23 d’agost 2011

Cap trauma

El Lanzarote no pot revalidar el títol al Càmping La Cerdanya de Prullans malgrat posar-hi fe, treball i sacrifici.
Els taronges cauen derrotats a semifinals davant d’un potent Guirigall i posen fi a la ratxa de tres victòries consecutives en terres cerdanyenques.
Les baixes esdevenen un handicap important en l’any en què la plantilla ha descobert que Prullans estima el tricampió.
Cap trauma. Cap llàgrima al final del partit definitiu, ni cap cara llarga, ni males paraules... Tothom sap guanyar, la victòria és un motí fàcil d’acceptar. Però s’ha de saber perdre, i el Lanzarote va comportar-se com un equip senyor després de caure a semifinals davant d’un rival millor i més encertat.
El torneig a Prullans, que enguany havia fet un pas endavant quant al nivell (a Drink Team i el Lanzarote, s’hi havia afegit com a candidats sorpresa al títol Guirigall, Insensatos, i L’Antiga), era un dels al·licients de l’estiu per l’aficionat conejero. I malgrat tot, de seguida es va veure que revalidar el títol seria un objectiu difícil, sobretot, per les baixes sensibles de Saborit, Xavi i Guillem. De tota manera, el campió estava disposat a donar-ho tot, i es va voler reforçar amb un jugador de futur com és el cas de Roger Paixau, que debutava amb la samarreta taronja, i va repescar al president de la fundació Lanzarote Veterans, Miquel Camprodon, i un altre dels jugadors ja veterans del Lanza que és Marc Herreros. A última hora, també es va concretar un reforç de luxe pels lanzarotenys que va permetre oblidar la baixa de Saborit: vingut directament des de Perpinyà, Pol Vilaró, conegut com el Rei de les Porteries, completaria una plantilla desigual.
En aquesta edició, la primera fase era relativament important perquè tots els equips es classificaven, però, això sí, els dos primer s’estalviaven una segona fase en format triangular que ocupava tota la matinada i impedia la becaina.
El sorteig va voler que el Lanzarote quedés enquadrat en un grup desigual, en què, sobre el paper, ja s’hi veien dos equips descartadíssims (Xiquetes i Las Mamas de Canto), un de mig descartat (Insensatos) i dos candidats a destinats a barallar-se pel primer lloc: el Lanzarote i el Drink Team. Però ja se sap que les coses canvien, i a la pista, el conjunt igualadí dels Insensatos van ser una de les sorpreses agradables del torneig amb un futbol sala treballat i d’estil depurat que va doblegar el totpoderós Drink Team (7 a 4 en el primer partit) i va fer patir el taronges més del compte, la qual cosa els va permetre estalviar-se el triangular i quedar en primera posició.

LES CRÒNIQUES DELS GRUPS.
LANZAROTE 13 – 8 XIQUETES
Partit inaugural descafeïnat en un dels clàssics de Prullans, el partit contra les noies va servir per veure el punch de Jordi Forcada, perquè Paixau fes el seu primer gol com a jugador taronja, i per comprovar que el Lanzarote té a la recambra dos jugadors amb reflexos felins que bé podrien ocupar algun dia la porteria dels taronges: Sergi Pi i Blai Martí, els quals van jugar mitja part cada un. Com dèiem, partit sense història dominat de cap a cap que va acabar amb una golejada d’escàndol malgrat els gols de la Maria, de la Cristina (massa llepat) i companyia. Els golejadors del Lanzarote van ser Paixau, Jordi Forcada (5), Carles Garrido (4), Marc, Pi i Pol Vilaró, que no va jugar cap minut de porter i va demostrar que el viatge des de Perpinyà no tindria cap efecte en el seu rendiment.
LANZAROTE 12 – 0 LE(a)S MAME(a)S DE CANTU(o)
Un altre tràmit saldat amb una golejada malgrat que l’equip no va abusar en cap moment del rival. Els gols van venir sols, fàcils, de combinació, i de seguida el Lanzarote es va col·locar amb un bon avantatge en el marcador pels gols de Jordi Forcada, Blai i Miquel Camprodon, menys amant dels segons pals que el seu germà Jordi. A la segona meitat, Blai Martí va tornar a la porteria (amb un parell de bones aturades) perquè Pol Vilaró pogués gaudir de moments com a jugador, i el Lanzarote es va dosificar i administrar pels compromisos futurs. Els golejadors taronges en aquest enfrontament van ser Pi (3), Miquel (2), Carles Garrido (2), Pol Vilaró (2), Marc, Forcada i Blai.
LANZAROTE 2 – 4 DRINK TEAM
Partit amb la pista molla després d’una tempesta d’agost a Prullans (un clàssic de cada estiu per les 24 hores) entre dos conjunts amb vells comptes pendents per saldar. El Drink Team li tenia moltes ganes al Lanzarote després d’haver-hi perdut en els moments decisius del torneig en les últimes edicions. I el Lanzarote tenia el primer test de nivell del torneig.
Així, doncs, partit d’alt voltatge en què un Lanza més voraç hauria humiliat el seu rival, però que va acabar amb victòria, aquest cop sí, del conjunt de casa, el Drink Team, que s’havia reforçat amb Ortuño i Alberto, ex-Chichos. El Drink Team va començar colpejant dos cops col·locant-se 0 a 2 al marcador. Però com si ja fos un clàssic, Carles Garrido va dir “Aquí hi sóc jo” i va treure’s dos gols d’on qualsevol humà en perd un pilota. L’empat a la mitja part (amb esbroncada de Pol a Pi perquè “no veia ni una esquena) va ser el preludi d’un domini extraordinari del Lanzarote. Amb quatre passades, el Lanza en treia una ocasió de gol. Combinacions precioses que feien anar de bòlid el Drink Team. Amb tot, el futbol sala és com és i va voler que el gol el fes Drink Team, i ja de cinc, el conjunt verd-i-blanc va sentenciar. Blai Martí hauria pogut reduir distàncies si hagués estat encertat amb un segon pal que va tenir.
LANZAROTE 3 – 1 INSENSATOS
Després de la derrota lanzarotenya contra Drink Team, el Lanzarote estava obligat a guanyar de dos gols o més per classificar-se. I així i tot, va començar perdent un enfrontament en què es va veure desbordat per un rival endimoniat i treballadíssim que sap dissimular enviant míssils al pal (tots sabem de què parlem, oi?). Partit majúscul de Pol Vilaró que va estar enorme sota pals fent bo el seu sobrenom de Rei de les Porteries. La victòria final, materialitzada amb un hat-trick de Carles Garrido i que s’hauria pogut veure ampliada en jugades aïllades del final del partit de Paixau, Miquel, Pi o el mateix Garrido, va deixar els Insensatos en primer lloc, el Lanzarote segon i el Drink Team a cascar-la amb el triangular després que a la classificació es produís un triple empat. Hi ha qui hi va voler veure maletins, però: No sé si els calçotets dels jugadors taronges els farien sortir de dubtes...
LES CRÒNIQUES DE LA FASE FINAL.
CALVOS 2000 2 – 5 LANZAROTE
Reedició de la final de l’any passat en un partit amb poca història en què de seguida es va veure com s’acabaria malgrat que els Calvos es van avançar en el marcador. Blai Martí va assistir a Paixau perquè el jove jugador fes l’empat a un, i partir d’aquí, el Lanzarote ja va anar sempre per davant. Carles i Pi van donar un bon avantatge als taronges, que a la mitja part manaven per 1 a 3. A la represa, un petit moment de dubte (2 a 3) per acabar excel·lint amb dos gols més de Pi, que va completar un hat-trick amb un gol màgic de traca i mocador molt similar al que va fer a Gurb (vaselina fina) amb una diferència: d’aquest no n’hem sentit tant a parlar. La nota negativa, la lesió de Marc Herreros, que el deixava fora del partit de semis.
LANZAROTE 0 - 4 GUIRIGALL
Partit amb tres cares diferents, d’evolució natural i, per sobre de tot, de bon futbol sala per part de tots dos conjunts que es va acabar decantant en contra dels interessos taronges, la qual cosa els deixava fora de la finalíssima per primer cop després de tres anys. La primera cara, igualtat i respecte, una igualada infranquejable fruit de bones ajudes en defensa, rigor tàctic i desencert en els últims metres, domini repartit pels dos conjunts i combinacions estèrils. En la segona fase del joc, Mia/Ara (capità de la selecció catalana de futsal), l’autèntic protagonista amb un gol estratosfèric guanyant l’esquena a Blai Martí i engaltant una volea imparable quan ja no tenia angle de xut. La segona cara del partit, doncs, la de la decisió en els últims metres, el desequilibri final, que va caure pels de Bellver. I encara una última fase amb el Lanzarote abocat jugant de cinc, la fase del “qui perdona ho paga”, i com ho paga. Fins a cinc segons pals van fallar entre Campro i Martí, i Guirigall va sentenciar. Ja se sap, quan es juga de cinc, el resultat és enganyós. 0 a 4, doncs, enganyós que va condemnar la inconformitat del Lanza. No van poder guanyar, enguany, però el poli va acomiadar el Lanza amb un aplaudiment amorós.

17 d’agost 2011

L'1x1 lanzaroteny a... PRULLANS '11

13. POL Vilaró 8

Assegurança. Va ser el porter segur que necessitava el Lanza, atent en els xuts des de lluny, valent en l’1 contra 1 i decidit en el joc de peus. En partits decidits, també va prodigar-se com a jugador amb bones combinacions i alguns gols, i en partits per decidir sempre va ajudar a decidir-los.

5. BLAI MARTÍ 7,5

Entonat. No han passat ni quinze dies, i el Blai de Prullans ha diferit força del Blai de Sant Julià. Segur en la conducció i expeditiu en el tall, ha tancat bé per alliberar Carles Garrido perquè ataqués. Ha guanyat en actitud i en confiança, se l’ha vist còmode, però li ha faltat encert a dalt. Més assistent que golejador, se li ha fet fosc en els segons pals que haurien pogut mantenir l’equip en el torneig.

6. MARC HERREROS 7

Llest. Gat vell, el de Taradell no s’ha complicat la vida i ha apostat per combinacions fàcils i un futbol sala estètic. Col·lapsat en defensa quan no tenia les ajudes necessàries com a tanca, s’ha prodigat bé a l’atac i ha preferit l’eficàcia abans de la filigrana. Lesionat als quarts, a semis hauria estat un reforç de luxe per un Lanza inconformista.

8. CARLES GARRIDO 9

Superlatiu. Ha sobresortit en tots els aspectes del joc i ha guiat el Lanzarote a cada moment. Indomable, ha estat determinant en l’1 contra 1 i ha repartit assistències que valien el seu pes en or. No s’ha arrugat i ha mort a la pista pels seus companys com tot un líder. De jugadors com ells, n’hi ha un en tot el món, i vesteix la samarreta del Lanzarote.

9. Roger PAIXAU 6,5

Novell. Va començar amb la pressió del debutant i amb les rotacions oblidades. Cada cop més entonat, es va sacrificar per l’equip sense arrugar-se en el cos a cos, i va anar entenent el sentit dels seus moviments en atac i també en defensa. Correcte en les ajudes, va marcar un gol providencial als quarts que va canviar-ne el signe. Ha fregat el notable.

10. Sergi PI 8

Sensacional. Aquest any ha fet un pas endavant tècnicament i cada cop és més imprescindible pels lanzarotenys. Ha recuperat l’olfacte golejador a Prullans i ha arribat a transformar una vaselina exquisida en els quarts de final en un dels millors gols del torneig. Barreja l’encert amb una gran actitud, i és un dels jugadors per qui qualsevol gran equip pagaria munts de diners per tenir-lo a les seves files. A Prullans, ha tornat a ser un dels destacats del Lanzarote.

11. MIQUEL C. 6,5

Intermitent. Va començar decidit, amb ganes de marcar diferències i demostrar la seva vàlua. Després de bons partits, va fer un pas enrere, i no va estar tan fi. A partir d’aquí, les seves aportacions van ser desiguals, alternant rotacions i combinacions plenes de criteri amb errors infantils. Correcte, li ha faltat confiança en el seu joc i se l’ha vist massa conformat quan el Lanza el necessitava.

21. Jordi CAMPRO 7,5

Associatiu. Important per l’equip, no es va obsessionar amb el gol quan la porteria se li va fer petita, i va preferir donar l’última passada que tastar la glòria del gol. Contundent i segur en el tall, va donar una alternativa més al Lanza en la construcció i es va mostrar molt participatiu en tot moment. Com Martí, tampoc no va estar inspirat amb els segons pals jugant de cinc.

69. Jordi FORCADA 10

Golejador. Va complir amb el seu rol sense queixar-se fent un completíssim partit contra les Xiquetes, i liderant el triomf davant el Les Mamas de Canto. De mica en mica, el seu paper va veure’s eclipsat i no va poder disposar de prou minuts per mostrar el seu talent. Es rumoreja que podria tenir un precontracte amb les Xiquetes de cara a l’any que ve.

15 d’agost 2011

Hauria estat massa

Enguany, el Lanzarote no ha pogut reeditar el títol de campió a les 24 hores del Càmping La Cerdanya de Prullans que hauria significat el quart títol consecutiu en terres prullanenques. Els taronges, però, han ofert una imatge molt bona durant l'últim torneig de l'estiu (si no és que la junta canvia sorprenentment d'opinió, que presem av éb), i s'han sobreposat a les baixes amb sacrifici, esforç i companyonia. El debutant L'Antiga ha estat el just guanyador d'aquesta vint-i-unena edició després de derrotar pels penals a Guirigall, equip que havia deixat fora el Lanza. Les cròniques i l'1x1 -causant de baralles internes i de fums pujats a l'equip- seran penjades durant la setmana a mesura que els administradors es recuperin.

11 d’agost 2011

L’1x1 lanzaroteny a... SANT JULIÀ DE VILATORTA ‘11


22. Jordi SABORIT 8
Segur. Bon torneig del meta santjulianenc que va respondre amb accions de mèrit. Segur en l’1 contra 1, Saborit va dominar el joc de peus com mai, i va ajudar els seus companys amb una bona comunicació verbal sota pals.
4. XAVI 7
Lesionat. Mentre va estar bé, va col·laborar amb gols i bona col·locació a la trajectòria dels taronges en aquestes 24 hores, i va ser un dels principals puntals defensius de l’equip. Immens en la sortida de la pilota, va caure lesionat a quarts, i l’equip el va trobar a faltar.
5. BLAI Martí 5,5
Negat. Passa per un mal moment mental, i això li passa factura a la pista. La voluntat d’ajudar l’equip hi va ser en tot moment, però l’encert, en comptagotes. El jove futbolista va anar de menys a més, però el penal fallat a la tanda de penals contra els Ciril·lis, que hauria estat el definitiu, el va enfonsar de nou en la mediocritat.
7. Guillem SOLERDELCOLL 7
Assistent. Negat de cara a gol durant tota la primera fase, Guillem va aportar bona combinació i generositat en l’assistència durant tot el torneig. Va explotar a vuitens amb un grandiós partit en què va fer dos gols, però la seva contribució golejadora no va prosperar més. Si normalment es coneix el Guillem golejador, a Sant Julià li hem vist la faceta d’assistent.
8. Carles GARRIDO 7
Garantia. Quan el Lanza necessita algú que decideixi, no ve de nou que les pilotes li vinguin a ell. Menys inspirat que en altres tornejos, el 8 taronja es va posar l’equip a l’esquena amb la lesió de Xavi reconvertit com a tanca, però no va ser tan decisiu com en altre ocasions perquè el pal, entre d’altres, li va impedir.
9 Joan MONTERO 8
Oxigenador. Va aparèixer sempre que l’equip necessitava aire amb recuperacions valuoses, combinacions de perill i gols. Molts gols. Va anar de menys a més, i malgrat que va jugar els últims partits amb molèsties als adductors, va anar sempre de cara. I una esportivitat envejable quan va renunciar a fer un gol perquè el porter rival s’havia fet mal.
10. Sergi PI 7
Responsable. Quan un killer com ell només marca tres gols en sis partits, hom pot pensar que no ha estat a l’alçada. Res més lluny. Va aportar treball incansable i capacitat de sacrifici, tan a davant com a darrere, i si bé és cert que no va estar tan fi en la definició final, va assistir sempre amb encert i va ser dels jugadors que van llençar dos penals a la llarga tanda dels quarts.
21. Jordi CAMPRO 8,5
Retrobat. Gran torneig del capità lanzaroteny, que va acabar amb 5 dianes i un grapat de bones combinacions quan més ho necessitava el 21 dels taronges. Complidor en defensa i sense complicacions en atac, va ajudar l’equip mentre el físic li permetia, i va estar especialment generós en les rotacions.

09 d’agost 2011

Entre els més grans

El Lanzarote supera l’escull dels quarts per penals,
i fa un resultat històric a les 24 hores de Sant Julià.

Els taronges recuperen velles sensacions, però els
falla el físic per jugar la finalíssima.

El Biguetes Vic torna a ser la bèstia negra
dels lanzarotenys, que surten ovacionats del pavelló.

El Lanzarote s’ha fet gran. Ha trencat amb les urgències històriques, el mite de la barrera insuperable dels quarts. Ja no ha de veure les semi-finals de casa des de la grada, sinó que ara les viu en primera persona. I això que aquest any, pocs comptaven amb els taronges. Semblava que era un any de crisi (que ho ha estat, no ens enganyem), que el Lanza anava de baixa i que per segons què ja havia fet tard. S’havien alçat veus crítiques amb l’equip, des de dins i des de fora, i el cert és que el conjunt de Sant Julià feia temps que no gaudia a la pista. Se’l veia pesant, amb poc ritme i sense ganes; se’l veia com un equip poc conjuntat, cansat.
Però casa sempre és casa, i amb els teus no hi pots quedar malament. El Lanzarote tenia viu el record de l’any passat, que va fregar amb la punta dels dits unes semis que finalment no van arribar. Aquest any, vistos els esdeveniments, s’era caut amb els objectius, però ningú no amagava que la plantilla tenia ganes de fer un pas endavant, com si es volgués dir: “Aquí som nosaltres; això també és territori Lanza”.
El sorteig va ser benèvol pels interessos taronges tal com avançàvem just després que es sortegés la fase de grups. El LNZRT havia quedat enquadrat amb els potents Xatus, i dos convidats de pedra desconeguts que, malgrat que van presentar certa guerra, no van ser prou incòmodes pel Lanzarote. A la fase final, el Lanzarote va saber gestionar el tràmit dels vuitens contra uns decebedors Snnipers, va superar l’escull de quarts per penals contra els Ciril·lis, i es va quedar a la porta de la final després de caure, un any més, contra Biguetes Vic.


LES 3 CLAUS DEL TORNEIG
  1. Humilitat taronja. El LNZRT havia rebaixat expectatives després del ridícul a Torelló, i va anar partit a partit sense marcar-se objectius.
  2. Ambient d’equip. Al vestidor s’hi va poder tornar a palpar el bon ambient i la companyonia que necessita qualsevol equip guanyador.
  3. La sort a la loteria. Qualsevol equip necessita un punt de sort. Als penals, contra els Ciril·lis, es va aliar amb el Lanza. Les lesions, l’altra cara de la moneda.


LES CRÒNIQUES DELS GRUPS.
LANZAROTE 8 – 1 ASIATIC LIONS
Debut sense gaire complicacions que es va saldar per un resultat massa balder. El duel es va decidir a la segona part, quan el Lanza va saber resoldre amb encert les seves ocasions. Abans, domini territorial i de la pilota, però algun ensurt: amb 1 a 0 a l’electrònic, gol fantasma que l’àrbitre va obviar i que hauria pogut complicar les coses als taronges. I molt.
Per a la galeria, dos autèntics golassos que intentarem penjar al blog perquè els pugueu degustar. Els golejadors de l’encontre van ser Xavi, Campro (2), Carles (2), Pi, Montero i autogol. El gol rival va arribar a la segona part en una jugada aïllada en què Montero va acabar d’enviar als fons de la xarxa una pilota que segurament ja entrava.

LANZAROTE 6 – 1 ELS FARTENERS
Equip treballat, amb bon posicionament tàctic per repel·lir les febleses que acompanyen l’edat (eren un equip la mitjana d’edat dels quals rondava els 50 anys), va oferir guerra fins que el Lanza els va saber desactivar. Partit més difícil del que el resultat indica, els taronges van resoldre ja a la primera part amb dos gols (Montero i Pi) fruit de dos córners que van evidenciar que el Lanzarote havia treballat les jugades de pissarra. A la segona part, el gol dels Farteners van arribar en alguna jugada aïllada i van aconseguir el gol de l'honor que va maquillar una mica el marcador final. Els golejadors de l'encontre van ser Campro i Montero per partida doble, Pi i Xavi.

LANZAROTE 2 – 2 XATUS
Dos cops el Lanzarote va avançar-se en el marcador, i dos cops van ser capaços d’empatar els Xatus en el partit que decidia el primer de grup. Partit, per cert, d’alta volada que es va decidir per detalls i que va deixar fora de la primera posició del grup al Lanzarote. El conjunt conejero va ser clarament superior al rival, i el va acular en molts moments de partit a la seva pròpia àrea. Ni les provocacions constants dels Xatus (que només en tenen el nom) ni el desencert incessant dels taronges als últims metres no van estressar l’equip, que va acaronar amb l’1 a 0, obra de Xavi després d’una passada de vint metres de Guillem Solerdelcoll, la classificació. Però va ser un miratge. Gerard Torrents va mostrar que, a banda d’ulls, també té esquerra, i va completar una bonica jugada personal amb una gardel·la que va deixar bocabadat el pavelló de Sant Julià. Tocava tornar a picar pedra, i de nou el Lanzarote va ser capaç de posar-se per davant gràcies a un xut de Joan Montero que va entrar plorant. Torrents, que es va guanyar l’expulsió, va ser objecte de falta a la frontal a pocs minuts de l’acabament, i els Xatus van aprofitar un desajust a l’hora de col·locar la barrera per tornar a empatar. El Lanza no va veure recompensat el seu bon partit malgrat que va tenir encara alguna ocasió de gol més. O potser la recompensa va arribar a la llarga.

LES CRÒNIQUES DE LA FASE FINAL.
SNNIPERS 0 – 4 LANZAROTE

Pas ferm del Lanza als vuitens que va humiliar uns Snnipers desmillorats arran la baixa de Gabri per lesió. Per la via ràpida i sense despentinar-se, els lanzarotenys van donar una lliçó de bon futbol per desfer-se d’un rival que mai no havia estat còmode (només cal recordar la dolorosa eliminació en el mateix tram de competició fa tres anys), i van accedir als quarts de final amb una targeta de presentació quasi immaculada i amb un resultat convincent.
El partit es va solucionar aviat gràcies a l’aparició de la Perla de Gurb, Guillem Solerdelcoll, que es va prendre la guerra pel seu compte i va posar el 0 a 2 a l’electrònic ben aviat. Amb el resultat favorable, el Lanzarote es va poder prendre el luxe de jugar tranquil,
sense pressions de cap tipus i va encadenar jugades de refinat futbol sala.
Xavi i Pi van posar la cirereta a uns vuitens més fàcils del que es
podien preveure contra un rival que, no ho oblidem, havia estat el millor del seu grup a la primera fase.




CIRIL·LIS 2 – 2 LANZAROTE (8 – 9 p.p.)
Patiment majúscul per assolir una fita somiada des de feia temps, i que va estar a punt de quedar estroncada a la tanda de penals. Fins a dotze, en va haver de xutar el Lanzarote per segellar l'històric accés a semis, i la glòria final -evidentment, compartida- va tenir la cara de Joan Montero, que no li va tremolar el pols en el penal decisiu com sí que els havia passat anteriorment a Blai Martí, Xavi o Sergi Pi.
Però el cert és que el Lanza no li hauria calgut resoldre l'encontre als penals si hagués administrat bé el seu avantatge. El quadre conejero va avançar-se mitjançant una bona rematada de Campro, i va semblar que sentenciava quan, a la sortida d'un córner, Garrido habilitava a Montero perquè fés el segon gol. Amb el 0 a 2, el Lanzarote s'acostava a les semis, però el partit es va girar: en una galopada per la banda dreta, Xavi no va poder rematar a causa de l'oposició d'un defensor, i la jugada va acabar amb un mal gest al genoll sense gaire bona pinta. El diagnòstic mèdic posterior va confirmar les males sensacions, i Xavi es va perdre tot el que quedava de torneig per una fisura al cap de la tíbia.
L'infortuni va trastocar els plans dels taronges, que van quedar estabornits. Un desajust defensiu va propiciar l'1 a 2 abans de la mitja part. Sense Xavi, el Lanza intentava buscar un tanca que cobrís la vacant, però el cert és que ni Blai, ni Carles, ni Campro, que haurien estat els relleus naturals, no van estar encertats.
A la represa, els Ciril·lis van acolar el Lanzarote a la seva àrea, i el partit es va convertir en un atac-i-gol constant. El Lanza reculava més que no construïa, i els Ciril·lis van aprofitar un nou
desajust en la sortida de la pilota per empatar el partit. Només a còpia de contracops, el Lanzarote semblava que potser faria mal. I en va poder fer: fruit d'una falta lletgíssima (digne, potser, d'expulsió) sobre Blai Martí, el Lanzarote la va tenir, però el marcador ja no es va moure.
Als penals, Saborit, que es va fer un fart de fer amics, va aturar el primer dels tres que s'havien de xutar. Joan Montero i Sergi Pi van resoldre els dos primers amb transformacions brillants. Amb el tercer penal, Blai Martí va tenir la sentència definitiva, però errar en el xut. La tanda s'allargava perillosament. Xavi, Campro, Garrido, Guillem i Saborit van complir fins als vuit penals. De nou, el Lanza va tenir la sentència dos cops en la repetició dels xuts de Xavi i Pi, però el pal i el porter, respectivament, van evitar la classificació. Garrido no va fallar en el segon llançament, i a la quarta, Montero va donar el bitllet per semis als lanzarotenys. A la pista eufòria conejera (mai més ben dit), sobretot, encarnada per un Blai Martí que no veia clar el seu futur a l'equip després de fallar un penal que hauria pogut deixar fora als taronges.
BIGUETES VIC 3 – 1 LANZAROTE
Punt i final a les 24 hores en una semifinal descafeïnada que decidiria el convidat de pedra a la finalíssima després que a l'altra banda del quadre, el Nam Osona Promocions s'hagués desfet del totpoderós Alvicat en la reedició de la final de l'any passat.
El Lanzarote va plantar cara fins que se li va acabar del tot la gasolina, i encara així, hauria pogut donar la sorpresa al Biguetes, amb més profunditat de plantilla i amb la història a favor. El cert és que els taronges van acusar el cansament i les lesions de Xavi i Montero (el segon, va jugar malgrat les molèsties als adductors que no li permetien rendir al 100%).
El partit, semblant al de l'any passat a quarts de final, va deixar la sensació que un Lanzarote més atrevit i menys gasiu i defensiu hauria pogut plantar-se a la final, però la tònica dominant va ser el respecte mutu fins a punts exagerats. La pilota era, en general, pel Biguetes, que recorria a la seva punta i referència en atac perquè es girés (amb falta prèvia sempre) i intentés desequilibrar el partit. El seu desencert va ser total, en part pels mèrits de Garrido com a tanca, en part pel desencert del davanter en la rematada final. Això, fins que l'àrbitre va decantar el partit quan va xiular un penal tant clar del 8 del Lanza com clara era la falta en atac prèvia de l'atacant del Biguetes. L'1 a 0 era massa premi per un Biguetes garrepa i mancat d'imaginació. Amb aquest resultat, el Lanzarote va avançar una mica les línies, va tenir l'empat, i va complicar la vida al rival, que va agrair la mitja part.
A la represa, el partit va tornar a la monotonia del primer temps. Una genialitat a dins l'àrea de Saborit, va col·locar el 2 a 0 a l'electrònic, però el Lanzarote no estava disposat a claudicar. Garrido va assistir a Campro perquè el gran capità escurcés distàncies al marcador. El partit entrava a la recta final amb tot obert. El Lanza ho provaria jugant de cinc, i ja havia demanat el temps mort per canviar la tàctica. I Víctor Pérez, amb un xut llunyà i aparentment sense gaire perill, va establir el 3 a 1. Ni així, el Lanzarote no va signar la rendició. Ho va provar amb Carles Garrido de porter-jugador, que va estavellar al pal un xut que bé podria haver significat el 3 a 2.
Potser hi hauria hagut un altre desenllaç, i el públic hauria pogut gaudir d'una altra final. La història, però dirà que la final de les 24 hores d'enguany a Sant Julià de Vilatorta la van jugar el Nam Osona Promocions (ex-Carnisseries Pradell, Construccions Palomar i Apostuflant, equips clàssic a les finals anteriors) i el Biguetes Vic, i que no hi va haver color: 6 a 0. La història no és generosa amb els perdedors, però el Lanzarote, ara, ja és prou gran per estar entre els millors. Això sí, l'any que ve haurà de suar tinta, perquè es podria topar amb el fabulós Pim Pam Team de Miquel Mas, que ja treballa des de fa dies per concretar una plantilla de gran potencial que pugui lluitar pel títol.

02 d’agost 2011

HISTÒRIC LANZA!

El Lanzarote es planta a semi-finals a Sant Julià de Vilatorta per primera vegada a la història, recupera el bon gust pel futbol sala, l'ambient d'equip, i supera totes les assignatures pendents que tenia. Un any més, el Biguetes Vic deixa fora els lanzarotenys, però aquest cop el Lanza ja tenia els deures fets. Durant aquesta setmana es penjaran al nostre lloc web oficial imatges, vídeos i cròniques de les 24 hores a Sant Julià.

Queden per a la història els noms de la plantilla que han fet possible aquest somni: Jordi Saborit, Xavi, Blai Martí, Guillem Solerdelcoll, Carles Garrido, Joan Montero, Sergi Pi i Jordi Camprodon.
GRÀCIES CRACKS!