Partit de pur tràmit, on els primers que no volien jugar eren els rivals (el fred i la son eren considerables). En uns bons primers minuts el Lanza es va posar 7-1 al marcador, per relaxar-se posteriorment i acabar "patint". El millor del partit, sens dubte, el gol de Jordi Forcada que, com a bon lanzaroteny el va fer al segon pal. Els Calvos ens esperaven a semis
l de la primera fase, però amb una difarència: Sebu es va despertar del seu somni contra els Insensatos, i la defensa no en va deixar passar una. Garrido, després d'un còrner on Pol la toca de cap, i Xavi la baixa, marcaria el gol de victòria girant-se dins l'àrea i xutant amb l'esquerra. Encara estàvem a la primera part i calia aguantar o marcar. El Lanza es va decantar per la primera opció oferint tot un recital en defensa. Tot i això, Roca va tenir unes quantes ocasions però, com hem dit, Jordi Saborit estava inspirat. Va tocar patir, però al final va sonar la botzina que suposava el passi a la final. Es reeditava la final de l'any anterior: Lanzarote-Drink TeamEl Lanzarote té un jugador que mai no diu res, és tímid, i tot i la seva alçada, és poqueta cosa. És humil, i molt bon tiu. El que passa és que és bo, molt bo jugant a futbol sala. I té la mania de marcar quan més ho necessita l'equip. L'any passat va marcar el 3-3 a la final, que vam guanyar als penals. Aquest any, a Ripoll, va marcar 2 gols a la final. Doncs ara, a Prullans, va tornar a ser allà per decidir la final amb 4 gols, 4 golassos que van fer inútils els gols del Drink Team.
Final: Lanzarote 5-Drink Team 4
El Drink es va avançar al marcador en el primer minut, però el Lanza remuntaria el matx, 2-1. L'empat local no tardaria a arribar, 2-2. Pol feia el 3-2 a les acaballes del primer temps. Només començar la represa, i de la mateixa manera que va començar el partit, Badia empatava el partit de falta directa. Però Garrido encara tenia pólvora per marcar el 4-3 i el 5-3. Quedaven pocs minut i el Lanza arribava a les 5 faltes: perill. A més, el Drink Team atacava i amb un bon xut amb l'esquerra, Dani marcava el 5-4. Quedava poc, però tocaria patir. Un minut més tard, sonava la botzina al Poli de Prullans i el Lanzarote revalidava el títol!!
El Lanzarote encarava aquest torneig conscient de que, tot i la patxoca que feia amb les noves equipacions, :
Com a campions de l'edició anterior, el Lanzarote obria el torneig contra els cada vegada més grans i bons nois de la Damm. En els compassos finals de la primera part Sergi Pi, que debutava en el torneig, encetava el marcador. Ja en la segona part dues dianes de Xavi deixaven el partit vist per a sentència. Tanmateix, els de la Damm maquillarien el resultat amb el 3 a 1
tot i que també eren de destacar el porter, el 9 i l'11. Els Calvos venien d'empatar el 1r partit contra els del Càmping i, per tant, al Lanzarote li servia l'empat, però a ells no. En un partit molt tàctic i sota una intensa pluja i sobre un terra molt mullat, els Calvos es van avançar al marcador amb gol de l'11, i tot feia pensar que la seva fèrrea defensa no ens permitiria empatar al partit. Amb tot, després d'una bona jugada col·lectiva, Campro definiria per sota les cames l'u contra u que se li va presentar, establint així l'empat a 1 que feia, tot s'ha de dir, justícia al marcador. 
de Bosco va fer un hat trick a la primera part, i amb aquests 3 golassos arribàvem a la mitja part, el segon d'ells després de gran jugada de Garrido. Sens dubte l'eliminatòria estava molt coll avall, però calia anar amb compte perquè The Players tenien 2 o 3 jugadors amb qualitat suficient com per posar-nos la por al cos. Al començament de la segona part va rribar el 3-1 pels The Players, després d'un fora de banda. Això, però, no va fer ensorrar la moral conejera ja que al cap de 2 minuts Garrido faria el 4-1. Tot i això, The Players no desistien i van aconeguir marcar el 4-2 i fins i tot van tenir alguna ocasió de marcar el que hauria suposat el 4-3, però Nico va fer un partidàs que els ho va impedir. Així s'acabava el partit, només quedava la final contra el Diablos, que eren sens dubte el millor equip al que ens podíem enfrontar.
Diablos s'avançaven, i demostraven amb el seu joc que era un equip molt fort tant físicament com en defensa. Amb tot, abans del final de la primera part, el Lanza va encadenar uns minuts de bon joc i ocasions que van servir a Garrido per fer l'empat amb un xut de puntera pel primer pal. Pocs minuts després seria Montero el que marcaria el 2-1, ara empenyent la bola des de dins de l'àrea després de que Garrido interceptés un passe del porter local i posés el gol en safata al barceloní. Però l'alegria no duraria molt, ja que a les acavalles de la primera part, els Diablos posarien l'empat al marcador, amb un potentíssim xut del pichichi del campionat que perforava la porteria taronja. Així arribàvem al descans, que servirira per parlar del partit (sobretot el Pablo i el Nico) i deixar clar que el Lanzarote estava jugant molt bé, i que no teníem cap pressa. La pressió era pels locals.
Eren ja les 10 de la nit i el Lanzarote havia quedat primer de grup. Ara calia esperar fins a les 2 de la matinada per jugar l'últim dels quarts de final, que enfrontarien el Lanzarote amb el 4t de l'altre grup. El partit era un tràmit. Abans, però, havíem anat al Càmping Ripollès (o Ripolles com deia allà) i després de parlar amb un boludo, i de parlar de la plata y los autos, havíem plantat les 3 tendes de campanya per passar-hi la nit. Després també vam anar a sopar amb a un restaurant dels de tota la vida, amb l'amo, la mestressa, els peus de porc d'en Pi, les batallitas del Bosco, els melasuda del Pol, etc. Un cop acabat el sopar feia pal jugar, però tocava.
Lanzarote 5-Azul y Blanco 4
Lanzarote 8-Cafeteria Alesia 2