DONEN LA CARA

El Lanzarote es planta per setè any consecutiu a l’antepenúltima ronda del torneig

Els taronges pateixen defensivament i noten les baixes dels seus pilars bàsics

No va ser el torneig més brillant, però tampoc el més mediocre. És cert que podria haver estat millor... o també pitjor. I és que després de la inesperada derrota del segon partit contra els Fartaners pintaven bastos. Però el Lanzarote es va treure la son de les orelles, va tirar d’orgull i es va plantar, un curs més, en els quarts de final de les 24 hores de Sant Julià de Vilatorta i ja en van set de consecutius, que disputa com a mínim l’antepenúltima ronda de la competició.

Els taronges arribaven a casa, després de la prematura i sorprenent eliminació a Muntanyola feia tot just quinze dies, amb un equip ple de cares noves. Fins a sis jugadors que van disputar la final de l’any passat contra Cases Barates no es van vestir de curt enguany. Ni Xavi ni Isern ni Pablo ni Aleix per motius personals i Carmona i Morcillo lesionats van trepitjar el parquet del pavelló. Trobar substituïts de la seva categoria no era gens fàcil, però la secretaria tècnica del club va treballar dur per confeccionar una plantilla competitiva. Ferran Casanovas, Kiku, Nigel es van enfundar per primera vegada l’elàstica, i Pol Vilaró, un veterà en les convocatòries, van ser els quatre reforços escollits.

El sorteig havia estat benèvol, a priori, pels seus interessos. El Lanzarote va ser el segon cap de sèrie i va quedar enquadrat en el grup f juntament amb el Bar Núria, els Fartaners i el Na Fent. La classificació per a la següent fase no havia de ser un obstacle difícil de superar. Però els noms dels adversaris no volen dir res. La teòrica superioritat s’ha de demostrar damunt la pista. Mai guanyaràs un rival només perquè et dius Lanzarote o per ser el vigent subcampió del torneig. Si no rendeixes el cent per cent, qualsevol equip et pot passar per sobre i donar-te un bon ensurt. I això és el que li va passar a un equip taronja, que va obtenir el bitllet pels vuitens demanant l’hora, però que va treure la seva millor versió a la fase final.

LES CLAUS

1-       Segell. La solidesa defensiva, que sempre ha caracteritzat el joc canari, no va funcionar en aquesta ocasió. La muralla taronja va mostrar una fragilitat inusual i es van donar massa facilitats, sobretot, en els primers partits.

2-       Canvis. El Lanzarote presentava una plantilla plena de novetats. Sis baixes i quatre noves incorporacions respecte a l’edició anterior, tres de les quals, es fan enfundar, per primer cop, la samarreta taronja. Masses modificacions per un equip, que es coneix de memòria.

3-       Fiabilitat. La derrota contra els Fartaners va deixar els taronges tocats, però no enfonsats. Van ser capaços de reaccionar i treure l’orgull per arribar, de nou, a quarts de final, tot i no disputar un gran torneig

CRÒNICA

FASE DE GRUPS

 LANZAROTE 6 – 2 BAR NÚRIA

Gols: Guillem (3), Campro, Carles i Kiku

El Lanzarote va debutar contra un Bar Núria millorat respecte les darreres edicions. El matx es va encarrilar, ben aviat, amb un gol de Carles, després d’una bona combinació d’atac. Campro no va fallar a la seva cita habitual amb els segons penals i va aprofitar una assistència de Pol Vilaró per augmentar distàncies en el marcador. Abans del descans una diana per cada equip. Guillem va fer el tercer pels lanzarotenys i, acte seguit, en una ràpida acció de contraatac els rivals van marcar el seu primer gol. En el segon temps, la ‘Perla de Gurb’ es va voler vestir de protagonista i va anotar dos gols més. Els bàrmans només van inquietar en xuts llunyans, que van trobar una resposta encertada, en Saborit.

LANZAROTE 2 –FARTANERS 3

Gols: Ferran i Kiku

Segon partit de la competició i primera galleda d’aigua freda. Només es portaven disputats dos minuts de joc i el Lanzarote ja tenia un còmode avantatge de dos gols a zero sobre els Fartaners. Dues recuperacions a prop l’àrea de Ferran i Kiku rival gràcies a una bona pressió, van acabar al fons de la xarxa. Però aquest va ser tot l’encert taronja en el partit. Ningú es podia imaginar el que va succeir després. A la recta final del primer temps, un córner mal defensat va permetre als vigatans reduir distàncies. A la segona part, l’encontre va entrar en una fase marcada, sobretot, pel joc dur visitant i un Ignasi Tort, que prenia unes decisions molt discutibles. En els darrers minuts, els rivals van transformar un doble penal i van empatar a dos. Si no n’hi hagués hagut prou, una pèrdua de pilota, amb una possible falta prèvia, va originar un contraatac, que situava el 2-3. Increïble, però cert.

LANZAROTE 5-NA FENT 1

Gols. Guillem, Ferran, Kiku, Andreu i Campro

Últim partit de la fase de grups. El Lanzarote s’ho jugava tot a una carta. Si volia passar a vuitens i tenir un rival més assequible en l’encreuament, no podia fallar. El Na fent de l’incombustible Miquel Mas era el seu rival. Conscients de la transcendència del duel, els taronges van sortir concentrats i van disputar el millor partit fins llavors. Van minimitzar les errades defensives i van estar més encertats de cara a la porteria contrària. En els primers minuts, la pressió de Guillem, amb una recuperació a prop de l’àrea, va permetre a la perla obrir la llauna. Al cap de poc Ferran en una gran acció de tècnica individual, que va deixar bocabadat a més d’un inclòs a Mas, va marcar el segon. Andreu, amb una bona definició i Kiku, amb un obús des de la llarga distància, van materialitzar el tercer i el quart gols respectivament. El jugador rival més incisiu, Salvi va provar fortuna, però es va trobar amb un encertat Saborit. En la represa, Na Fent va reduir distàncies i Campro va marcar el cinquè. Com a anècdota en les acaballes de l’enfrontament, l’àrbitre es va voler convertir protagonista inventant un nou concepte de futbol: el no penal, que consisteix en fer marxar enrere després de xiular una pena màxima. Aquest triomf combinat amb l’empat dels Fartaners davant el Bar Núria va donar la primera posició de grup.

VUITENS DE FINAL

LANZAROTE 5 - FISHERMANS 2

Gols: Andreu (3), Guillem i Pol

Els Fishermans, el tercer millor tercer de la primera fase, va ser el rival del Lanzarote en els vuitens de final de la competició. El partit no fou gens senzill. Pol Vilaró va avançar als taronges, després d’una magnífica jugada d’estratègia sorgida dels laboratoris. Al cap d’uns minuts, Cassany va empatar amb una canonada des de fora de l’àrea, que van entrar ajustada al pal. Els lanzarotenys no estaven fins en defensa i els adversaris van tenir diverses ocasions per avançar-se. La seva manca d’encert i les intervencions de Saborit ho van impedir i ja se sap que qui perdona ho acaba pagant. Abans de la mitja part Guillem i Andreu, en dues bones accions, van situar el 3 a 1. En el segon temps, els Fishermans van reduir distàncies en una falta des de la frontal, que va superar per sota les cames al porter canari. Andreu, novament, va evitar patiments innecessaris i de les seves botes van sortir dues dianes més, que van donar el plus de tranquil·litat necessari a l’equip i a tota la parròquia lanzarotenya per passar a quarts de final.

QUARTS DE FINAL

LANZAROTE 2 – CULO FINOS 4

Gols: Carles i Ferran

El Lanzarote havia complert amb la seva cita habitual amb els quarts de final. Els Culo Finos, un equip format per joves jugadors de futbol i futbol sala, els esperaven. Els taronges, conscients de la qualitat dels seus contrincants, van disputar un matx molt seriós, sobretot, en defensa i van fer suar de valent els seus adversaris. Aquests els hi va costar molt generar ocasions i quan ho feien es trobaven en una bona resposta de l’engranatge defensiu taronja o bé es topaven amb el porter Saborit. 

En una de les poques errades defensives, una mala col·locació en una sacada de banda va permetre als Culos Finos inaugurar l’electrònic. En atac, Ferran va estar a punt d’empatar amb un xut, que es va estavellar a l’arrel del pal dret. A la recta final del primer període, els rivals van arribar a la quarta falta i l’àrbitre va xiular doble penal. Carles no el va desaprofitar i va transformar-lo amb un xut col·locat. L’alegria només va durar uns instants. En una falta no assenyalada sobre Andreu, els barcelonins van avançar-se, de nou, en una ràpida acció. En la represa, els canaris van continuar, amb el seu bon plantejament, i van tenir diverses ocasions per igualar el marcador. Pol en una espectacular rematada a la fusta va tenir l’oportunitat més clara. L’esforç lanzaroteny va tenir la seva recompensa amb l’empat de Ferran, després d’una jugada embolicada. Culo Finos va tornar a la càrrega i, a falta d’uns tres minuts, un xut enverinat va sorprendre Saborit. El Lanzarote no va abaixar els braços i va col·locar el porter-jugador a la pista. Guillem en una gran acció va aconseguir la superioritat numèrica, però la darrera passada va ser un pèl massa forta i Blai no hi va arribar. En la jugada següent, els rivals van sentenciar el duel amb un gol de camp a camp.

L’1x1 de les 24 hores per Blai Martí

22. SABORIT. Ascendent. Després d’uns primers partits d’exigència baixa pel porter vilatortí, Saborit va aparèixer a quarts de final amb algunes aturades de mèrit, ordenant bé la defensa, manant des de darrere i organitzant bones contres. No va poder demostrar la seva vàlua característica a cap tanda de penals, enguany.

4. FERRAN. Debutant. Li va costar llegir el ritme i l’estil taronja als primers minuts i se’l va veure nerviós en el debut. De mica en mica, va anar creixent i va voler ser més protagonista, marcant gols importants i de bella factura. Ofensivament potent, va donar recursos alternatius als taronges, que sempre pequen de poca pegada.

5. BLAI. Complidor. Després de sorprendre a Muntanyola, se’l va veure a un nivell físic un pèl per sota, i no es va acabar de trobar còmode. Generós en les assistències (en va fer quatre), continua amb l’assignatura pendent del gol. Tocat des de vuitens, el seu cor taronja el porta fins al final, i va ser un recurs ofensiu a quarts com a pivot, despenjant pilotes de cara.

6. NIGEL. Sumatiu. Va ser un element important en el repartiment de minuts dels taronges, responsable en les accions defensives. Va entendre bé les virtuts de l’equip, i va voler ser una peça més en l’engranatge taronja, anteposant sempre els interessos col·lectius sobre els personals.

7. GUILLEM. Líder. En absència de lideratges clars, la “Perla” de Gurb va posar el seny necessari a les files del Lanzarote. Responsable, se’l va veure amb la seva punta de qualitat de temps enrere, amb un bon 1 contra 1 i decisiu de cara a gol. Defensivament encertat, generós en la pressió i sacrificat quan més es necessita, Guillem és un jugador que sempre suma i va ser un far pel Lanzarote. Dels millors.

8. CARLES. Retornat. Va recuperar el ritme de les grans cites, amb ganes i il·lusió, molt més associatiu i fresc, encertat en les decisions i decisiu de cara a gol en els moments més complicats. Defensivament exigit, va mostrar una de les seves millors versions i va demostrar la seva qualitat amb una execució excel·lent de doble penal en el partit de quarts. Pels èxits futurs de l’entitat, es necessita d’ell aquesta versió.

9. POL. Arquitecte. Pou de saviesa futbolsalística, el barceloní va ser un recurs tàcticament magnífic pels taronges, i va idear jugades de fantasia, com la del seu gol a vuitens: una falta indirecta a la frontal ideada expressament pel killer taronja. En el joc amb porter-jugador es nota la seva aportació i el seu criteri, i amb les seves accions justifica que sigui un habitual de les plantilles lanzarotenyes.

10. ANDREU. Doctorat. Va començar cohibit, encara, buscant la seguretat del grup, com la calma que precedeix una tempesta. La seva explosió al tercer partit el va convertir en un tsunami ofensivament, amb la confiança de qui se sap important. Sempre lluït en defensa, la seva principal virtut, va mostrar una gran quantitat de recursos en atac i va prendre responsabilitats i va demostrar que té un futur per davant prometedor i que els seus límits seran on ell decideixi. El present és or pel Lanza.

11. KIKU. Arrauxat. Un portent físicament que va desbocar el Lanzarote. Defensivament brillant, la seva faceta ofensiva esdevé sempre sorprenent pel gran sacrifici que demostra per lluitar cada pilota amb entrega i devoció. Sumat a la seva capacitat golejadora, Kiku va enlluernar a més d’un amb els seus recursos futbolístics, i només li va faltar un punt de pausa per aconseguir una cohesió completa amb el grup i el segell del Lanzarote.

21. CAMPRO. Catedràtic. Va demostrar un cop més que, per anys que passin, el capità sempre serà un emblema pel Lanzarote perquè serà un model de sacrifici i valors pels que vinguin. Coneix com ningú els segons pals de totes les pistes perquè mai no falla amb la seva cita amb el gol; ensenya cada element de la tècnica defensiva del futsal perquè ell forma part del Segell Lanza i d’un model basat en l’ordre defensiu, i viu el Lanzarote d’una manera especial. Un plaer compartir-hi vestidor