TORNEN A CASA!!!

El Lanzarote torna a casa aquest cap de setmana amb ganes d'agradar-se una vegada per totes. Després de la desfeta a Torelló, els taronges juguen el que, en paraules de Xavi, és "el torneig de l'estiu". I és que Sant Julià va veure néixer el Lanzarote amb una victòria, i ha estat sempre un torneig molt especial que a tot membre, seguidor, fundador, president, capità, veterà, vuvuzelista (i el que volgueu més) voldria guanyar. Els somnis, però, somnis són, tal com deia Calderón de la Barca.

Malgrat tot, el Lanza no buscarà el títol aquest cap de setmana; no buscarà les semis que serien un resultat històric; no buscarà deixar fora de joc rivals potents. Tot això, si passa, serà de més a més perquè el conjunt de Sant Julià de Vilatorta cal que es retrobi i que torni a jugar a futbol sala.

El grup lanzaroteny no és a priori el més potent. Però ja se sap que els noms sobre un paper són una cosa, i els jugadors a la pista en són una altra. El Lanzarote, cap de sèrie del grup C, jugarà contra Asiàtics Lions (rival contra el qual debutarà a les 11:40), Farteners (a les 19:40, una selecció de veterans que busca la gresca i la xerinol·la que donen unes 24 hores) i els Xatus (a les 3:40, equip en el qual milita Torrents, un bon conegut (i no gaire vell) d'alguns jugadors del Lanza).

Avui el Lanzarote ha ultimat els preparatius d'aquest torneig amb un amistós contra Estilistes Carme que s'ha saldat amb golejada taronja. Malgrat tot, el rival ha ofert una gran imatge, i, fins i tot, s'ha avançat al marcador a l'inici.

Fair-play de Torelló 2011

I és que una vegada més, l'organització del Torneig de Futbol Sala de Torelló ha premiat el Lanzarote amb el Fair-play.

D'aquesta manera l'equip canari ja acumula tres Fair-plays al palmarès.

I tatarit-tatarat, el conte ja s'ha acabat

Llum i So Bach 5-3 Lanzarote

Adéu siau, orelluda. El Lanza no et mereix, i es quedarà sense. L'any que tot era possible, l'any de la il·lusió, l'any del conte de fades... els de Sant Julià aspiraven a conquerir el prestigiós torneig de Torelló, però un any més no han donat la talla i han quedat fora d'hora. Si l'any passat veien com els badaven la porta dels quarts de final, aquest any la cosa no ha anat gaire millor, i l'equip ha quedat fora de les semis després d'encadenar la segona derrota consecutiva al torneig.
Però la història ve de lluny: el Lanzarote no ha estat fi en tot el torneig, i ha anat ajornant el moment de jugar a futbol sala. El taronges sembla que han oblidat les parets, les paral·leles i els anars i venirs; i fins ara se n'havien escapat barat. Però als quarts, els equips ja han de posar tota la carn a la graella, i el cert és que el Lanzarote, si la hi va posar, no es va preocupar que hi hagués prou caliu.
Rival sorpresa.Durant els últims dies havíem avançat que el rival seria Unim Team. Al final, una carambola va relegar els verds al segon lloc de grup, de manera que el Lanza va conéixer el seu rival ahir mateix en la seva arribada al pavelló. El rival semblava propici, ja que a la primera fase els lanzarotenys els havien escombrat de la pista per un clar 5 a 1. Deia Saborit: "No va ser tan fàcil com això, va ser un partit igualat". Sàvies paraules.
L'equip, potser confiat o potser poc concentrat, va sortir jugar a futbol sala, però ho va fer de manera lenta i estèril. El domini de la bimba no es traduïa en ocasions de gol, i el rival, ràpid i potent, arribava amb molt de perill en jugades aïllades construïdes amb tres o quatre tocs.
I qui té la pilota no sempre guanya. En una d'aquestes jugades aïllades Saborit no va poder evitar que el primer gol pugés al marcador, i quan, fruit d'un rebot, l'electrònic ja marcava el 2 a 0, el Lanzarote va veure que la llosa començava a pesar massa.
Però Xavi va aconseguir recollir una passada de la mort al segon pal per establir un 2 a 1 per a l'esperança. Premi excessiu per un Lanza gasiu i poc dinàmic, que va veure com, a la mitja part, el rival només els avantatjava per una renda mínima.
El LNZRT canvia de cara al descans, però el partit no.El descans va provar als taronges, que van sortir més centrats a la segona part. I Carles Garrido es va posar l'equip a l'esquena. El gol de l'empat semblava a prop, i així començaria un altre partit. Però en un contracop, el 4 rival, sense gairebé angle, engalta un potent xut que entra a la porteria després de rebotar contra el pal llarg.
El Lanzarote, ara sí, estava tocat de mort. Garrido no va desesperar. Va assistir a Pi perquè el 10 marqués el segon, i poc després va establir l'empat. El partit entrava a una nova dimensió, ara era el rival qui pesava figues, i el LNZRT havia d'aprofitar-ho. Va tenir les sentències, però la impressisió i el barroquisme de l'atac dels taronges va impedir que el Lanzarote donés el cop de puny sobre la taula. I va semblar que el resultat acontentava totes dues parts, i que els penals decidirien.
El Lanza s'esfondra, i ja és massa tard.Un gol ho podia trencar tot, malgrat que no semblava que pogués passar: el rival semblava ja inofensiu, i el Lanza es mostrava massa conservador.
Fins que va arribar el 4-3. El Lanza no s'ho podia creure. Havia aixecat el 3 a 1, i se li tornava a escapar el partit. I ara ja seria definitiu. Els taronges es van bolcar a l'atac, però quedava massa poc. El 5 a 3 va significar el cop definitiu, el knock-out, que en dirien en boxa, però seguint el paralel·lisme, el Lanza feia estona que estava perdut pel ring, feia dies. Ni de 5, el Lanza ja no hi va poder fer res. I és que tampoc no va jugar bé així. A l'última jugada, podria haver arribat el 5 a 4, però amb el xiulet final, l'electrònic reflectia un dolorós 5-3 que deixava fora els taronges.
Temporada en blanc?Després de quedar-se a les portes de guanyar les 12 hores i amb el fracàs a la capital del Ges, al Lanza ha de girar full i preparar les difícil 24 hores de Sant Julià. Si bé és un mal moment per tornar a casa, sempre és especial pel Lanza aquest torneig, i aquest any s'enfronta novament a la necessitat històrica de passar dels quarts. Aixecar la copa de campions es troba, ara per ara, en una altra dimensió inimaginable pels taronges, de manera que Prullans esdevindria l'única possibilitat de guanyar un títol pel Lanzarote si no juga algun altre torneig, la qual cosa no és prevista ara com ara. Però les baixes confirmades de Xavi i Saborit (més les que s'hi puguin afegir) i la dificultat del Lanza de guanyar-les els últims anys, fan pensar que aquest any serà missió dificilíssima revalidar el títol. I una temporada en blanc comença a prendre forma.