Prullans 2008: Crònica d'un somni fet realitat (4)

Final

Drink Team 3 - Lanzarote 3 (Penals 1-3)

I va arribar el moment. Després d'acabar el partidàs contra els Chichos, un quart d'hora de descans i a jugar. Foto d'equip de rigor, amb el mànager Forcadeta a la dreta. El cansament no feia especial mella. L'equip estava en ratxa, i havia pogut dormir, però el riva era el que més preocupava. Els germans Roca, Jordi, jugador del Blanes de 3a Divisió, i Ramon, jugador del Premià F.S. de Nacional A de futbol sala lideraven un Drink Team format, a més a més, per altres bons jugadors com l'ex-socorrista, el cosí de la Soto, l'amic d'en Lleida, el porter Badia, el número 9, o el mànager Lleida. La veritat és que tenien un equipàs.

La final estava servida. I va començar. Primers minuts de domini local, amb els germans Roca sense sortir de la pista, i xutant de lluny esperan el rebot i la fortuna. Però Jordi Saborit estava inspirat. Inspiradíssim. I això va donar aire al Lanzarote. I aquest aire va fer que, cap al minut 12 0 13, Campro aprofités una bona passada en diagonal per batre Badia pel pal curt, al primer toc, en l'u contra u. 0-1 al marcador i ara la truita s'havia girat. Els taronges dominàvem el partit, no hi havia pressa. I es va arribar a la mitja part amb la sensació de que es podia guanyar, però que s'hauria de patir.

A la represa el Drink Team va sortir motivat, amb ganes de remuntar ràpidament el partit. I així va ser, amb pocs minuts els vermells-i-negres van capgirar el marcador, liderats per uns germans Roca incombustibles. I això va desmoralitzar al Lanzarote, que veia com el partit se li escapava de les mans. Durant bona part de la segona meitat, el partit estava en el terreny que volia el Dreank Team, guanyant, i jugant a mantenir el resultat i intentar marcar penjant la bola. La jugada es repetia una i altra vegada: Badia saca a Ramon, que l'aguanta fins que rep la pressió del LNZRT, i llavors penja la bola per que la baixéssin els puntes. Cal dir, però, que la pressió del Lanzarote feia una mica més difícil aquesta tasca, que tants bons resultat els hi havia donat en tots els partits que el Drink Team havia disputat contra el Lanzarote al llarg dels anys.

Quedaven pocs minuts per acabar i el marcador no es movia: 2-1 favorable al Drink Team. Però un gol va caure del cel. Miquel agafa la pilota en banda dreta, i fa una passada a Xavi que, lliure de marcatge baixa la pilota amb el pit dins de l'àrea i bat Badia per sota. "Vamos!" va cridar Xavi, i tot l'equip va saltar. Havíem empatat el partit, quedava poc per acabar: és forçava la prórroga. Calia disputar 2 parts de 5 minuts. Era a vida o mort.

I la prórroga no va poder començar pitjor pels taronges. Jordi Roca posava el 3-2 en un xut a la mitja volta al minut de començar el temps extra. Això sí que va ser un gerro d'aigua freda: gairebé no hi havia temps per a la reacció. El cansament estava ara més present que mai a les cames dels jugadors. Sense adonar-nos-en es va acabar la primera part. Només quedaven 5 minuts per marcar un gol i forçar la tanda de penals. Transcorrien els minuts i l'empat no arribava. Pero a falta de 1 minut pel final del partit, falta a favor del Lanzarote, centrada, a uns 12 metres de la porteria de Badia. Garrido era l'encarregat de xutar-la. S'acosta a la pilota, xuta i...GOOOOL de Garrido que posava l'empat a 3 al marcador. I final del partit. Els penals decidirien el campió.

Calia decidir qui xutava els penals. Xavi es va proposar per a xutar el primer, i Campro el segon. El tercer estava en disputa: Ale o Beto. Es va tirar la moneda, i el Lanzarote havia de triar, xutar primer o segon: Campro, el Gran Capità, va triar xutar primers, per evitar nervis. Començava l'emoció.

Xavi s'acosta a la bola, xuta amb l'empeine i clava la bola d'una forta canonada a l'esquerra de Badia. GOL!1-0

Era el torn de Ramon Roca. I va aparèixer el gran Pepe. Roca engalta un potentíssim xut amb la seva esquerra d'or i Pepe fa un paradón dels que fan història...i dels que donen títols.

Campro era l'encarregat de xutar el segon. S'acosta...i GOOOL, marca de la casa: amb l'interior i rosqueta, a mitja alçada. Imparable. 2-0

Ara picava l'altre Roca, Jordi. "cañardo" del del Blanes i GOL. 2-1 al marcador.

I ara era Ale qui xutava, amb la pressió de que si marcava, campions, i si no, s'allargava la tanda de penals. S'aproxima a l'esfèric...burxa...i per l'escaire!!!GOOOOOOOOOL!!! I CAMPIONS!!!!!!!