El cel sabrà esperar-se

El millor Lanzarote de la història frega l’excel·lència a Sant Julià, però perd una final igualada a la tanda de penals.

L’equip acaba el torneig sense perdre cap partit (5 victòries i 2 empats), amb 32 gols a favor i només set en contra.

Sebu acaba aclamat al pavelló de casa seva després de rebre el trofeu de millor porter del torneig; la tanda de penals de vuitens, el seu millor moment.

La miren, de ben a prop, però no la toquen. De moment, la copa de campions de les 24 hores no serà pel Lanzarote, però el cert és que no li va faltar gaire a l’equip de Sant Julià per agafar-la amb totes dues mans i abraçar-la fort, ben fort. Només uns quants centímetres van separar els taronges de la glòria després que el penal xutat per Isern s’estavellés al pal i la pilota sortís escopida cap a fora de la porteria, però la part positiva és que el Lanzarote ha superat d’una vegada per totes aquella por als grans ja clàssica que l’havia allunyat de competir per la copa. Aquest any, els lanzarotenys van treure’s els bolquers, i van jugar el partit més important de la història del club, aquell pel qual tants jugadors taronges han sospirat i que només una generació brillant d’escollits ha pogut atènyer.

Segurament la història mai no premia els segons, i el campió d’aquesta edició, el Cases Barates, de Manlleu, passarà a la posteritat per haver-se endut el títol. Però la realitat és que diumenge 3 d’agost de 2014, just després de l’últim penal, les cares dels jugadors del Lanzarote eren cares que prometien tornar-hi, tornar-hi per guanyar, i malgrat que el subcampionat va ser agredolç, no deixa de ser un bon punt de partida. Perquè feia anys que no vèiem un Lanzarote tan competitiu, ambiciós, convençut i unit, i això és una promesa d’èxit única de cara a propers anys. Diumenge, a la pista, hi havia un campió i un campioníssim, perquè les finals no es guanyen necessàriament, però s’han de jugar i gaudir-les, i el Lanza en fa ser capaç.

El camí fins la final no va ser fàcil, això no. El conjunt lanzaroteny va desfer-se bé dels seus rivals a la fase de grups, però va jugar-se la classificació pels quarts a cara o creu en una tanda de penals en què Sebu va excel·lir deturant dos llançaments. Els taronges es van fer forts a partir de les rotacions i tots els jugadors disponibles van arribar en plenes condicions físiques a la final. Els fitxatges van meravellar i van atorgar al conjunt d’imprevisibilitat i alternatives potents, i el tàndem a la porteria va compenetrar-se perfectament per aconseguir uns guarismes defensius colpidors: només 7 gols encaixats i el premi de millor porter del torneig per Jordi Saborit, que ja va avisar en hores prèvies que la confiança en si mateix “no havia deixat d’existir mai”. En l’apartat ofensiu, el Lanzarote va donar continuïtat a la dinàmica de Muntanyola, i va acabar el torneig amb una mitjana de 4,6 gols per partit.

Les 3 claus de les 24 hores

1. El fons d’armari. La planificació de la plantilla va ser impecable, i el Lanzarote va ser capaç d’arribar al moment de la carn d’olla en plenes facultats físiques i amb molta superioritat respecte els rivals. Tots els jugadors van tenir una aportació important i van ser clau per arribar a la final.
2. La convicció. El Lanzarote va jugar la fase de grups com un tràmit, i es va encomanar de la dinàmica en el partit de vuitens. Sebu va salvar els mobles, i a partir d’aquí el Lanza va saber remar i suar sang per superar els esculls i va saber posar cor en moments difícils.
3. Els penals. Van donar vida al somni, però finalment també el van arrabassar. El penal definitiu, al pal, serà al cap de l’afició i jugadors taronges durant molt de temps. A la loteria no sempre un és capaç d’endur-se el premi gros. 

Abans de començar el repàs dels highlights de cada partit repassarem, una per una, l'actuació dels jugadors del Lanzarote, que enguany va comptar amb una plantilla, com dèiem, llarga. La contribució de cadascun dels jugadors va fregar la matrícula, i el Lanzarote va arribar a la final amb moltes cames malgrat les baixes de Guillem i Blai, que ja vam avançar dies enrere que arribaven al torneig entre cotons i que es van perdre els partits definitius pel títol.

                                

L'1x1 del Lanzarote en les XXXIes 24 hores de Sant Julià

1. Aleix S. Consagrat. És un garantia sota pals, i només amb dos tornejos ja ha estat capaç de demostrar la seva gran capacitat per salvar gols. Amb un servei amb la mà privilegiat, va saber ordenar l’equip des de darrere i va formar un tàndem de luxe amb Sebu. Brillant a les fases finals, a les quals no va encaixar cap gol, li ha quedat pendent l’assignatura dels penals per esdevenir un porter total.

22. J. Saborit. Coronat. Va quedar a prop del somni de guanyar el títol, però com a contraprestació va ser coronat com a millor porter del torneig, encaixant només 5 gols (vegeu el vídeo). Sota pals molt segur, es va convertir en l’àngel del Lanza a la tanda de penals dels vuitens quan en va aturar dos de seguits. 

4. Xavi. Pilar. Líder indiscutible com sempre sobre la pista, el barceloní va anar de menys a més, i va ser decisiu en els partits definitius pel títol, sobretot a quarts de final, en què va marcar l’únic gol lanzaroteny. Sòlid, va esdevenir una assegurança defensiva en els moments més delicats pel Lanzarote, va voler assumir responsabilitats i va ser un guia per l’equip, tant dins com fora de la pista. 

5. Blai. Sorprenent. Era una incògnita el seu paper després d’una lesió muscular que l’havia allunyat de les pistes els últims dies, però el seu rendiment va ser brillant, mostrant un nivell defensiu bo i generant alternatives ofensives, amb un gol i diverses assistències. Se’l va veure amb voluntat i amb ganes, però per desgràcia, unes molèsties musculars on ja tenia la lesió antiga el va deixar fora del partit que sempre havia somiat. Hi voldrà tornar més que ningú.

6. Carmona. Portentós. Va començar adormit, amb poc ritme, però el de Calldetenes aviat va tirar del repertori físic que ja havia meravellat Sant Julià el 2013: recuperacions impossibles, driblatges per potència i velocitat de bòlid. Va ser sens dubte l’home de la final, amb un gol i una assistència després d’una jugada antològica, desfent-se de tres rivals. Tampoc a les tandes de penals no va tenir problemes per assumir responsabilitats i va anotar tots dos penals que va llançar, tant a vuitens com a la finalíssima.

7. Guillem. Valuós. La "perla" de Gurb va tornar a vestir-se de curt després de tres mesos, i li va costar uns quants minuts recuperar velles sensacions. Va saber arribar puntual per brillar com sempre, intel·ligent en la temporització, hàbil en la recuperació, elèctric en la construcció i resolutiu en la finalització. Només va jugar la fase de grups, però ho va fer amb números brillants, amb quatre gols i sent l’únic jugador capaç de marcar a cada partit.

8. Carles. Elegant. Jugador clau en els moments importants, Carles va ser golejador a grups i muralla a les fases finals, un jugador, en definitiva, molt complert que continua sent un far pel Lanzarote. El busquen i ell assumeix responsabilitats a partir de la seva capacitat de recuperació, de generar futbol sala i del seu xut potent i efectiu. És una delícia veure’l sobre la pista.

9. Isern. Omnipresent. Un reforç de luxe pel Lanza, va entendre bé els mecanismes de joc dels taronges i es va integrar amb facilitat. En atac té una gran capacitat per anotar, en defensa és llest en la recuperació, assumeix responsabilitats quan l’equip es troba en dificultats i té molta facilitat per donar sortides de pilota. Se’l troba quan es necessita, i va tenir el valor de llançar dos penals, un en cada tanda. Una pilota al pal no és suficient per eclipsar una actuació molt brillant.

10. Andreu. Gladiador. En la temporada de la seva graduació, ha acabat d’explotar a Sant Julià, generós com ningú en els esforços, aclaparant els rivals amb marcatges ferris i amb una autoestima sorprenent en l’1 contra 1 davant de jugadors més potents físicament que ell. És el jugador més jove que juga una final en tota la història del Lanzarote. El 10 de Sergi Pi ha quedat en bones mans en absència seva. 

11. Morcillo. Entregat. Treballador en defensa, no es va obsessionar amb el gol, que no va arribar amb tanta facilitat com a Muntanyola. Veu espais per encarar l’1 contra 1 on d’altres ho trobarien una quimera, es sacrifica en la recuperació i ha estat capaç de donar una personalitat a l’equip que li dóna alternatives ofensives amb un futbol menys de toc, però molt més perillós.

14. Pablo Fdz. “Jefecito”. Va arribar a partir dels vuitens, i va esdevenir una base defensiva extraordinària pels partits definitius. Líder a la pista, va ordenar la defensa per facilitar la feina als porters en els moments importants, va donar sortides fàcils de pilota quan l’equip estava ofegat per pressió alta i va intimidar els atacants rivals. Llegeix bé el futbol sala per anticipar-se a la jugada i, com va demostrar a Muntanyola, deixa en simples atacs improductius les jugades ofensives més perilloses dels rivals.  

21. Campro. Veterà. Responsable en la seva feina, inicia cada partit en el cinc inicial per generar dinàmiques, i després apareix en moments puntuals per guiar l’equip; posa  ordre a la defensa, es mou amb brillantor per la pista i manté una bona ràtio de gols per minut. Providencial en el primer gol dels vuitens de final, el seu moment de glòria va arribar a les semis per servir una assistència al seu company Carmona que va inaugurar el marcador. Llest, es dosifica per arribar en cada moment que entra en les millors condicions.

Passem, finalment, a les cròniques dels partits. El Lanzarote va quedar enquadrat al grup B amb Bar Joan, OfiOsona i Snnipers. La classificació final va ser la següent:

GRUP D:

     1. Lanzarote....9 punts

     2. Snnipers..... 6 punts

     3. Bar Joan.... 3 punts

     4. OfiOsona.... 0 punts

Vuitens de final contra Los Boquerones (4 punts, 3r Grup A), quarts de final contra Samba Team (9 punts, 1r Grup C), semi-finals contra 7 Fonts (7 punts, 1r Grup A) i final contra Cases Barates (6 punts, 2n Grup A).

Cròniques dels partits

LANZAROTE 5 - 1 BAR JOAN (1r dels partits de grups)

Gols del LNZRT: Morcillo (2), Carles, Blai i Guillem.

Debut plàcid del Lanzarote contra un rival veterà, però que no va complicar especialment la vida als taronges. Carles, després d’una assistència de Xavi, va inaugurar el marcador, i el Lanza va ampliar les diferències fàcilment per mitjà de Morcillo, primer, i Blai després d’una assistència de fantasia de Campro. El Bar Joan va reduir distàncies abans de la mitja part, però a la represa el guió va continuar exactament igual, i Guillem va ser l’encarregat de tancar el marcador després d’un altre gol de Morcillo.

LANZAROTE 13 - 0 OFIOSONA (2n dels partits de grups)

Gols del LNZRT: Carles (4), Morcillo (3, 1 de penal), Guillem (2), Isern (2), Campro i Carmona.

Pur tràmit per un Lanza que va tirar d’ofici després d’uns primers minuts soporífers que es van acabar en el moment en què els taronges van voler posar ritme al matx. Carles va ser decisiu fent els primers gols del partit a assistència de Blai, i a partir d’aquí va ser un passeig militar per un Lanzarote que no va abusar més perquè simplement no va voler. El segon partit, a més, va suposar el debut d’Isern amb la samarreta del Lanzarote, que va complir amb molt bona nota. 

LANZAROTE 6 - 2 SNIPPERS (3r dels partits de grups)

Gols del LNZRT: Isern (2), Andreu, Guillem, Xavi i Carmona.

Partit clau pel primer lloc del grup en què el resultat va acabar sent molt més contundent del que es va veure a la pista. El Lanzarote va sortir a fer una pressió a tota pista que donava com a resultat recuperacions ràpides i perill constant sobre la porteria de Tarín. Malgrat tot, els taronges van estar desconnectats en el capítol defensiu, la qual cosa els hauria pogut deixar amb un resultat força advers a la mitja part. La incapacitat dels Snnipers de generar ocasions (només 3 en tota la primera part, però totes perillosíssimes) va ser clau per mantenir el Lanzarote dins del partit, que al final dels 17 minuts només perdia per 0-1.

A la represa, el Lanzarote es va posar la granota de treball per solucionar la papereta, i va ser Isern qui va assumir responsabilitats i va tirar de repertori per capgirar el resultat. Andreu va ampliar distàncies en el 3-1 en un gol de bella factura, i Guillem va fer el quart després d’una assistència de Blai. L’ex-lanzaroteny Nau va aprofitar la quarta falta del Lanzarote per transformar en gol el doble penal, però Xavi i Carmona van tancar el marcador per lligar una classificació en primer més soferta del que s’esperava.

LANZAROTE 2 – 2 LOS BOQUERONES [3-1 p.p.]  (Vuitens de final)

Gols del LNZRT: Campro i Morcillo.

Bona primera part del Lanza, que va sortir a matar el partit per la via ràpida, amb la pressió instal·lada a tres quarts de pista i imprimint un ritme alt al matx. Campro, a passada de Garrido, va inaugurar el marcador, i Morcillo, encara al primer temps, va ampliar distàncies després de recollir el refús del porter d’un xut potent de Blai en una contra. En defensa, el debut de Pablo es va notar positivament ja que els taronges van guanyar en concentració i eficiència, i el porter Aleix S. va fer una bona primera part amb un parell de bones aturades que van servir per mantenir la porteria a zero.

Però a la represa el Lanzarote va sortir sense tensió competitiva, amb el vell trantran de grups recuperat, i el rival li va generar cada cop més problemes. Primer, en un contracop, va reduir distàncies, i mentre el Lanzarote continuava jugant amb foc i refiant-se del seu punch per solucionar el partit, Los Boquerones van marcar la igualada. El tercer hauria pogut caure per totes dues bandes, ja que el porter del conjunt rival va fer fins a sis bones aturades per desactivar les ocasions lanzarotenyes. Sebu també va salvar un gol cantat que hauria significat una eliminació massa prematura, i el partit va acabar decidint-se a la tanda de penals.

Xavi va fallar el primer pel Lanza, mentre que el primer llançador de Los Boquerones no va errar-lo. Carmona va convertir el segon malgrat que el porter rival li va desviar lleugerament el xut, i a partir d’aquí Sebu es va voler vestir d’heroi. Va aturar el segon, i també el tercer, i llavors Isern ja no va fallar la tercera pena màxima, que va servir per classificar el Lanzarote per la següent ronda.

LANZAROTE 1 - 0 SAMBA TEAM (Quarts de final)

Gols del LNZRT: Xavi.  

Partit dens, molt tàctic, de domini rival amb la pilota, però amb molt ordre defensiu del Lanzarote, que amb prou feines va concedir ocasions durant la primer meitat. En canvi, els taronges activaven bé les contres i jugaven ofensivament amb moltíssima paciència per generar bones ocasions. Intensos, els jugadors lanzarotenys defensaven centímetre a centímetre per evitar qualsevol ocasió, encara que vingués de xuts llunyans. La primera part es va saldar amb un empat a zero que semblava intrencable i amb la lesió de Blai a l’últim segon, que va veure com el bíceps femoral de la cama esquerra es ressentia de la seva lesió.

A la represa, el partit va continuar amb una dinàmica molt similar, tot i que el cansament per part de tots dos conjunts va obrir una mica més el matx i es van veure algunes ocasions de gol més. El porter de Samba Team va esdevenir el protagonista, i quan ell no malbaratava les ocasions del Lanzarote, eren els taronges que estaven erràtics en la definició final: la van tenir Pablo, Morcillo i Xavi, en una ocasió immillorable que li va marxar alta. Quan el partit ja començava a apuntar cap als penals, una rematada de Morcillo va ser desviada cap a la frontal de l’àrea pel porter rival, i Xavi va entrar amb pas ferm per engaltar un xutàs per l’escaire que va significar el gol de la victòria en una jugada similar a la que no havia aprofitat, minuts abans, el quatre.

Després del gol, el Lanzarote es va anar aculant a la seva pròpia àrea, i va ser quan les intervencions d’Aleix S. van resultar providencials per mantenir el resultat. Samba Team va demanar penal per una acció de Xavi a dins l’àrea en què l’àrbitre no es va voler complicar la vida, i ja amb el rival en atac de cinc, Aleix S. va voler marcar de porteria a porteria després d’una aturada, i just abans de xutar va rebre una càrrega il·legal. La jugada va suposar l’expulsió per segona targeta groga del jugador rival, i la superioritat numèrica sobre la pista, que va coincidir amb els últims dos minuts del matx, va ser clau per acabar el partit amb relativa tranquil·litat.   

LANZAROTE 3 - 0 LES 7 FONTS (Semi-finals)

Gols del LNZRT: Carmona, Isern i Andreu.  

Partit sense complexos contra un rival que sempre havia amargat la vida al Lanzarote. El conjunt taronja va sortir a jugar sense por, conscient que es trobava amb una oportunitat única per superar d’una vegada per totes Les 7 Fonts, vigent campió, i va assumir el rol de favorit exhibint-se físicament i futbolísticament en una semi-final de luxe per l’espectador que va generar unanimitat pel que fa a l’espectacle que va regalar un Lanzarote eufòric.

El Lanzarote va sortir concentrat al 200%, amb una defensa plantada a mitja pista i que intimidava el campió. Va cedir la pilota per sortir ràpidament al contraatac, i va exhibir potència per aixafar el rival. Els taronges van obrir el marcador després d’una jugada que va començar a l’àrea pròpia, amb un desplaçament llarg de Xavi que va veure una desmarcada brillant de Campro, que va assistir a Carmona per marcar el primer gol. La capacitat física del de Calldetenes es va encomanar els seus companys, que semblaven toros envestint el rival a la pista, i després d’una recuperació d’Isern, ell mateix va ampliar distàncies.

En defensa, Pablo va esdevenir fonamental i va treure de polleguera els atacants de Les 7 Fonts, i un Xavi ultramotivat manava i apareixia per tot arreu. El Lanzarote s’ho passava bé, i ho feia passar bé. Morcillo va tenir dues bones oportunitats per ampliar distàncies, però finalment va ser Andreu, després d’una jugada d’estratègia d’un servei de banda, que va rematar una centrada-xut de Xavi al fons de la xarxa. A la mitja part, el resultat hauria pogut ser d’escàndol, i “només” un 3 a 0 semblava curt.

A la represa, el Lanzarote va voler conservar l’avantatge i plantar-se a la final de manera intimidant, amb la porteria a zero. Sebu va estar pendent de les poques ocasions que van concedir els taronges, i el Lanza es va sentir fort físicament per continuar intimidant el rival. El contracop era la seva virtut principal, i l’aprofitava per frenar els rivals. Amb el resultat tan a favor i un públic entregat, els lanzarotenys van deixar passar els minuts per plantar-se a una final a Sant Julià per primer vegada a la vida.

LANZAROTE 2 - 2 CASES BARATES [1-3 p.p.] (Final)

Gols del LNZRT: Carmona i Isern.  

“El partit més important de la història del club”, en paraules del propi president i capità pocs minuts abans de saltar a la pista per disputar la final. Així és com es veia la finalíssima des del vestidor taronja, i malgrat que el Lanzarote hi arribava per primera vegada a la història, va sortir a jugar sense complexos, amb ganes d’agradar i fer-ho passar bé a l’afició, molt abocada amb l’equip des de l’escalfament.

I la final, que prometia molt, no va decebre a ningú. El pavelló de Sant Julià, ple com una llauna de sardines, va vibrar amb les oportunitats de tots dos equips, i, més acostumat a les finals dels últims anys, guanyades amb la gorra, enguany no es va poder aixecar de la cadira fins a l’últim penal de la tanda perquè el partit va ser d’alta tensió, alternatives, oportunitats i summament emocionant.

El Lanzarote va sortir a controlar el rival a partir de mitja pista i mirar d’aprofitar el contraatac, amb un plantejament semblant al de les semifinals. Malgrat que la possessió de la pilota era, en els primers instants, pel Cases Barates, la primera gran ocasió va venir després d’una recuperació de Carles, que va fer un últim control un pèl llarg que va saber salvar el porter. Però, de mica en mica, ja fos pels nervis o pel cansament, el Lanzarote es va anar desajustant defensivament, i, davant la desesperació del tanca barceloní Pablo, jugada rere jugada, el Cases Barates trobava situacions còmodes de xut i generava superioritats cada cop amb més facilitat. Van ser moments difícils pel Lanzarote, que veia com se li escapaven les possibilitats de guanyar la final per moments, i més quan el conjunt de Manlleu es va avançar en el marcador mitjançant una jugada extraordinària de tiralínies que va acabar amb una rematada potent des del segon pal que va batre Sebu. Els taronges van millorar per moments, van generar oportunitats constants i haurien pogut empatar. Però en un contraatac el rival va deixar grogui el Lanza després que l’atacant oponent salvés un 1 contra 1 amb Sebu i enviés la pilota al fons de la porteria.

El Lanza, a partir d’aquí, va acabar de desajustar-se, i va poder perdre definitivament la final en els últims minuts de la primera meitat. Semblava un voler i no poder: el porter rival salvava ocasió rere ocasió, i en canvi el Cases Barates aconseguia fer anar de corcoll l’entramat defensiu lanzaroteny, amb Xavi, Carles i Pablo apagant focs contínuament. Però una cinquena falta a les acaballes a favor del Lanzarote es va resoldre amb un doble penal executat per Carmona a la perfecció que deixava el Lanzarote dins del partit i somiant en la remuntada (1-2).

A la represa, els taronges van ser capaços de treure’s els fantasmes de sobre, van millorar en l’aspecte defensiu i van jugar amb el cor buscant el gol de l’empat, que hauria pogut arribar gràcies a una jugada d’estratègia per una falta a la frontal de traca i mocador que Carmona va acabar llançant en la rematada final a l’arrel del pal. El calldetenenc, però, volia ser protagonista, i va iniciar una arrencada després d’una recuperació a la frontal de l’àrea pròpia que, després de deixar enrere fins a tres rivals, va acabar amb una assistència per Isern, que va marcar a plaer.

La igualada va reafirmar els taronges en la seva idea de futbol sala, i van disposar de noves ocasions per culminar la remuntada, però també el conjunt manlleuenc, molt menys fi durant el segon període, hauria pogut marcar un tercer gol definitiu. Aleix S., els pals, i la defensa taronja, que va apujar el llistó defensiu (4 faltes a la segona meitat per només 1 a la primera), van impedir que els grocs s’avancessin, i el partit va arribar al final dels 40 minuts reglamentaris amb un 2-2 que ho deixava tot pels penals.

A la tanda de penals, la responsabilitat a la porteria va recaure, aquest cop, sobre Aleix S., que havia fet una segona part estel·lar, amb aturades de molt mèrit. Isern va inaugurar la tanda amb un xut potent que es va estavellar, per poc, al pal dret de la porteria del Cases Barates. Carmona va transformar el segon, però el porter del Lanza no va tenir encert en els penals i no va poder deturar cap dels tres llançaments, per la qual cosa el Lanzarote va aconseguir “només” un subcampionat, conquerit a base de treball i esforç per la millor plantilla de la història. Recordarem els seus noms per sempre.