va haver gaire temps per a més. El resultat, més que just, hauria pogut ser encara pitjor si Bar Jovi hagués convertit algun dels dos doble-penals de què va disposar. 

Avui toca l'últim partit de grups, i el Lanzarote hauria de guanyar, però vist el canvi experimentat els últims dies queda en entredit aquest triomf, també. El Lanza s'haurà de plantejar una sèrie de coses per millorar: cal guanyar en concentració i en intensitat, forma física urgentment, i cal recuperar la dinàmica de rotacions dels dos primers enfrontaments. El Lanzarote ha de recuperar amb urgència sensacions per tornar a ser la màquina perfecta que va enlluernar en els primers partits.

19 de juliol 2013

L'1x1 en el matx LNZRT - QUEVIURES

22. SABORIT. Batut: Va tenir moltíssima feina i la va resoldre de manera desigual. Malgrat els quatre gols encaixats (en els altres dos ja no jugava), el meta va resoldre algunes accions de perill, i no va fer un mal partit.

4. XAVI. Esforçat: El 4 ho va intentar fins a l'extenuació, buidant-se en tasques defensives primer, i manant l'atac amb porter-jugador després. Va tenir l'1 a 0 en una ocasió clara que no va saber resoldre bé i no va acabar de tenir el dia, però va suplir-ho amb esforç i ganes.

5. BLAI M. Depassat: Li va faltar rapidesa i anticipació, i no es va acabar de sentir còmode a la pista. Tímid en l'un contra un i lent en la circulació, no va ser el seu millor partit, i li tocarà millorar força de cara als pròxims enfrontaments.

6. ANDREU M. Inèdit: Va disposar de pocs minuts, al voltant de cinc, i va tenir poca influència en el joc. Sense errors, és difícil de valorar la seva feina.

7. GUILLEM. Intermitent: Va sortir de la banqueta puntualment per donar descans als companys, i va intervenir amb encert, però ahir no va tenir tanta continuïtat com en d'altres partits. La setmana que ve pot ser decisiu, i cal que es recuperi.

8. CARLES. Desafortunat: Va aportar moltíssim en defensa, i fins i tot va salvar un gol a ultima hora, quan l'esfèrica ja entrava. En atac va estar espès, i va disposar d'una ocasió immillorable per canviar la dinàmica del partit, però no va estar encertat. 

9. POL V. Treballador: En la seva línia dels últims partits, el barceloní va treballar incansablement per l'equip, amb atreviment en atac i rigor en defensa. De porter-jugador, va fer una parell de bones aturades.

10. PI. Lluitador: Golejador fins ara a cada partit, va fallar a la seva cita amb el gol ahir per falta d'ocasions. Més enllà d'això, al de Calldetenes no li va faltar entrega i va multiplicar-se en tasques defensives, però li va faltar frescor. 

11. ALE. Exigit: Correcte en defensa, va estar pendent tot el partit de les correccions tàctiques que s'havien de fer i va assessorar els companys. Va patir per no deixar-se guanyar l'esquena, i va ser un dels millors dels taronges. En la seva línia en un partit desafortunat. 

21. CAMPRO. Secundari: Va llegir bé les dinàmiques de partit, i va dosificar la seva presència per donar aire als més habituals quan l'equip ho necessitava. Sòlid en defensa, la seva contribució es va minimitzar respecte als enfrontaments anteriors.

Escombrats

LANZAROTE 0 - 6 QUEVIURES


El Lanzarote perd sense pal·liatius un partit complicat i contra un rival millor que supera els taronges a pesar de l'esforç de l'equip.

L'equip manté l'opció de ser primer de grup, i depèn d'ell en els pròxims dos partits per aconseguir-ho.

Al Lanzarote li va canviar la cara. No per un mal partit col·lectiu, ni per falta d'esforç o per errors greus individuals. El rival, Queviures, va ser superior, simplement, i va passar per sobre dels taronges d'inici a fi. Empesos per una bona defensa i un atac elèctric, el conjunt queviurenc va manar en el partit des del principi, i no va concedir, gairebé, cap ocasió de gol al Lanza.


El partit va començar ple de precaucions en defensa i amb aproximacions del rival enverinades que, si bé algunes anaven desviades, portaven molt de perill. El Lanzarote, per la seva banda, va disposar de la seva única acció clara del primer temps quan Xavi va rematar, inconcebiblement, una pilota per sobre el travesser amb el porter ja batut.

El gol, però, va arribar a la porteria de Saborit. Els taronges tenien la sensació de voler i no poder, i van intentar lligar accions en atac que sempre van ser ben defensades. Alguns xuts tímids i llunyans van voler posar a prova el porter rival, que, segur, va respondre sempre amb encert. I en canvi, a l'altra àrea, va acabar caient un segon gol que va ser massa.

A la mitja part, les cares dels jugadors lanzarotenys ho deien tot: pura impotència contra un conjunt superior en tot. I ni així no van deixar de remar. A la represa el guió va ser exactament igual, i tal com havien caigut els dos primers gols en van caure dos més. Això sí, Carles va tenir una acció immillorable per escurçar diferències amb una rematada des del segon pal que va enviar a l'amfiteatre.

A les acaballes, el Lanzarote ho va intentar de cinc, amb el porter-jugador. Va millorar en la circulació, però no va crear, gairebé, ocasions de gol. Massa estàtics, els va costar de trencar la zona defensiva, i quan ho van aconseguir no van saber lligar l'última passada. I com sol passar, amb tan de risc, qui va ampliar l'avantatge va ser el rival amb xuts llunyans després de dues recuperacions.

Malgrat la derrota, el Lanza s'ha de concentrar ara a lligar el primer lloc, factible després de les ensopegades dels rivals en els seus partits de la setmana. Si guanyen els seus dos enfrontaments, els taronges seran primers de grup, però caldrà anar en compte perquè una ensopegada podria ser mortífera pels interessos. Dilluns es començarà a escriure el desenllaç. Caldrà veure la reacció dels jugadors després de la dura derrota d'ahir.

17 de juliol 2013

L'1x1 en el matx LNZRT - RAIMABER


22. SABORIT. Venut: Va encaixar tres gols, però va completar una aparició individual força lluïda, amb aturades de mèrit en xuts llunyans i molt resolutiu sota els pals en els un contra un. En un partit en què la defensa va fer aigües, va mantenir les escomeses del rival a ratlla, i va ser un dels millors.

4. XAVI. Resolutiu: Va marcar dos gols importants que donaven avantatge en el marcador, però en canvi no va estar tan bé com en el darrer partit. Se’l va veure ofegat i amb poc ritme, tot i que va suplir-ho amb voluntat i empenta. En la tònica de l’equip, va lluitar per canviar la dinàmica.

5. BLAI M. Revulsiu: Va encetar la seva aparició en el partit aportant frescor i més rapidesa, atrevit en l’un contra un, i va donar dues assistències importants. Diluït més tard, va cometre algunes imprecisions en la passada i va acabar amonestat per protestar en una acció desafortunada.

6. ANDREU M. Integrat: Va aparèixer en el cinc inicial de l’equip per primera vegada en una mostra més que cada cop és més lanzaroteny. La jove promesa continua donant mostres d’entrega, compromís i voluntat, i malgrat el mal partit general, va jugar amb serenitat i va acumular més minuts.

7. GUILLEM. Despistat: No va ser el millor partit del de Gurb, que va destacar des del principi per la seva indumentària. No es va trobar còmode a la pista, i va lluitar per canviar-ho fins arribar puntual per desviar un pilota al fons de la xarxa que potser ja entrava, però, això sí, li va servir per anotar-se un gol al caseller.


8. CARLES. Desequilibrant: Ben col·locat sobre la pista, va guiar els atacs taronges d’entrada amb determinació i tècnica, i només el van poder aturar amb accions antirreglementàries. Amb una assistència i un gol, i diverses accions de mèrit, va ser dels que menys errors van cometre, i continua donant mostres de millora. Cosit a faltes, va acabar amargat.

9. POL V. Voluntariós: Va voler donar profunditat a l’atac i va disposar d’un parell d’accions de gol complicades que van exigir la defensa rival. Intens en defensa, va recuperar pilotes, però també en va perdre, i el bagatge no va ser bo per ell, que va intentar-ho durant tot el partit.

10. PI. Rebel: Va iniciar el partit amb un gol molt matiner que donava un lleuger avantatge als taronges, i va buscar repetidament desequilibrar el partit. A les acaballes va permetre a Guillem fer el cinquè pensant que encara hi havia temps per maquillar el mal partit taronja, però ni així va ser suficient.

11. ALE. Lluitador: No va ser el millor partit tampoc pel de Vallcarca, que va lluitar amb l’equip per canviar unes dinàmiques massa instal·lades. Pressionat, a la segona part va tenir problemes per treure la pilota, es va trobar sol i amb poques ajudes.

21. CAMPRO. Contributiu: De nou va acumular minuts de cara a la fase decisiva del torneig per mirar d'arribar-hi en bona forma. L'equip no el va acompanyar en aquesta recuperació, i li van encomanar també les imprecisions, però el capità va suplir-ho amb ganes.