"Jo vinc aquí a penjar pipes i a veure aquests nanos com corren", anunciava solemnement Joan Anton Sucarrat i Batllori, veí de la població de Sant Quirze de Besora, dilluns 12 de juliol al vespre.
Joan Anton havia arribat a la pista a quarts de vuit, i havia estat presenciant un partit decebedor. La perspectiva per aquest veí ancià de Sant Quirze no era gaire bona, ja que el següent partit enfrontava el Pompes City amb el Lanzarote Futsal, que encara no havia sumat cap punt i que havia deixat d’acudir ja a tres partits.
El partit va començar puntual, i, malgrat que el Lanzarote era en aquells moments l’equip que tancava la classificació, el públic Besorenc va poder apreciar de seguida que el quadre lanzaroteny buscava una victòria que l’allunyés de la cua de la classificació i el fes entrar al tren dels equips que lluitaven per la classificació a la següent fase.
Després
d’una primera possessió del Pompes City, el Lanzarote va tancar jugada rere jugada al conjunt de Sant Quirze a la seva pròpia pista deixant el porter Jordi Saborit a la banqueta i posant-hi Carles Garrido en les jugades d’atac, jugant de cinc. Els moviments hàbils dels jugadors lanzarotenys desconcertaven la defensa local i feien presagiar un canvi imminent al marcador. Sens dubte, el destí va tornar a posar-se en contra momentàniament del Lanzarote, que va veure com una pèrdua de pilota infantil de Sergi Pi, que després es rescabalaria de l’error amb un partit immaculat, significava el primer gol de la nit.
Però el Lanzarote no es va desesperar i no va renunciar a la seva proposta de futbol total que havia embadalit un públic que va acabar rendit a la màgia de Pi, Herreros, Camprodon i companyia. Així, aviat va aconseguir empatar gràcies a una excel·lent jugada que va culminar el mateix Jordi Camprodon i que va esperonar el conjunt a buscar nous gols. El Lanzarote es va veure recompensat amb un segon gol obra del crack de la nit, Marc Herreros, que va culminar una altra gran jugada que hauria fet saltar els ploms d’un pavelló de la Divisió d’Honor de Futbol Sala, abans que un parell de decisions errònies d’un indigne arbitratge van enviar a la dutxa prematurament a Carles Garrido.
A partir d’aquí, el Lanzarote es va arrugar i va caure constantment en les provocacions arbitrals, cosa que li va posar el partit molt costa amunt fins al punt d’arribar a anar per darrere en el marcador durant molts minuts de la segona part. Un gol de fortuna que significava l’empat a tres de Blai Martí, que va posar-hi més ganes que encert, semblava anivellar el partit, però tot plegat va ser un miratge, ja que el quadre local va tornar a avançar-se al marcador.
A partir d’aquí, el partit va semblar que entrava en una fase de voler i no poder amb un Saborit molt encertat, un Pi fora de si que tirava del carro, un Guillem amargat per la sorprenent permitivitat de l’àrbitre, un Camprodon que capitanejava una defensa que es descomponia per moments, un Blai Martí que veia com era agafat pels testicles en una clara agressió a la seva paternitat, i un Marc Herreros serè que ho provava des de tot arreu. L’equip anava a totes, però va veure com gairebé se li escapava el partit quan un obús a boca de canó de Blai Martí contra la seva pròpia porteria era aturat per un Jordi Saborit excels, que decidia muntar un contracop que, coses de la vida, col·locaria el Lanzarote de nou en el partit després d’una excel·lent rematada final de Sergi Pi.
El partit ja apuntava a l’empat, però el Lanzarote anava a l’alça. El quadre local va poder avançar-se novament, la qual cosa va impedir la gran col·locació de Sergi Pi que va recuperar una altra pilota d’or. L’equip ho intentava des de tot arreu, Blai Martí la va tenir a les botes, però va errar en el xut estavellant la pilota al pal quan el públic ja estava cantant el cinquè del Lanzarote. Ja no hi havia temps, tothom ho sabia. L’àrbitre, clar protagonista del partit, va allargar-lo tant com va poder perquè el Pompes City pogués avançar-se mentre veia les males mirades de Sergi Pi, que s’estirava la samarreta davant seu talment com Gerard Piqué fent embogir els més de 200 tiffosi que hi havia a la pista de Sant Quirze. A l’últim sospir, Herreros va recollir una pilota i va col·locar la pilota al pal del porter en un xut estratosfèric que ha donat la volta a la comarca fent el 4 a 5 definitiu. Amb el xiulet final, Herreros comentava que "he vist el forat per on havia de passar la pilota i he sentit la força de Déu a dins. És una gran victòria que l’oferim al públic que ha vingut avui", conscient que el seu gol havia posat la cirereta final a una partit excel·lent del Lanzarote.
Així, el Lanzarote obsequiava un públic que ha vist troncada la seva diversió diària de cada tarda a causa de l’anul·lació de diversos partits amb un regal futbolístic esplèndid, que va fer bocabadar a tothom. «Hem gaudit com camells! Crèiem que estaven bojos, però si l’àrbitre ho hagués volgut, Sant Quirze hauria pogut vibrar amb quaranta minuts de futbol sala total. Llàstima que s’ha inventat l’expulsió, el maleït ressentit amargat», anava en boca del públic al final del partit. Un autèntic regal al futbol sala.
Joan Anton havia arribat a la pista a quarts de vuit, i havia estat presenciant un partit decebedor. La perspectiva per aquest veí ancià de Sant Quirze no era gaire bona, ja que el següent partit enfrontava el Pompes City amb el Lanzarote Futsal, que encara no havia sumat cap punt i que havia deixat d’acudir ja a tres partits.
El partit va començar puntual, i, malgrat que el Lanzarote era en aquells moments l’equip que tancava la classificació, el públic Besorenc va poder apreciar de seguida que el quadre lanzaroteny buscava una victòria que l’allunyés de la cua de la classificació i el fes entrar al tren dels equips que lluitaven per la classificació a la següent fase.
Després
d’una primera possessió del Pompes City, el Lanzarote va tancar jugada rere jugada al conjunt de Sant Quirze a la seva pròpia pista deixant el porter Jordi Saborit a la banqueta i posant-hi Carles Garrido en les jugades d’atac, jugant de cinc. Els moviments hàbils dels jugadors lanzarotenys desconcertaven la defensa local i feien presagiar un canvi imminent al marcador. Sens dubte, el destí va tornar a posar-se en contra momentàniament del Lanzarote, que va veure com una pèrdua de pilota infantil de Sergi Pi, que després es rescabalaria de l’error amb un partit immaculat, significava el primer gol de la nit.Però el Lanzarote no es va desesperar i no va renunciar a la seva proposta de futbol total que havia embadalit un públic que va acabar rendit a la màgia de Pi, Herreros, Camprodon i companyia. Així, aviat va aconseguir empatar gràcies a una excel·lent jugada que va culminar el mateix Jordi Camprodon i que va esperonar el conjunt a buscar nous gols. El Lanzarote es va veure recompensat amb un segon gol obra del crack de la nit, Marc Herreros, que va culminar una altra gran jugada que hauria fet saltar els ploms d’un pavelló de la Divisió d’Honor de Futbol Sala, abans que un parell de decisions errònies d’un indigne arbitratge van enviar a la dutxa prematurament a Carles Garrido.
A partir d’aquí, el Lanzarote es va arrugar i va caure constantment en les provocacions arbitrals, cosa que li va posar el partit molt costa amunt fins al punt d’arribar a anar per darrere en el marcador durant molts minuts de la segona part. Un gol de fortuna que significava l’empat a tres de Blai Martí, que va posar-hi més ganes que encert, semblava anivellar el partit, però tot plegat va ser un miratge, ja que el quadre local va tornar a avançar-se al marcador.
A partir d’aquí, el partit va semblar que entrava en una fase de voler i no poder amb un Saborit molt encertat, un Pi fora de si que tirava del carro, un Guillem amargat per la sorprenent permitivitat de l’àrbitre, un Camprodon que capitanejava una defensa que es descomponia per moments, un Blai Martí que veia com era agafat pels testicles en una clara agressió a la seva paternitat, i un Marc Herreros serè que ho provava des de tot arreu. L’equip anava a totes, però va veure com gairebé se li escapava el partit quan un obús a boca de canó de Blai Martí contra la seva pròpia porteria era aturat per un Jordi Saborit excels, que decidia muntar un contracop que, coses de la vida, col·locaria el Lanzarote de nou en el partit després d’una excel·lent rematada final de Sergi Pi.
El partit ja apuntava a l’empat, però el Lanzarote anava a l’alça. El quadre local va poder avançar-se novament, la qual cosa va impedir la gran col·locació de Sergi Pi que va recuperar una altra pilota d’or. L’equip ho intentava des de tot arreu, Blai Martí la va tenir a les botes, però va errar en el xut estavellant la pilota al pal quan el públic ja estava cantant el cinquè del Lanzarote. Ja no hi havia temps, tothom ho sabia. L’àrbitre, clar protagonista del partit, va allargar-lo tant com va poder perquè el Pompes City pogués avançar-se mentre veia les males mirades de Sergi Pi, que s’estirava la samarreta davant seu talment com Gerard Piqué fent embogir els més de 200 tiffosi que hi havia a la pista de Sant Quirze. A l’últim sospir, Herreros va recollir una pilota i va col·locar la pilota al pal del porter en un xut estratosfèric que ha donat la volta a la comarca fent el 4 a 5 definitiu. Amb el xiulet final, Herreros comentava que "he vist el forat per on havia de passar la pilota i he sentit la força de Déu a dins. És una gran victòria que l’oferim al públic que ha vingut avui", conscient que el seu gol havia posat la cirereta final a una partit excel·lent del Lanzarote.
Així, el Lanzarote obsequiava un públic que ha vist troncada la seva diversió diària de cada tarda a causa de l’anul·lació de diversos partits amb un regal futbolístic esplèndid, que va fer bocabadar a tothom. «Hem gaudit com camells! Crèiem que estaven bojos, però si l’àrbitre ho hagués volgut, Sant Quirze hauria pogut vibrar amb quaranta minuts de futbol sala total. Llàstima que s’ha inventat l’expulsió, el maleït ressentit amargat», anava en boca del públic al final del partit. Un autèntic regal al futbol sala.
