ÚLTIMA HORA LNZRT
El Lanza compta les hores per començar el segon assalt a la competició de la capital del Ges.Amb una victòria, el conjunt taronja tancaria el grup i deixaria quasi assegurat el primer lloc. L'Handicap, un cop més, seran les sensible baixes de Marc Herreros i Blai Martí, però els canaris recuperen Xavi i Guillem Solerdelcoll -que s'haurà de dosificar- pel partit d'aquest vespre (9:10h, pel Canal Taronja Osona).
(Oh!!!) Saborit, Carles, Xavi, Guillem i Nali s'entreveuen com a probable cinc inicial, mentre que Sergi Pi i Camprodon serien els revulsiu del LNZRT.

Comentari del capità

Crònica del capità del primer partit de temporada:

És sabut que el primer partit de la temporada del Lanzarote és el pitjor de l'any. També és conegut que el Lanzarote té baixes molt importants i que, a més a més, la mitjana de pes de l'equip ha augmentat, almenys, 20 kg.

Per tant:

Victòria brillant del Lanzarote per 2 a 1 contra els caps de sèrie del grup.

A la primera part l'equip ha estat l'amo del partit. Ha intentat recordar el tiqui-taca dels bons temps i s'han notat bones impressions.

A la segona part els de les illes han baixat el llistó. Empesos per la falta de físic han retroceit metres i han acabat bastant tancats dins del seu camp. Le defensa, emperò, ha estat excepcional. L'equip rival només ha pogut marcar des de fora de l'àrea amb un xut espectacular que ha fet impossible l'aturada de Saborit.

Garrido i Pi, com no, han estat els dos golejadors de l'equip.

Dijous l'equip disposarà de dos o tres jugadors i intentarà fer inapreciable la baixa d'un dels grans tiqui-taca-dors: Marc Herreros.

RES NO CANVIA

Garrido i Pi lideren un Lanzarote ofegat, que lliga la primera victòria del curs (2-1).
Anunciàvem just abans del partit les baixes segures de Guillem Solerdelcoll, Blai Martí i Xavi pel partit d'ahir, i el cert és que el Lanza els va trobar a faltar quan més oxigen faltava. Amb tot, el conjunt canari va començar amb bon peu el torneig torellonenc, i va veure com un gol de Garrido i un altre de Pi li aplanaven el camí cap a la primer victòria del curs.

El partit és un dejá-vu de cada començament de temporada del taronges.

L'equip, superior al rival, però minvat d'efectius, va patir més del que era previsible, tot i que un cop més va fer gala de la practicitat que el caracteritza evitant que es consumés la sorpresa en un partit trampa. De fet, en certs instants, els espectadors del pavelló de Torelló els va semblar que veien la repetició dels altres començaments de temporada del Lanzarote: partit fluix, per sota de les possibilitats de l'equip, que es resol en jugades aïllades. Tot plegat, va servir per veure que l'hivern no ha canviat res i que el Lanzarote continua sent el mateix que sempre: Carles Garrido apareixent en els moments importants (va marcar el primer), Jordi Camprodon treballant les passades al segon pal (va assistir a Pi en el segon) i Sergi Pi, el qual va completar un molt bon partit (una assistència i un gol), amb l'obsessió pel gol que tenen els millor killers. Ignasi Arranz, malgrat que va disposar de bones ocasions per fer-ho, no va aconseguir foradar la porteria rival en el seu retorn, però va deixar molt bones sensacions.