Jordi Camprodon tampoc no podrà aixecar, enguany, l’Orelluda del Ges després que el Lanzarote va caure prematurament a la segona fase del torneig quan ho tenia tot de cara per classificar-se (amb un empat, assolia els quarts de final). Amb tot, l’esforç realitzat durant el cap de setmana anterior que havia servit per conquerir Muntanyola va acabar passant factura als taronges que van caure per
El Lanzarote va superar amb certa facilitat, per bé que amb alts i baixos, la primera fase de la competició. De fet, va alternar grans partits (va excel·lir en defensa en el seu enfrontament amb Neteges Calldetenes, que va acabar entre el quatre primer classificats, guanyant per un contundent 5 a 2) amb derrotes inesperades contra rivals com Esports Pellicer o Atmosfera, el qual arribaria, també, a semis. La seva irregularitat, c
ombinada amb les absències (Xavi va ser baixa tres partits, Jordi Saborit i Blai Martí van ser sancionats per acumulació de targetes…) el va rellevar al tercer lloc del seu grup, amb la qual cosa assolia la classificació per la segona fase, però quedava enquadrat, entre d’altres, amb el potent Càmping Vidrà –vigent subcampió del torneig de Torelló–, tot un contratemps.
ombinada amb les absències (Xavi va ser baixa tres partits, Jordi Saborit i Blai Martí van ser sancionats per acumulació de targetes…) el va rellevar al tercer lloc del seu grup, amb la qual cosa assolia la classificació per la segona fase, però quedava enquadrat, entre d’altres, amb el potent Càmping Vidrà –vigent subcampió del torneig de Torelló–, tot un contratemps.
La segona fase va començar amb un avís pel Lanza. El rival més feble del grup va col·locar entre l’espasa i la paret al conjunt taronja, que va veure com un dels rivals fallava a boca de canó un gol cantat. Per sort, amb el 3 a 2, el Lanzarote va saber reaccionar i Carles Garrido i Xavi van sentenciar el partit col·locant el 5 a 2 a l’electrònic. Al segon partit, va semblar que s’havia après la lliçó, i el conjunt taronja va sortir a jugar, de nou sense Xavi, amb concentració, seriositat i fermesa amb el Càmping Vidrà. Al Lanzarote no li van tremolar les cames i va tractar de tu a tu sense complexos un rival que destil·la qualitat i que, malgrat avançar-se en el marcador, va acabar firmant l’empat veient la seriositat defensiva taronja i la seva perillositat en el vessant ofensiu. L’empat col·locava el Lanzarote amb un peu i mig a quarts que ja somiava encadenar el segon títol de la temporada, i va sortir a la pista conscient que amb un empat obtenien la classificació i amb la calculadora a la mà per la lluita pel primer lloc.
Res més lluny, però, del que havia de passar. El Lanza va veure’s sorprès per un rival que jugava a un futbol sala fluid, còpia exacta del manual, però sense una lectura entre línies. El resultat era un joc ràpid que combinava bones rotacions amb moviment amb poc sentit. De seguida es va veure que l’equip taronja hauria de carregar-se les piles si no volia patir per classificar-se, i més quan el rival es va avançar en el marcador. El Lanza acusava el cansament i jugava d’esma, amb un joc feixuc i pesant com les pròpies cames dels jugadors. Aviat Camprodemar es va avançar novament amb una volea potent a l’escaire de la porteria de Jordi Saborit, un gol de bandera amb mitja fortuna. Les coses, doncs, s’acabaven de posar costa amunt pels taronges que, per acabar-ho d’adobar, veia com abans de la mitja part ja perdia per 
Encara de cinc, el Lanza es va mostrar cansat, tou i imprecís en la passada, la qual cosa va costar una pèrdua de pilota que deixava el quart amb safata per Camprodemar; Xavi el va voler evitar com fos i va deixar els seus en inferioritat numèrica per unes mans fora de l’àrea. Ja tant era. El Lanza estava fora de la fase final. Al vestidor, cares llargues i llàgrimes de ràbia i decepció. Un mal dia, el 27 de juliol, a la bonica capital del Ges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada