28 de juliol 2018

LA CITA TARONJA DE L'ESTIU


Ha arribat el cap de setmanaque el Lanzarote té assenyalat de color taronja des de fa temps en el calendari. Les 24 hores de futbol sala de Sant Julià són el punt de trobada d’uns amics amb una afició comuna: el futbol sala. Enguany no és una edició qualsevol. Els taronges celebren quinze temporades participant ininterrompudament en la seva competició preferida.

No hi ha molts equips que puguin dir en veu alta que hagin pres part tants anys consecutius en el torneig. En la seva primera participació, els canaris van demostrar que no volien ser uns simples comparses i van aconseguir, amb només 15 anys, classificar-se per als vuitens de final, en què es van veure les cares amb el seu rival insular, el Tenerife. Des de llavors l'equip ha passat anys de tots colors - amb una final i una semifinal com a millors resultats- però sempre ha competit de tu a tu davant qualsevol rival en un campionat que no és gens fàcil. Hi ha eterns aspirants al títol, hi ha equips joves amb fam d’èxit, hi ha equips històrics, hi ha conjunts que volen fer un salt de qualitat.....

I després de tots aquests hi ha el Lanzarote, un equip que viu els dos dies que dura la competició d’una manera diferent a la resta. Quan arriba el moment de deixar-se la pell damunt la pista ho fa i lluita per guanyar cada partit, però a fora del parquet fa pinya, fa unió, fa xerinola. Només així es pot entendre la seva presència tants anys seguits en el torneig.

En aquesta edició, la junta directiva taronja ha apostat per una plantilla continuista amb poques modificacions. Xavi Palet, Carles Garrido, Guillem Solerdelcoll, Blai Martí, David Morcillo, Andreu Martí o Jordi Saborit no faltaran a la seva cita de cada estiu. Al seu costat hi seran jugadors habituals en les últimes convocatòries com Pablo Fernández, Sergio Rebollo, Marc Alegre, que torna a la competició amb ganes de treure’s el mal gust de boca de fa uns anys, i una nova incorporació sota pals. A més, els taronges comptaran amb el suport moral del capità Jordi Camprodon, que es troba fora de viatge, i de Sergi Pi, que seguirà les evolucions del seu equip des del Canadà.

Queden poc més de dues hores perquè el Lanzarote comenci a fer rodar l’esfèric a la pista de Sant Julià de Vilatorta. Els taronges, un any més, tornaran a sortir amb tota la il·lusió del món i intentaran fer-ho el millor possible. Tot el que vingui, benvingut serà. Som-hi Lanzarote!!!!

29 de juliol 2017

TOTS SOM UN

Ja tornen a ser aquí les 24 hores de futbol sala de Sant Julià de Vilatorta. El Lanzarote  hi participa per catorzena vegada a la seva història. Catorze ja? Qui ho havia de dir! Quan va saltar a la pista amb només quinze quins anys per enfrontar-se a equips de gran renom i qualitat com el Tenerife o Biguetes (ara Set Fonts). Ara ja no són innocents s’han fet grans i competeixen de tu a tu en una de les competicions més dures i complicades. Han fet actuacions memorables, amb una semifinal i una final, però la copa de campions es resisteix.

Els taronges han de tenir clar que si volen assolir alguna fita alta en l’edició d’enguany hi ha una condició necessària, imprescindible per tenir opcions: cal tornar els orígens. El Lanzarote del curs anterior a Sant Julià - eliminat a vuitens de final després d’un bon grapat d’anys classificant-se com a mínim fins a quarts de final-  va ser un equip vulnerable sense la fiabilitat dels inicis i un joc d’equip gairebé inexistent. Tothom ha de posar el seu gra de sorra per arribar el cim tan desitjat. Tothom ha de ser clau per recuperar l’essència taronja tant en atac com en defensa. Tots hem de ser un i no un sol jugador ha de ser tot l’equip. Tots hem ser de Lanzarote.

I avui saltarà a la pista un equip de grans futbolistes i persones amb la il·lusió d’uns novells que intentaran posar el nom de Lanzarote allà on es mereix. Un grup de jugadors format pels clàssics Jordi Camprodon, Xavi Palet, Carles Garrido, Guillem Solerdelcoll o Jordi Saborit i habituals dels darrers anys com David Morcillo, Pol Vilaró, Pablo Fernández o Sergio Rebollo. També hi haurà el retorn de Pol Chichierchia després de sis anys o el debut d’Aleix Pastor amb la samarreta taronja. A més hi haurà el suport moral dels germans Martí a les graderies i de Sergi Pi des del Canadà.

Ja ha arribat l’hora, toca vestir-se curt i defensar els colors taronges (o roses) del Lanzarote amb orgull i amb el cap ben alt per Sant Julià. Si l’èxit arriba serà un somni, però si es queda a mig camí la vida seguirà i l’amistat, la unió i la xerinola continuarà.


Endavant Lanzarote!!!

30 de juliol 2016

ELS HOMES DE TARONJA

Fa tretze anys un grup d’adolescents va saltar per primera vegada a la pista poliesportiva de Sant Julià de Vilatorta. Participaven en les 24 hores de futbol sala. D’aquesta primera plantilla Jordi Camprodon i Xavi Palet continuen sent habituals a les convocatòries. Al llarg del temps s’hi han anat afegint més jugadors habituals com ara Carles Garrido, Guillem Solerdelcoll, Sergi Pi, Blai Martí, Jordi Saborit...Tots junts han fet del Lanzarote un equip d’una pasta especial.

Vestits de taronja o també de blau sempre trepitgen el parquet orgullosos de portar una samarreta plena de valors. Amistat, humilitat, companyia... i no els hi ha anat gens malament, sobretot, quan van començar a creure, realment, en les seves possibilitats. Diferents punts d’inflexió han marcat la seva trajectòria. Des de la classificació per a la final del torneig llarg de Sant Julià del 2007, el primer títol de la història a Prullans o fa dos anys disputant la final de les 24 hores de Sant Julià.

El Lanzarote ja no és un equip de petit. S’ha fet gran en diferents competicions i no tem a ningú. Tot al contrari. S’ha guanyat el respecte de tots els seus adversaris amb treball i esforç. Tothom coneix de que són capaços el homes de taronja i ells també ho saben. Si treuen la seva millor versió són un rival que ningú es vol trobar ni en pintura

Però encara falta el salt definitiu: aixecar la copa de campions de les 24 hores de Sant Julià. És el somni perseguit per a diverses generacions quan ho han intentat i s’han quedat a les portes. Després de ser un equip consolidat en els quarts de final de la competició, els lanzarotenys van superar la barrera psicològica dels quarts amb una semifinal i una final. Queda el pas definitiu. El més complicat, però no impossible: guanyar el torneig. I per què no aquesta temporada?

Amb un dels millors equips de la seva història i amb la moral alta després de la victòria a les 24 hores de Muntanyola, el Lanzarote es presenta a Sant Julià disposat a fer-la grossa i fer saltar totes les cases d’apostes. El nucli dur no fallarà a la cita. Jordi Camprodon, Xavi Palet, Carles Garrido, Guillem Solerdelcoll, Blai Martí i Jordi Saborit lideraran l’equip. Al seu costat hi seran jugadors clàssics com Pol Vilaró o Pepe i reforços de gran qualitat com Pablo Fernández, Sergio Rebollo i Marc Alegre, que debutarà amb la samarreta taronja.


Abans de començar que quedi clara una cosa: ningú guanya una competició per la gorra. Això cal tenir-ho clar des del primer partit. L’imaginari taronja no pot variar en absolut. Cal seguir-lo pam a pam si es vol sortir del pavelló amb la copa a les mans. Es lluitarà per aconseguir-ho, però si no hi ha premi gros que ningú es desesperi i posi el crit al cel. S’acabarà el partit, els jugadors es dutxaran, cantaran les cançons de l’equip, s’asseuran a la grada i la xerinola continuarà com han fet sempre.