29 de juliol 2017

TOTS SOM UN

Ja tornen a ser aquí les 24 hores de futbol sala de Sant Julià de Vilatorta. El Lanzarote  hi participa per catorzena vegada a la seva història. Catorze ja? Qui ho havia de dir! Quan va saltar a la pista amb només quinze quins anys per enfrontar-se a equips de gran renom i qualitat com el Tenerife o Biguetes (ara Set Fonts). Ara ja no són innocents s’han fet grans i competeixen de tu a tu en una de les competicions més dures i complicades. Han fet actuacions memorables, amb una semifinal i una final, però la copa de campions es resisteix.

Els taronges han de tenir clar que si volen assolir alguna fita alta en l’edició d’enguany hi ha una condició necessària, imprescindible per tenir opcions: cal tornar els orígens. El Lanzarote del curs anterior a Sant Julià - eliminat a vuitens de final després d’un bon grapat d’anys classificant-se com a mínim fins a quarts de final-  va ser un equip vulnerable sense la fiabilitat dels inicis i un joc d’equip gairebé inexistent. Tothom ha de posar el seu gra de sorra per arribar el cim tan desitjat. Tothom ha de ser clau per recuperar l’essència taronja tant en atac com en defensa. Tots hem de ser un i no un sol jugador ha de ser tot l’equip. Tots hem ser de Lanzarote.

I avui saltarà a la pista un equip de grans futbolistes i persones amb la il·lusió d’uns novells que intentaran posar el nom de Lanzarote allà on es mereix. Un grup de jugadors format pels clàssics Jordi Camprodon, Xavi Palet, Carles Garrido, Guillem Solerdelcoll o Jordi Saborit i habituals dels darrers anys com David Morcillo, Pol Vilaró, Pablo Fernández o Sergio Rebollo. També hi haurà el retorn de Pol Chichierchia després de sis anys o el debut d’Aleix Pastor amb la samarreta taronja. A més hi haurà el suport moral dels germans Martí a les graderies i de Sergi Pi des del Canadà.

Ja ha arribat l’hora, toca vestir-se curt i defensar els colors taronges (o roses) del Lanzarote amb orgull i amb el cap ben alt per Sant Julià. Si l’èxit arriba serà un somni, però si es queda a mig camí la vida seguirà i l’amistat, la unió i la xerinola continuarà.


Endavant Lanzarote!!!