CAMPIONS DE LES 24h de MUNTANYOLA!

El cap de setmana del 24 i 25 de juliol el Lanzarote va aconseguir el quart títol del seu palmarès i el primer de la temporada. Ho va fer a Muntanyola, poble de bons formatges, i en un torneig que va costar molt més del que tothom esperava en un principi.

El torneig es va organitzar de la següent manera: 7 equips, dividits en dos grups de 3 i 4 equips. El Lanzarote va quedar enquadrat amb el Bar Copa, un grup d'adolescents de Sta. Eulàlia de Riuprimer, Els Últims, un grup de nois que aparentaven ser candidats al títol, i finalment els Bar Casal Muntanyola, equip contra el que tocaria debutar dissabte a les 20.00h.

Bar Casal Muntanyola 4-5 Lanzarote
Partit que va fer tocar de peus a terra als jugadors del Lanzarote. La duresa del quadre local va dificultar molt el joc de toc del Lanza, i el mateix excés de confiança va fer la resta. Al final, però, victòria pels pèls i avís per a navegants. Els golejadors van ser Guillem Solerdelcoll, Sergi Pi, Xavi i Carles Garrido per partida doble.

Bar Copa 1-8 Lanzarote
Tràmit resolt amb bon joc (que no Bonjoch), esportivitat i, sobretot, pegada. El Lanzarote va tirar de repertori futbolsalístic, amb un clínic de paral·leles, parets, anars i tornars, paraguaies i tornars a començar. En aquest partit, Miquel Camprodon, president de l'Agrupació Lanzarote Veterans, va debutar amb l'equip taronja en la temporada 2010. Òbviament, en aquest partit qui no sucava era tonto, i els golejadors van ser: Xavi (3), Garrido (4) i Pi.

Els Últims 10-6 Lanzarote
Gerro d'aigua freda (que no Aiguafreda(gran jugador, pitjor persona(millor flipet))) pel Lanza, que en 5 minuts veia com se li escapava el partit de les mans amb un parcial de 4-0. Abans de la fi del primer temps, el Lanzarote va sortir a jugar de 5, però la tàctica no va sorgir efecte i, lluny d'escurçar distàncies, es va obrir una bretxa (com la de Rolánd) encara més gran. A la segona part, però, es va arribar a perdre de només 3 gols (8-5), i tot i acabar perdent de 10-6, la imatge final va ser esperançadora. El resultat, però, condemnava als taronges a la segona posició del grup, i per tant, s'enfrontaria al 1r de l'altre grup, que disposava a les files del gran Dmitro Chygrinskiy. Golejadors: Blai, Pi (2), Xavi (3)

Semifinals: PB Muntanyola 4-6 Lanzarote
Mal partit del Lanza, que malgrat avançar-se 0-2 primer i 2-3 després, va veure com, a falta de pocs minuts perdia per 4-3 i es veia fora de la final. Però un bon final de partit va permetre l'empat de Xavi, i el Lanza va acabar fent imposar la seva lògica amb gols de Pi i Garrido (que ja havia marcat), a esplèndida passada d'esperó de Campro sentenciava definitivament el partit. Els altres golejadors van ser Herreros i Blai Martí.


Final: Els Últims 0-3 Lanzarote
La final era a les 6 de la tarda, diumenge. A les 16,30 estavem convocats a casa el Sr. Solerdelcoll Tort (Willian Neck'Soler Not Straight). La xerrada tàctica va ser enriquidora, però, sobretot, la motivació que es veia a la cara dels jugadors era assegurança d'un partit d'entrega màxima dels jugadors del conjunt taronja. En arribar a la pista, els rivals van poder observar la conjura que el Lanzarote havia fet, i que contrastava amb la seva aparent passivitat de cara a la finalíssima. El Lanza avia estudiat el rival i havia pres bona nota de la dura derrota, contra el mateix equip, la matinada anterior.

I el partit va començar, amb un Lanza molt ben posicionat en defensa i jugant i movent l'esfèrica com no ho havia fet en els partits anteriors. Les ocasions dels Últims no arribaven, però els taronges, ara vestits de blau, anaven avisant la porteria rival. Al minut 10, Marc Herreros culminava una bona jugada col·lectiva amb un xut ras amb l'interior que posava el 0-1 al marcador. La tònica del partit no va canviar. El Lanza seguia igual, i en una recuperació de pilota a mitja pista, Xavi va encarar el porter en l'u contra u, però un jugador rival li va fer falta quan estava armant la cama. El mateix 4 del LNZRT seria l'encarregat de picar la falta, a la frontal de l'àrea, que superaria la barrera i significaria el 0-2 al marcador, que faria embogir banqueta i grada. L'eufòria es palpava a l'ambient, però la mitja part va servir per tocar de peus a terra, i adonar-nos-en de que per molt bé que estiguéssim jugant, encara restaven 20 minuts de partit, i Els Últims tenien qualitat de sobres.

A la represa exactament la mateixa pauta. Els taronges continuaven sense caure en les picabaralles rivals, i Jordi Saborit tenia una tarda plàcida, tret d'algun xut de lluny que el vilatortí aturaria amb gran encert. Miquel Camprodon, rebentant totes les cases d'apostes (el seu gol es pagava a 70 € per euro apostat) va posar el definitiu 0-3 al marcador al empènyer, no sense riscos, una pilota a boca de canó.
Els minuts finals van ser de domini, i fins i tot es podria haver augmentat la distància a l'electrònic. El xiulet final va desfermar l'eufòria conejera, la Vuvuzela de l'Andreu, i la llàgrima de més d'un aficionat.
Campro va aixecar la copa al cel de Muntanyola. El final de festa va consistir en un pica-pica gentilesa de l'Ajuntament d'aquesta bonica vil·la osonenca.