05 d’agost 2013

Els somnis, somnis són

El Lanzarote cau a quarts de final davant Nam Osona per penals, i queda fora, un any més, de les posicions preferents de les 24 hores.

L'equip taronja acaba un torneig en què ha anat de menys a més imbatut i amb bones sensacions, però ni així és suficient per atènyer l'objectiu gran: ser entre els millors.

No hi va haver rialla final, no hi va haver crit de "campions". Tampoc plors ni gaire males cares. El Lanzarote va tornar a quedar fora dels partits pel títol a mans d'un sempre perillós Nam Osona després de tenir la victòria a tocar, i si bé és cert que l'eliminació sempre deixa un mal gust de boca, igual de veritat és que caure amb el cap tan alt et deixa amb la consciència tranquil·la i amb l'orgull de les coses ben fetes.

I és que el Lanzarote, si bé no va estar brillant a la fase de grups prèvia, va complir amb els mínims el que s'esperava d'ells per explotar a les fases finals amb bon joc i valentia que els va deixar a les portes de jugar les segones semi-finals de la història del club a Sant Julià. A grups, amb uns enfrontaments, dintre de tot, benèvols, els Lanzarote va suar de valent per sumar set punts que el van relegar, finalment, a la segona posició per culpa del balanç de gols. A vuitens, contra la revelació Estilistes Carme, l'equip es va mostrar, ja, molt més fiable, i va funcionar com una màquina que el va portar a uns quarts de final, en què només la mala sort durant el partit i en la tanda posterior va impedir que als taronges classificar-se per la ronda següent.

Les 3 claus de les 24 hores
  1. La força del bloc. El Lanzarote no està, ni molt menys, tan alegre ni tan fiable com altres temporades, però es nota que s'ha consolidat un equip de garanties que permet superar esculls. Aquestes 24 hores ha estat clau per sumar els 7 punts a la fase de grups en partits que es van complicar més del compte.
  2. Les actuacions individuals. Més enllà de jugar madurament en equip, el Lanzarote sempre ha tingut un jugador que ha sobresortit en aspectes diferents en cada partit. Important en especial ha estat l'aportació sota els pals de Saborit i la contribució de l'incombustible Xevi Carmona, però tots es jugadors han estat capaços d'aportar el seu gran gra d'arròs en el moment puntual que tocava.
  3. La loteria dels penals. El Lanzarote va tenir el tercer penal per classificar-se, però no el va poder aprofitar, i els erros es paguen. La sensació final és que al Lanzarote li falta poc per arribar a disputar les semi-finals un altre cop. Enguany han estat els penals el que han apartat els taronges de jugar aquest partidàs, però és cert que a vegades la loteria ha somrigut als taronges. 
Abans de començar el repàs dels highlights de cada partit repassarem, una per una, l'actuació dels jugadors del Lanzarote, que pel torneig va incorporar finalment dos jugadors nous i un bell conegut: Xevi Carmona, Marc "el chino" Vilaseca i l'històric Joan Montero.

                                     
      L'1x1 del Lanzarote en les XXXes 24 hores de Sant Julià
22. Saborit. Transcedent. Va jugar, globalment, unes bones 24 hores, amb intervencions de molt de mèrit en tots els partits, però en especial contra Nam Osona a quarts de final (va aturar, entre d'altres, un doble penal i un dels penals de la tanda). La capacitat del porter per treure xuts complicats i l'habilitat en el joc de peus que ja havia demostrat a La Garriga (una faceta nova del meta santjulianenc) han suposat al Lanzarote una base inestimable. 
4. Xavi.  Pluriempleat. Si bé el Xavi de La Garriga no va acabar de trobar-se bé, a les 24 hores ha tornat a mostrar la seva millor versió i ha meravellat a la parròquia lanzarotenya. Líder al vestidor i a la pista, s'ha encarregat de governar la defensa taronja i ha estat valuós com a porter jugador, però sens dubte han estat les seves aportacions en atac, amb números de privilegiat, les que han donat un plus necessari. Golejador quan volia i assistent quan tocava, Xavi ha quallat un gran torneig, i ha estat un pilar pel Lanzarote. 
5. Blai Martí. Treballador. Va millorar tot el que havia fet fins ara, amb bones actuacions defensives i amb contribucions clau en atac. Amb bona visió del joc, va tendir a no complicar-se la vida amb la pilota als peus i va mostrar-se fort mentalment. Va ser l'home dels vuitens de final amb dos bons gols, els únics seus al torneig, i ja no s'amaga als moments importants. Llàstima que continua sense gens d'encert des del punt de penal.
6. Montero. Responsable. Sinònim de perill per les porteries rivals, Montero va ser un home bàsic pel Lanza per veterania i casta. Ple de força i vitalitat, va empènyer el Lanzarote en atac lluint una bona tècnica, i és dels que sempre hi és en els moments importants. Encertat en defensa, va mostrar bona col·locació i entrega, i quan carregat de valentia va anar per xutar el penal definitiu dels quarts de final no va ser capaç d'encertar-lo, però és clar que qui no xuta no falla. És i serà sempre l'esquerra que equilibra el Lanzarote.
7. Guillem. Valuós. La "perla" de Gurb va recuperar velles sensacions, amb u contra u mortífer que desequilibra qualsevol defensa, i aportant perill. Hàbil en les rotacions en atac i responsable en defensa, el 7 del Lanza va fer un bon torneig i es va destapar com a golejador a quarts de final contra l'etern rival, Nam Osona, amb un gol vital que hauria pogut ser decisiu. 
8. Carles. Alegre. El Garrido d'abans, el que s'ho passava bé amb la pilota i la pilota amb ell. Aquesta és la versió que s'esperava i la que ha mostrat a les 24 hores, puntual, finalment, amb la seva cita. Un jugador de llegenda capaç de grans detalls de qualitat, va jugar fàcil i bonic, una delícia. Li continua faltant gol (malgrat que ha anat marcant), però defensivament és un jugador de moltíssimes garanties. En definitiva, un jugador total. 
9. Xevi Carmona. Bestial. Un dels nous fitxatges, ha meravellat a tothom amb un treball defensiu incansable i un cacau potent. Explosiu i molt físic, ha aportat al Lanzarote grans dosis de mala llet i ha encomanat sacrifici, ha estat el primer a ser-hi en atac i en defensa, amb sprints de fantasia, i s'ha adaptat a la perfecció a les exigències del grup. Llest, entenia la rotació i corria riscos mesurats quan sabia que la seva tècnica o la seva velocitat li permetrien desequilibrar. Un animal.
10. Vilaseca. Refresc. Per obligacions diverses només va jugar dos partits amb el Lanzarote, tots dos a la fase de grups. Va mostrar un nivell ascendent, més tímid d'entrada i més descarat posteriorment, i va treballar incansablement en defensa. En atac no va voler assumir grans responsabilitats, però va acabar marcant un gol bonic i important en el partit de la matinada. Bona aportació, la del chino.
11. Ale. Seriós. El de Vallcarca li va faltar gol, però ho va suplir amb jugades de fantasia marca de la casa que van donar gols (com el primer de la matinada de Xavi). Manté la possessió amb molt d'encert, i defensa amb una barreja de col·locació i anticipació que el fan un defensa extraordinari. En atac, ha donat continuïtat al joc del Lanzarote i ha estat un recurs extraordinari.
21. Campro. Contributiu. Important sobre la pista pel lideratge que exerceix, el capità dels taronges és sempre responsable i llegeix bé el seu rol en l'equip. Clau en l'empat a grups contra Rifeños, el capità ha tingut poca arribada, però en canvi ha governat amb ordre la defensa del Lanzarote, i ha donat moments de gran qualitat. És un gust veure'l recuperat, i la seva contribució és clau per donar sentit a les rotacions en atac.  
Sergi Pi. Míster. Ha animat el Lanzarote, i el Lanzarote l'ha trobat a faltar per la seva enorme qualitat humana i futbolística. Des d'aquí li desitgem una ràpida recuperació. 

Passem, finalment, a les cròniques reals dels partits. El Lanzarote va quedar enquadrat al grup D amb Rifeños, Rastaclan i Snnipers. La classificació final va ser la següent:

GRUP D:
     1. Rifeños........ 7 punts (+5)
     2. Lanzarote.... 7 punts (+3)
     3. Snippers...... 3 punts (-2)
     4. Rastaclan.... 0 punts (-6) 

Vuitens de final contra Estilistes Carme (9 punts, 1r Grup C) i quarts de final contra Nam Osona (7 punts, 1r Grup B).

                                   Cròniques dels partits

LANZAROTE 3 - 3 RIFEÑOS (1r dels partits de grups)
Gols del LNZRT: Xavi [1-1] i Carles [2-1] (1a part) i Campro [3-3] (2a part)
Debut complicat pel Lanzarote contra un rival físic i tècnicament fort que va posar amb molts problemes als taronges. Després d'una bona aproximació de Carles, que va acabar amb una rematada duríssima al travesser, el conjunt del Magreb va aconseguir avançar-se al marcador per una imprecisió defensiva dels taronges. Amb esforç i treball incansable, el Lanza va aconseguir capgirar el marcador fruit d'una bona jugada col·lectiva que va culminar Xavi. Poc després, una contra guiada per Montero acabava en un no res, però un greu error del porter rifeny en la sortida de pilota va habilitar a Carles per estrenar-se en una jugada afortunada. 
Amb el partit de cara, els rifenys van passar-se una estona noquejats, però finalment van aconseguir empatar en un dels seus atacs mortífers. A la represa, la superioritat física dels magrebins es va fer més evident, i el Lanza va veure com arribaven amb més facilitat. El grocs i negres, que van arribar a semis, van avançar-se en el marcador, però el Lanza va saber patir amb un Saborit encertat i no es va obrir més la bretxa. Ja de cinc amb el porter jugador, el Lanzarote va disposar d'ocasions per empatar, i a vint segons per la conclusió va aconseguir lligar un punt mitjançant una rematada final de Campro a passada d'Ale.


LANZAROTE 4 - 3 RASTACLAN (2n dels partits de grups)
Gols del LNZRT: Montero [1-0] i Xavi [2-0] (1a part) i Carles [3-1] i Carmona [4-2] (2a part)
El segon partit de grups era contra un rival, a priori, força més fluix i es preveia un partit menys exigent. El Lanzarote, a més, volia utilitzar el partit perquè els dos fitxatges debutants, que no s'havien estrenat en el partit inaugural, comencessin a rodar-se amb la samarreta taronja. Així, el partit va començar amb un Lanza endollat amb ganes d'encaminar-lo ràpid. El primer gol va ser ben matiner, a la sortida d'un córner; va ser el barceloní Montero, amb la seva cama esquerra, qui va foradar per primera vegada la porteria de Rastaclan. Poc després va venir el segon després d'un xut de Xavi, i el partit s'encarava amb facilitat.
No només la manca de perill dels rivals, sinó també l'aparent fiabilitat i concentració dels taronges demostrada a la primera part feien preveure un partit desanivellat i una golejada d'escàndol, però a la segona part van abaixar el pistó i la victòria va perillar. A ratxes, el Lanzarote va aportar perill i Carles, de nou a la sortida d'un córner, i Carmona, de rebot, van fer els gols de la tranquil·litat, però el Lanzarote també va haver de saber patir per lligar els tres punts. Els fitxatges, doncs, van tenir un debut complicat; especial menció a fer per Xevi Carmona, que va donar mostres del seu bestial potencial físic amb una correguda de pista a pista en poc menys de vuit segons. 

LANZAROTE 3 - 1 SNIPPERS (3r dels partits de grups)
Gols del LNZRT: Xavi [0-1] (1a part) i Vilaseca [1-2] i Xavi [1-3] (2a part)
Partit decisiu pel segon lloc, i en funció del goal avarage pel primer, i en què el Lanzarote va dominar de cap a cap a un rival en hores baixes que no va ser capaç de classificar-se ni com a quatre dels millors tercers. El Snippers, en altres anys més forts, van sucumbir al domini lanzaroteny, i malgrat el que el resultat pugui indicar, els taronges van ser superiors sense jugar especialment bé.
Xavi va marcar el primer gol al primer temps, un dels més bonics del torneig, fruit d'una combinació estètica amb Ale que va finalitzar el barceloní. Defensivament, els taronges cedien poques oportunitats als Snippers, la gran majoria des de lluny, i malgrat que no era un partit especialment còmode, Saborit funcionava a la perfecció. Però el resultat tenia certa perillositat, i el partit es podia complicar, i així va ser. L'empat deixava els Snnipers dins del partit, el primer lloc quedava com una quimera i el segon en entredit.
Però Blai Martí va fer una assistència complicada pel chino Vilaseca que va avançar els taronges amb una definició implacable davant del porter. I per tal d'evitar sorpreses, va ser Xavi qui va ampliar distàncies deixant el 3 a 1 definitiu i tancant un partit amb els tres punts. En el següent partit del grup, els Rifeños van batre a Rastaclan contundentment i van relegar els taronges al segon lloc.

ESTILISTES CARME 0 - 4 LANZAROTE (Vuitens de final)
Gols del LNZRT: Blai Martí [0-1], Carles [0-2] i Xavi [0-3] (1a part) i Blai Martí [0-4] (2a part)
Partit d'alt voltatge per inaugurar la fase final. El rival, Estilistes Carme, equip, entre d'altres, de l'ex-lanzaroteny Andreu Martí, no va ser capaç de superar l'envestida inicial del Lanza, que, guiats per un Blai Martí sensacional, va solucionar els vuitens de final en poc més de cinc minuts col·locant-se 0 a 2.


El Lanzarote va plantejar a l'inici del partit una pressió a tota la pista ofegadora pel rival que va donar fruits just a la primera jugada. A la sortida de la pilota del rival, Blai Martí va tallar una passada paral·lela de Carro i va engaltar un xut estratosfèric davant de Mas, que no va poder fer-hi res. Un gol encaixat tan d'hora va deixar al conjunt estilístic atordit i esporuguit, i el Lanzarote se'n va aprofitar per marcar el 0 a 2 a la sortida d'un fora de banda treballat a la pissarra lanzarotenya, després de l'arribada de Carles al segon pal, que va enviar la seva rematada al fons de la xarxa.
I abans del descans va ser Xavi qui va ampliar encara més distàncies fruit d'un cacau llunyà del barceloní, que va entrar al fons de la xarxa després de rebotar al pal. A la represa, el Lanza va posar-hi pausa, però alhora va retrocedir línies. Els estilístics van disposar d'alguna oportunitat poc clara, però finalment va ser Blai Martí qui va posar el resultat definitiu després d'una recuperació i un xut potent que el porter no va poder aturar malgrat que l'havia poguda fregar amb els dits.

LANZAROTE 1 - 1 NAM OSONA [4-5 p.p.] (Quarts de final)
Gols del LNZRT: Guillem [1-0] (1a part) 
Cita sine qua non de les 24 hores si mirem el calendari dels últims anys. El conjunt riudeperenc ja havia eliminat els taronges l'any anterior per la mínima i dominant el partit, i el Lanza tenia ganes de capgirar tendències. I així va ser. El Lanzarote va sortir a governar el partit, a tenir la pilota per crear ocasions i a defensar-se amb el seu ordre característic. I realment ho va aconseguir.
Carmona mostrava perill en el xut i l'un contra un en accions diverses, i el Nam Osona buscava portar el partit cap a un escenari més propici: el de la dialèctica. I el cert és que l'arbitratge d'Ignasi Tort, lamentable en totes les sèries de quarts de final, va ajudar als interessos del rival. Lluny de caure-hi i canviar el signe del partit, després d'una contra guiada per Xavi, Guillem va estrenar-se com a golejador a les 24 hores i va establir l'1 a 0.
Nam Osona continuava sense sentir-se còmode, orfe de referents en un mal partit d'Ivi i només guiats per un Lluís que no acabava d'estar encertat en la rematada final. Però de tant provar-ho, Lluís va aconseguir, finalment, un empat igual d'estrany que immerescut, i malgrat que el Lanza hauria pogut ampliar distàncies després d'una paret entre Carles i Blai que va acabar amb xut del segon contra el ninot, o bé en una contra guiada pel taradellenc que va acabar Xavi amb la mateixa fortuna, la possibilitat final va ser pel riudeperencs amb un doble penal comès per Xavi de manera incomprensible. Saborit va estar encertat, i el resultat ja no es va moure.
A la tanda de penals, el porter lanzaroteny va aturar el primer, i Xavi i Carmona van encertar en els seus llançaments. Montero va tenir la possibilitat de col·locar el Lanza a semis, però el porter rival, encertat, va deturar el xut. En els suplementaris, Ale i Guillem no van fallar, però sí que ho va fer Blai Martí, que va allunyar els taronges del somni. Bon torneig col·lectiu i eliminació injusta, però el Lanzarote va donar la cara en un torneig que, encara, se li continua resistint. 

02 d’agost 2013

10 anys amb... JORDI SABORIT

"Lanzarote i Tenerife són dues maneres diferents de ser, d'entendre i de viure el futbol sala"

Tercera entrega del nou apartat del blog amb una entrevista amb el guardià del Lanza. Per les seves mans hi passen les opcions lanzarotenyes, i en Saborit és un dels clàssics en els equips del Lanzarote des de ja fa anys. El meta santjulianenc amaga molt bons records, i és dels que més memòria té per les dates, els resultats i les efemèrides. D’ell sabrem algunes intimitats més del vestidor, i anècdotes interessants que s’amaguen darrere els deu anys d’història del Lanzarote.




E.: En Xavi diu que sap que ets la persona a qui faria “més il·lusió guanyar les 24 hores de Sant Julià, el torneig de casa teva”. És així? Explica’ns què significaria per a tu aconseguir-ho.

JS22: En Xavi em coneix molt bé! La seva afirmació és 100 % certa! He viscut tota la meva vida a Sant Julià de Vilatorta i aixecar el trofeu de campió de les 24 hores el poble que m’ha vist créixer des de ben petit és la meva màxima il·lusió, és un somni pel qual seguiré lluitant amb totes les meves forces per aconseguir-lo.



E.: Tu no ets dels fundadors. Com vas conèixer el Lanzarote?

JS22: Igual que el Lanzarote jo també fa 10 anys que participo a les 24hores de Sant Julià però no sempre he vestit els colors taronges. Anteriorment jugava amb un equip anomenat Desperta Ferro format entre altres per en Miquel Camprodon, germà del capità del Lanzarote en Jordi. Els dos equips participàvem a les 24 hores de Sant Julia i això em va portar a conèixer i a veure molts partits del meu actual club.



E.: Al cap de tants anys defensant-ne la porteria, tu ets, sens dubte, el guardià del Lanzarote. Com de difícil és afrontar cada torneig amb el Lanzarote des de la porteria?

JS22: El Lanzarote sempre ha estat un equip molt sòlid en defensa i que encaixa pocs gols. El porter dels taronges sempre ha d’estar preparat per resoldre amb encert els pocs xuts que li fan. No et pots despistar ni un moment, has d’estar molt concentrat del primer fins a l’últim minut de cada enfrontament.

Per altra banda també hi han aquells dies en què l’equip no està tan fi, llavors es tracta d’intentar ajudar amb les teves parades a l’equip i donar-li la confiança necessària per tirar el partit endavant.



E.: Diuen que els porters sou persones solitàries. És així?

JS22: Certament els porters sempre estem observant des de la distància el desenvolupament del partit i intervenim poc en el joc. Però crec que en els últims temps ens hem convertit en un recurs més pels jugadors de camp quan aquests no tenen una opció clara d’atac. Aquest fet ens permet participar una mica més en el joc col·lectiu.



E.: De totes maneres, tu ets una persona molt estimada al vestidor: després dels partits sabem que  es canten cançons, i que moltes estan dedicades a tu. Quina és la teva preferida, i què en penses de les teves?

JS22: Abans de respondre la pregunta que em demanes vull fer un petit comentari. Els meus primers anys aquestes cançons no m’agradaven massa, però amb el pas del temps m’hi he anat acostumant convertint-me en un fidel seguidor dels seus intèrprets. A més a més penso que contribueixen i molt en el bon ambient que es respira dins el vestuari.

És molt complicat escollir-ne una de concreta, potser em quedaria amb aquella que diu “Oh Saborit quin porter més ben parit!”. Però ja et dic totes estan molt bé!



E.: I entremig d’aquesta xerinola, com es prepara un partit important i com canvia el vestidor de portes endintre?

JS22: Et respondré aquesta pregunta recordant la preparació d’un partit concret. Fa uns anys ens vam classificar per a la final de les 24 hores de Futbol Sala de Muntanyola. Ens tocava enfrontar-nos a un rival que ens havia derrotat d’una forma clara a la fase de grups. Hores abans de l’enfrontament ens vam reunir tots junts a casa en Guillem per fer pinya i corregir els errors comesos. I aquesta trobada va donar el seu resultat, el Lanzarote es va proclamar campió imposant-se per un clar 3 a 0. Amb això vull dir que quan arriben les hores decisives d’un partit, l’equip deixa de banda per uns moments la xerinola i es concentra per fer les coses el millor possible.



E.: Abans que tu arribessis, el Lanzarote estava en procés de creixement, però no havia assolit grans fites. Amb tu s’arriba a la final del torneig llarg, i es perd. Què en recordes d’aquell torneig, i en concret de la final?

JS22: El torneig llarg de Sant Julià penso que va marcar un abans i un després del Lanzarote. L’equip no va començar bé, perdent els dos primers partits. La victòria en el tercer i últim enfrontament ens va permetre passar a vuitens com a tercers. El rival era un primer de grup complicat com SAV Vilaró liderat pel mític porter Miquel Mas.

Va ser en aquell partit quan va sorgir el millor Lanzarote del torneig guanyant per 2 a 4 i classificant-nos per la següent ronda. La injecció de moral va ser tan gran que a quarts vam eliminar els mossos a la tanda de penals, a semfinals el Local Party el campió de l’any anterior que ens havia golejat en la primera fase del torneig. Aquesta trajectòria es va portar a la final contra el Tenerife que vam perdre. Mai ens vam creure que podíem guanyar aquest partit. Vam sortir intimidats pel rival i no vam mostar el nostre millor joc. Però això no treu mèrit a la gran competició que vam realitzar

En conclusió, aquest torneig ens va servir per adonar-nos de les nostres possibilitats  i començar a ser un equip respectat i temut per tothom.




E.: El fet de perdre-la contra el Tenerife, suposo, va tenir un valor afegit Explica’ns una mica la història d’aquesta rivalitat.

JS22: El Tenerife era un dels bons equips que participava el torneig. Aquest nom tenia els seus orígens en l’època en què el Barça va gunayar un parell de lligues amb l’ajuda de l’equip canari. La qualitat dels seus jugadors era innegable, però les seva manera de ser no ens agradava. Per aquest motiu es va escollir el nom d’una illa canària com Lanzarote per contraoposar dues formes diferents de ser i d’entendre i viure el futbol sala.



E.: Potser aquesta rivalitat que ens expliques es porta una mica al cor... Podríem parlar d’ADN LANZA, ara que està tant de moda parlar de l’ADN BARÇA? Si és així, explica’ns una mica què implicaria.

JS22: Personalment crec que sí que podem parlar d’un ADN Lanza tan futbolsalísticament com humanament. Com ja t’he comentat en una de les preguntes anteriors el nostre joc sempre s’ha caracteritzat per una estructura defensiva molt sòlida intentant tenir sempre el màxim d’encert amb les ocasions que tenim. A més a més la part humana també es té en compte i molt. Per ser del Lanzarote s’ha de ser d’una forma especial, no tothom hi pot arribar a jugar.



E.: Anem acabant amb una pregunta clau: al llarg de les 7 temporades que has vestit la samarreta del Lanzarote, quin ha estat el millor moment i quan has passat una mala estona?

JS22: De bons moments n’hem tingut tants que escollir-ne un és realment complicat: la final del torneig llarg a Sant Julià, el primer títol a Prullans o la classificació per les semifinals a les 24 hores de Sant Julià. Segurament em quedaria amb un d’aquests tres. I el pitjor record alguna mala actuació individual com un partit nocturn a Prullans que les vaig veure quadrades o la derrota a la final a les 12 hores de Gurb.



E.: Quins plans tens, en clau lanzarotenya, d’ara endavant?

JS22: Cada vegada tots en fem grans i tenim més obligacions i es fa més complicat la participació en els diferents tornejos. En aquests darrers temps ja hem disminuït el nombre de campionats jugats per temporada. Amb el pas dels anys penso que això anirà a més. Personalment sempre que estigui disponible i el físic m’ho permeti m’agradaria continuar vestint la samarreta taronja per molts anys més. Al mateix temps seria una excusa perfecte per trobar-nos tots junts.



E.: Quin canvi es produeix al Lanzarote amb l’aportació d’en Carles? Parla’ns d’ell com a persona, i com a jugador.

JS22: Els grans equips sempre tenen un jugador que marca la diferència quan salta damunt del terreny de joc i que intimiden el rival. Si el Barça té en Messi o el Madrid en Cristiano Ronaldo, el Lanzarote té en Carles Garrido. Del no res és capaç de crear-te una jugada de perill. Les seves actuacions vestint la samarreta taronja han estat memorables recordant especialment una final a Prullans en què ell solet va ser capaç de marcar quatre gols de crack que ens van guiar cap el títol. Com a persona només se m’acudeixen paraules d’elogi cap a la seva manera de ser: és amable amb tothom, mai no té un no per ningú...

En resum, dins aquesta aparença de persona tranquil·la si amaga un jugadoràs que es transforma quan entra a la pista de futbol sala. La seva aportació serà importantíssima perquè el Lanzarote tingui un bona actuació a les 24 hores que es celebraran aquest cap de setmana.
 

01 d’agost 2013

ÚLTIMA HORA: Sorteig de les 24 hores

El Lanzarote, cap de sèrie després de caure a quarts de final l'any passat per 2 a 1 contra Nam Osona, ha quedat enquadrat al  grup D. Els rivals seran Rifenyos (12:20 h.), Rastateam (20:20 h.) i Snnipers (04:20 h.). El portaveu Jordi Saborit, que ha assistit al sorteig, ha valorat els emparellaments com un "grup complicat", però ha indicat que si l'equip treballa al 100% es classificarà segur. D'altra banda, la secretaria tècnica ha confirmat el fitxatge de Montero, les baixes de Pol i Pi, i està treballant incansablement en un o dos fitxatges.

10 anys amb… XAVI



"El dia que perdem la unió i l'amistat, s’haurà acabat el Lanzarote"



Continuem amb aquesta secció especial per a la celebració dels 10 anys parlant amb un dels líders del Lanzarote. Després de 10 temporades enfundant-se la taronja, en Xavi ens parla de la seva experiència. Home de futbol sala fins a la medul·la, el 4 ens rebel·la la seva travessia, amb pas ferm, comandant el Lanzarote durant deu anys per les pistes de Catalunya.



E.: “Un amic de cap a peus”, ens diu en Campro quan parla de tu, i sobre la pista et defineix com a un líder potent tàcticament i física. Com et definiries tu mateix? 
XP4: Bé, hola, abans de res. No m’agrada parlar de mi, prefereixo que ho facin els altres, però si hi ha una paraula que em defineixi i que m’agrada portar com a bandera, és una: ESFORÇ. En quant a en Campro, dir-li que sense ell, avui no seríem aquí. És un gran capità i un millor amic. Espero sincerament que la salut el respecti més del que ho ha fet en aquests darrers dos anys.


E.: Aquest jugador que ens defineixes, quina importància ha tingut, tu creus, perquè el Lanzarote pugui celebrar enguany els deu anys?
XP4: Mentiria si digués que no ha tingut importància, perquè n’ha tingut, i molta. I això no vol dir que hagi fet les coses bé, o que no m’hagi equivocat, sinó que juntament amb en Campro, som els 2 jugadors que portem des del primer dia portant aquest equip, fitxant a gent, renovant l’equip...Al cap i a la fi, com diu en Jordi, “sempre hi ha d’haver un burro que tiri del carro” i en aquest cas hem sigut nosaltres dos. El temps dirà si ho hem fet bé o no, però de moment, aquí estem, 10 anys després, tornant a jugar les 24hores de Sant Julià.


E.: Parla’ns dels inicis... aquelles tardes al Roser.
XP4: Ets petit i l’únic que vols és passar-t'ho bé. Anàvem a jugar a futbol al Roser i ens hi passàvem hores, era la nostra distracció de l’estiu. Encara no podíem jugar les 24h perquè érem massa petits, i els qui les jugaven eren, gairebé, els nostres ídols. N’havíem parlat molt de muntar un equip, però havíem d’esperar. Quan vam tenir 15 anys, no ens va faltar ni un segons per apuntar-nos-hi. 



E.: Suposo que deu ser especial compartir vestidor a hores d’ara amb en Campro o en Montero, els fundadors. Què sents quan veus que, deu anys després, jugareu junts al lloc on vau debutar, les 24 hores de Sant Julià?

XP4: Més que compartir vestidor, el que més m’agrada és que encara hi comparteixo amistat, i que per molts anys duri!! També és un plaer, òbviament, que la salut i la feina ens permetin tornar a jugar junts en aquest any tan especial.

E.: Ja que parlàvem de les 24 hores de Sant Julià. En Campro creu que no és un somni al 100%. Què necessita el Lanzarote per guanyar-les?

XP4: Es necessita qualitat i compenetració. De qualitat en tenim, però el nivell de les 24 hores no és baix, i sempre hi ha equips de tècnicament tenen jugadors molt bons (Alvicat, Biguetes, Nam Osona...). En quant a compenetració, el fet de que no juguem junts durant l’any pesa, però durant el mes de Juliol ens hem posat les piles i arribem a Sant Julià amb la lliçó ben apresa de La Garriga.

E.: De totes maneres és evident que sempre serà un objectiu fer un bon paper a casa, marcat amb vermell pels tiffosi lanzarotenys. Digues com es presenta aquesta edició, que comença aquest cap de setmana.

XP4: Com he dit, venim rodats (i escaldats!) de La Garriga. Crec que ens pot anar bé el que ens va passar: punxar en 2 partits de grups que eren “a priori” assequibles, i que ens van condemnar a la 3a posició quan teníem el lideratge del grup a tocar. Crec que si plantegem tots els partits com si el rival fos el millor del torneig, podem arribar lluny, però tampoc cal marcar-se fites massa elevades.
 
E.: Deu anys d’experiència amb el Lanza. En farem deu més?
XP4: Espero que sí, tot i que, com he dit, la salut i la feina és el primer. De moment, anem gaudint del Lanzarote any a any, i el que hagi de venir, vindrà.


E.: Repassant la història, amb què et quedes de tot plegat?

XP4: Sens dubte, amb l’amistat i amb el grup que hem aconseguit fer. És el que aguanta aquest equip i el que no es pot perdre. El dia que perdem això, s’haurà acabat el Lanzarote.


E.: Ja per acabar, parla’ns una mica d’en Saborit i de la importància de tenir un porter que sempre hi és.

XP4: En Saborit! Home, la seva màxima il·lusió era jugar amb el Lanzarote. Anàvem a fer xuts i ell feia de jugador, però un dia s’hi va ficar i vam veure que parava, i molt! El vam nomenar “oficiosament” com a segon porter de l’equip, per darrera de Jordi Forcada, el fins llavors porter titular de l’equip. Però pocs dies abans de l’inici del torneig de juliol del 2005 (si no recordo malament), en Forcada es va lesionar, i en Sebo va entrar en escena. La broma de “ets el 2n porter del Lanzarote” va passar a ser una realitat. I amb ell a la porteria per primer cop vam arribar a la final del Torneig de Juliol! No menys bona va ser l’anècdota que va portar a Sebo a deixar plantat al Despertaferrro: en aquell mateix any, ell tenia compromís de jugar les 24 hores amb l’equip de Miquel i companyia, però tots sabíem que el que realment volia era jugar-les amb nosaltres. I dit i fet, un dia abans de les 24 hores, va deixar literalment tirats al Despertaferro per venir amb nosaltres. Després va ser una peça important amb l’equip. Ell i jo escrivíem les cròniques quan l’amic Blai Martí encara no era de l’equip, i va ajudar molt a crear l’esperit del Lanzarote. Sé que és al que li faria més il·lusió guanyar les 24 hores de Sant Julià, el torneig de casa seva.


30 de juliol 2013

10 anys amb… JORDI CAMPRODON

"Pocs hobbies a la vida els practiques durant deu anys seguits i això ja ho diu tot"

Encetem aquest nou apartat del nostre blog amb una entrevista a una de les llegendes vives del Lanzarote. El 21 ha viscut mil batalles com a capità taronja, i afronta enguany la seva desena a l’equip amb ganes de triomfar un cop més. En aquesta entrevista ens obre la porta als racons més inesperats de la seva experiència amb el Lanzarote i ens explica les intimitats més interessants del vestidor taronja. Una delícia d'entrevista, sens dubte.


E.: “Quan una persona té deficiències en algun aspecte les ha de suplir amb intel·ligència. A mi això m’ho ha ensenyat en Campro amb la velocitat i la col·locació. És un jugador lent, però té molt clar on ha de ser i com ha de fer les coses, no es complica la vida i entén bé el futbol sala. Com a persona és igual: pragmàtic i entén bé la vida. Està sempre de bon humor, però has d’entendre-li l’humor... confia-hi i no et fallarà”. Així et pinta algun dels teus companys. Ha fet justícia? 

JC21: Carai! M’encantaria saber de qui són aquestes paraules! La veritat és que futbolsalísticament em defineix bastant bé. Sé quines són les meves limitacions i difícilment se’m pot veure encarar un rival. És cert que amb confiança es poden fer coses que inimaginables, però jo prefereixo jugar de forma fàcil i sense errors i esperar que amb la possessió arribin les ocasions.

E.: 10 anys fent Lanzarote... t’ho esperaves, quan vas començar? 
JC21: No. És molt difícil pensar a tant llarg termini quan comences un projecte així. Quan vam decidir fer l’equip, vam pensar en el primer torneig i llavors en el següent i així fins avui. De fet, no va ser fins fa un parell d’anys que ens vàrem adonar que ens acostàvem als 10 anys.

 
E.: Què buscaven aquells nens que envien una carta al cabildo de Lanzarote?
JC21: Van ser uns estius molt entretinguts. Teníem temps i la nostra passió era el futbol sala. I jugar a futbol sala amb els amics ja era el “súmmum. Així que cada dia donàvem voltes sobre el mateix. Vàrem enviar una carta a diferents institucions de Lanzarote explicant que érem uns nens que jugàvem a futbol sala i que portàvem el nom de la seva illa. Es van posar en contacte amb nosaltres i ens varen enviar unes equipacions amb publicitat del Cabildo de Lanzarote. Encara no sabem com, però aquesta informació va arribar a diferents mitjans de comunicació de la zona i vàrem arribar a ser entrevistats!


E.: La història, al principi, diu que no guanyàveu mai... fins i tot vau arribar a la final del torneig llarg de Sant Julià, i vau perdre, contra el Tenerife, per cert.

JC21: Vàrem començar molt joves i, per tant, era molt difícil guanyar tornejos. Començàvem a tenir les idees futbolsalístiques clares però ens faltava velocitat i potència. Aquell torneig llarg de Sant Julià va ser fantàstic. A la pista petita de ciment hi jugàvem molt bé i vam fer grans partits, però a la final al pavelló no vam estar a l’altura.


E.: Al llarg dels deu anys d’història hi ha períodes de “quan no guanyàvem mai” i de “quan guanyàvem quasi sempre”. Què t’ensenya cada cosa?

JC21: La veritat és que el primers objectius de l’equip han estat sempre la xerinola i la tabola. Això ho hem complert sempre a tots els tornejos i, per tant, independentment del resultat, la victòria moral sempre ha estat nostra.


E.: Però queda un objectiu: guanyar a Sant Julià. Creus que és factible, o és només un somni?
JC21: No se sap mai. En aquest torneig sempre s’hi presenten un parell d’equips que estan molt per sobre de la resta. Crec que difícilment podrem arribar al seu nivell però també penso que per sota d’ells ja vindrien un grup d’equips on nosaltres hi podríem ser.




E.: Personalment, els últims dos anys han estat difícils. T’ha ajudat el Lanzarote com a objectiu de l’estiu a recuperar-te i estar al 100%?
JC21: Sí. Els que em coneixen saben que físicament tenia la intenció d’arribar a jugar algun minut amb el Lanzarote durant els dos anys. Això m’ha ajudat a marcar una fita i a obligar-me a recuperar-me ràpidament. La majoria de gent es prepara físicament durant l’estiu per fer una bona temprada a partir del setembre. El meu cas és el contrari, em preparo durant tot l’any per fer una bona campanya a l’estiu.
E.: “Per mi Lanzarote és una gran il·lusió de l'estiu, una motivació més per passar el curs”. Et sona la frase?
JC21: Sí, és una frase meva i la veritat és que és ben certa. A principis d’any ja comencem a parlar dels tornejos d’estiu i tots ho tenim anotat al calendari com una cosa imprescindible.
E.: Amb què et quedes d'aquests deu anys?
JC21: Personalment, em quedo amb els més de quaranta jugadors que han passat per l’equip i amb el fet que hem estat capaços de durar deu anys sense que ens hagi suposat cap esforç. Segurament pocs hobbies a la vida els practiques durant deu anys seguits i això ja ho diu tot.
E.: I esportivament parlant?
JC21: De la vessant esportiva vull destacar que vam començar amb en Palet i en Montero i el nostre nivell va augmentar moltíssim quan, amb diferents anys, vam afegir a la columna vertebral de l’equip en Garrido, en Pi, en Saborit i l’Arranz. Amb aquest equip base vàrem fer grans partits. Quan més tard s’hi van afegir en Martí i en Solerdelcoll vam consolidar un equip de jugadors amb un gran talent.
Si he de parlar d’un partit concret em quedo amb una semifinal de Prullans. Perdíem 3 a 0 a falta de cinc minuts pel final. Ens vam posar a jugar amb porter-jugador i vàrem empatar a 3 amb un Garrido estel·lar. Els penals van caure pel nostre costat.

E.: Què podem esperar del Lanzarote, després d’aquests deu anys?
JC21: Tots ens fem grans i potser arribarà un dia que no podrem disputar un torneig llarg al juliol. De moment no ha arribat aquest dia, així que ja ens ho trobarem! El que és ben segur és que ens trobarem per diputar algunes 24 hores durant l’estiu fins que la salut ens ho permeti!
E.: Ja per acabar, parla’ns d’en Xavi com a persona i com a jugador.
JC21: És un amic de cap a peus. És el primer en preocupar-se pels problemes dels altres i és una de les persones amb les que hi pots confiar de debò. No cal contradir-lo perquè difícilment canvia d’opinió. Té un sentit de l’humor amb un toc d’absurditat magnífic.
Com a jugador sempre ha sigut molt bo tàcticament. Els seus metres d’alçada eren el seu punt dèbil perquè no era especialment ràpid. Les 3000 hores de gimnàs durant els últims dos anys l’han convertit en una potència tant tàcticament com físicament. És un gran líder per un equip de futbol sala.