EL LNZRT tanca una bona temporada amb una nova exhibició davant un CAT40 valent, però mancat de ritme.
El Lanzarote Futsal va disputar el passat divendres 3 de setembre el darrer partit d’una temporada vibrant en la qual ha tornat a oferir una bona imatge i ha evidenciat el creixement constant de l’equip, cada cop més madur.
Divendres, al pavelló, ambient distès, fair play i futbol sala a dojo que va emergir en tot moment de les botes dels futbolistes lanzarotenys. El CAT40 va patir al llarg del matx la diferència en l’estat de forma de tots dos combinats, per bé que s’hi va saber sobreposar creant perill a prop de la porteria d’un Jordi Saborit atent i encertat. Malgrat la voluntat del rival, les millors ocasions eren pel Lanza, i aviat va avançar-se al marcador gràcies a una jugada de Play Station del 4, que, recorrent amb pas ferm el parquet de la pista vilatortina, va comandar un excel·lent contraatac del Lanzarote i va cedir, generós, l’esfèrica a Herreros, que només va haver d’empènyer-la. Poc després, gol de geni de Carles Garrido que col·locava amb un bon avantatge el conjunt lanzaroteny.
A tocar de la mitja part, el Lanzarote va agrair l’arribada de Sergi Pi, ja que havia acusat en certa manera la manca d’efectius al llarg del primer temps a causa de la baixa per lesió de Blai Martí i el retard horari del 10 del Lanzarote. Així doncs, una primera part grisa va ser succeïda per un segon temps en què van ploure gols a totes dues porteries. El CAT40, amb Lluís Codinachs com a estrella indiscutible, va saber rendibilitzar més les seves arribades i va veure com un parell de jugades ben trenades es traduïen en dos gols per l’esperança. Amb tot, la defensa del Lanza es va mostrar solvent i va tallar de soca-rel qualsevol reacció del rival ajudada per algunes intervencions de mèrit de Jordi Saborit.
Imatge d'un detall tècnic del capità durant el partit.
La foto va estar a punt de quedar moguda per l'alta velocitat
de l'esprint del 21 del LNZRT
A l’altra banda, el Lanzarote es mostrava efectiu, i va saber ampliar el seu avantatge de manera considerable recorrent als segons pals, a les parets i, en definitiva, al futbol sala de toc. Per a la galeria, un cop de taló molt fi de Guillem o una paret estratosfèrica a l’interior de l’àrea entre Campro i Garrido van posar la cirereta al pastís en l’última nit del Lanzarote ’10.
Amb la botzina final, 8 a 2 a l’electrònic, dutxa i a sopar. Un sopar que tancava la temporada i evidenciava el bon ambient que es respira en la plantilla. La temporada que ve promet; molt. De moment, però, victòria i fins l’any que ve.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada