Garrido i Pi lideren un Lanzarote ofegat, que lliga la primera victòria del curs (2-1).
Anunciàvem just abans del partit les baixes segures de Guillem Solerdelcoll, Blai Martí i Xavi pel partit d'ahir, i el cert és que el Lanza els va trobar a faltar quan més oxigen faltava. Amb tot, el conjunt canari va començar amb bon peu el torneig torellonenc, i va veure com un gol de Garrido i un altre de Pi li aplanaven el camí cap a la primer victòria del curs.
El partit és un dejá-vu de cada començament de temporada del taronges.
L'equip, superior al rival, però minvat d'efectius, va patir més del que era previsible, tot i que un cop més va fer gala de la practicitat que el caracteritza evitant que es consumés la sorpresa en un partit trampa. De fet, en certs instants, els espectadors del pavelló de Torelló els va semblar que veien la repetició dels altres començaments de temporada del Lanzarote: partit fluix, per sota de les possibilitats de l'equip, que es resol en jugades aïllades. Tot plegat, va servir per veure que l'hivern no ha canviat res i que el Lanzarote continua sent el mateix que sempre: Carles Garrido apareixent en els moments importants (va marcar el primer), Jordi Camprodon treballant les passades al segon pal (va assistir a Pi en el segon) i Sergi Pi, el qual va completar un molt bon partit (una assistència i un gol), amb l'obsessió pel gol que tenen els millor killers. Ignasi Arranz, malgrat que va disposar de bones ocasions per fer-ho, no va aconseguir foradar la porteria rival en el seu retorn, però va deixar molt bones sensacions.
Anunciàvem just abans del partit les baixes segures de Guillem Solerdelcoll, Blai Martí i Xavi pel partit d'ahir, i el cert és que el Lanza els va trobar a faltar quan més oxigen faltava. Amb tot, el conjunt canari va començar amb bon peu el torneig torellonenc, i va veure com un gol de Garrido i un altre de Pi li aplanaven el camí cap a la primer victòria del curs.
El partit és un dejá-vu de cada començament de temporada del taronges.
L'equip, superior al rival, però minvat d'efectius, va patir més del que era previsible, tot i que un cop més va fer gala de la practicitat que el caracteritza evitant que es consumés la sorpresa en un partit trampa. De fet, en certs instants, els espectadors del pavelló de Torelló els va semblar que veien la repetició dels altres començaments de temporada del Lanzarote: partit fluix, per sota de les possibilitats de l'equip, que es resol en jugades aïllades. Tot plegat, va servir per veure que l'hivern no ha canviat res i que el Lanzarote continua sent el mateix que sempre: Carles Garrido apareixent en els moments importants (va marcar el primer), Jordi Camprodon treballant les passades al segon pal (va assistir a Pi en el segon) i Sergi Pi, el qual va completar un molt bon partit (una assistència i un gol), amb l'obsessió pel gol que tenen els millor killers. Ignasi Arranz, malgrat que va disposar de bones ocasions per fer-ho, no va aconseguir foradar la porteria rival en el seu retorn, però va deixar molt bones sensacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada