11 de maig 2007

Coneixent a...Carles Garrido

Aqui teniu la segona entrega dels nostres tests...ja sabeu, per que ens conegueu una miqueta més. Avui, Carles Garrido.



Fitxa tècnica

Nom: Carles Garrido Recasens

Any de Naixement: 1988
Alçada: 1m 88 cm
Pes: 67
Dorsal: 8
Posició al camp: ala


El test

1.Un color: Groc

2.Un plat: Pizza

3.Un numero: 8

4.Una pel·lícula: Gladiator

5.Un llibre: Harry Potter i el pres d' Azkaban

6.Una frase:

7.El teu millor viatge: Un torneig que vaig ana a juga aprop d Milan.

8.Un viatge que t’agradaria fer: Argentina

9.Un país on t’agradaria viure: Itàlia

10.Un gol antològic: Quin gol va fer en nara (jo) contra Indagro! Quina volea, espectacular. xD


11.Un jugador: Deco


12.El millor: Leo Messi

13.Un somni: De petit era jugar al barça, ara seria guanya el torneig de Prullans amb el Lanzarote.

14.Una fòbia: caminar sol de nit

15.Un dia inolvidable: Us en recordeu del dia que vam juga la final de prullans? Patiment en els quarts, espectacle a les semis, i kina gran final (llàstima del resultat). Va ser genial.

16.Una sèrie de televisió: Los serrano

17.Un grup de música: Mana

18.Una cançó: Manda una señal

19.Un famós/a amb qui aniries a una illa deserta: Elsa Pataky

20.Completa la frase: per mi Lanzarote és... l' òstia. Buenu, els que són l'òstia són els jugadors que fan possible aquest eqiup, que fan que sigui un equip de puta mare. No canvieu mai.

09 de maig 2007

Contactant amb el Govern de Canàries

Poc ens podíem imaginar, els del Lanzarote, que en només 2 anys hauríem conseguit ser presents a l’ordre del dia del Govern del Cabildo de Lanzarote.

Durant uns quants dies, vam dedicar un temps a redactar una carta que volíem enviar a diferents institucions canaries. Hi vam treballar molt i després de fer uns quants retocs, vam decidir que la carta ja expressava gran part del que sentíem pel nostre equip.

Era una carta que els hi volíem enviar per fer saber qui érem i explicar la nostra situació. Poser, a tota aquella gent, tan els feia qui érem i no els importàvem de res, però què carai, el nostre desig era enviar-la i així ho vàrem fer.

Per altra banda, vam aprofitar l’ocasió per demanar una petita subvenció pels tronejos, equipacions, ...

Van passar molts dies sense cap notícia i cada setmana esperàvem ansiosament una resposta que no arribava mai.

Al cap d’un temps, vam conençar a rebre trucades per informar-se clarament de qui érem. Allò volia dri que, almenys, s’havien llegit la carta.

Sorprenentment, al cap d’uns dies, ens va arribar una carta del Director General d’ordenació i promoció turística del Govern de Canaries amb un escrit que deia que les accions promocionals ja estaven fixades i que no contaven amb presupost per nosaltres.

De bon principi, vam tenir molta ràbia, però mica en mica, una alegria immensa va anar entrant al nostre cos. Havíem estat a l’ordre del dia d’una reunió del Govern de Canaries. Això era immens! Quina il·lusió! Ens havien rebutjat, i què? L’esperança no es perd mai i seguirem enviant cartes!

Nosaltres amb menys de 20 anys i el Lanzarote amb poc més de 2, havíem aconseguit ser protagonistes a molts quilòmetres de distància simplement jugant a futbol sala i formant part d’aquest magnífic equip: el Lanzarote.

Carta enviada

Carta rebuda

07 de maig 2007

Coneixent a...Jordi Saborit

Aquesta és la primera entrega d'una sèrie de tests que ens hem inventat amb l'objectiu de què conegueu una mica més el integrants del Lanzarote. En aquest primer número, el protagonista és el nostre porter, en Sebu.

Fitxa tècnica
Nom: Jordi Saborit Coll
Any de naixement: 1986
Alçada: 1,81 m
Pes: 80 kg
Dorsal: 22
Posició al camp: Porter


El test

1.Un color: Blau

2.Un plat: Pasta

3.Un numero:
7

4.Una pel·lícula: cap en especial

5.Un llibre: qualsevol d’història o de litertura fantàstica

6.Una frase: Carpe Diem

7.El teu millor viatge: Paris

8.Un viatge que t’agradaria fer: Austràlia

9.Un país on t’agradaria viure: Austràlia

10.Un gol antològic: Ronaldo contra el Compostela o el de messi contra el Getafe

11.Un jugador: Leo Messi

12.El millor: Frank Rijkaard

13.Un somni: guanyar un torneig amb el Lanzarote

14.Una fòbia: si n’he de dir alguna diem que són els gossos de certa perillositat

15.Un dia inolvidable: el dia que vaig fer 18 anys

16.Una sèrie de televisió: Porca misèria

17.Un grup de música: qualsevol de rock cátalà , anglès...

18.Una cançó: Boig per tu o L’empordà per exemple

19.Un famós/a amb qui aniries a una illa deserta: Elsa Pataky

20.Completa la frase: per mi Lanzarote és… una forma de passar-m-ho bé fent el que més m’agrada: jugant a futbol sala amb els meus amics

04 de maig 2007

El dia que Lanzarote va sortir als diaris

El dia 1 d'agost de 2006, es va culminar, de manera brillant, el treball i la empenta de Jordi Camprodon. El nostre "capi" va estar mesos i mesos enganxat al telèfon intentat parlar amb el Patronat de Turisme de Lanzarote, el Cabildo Insular de l'illa, etc. La intenció era rebre una subvenció per part d'alguna institució canaria, ja que com podeu imaginar, ens és molt difícil pagar tots els tornejos en què participem. Com era d'esperar, tothom ens donava llargues i no vam conseguir el nostre objectiu. Tot i això, el dia 1 d'agost es va coneguir una cosa molt més valuosa: sortir a un diari digital canari i concedir una entrevista a Cadena Ser Canarias. En efecte, aquest diari digital i, en concret, la periodista Laura Cantador va publicar un extens article explicant la història del Lanzarote. A més, uns dies després, la mateixa Laura, va facilitar el nostre telèfon els companys de Cadena Ser Canarias, que van fer una petita entrevista en directe a Jordi Camprodon.
A continuació, us mostrem l'article que es va publicar integrament al diari digital canariashora.es:



UN CONJUNTO DE SANT JULIÀ, BAUTIZADO CON EL NOMBRE DE LA ISLA

Lanzarote, un volcán en el fútbol sala de Cataluña
Hace cinco años que Lanzarote viaja por varias comarcas cercanas a la ciudad de Barcelona impreso en las camisetas de un equipo de fútbol sala, de un pueblo catalán llamado Sant Julià de Vilatorta, en el que juegan jóvenes de entre 18 y 28 años. Ninguno de los seis miembros fijos que forman parte del equipo tiene relación con la isla de Lanzarote, pero no se cambiarían el nombre con el que juegan cinco o seis torneos cada año desde 2001 y con el que han obtenido el Premio a equipo Revelación.

LAURA CANTADOR. Las Palmas de Gran Canaria

El mayor triunfo del Lanzarote fue llegar a semifinales en una ocasión. Además, han jugado dos veces en cuartos de final en el torneo de Sant Julià. Jordi Camprodon es uno de los jugadores de este equipo catalán y afirma que "año a año, hemos ido cogiendo cariño a Lanzarote, nos gusta y nos sentimos identificados".

La mayoría de las 23 agrupaciones de fútbol sala a las que se enfrenta el Lanzarote llevan el nombre de alguna empresa que les financia los gastos de equipaje, desplazamientos y estancias que les permiten jugar en distintos pueblos de Cataluña. Las excepciones más curiosas son las de los dos equipos que tienen nombre de isla canaria. Y es que el Lanzarote se llama así por oposición al pentacampeón del torneo de Sant Julià: el Tenerife.
En las temporadas 91/92 y 92/93 de Primera división, en la última jornada del campeonato el CD Tenerife decidió quién debía ganar la Liga Española de Fútbol: el conjunto azulgrana o el Real Madrid. En ambas temporadas ocurrió lo mismo: el equipo madridista perdió contra el CD Tenerife en el estadio Heliodoro Rodríguez López, lo que hizo ganador del trofeo de la liga al FC Barcelona.

Los jugadores del Tenerife, de la liga de fútbol sala de Sant Julià de Vilatorta, son seguidores del Fútbol Club Barcelona y desde que el Club Deportivo Tenerife hizo ganar la liga al Barça, durante dos años consecutivos, no encuentran una manera mejor de mostrar su agradecimiento al equipo tinerfeño que llevando con orgullo el nombre de la isla.

Jordi y sus compañeros de equipo podrían haber elegido cualquiera de las otras seis islas canarias para la denominación de su club de fútbol sala, en realidad, lo único que buscaban era ir en contra del Tenerife. Al final, se decidieron por la isla volcánica, simplemente porque les gustaba el nombre. Hoy en día, se sienten tan identificados con éste que han rechazado de forma rotunda varias ofertas de empresas dispuestas a subvencionar los gastos del equipo a cambio de que los chicos luzcan su nombre en la camiseta.

Después de cinco años sintiendo como suyo el nombre Lanzarote y llevándolo a cada pueblo donde juegan (hasta a 150 kilómetros de Sant Julià de Vilatorta), este año, decidieron enviar una carta al Patronato de Turismo de Lanzarote. Su intención era lograr que esta institución conociera la existencia del conjunto deportivo y que, en caso de que lo consideraran una manera de promocionar la isla, subvencionaran el equipo.

Los jugadores del Lanzarote tienen que desplazarse para cada torneo a un lugar diferente de Cataluña y son ellos los que han de comprar los equipajes que llevan, que se suelen renovar cada tres años. Pero lo más costoso es la inscripción de 180 euros que estos chicos, aún estudiantes, pagan por cada torneo y son cinco o seis los que juegan cada temporada.
El Patronato de Turismo de Lanzarote les respondió dos meses después y les aseguró que en septiembre les darían una respuesta sólida. La institución afirma que la ayuda que prestará a este equipo de fútbol catalán consistirá en la "entrega de material deportivo".Con o sin subvención por parte del patronato insular, los jugadores de este club catalán de nombre canario aseguran que no cambiarán el nombre con el que juegan al fútbol sala, porque lo consideran suyo y les hace sentirse "sinceramente, muy realizados" cuando alguien habla del equipo de jóvenes del Lanzarote.

02 de maig 2007

Prullans, la consolidació


L'estiu de lany 2006 es va culminar formidablement amb el campionat de les 24 hores de Prullans. En aquest magnífic poble del pirineu, s'hi celebren unes 24 hores de futbol sala autèntiques, de les de sempre: bon ambient, competitivitat, un alt nivell de futbol, i sobretot una gent magnífica, són els alicients d'un torneig que ja ha disputat dues vegades l'equip del Lanzarote.



Lanzarote es va veure enquadrat en el grup més difícil, el "grup de la mort". Tot i això, l'equip es va classificar en primer lloc contra tot pronòstic i va accedir als quarts de final, on es va haver d'enfrentar amb el temible Drink Team. Després d'un apassionant partit, el resultat era de 3-3, i calia decidir l'eliminatòria a la tanda de penals. La magnífica actuació de tots els membres de l'equip i, sobretot, les parades del nostre porter Jordi Saborit "Sebu", van certificar el passi a les semifinals del torneig.

Les "semis" van ser molt diferents, va ser una altra història: el partit va estar dominat de principi a fi per l'equip del Lanzarote, que es va imposar per un clar 5-2 donant un recital de bon joc i temperament. Pim-pam. Però encara calia jugar el partit més difícil: la final contra "Los Chichos"



Els favorits eren ells, sens dubte: "Los Chichos" havien guanyat en diverses ocasions el campionat i era un equip que tenia l'afició a favor, a més de ser un grup molt potent físicament que es feia respectar al terreny de joc. La final va començar i un matiner gol dels "Chichos" augurava una final de color blau. Lanzarote, però, no es va rendir i va remuntar el partit amb un 2-1 en pocs minuts. L'afició ara estava dividida: sense cap motiu, la meitat dels aficionats va començar a animar a l'equip de joves del Lanzarote que, perplexos, es van veure empesos pels crits de "Lanzarote!" i van conseguir dominar el partit. Tot i això, a les acavalles del match, el físic es va començar a notar i "Los Chichos" van conseguir rematar la final i deixar el marcador en un 7-5.


"Merecieron más" podria haver estat el titular del Mundo Deportivo del dia següent. Lanzarote havia perdut la final, era cert, pero havia deixat el pavelló ben alt. Al final del partit, encaixades de mans amb els contrincants, la copa de subcampions, felicitacions dels contraris, dels aficionats...increïble.


Sens dubte, Prullans va ser la consolidació d'un equip que, mica en mica va creixent en qualitat però, sobretot, en qualitat humana. S'ha conseguit crear un grup molt sòlid, un grup d'amics que disfruta jugant a futbol sala. Des de l'equip, s'espera en candeletes, la propera edició de les 24hores de Prullans: que tremolin "Los Chichos"!
A dalt, d'esquerra a dreta: Sebu, Campro, Garrido i Nali.
A baix: Rosell, Xavi i Nau

01 de maig 2007

L'equip


Equip del Lanzarote al torneig de Juliol 2006 de Sant Julià
A dalt, desquerra a dreta: Jordi Saborit "Sebu", Xavi Jordi Camprodon "Campro", Sergi Cunill, Carles Garrido.
A baix, d'esquerra a dreta: Ernest Tondo, Enric Rossell, Oriol Casacuberta "Ori", Ignasi Arranz "Nali"

Lanzarote, el blog més esperat

Lanzarote és un equip de futbol sala fundat l'any 2002 per un grup de joves a Sant Julià de Vilatorta. Avui, cinc anys més tard, hem decidit crear un blog. Esperem que us agradi