09 de maig 2007

Contactant amb el Govern de Canàries

Poc ens podíem imaginar, els del Lanzarote, que en només 2 anys hauríem conseguit ser presents a l’ordre del dia del Govern del Cabildo de Lanzarote.

Durant uns quants dies, vam dedicar un temps a redactar una carta que volíem enviar a diferents institucions canaries. Hi vam treballar molt i després de fer uns quants retocs, vam decidir que la carta ja expressava gran part del que sentíem pel nostre equip.

Era una carta que els hi volíem enviar per fer saber qui érem i explicar la nostra situació. Poser, a tota aquella gent, tan els feia qui érem i no els importàvem de res, però què carai, el nostre desig era enviar-la i així ho vàrem fer.

Per altra banda, vam aprofitar l’ocasió per demanar una petita subvenció pels tronejos, equipacions, ...

Van passar molts dies sense cap notícia i cada setmana esperàvem ansiosament una resposta que no arribava mai.

Al cap d’un temps, vam conençar a rebre trucades per informar-se clarament de qui érem. Allò volia dri que, almenys, s’havien llegit la carta.

Sorprenentment, al cap d’uns dies, ens va arribar una carta del Director General d’ordenació i promoció turística del Govern de Canaries amb un escrit que deia que les accions promocionals ja estaven fixades i que no contaven amb presupost per nosaltres.

De bon principi, vam tenir molta ràbia, però mica en mica, una alegria immensa va anar entrant al nostre cos. Havíem estat a l’ordre del dia d’una reunió del Govern de Canaries. Això era immens! Quina il·lusió! Ens havien rebutjat, i què? L’esperança no es perd mai i seguirem enviant cartes!

Nosaltres amb menys de 20 anys i el Lanzarote amb poc més de 2, havíem aconseguit ser protagonistes a molts quilòmetres de distància simplement jugant a futbol sala i formant part d’aquest magnífic equip: el Lanzarote.

Carta enviada

Carta rebuda