Final tràgic de la primera participació al torneig de Torelló. Els taronges van deixar escapar una oportunitat d'or per classificar-se per les semifinals d'un torneig tan prestigiós com és aquest.
Inicialment, Segalés Carrera va demostrar una gran qualitat, més aviat individual que no col·lectiva, i van gaudir de les primeres ocasions. El Lanzarote però s'avançaria al marcador amb un bon xut de falta d'Enric Rossell. Un miratge. Els torellonencs capgirarien el marcador i posàven així l'1-2 a l'electrònic. Sense dominar, els canaris empatarien el partit amb un xut de Nali pel pal curt. Quan semblava que s'arribaria amb empat a la mitja part, Segalés Carrera aprofitava una badada en defensa del Lanzarote per posar el 2-3.
Ja a la represa, "toma y daca", ocasions per tots cantons. I al minut 8, gol de Montero, demostrant la seva murrieria robant la pilota al tanca. Uns minuts més tard, contraatac dels Vilatortins que materialitzaria un enratxat Rossell amb un xut pel pal curt. Quedaven pocs minuts i Segalés Carrera amenaçava amb treure el porter-jugador, pel que el Lanzarote va demanar temps mort i aclarir dubtes tàctics. Però no va caldre. En una fora de banda els de Torelló empataven el partit amb un xut des de dins de l'àrea. Així s'arribava al final del temps reglamentari.
Quan tothom pensava en els penals, l'organització va dir que es jugarien 5 minuts de pròrroga. I només començar, i de jugada de córner Segalés posava el 4-5 i enfonsava moralment els taronges. No hi havia temps per perdre i Xavi es va enfundar un petus per actuar com a porter-jugador. El Lanzarote ara tenia 5 jugadors de camp i tenia el rival tancat al seu camp. El gol era qüestió de temps. Però una pèrdua tonta de pilota en una falta va sentenciar el partit, el campionat i la il·lusió. S'acabava tot. Cares molt llargues al vestidor. Silenci d'enterrament. Decepció.
Sí sí sí, la copa ja és aquí!!