30 de juliol 2013

10 anys amb… JORDI CAMPRODON

"Pocs hobbies a la vida els practiques durant deu anys seguits i això ja ho diu tot"

Encetem aquest nou apartat del nostre blog amb una entrevista a una de les llegendes vives del Lanzarote. El 21 ha viscut mil batalles com a capità taronja, i afronta enguany la seva desena a l’equip amb ganes de triomfar un cop més. En aquesta entrevista ens obre la porta als racons més inesperats de la seva experiència amb el Lanzarote i ens explica les intimitats més interessants del vestidor taronja. Una delícia d'entrevista, sens dubte.



E.: “Quan una persona té deficiències en algun aspecte les ha de suplir amb intel·ligència. A mi això m’ho ha ensenyat en Campro amb la velocitat i la col·locació. És un jugador lent, però té molt clar on ha de ser i com ha de fer les coses, no es complica la vida i entén bé el futbol sala. Com a persona és igual: pragmàtic i entén bé la vida. Està sempre de bon humor, però has d’entendre-li l’humor... confia-hi i no et fallarà”. Així et pinta algun dels teus companys. Ha fet justícia? 
JC21: Carai! M’encantaria saber de qui són aquestes paraules! La veritat és que futbolsalísticament em defineix bastant bé. Sé quines són les meves limitacions i difícilment se’m pot veure encarar un rival. És cert que amb confiança es poden fer coses que inimaginables, però jo prefereixo jugar de forma fàcil i sense errors i esperar que amb la possessió arribin les ocasions.

E.: 10 anys fent Lanzarote... t’ho esperaves, quan vas començar? 
JC21: No. És molt difícil pensar a tant llarg termini quan comences un projecte així. Quan vam decidir fer l’equip, vam pensar en el primer torneig i llavors en el següent i així fins avui. De fet, no va ser fins fa un parell d’anys que ens vàrem adonar que ens acostàvem als 10 anys.

 
E.: Què buscaven aquells nens que envien una carta al cabildo de Lanzarote?
JC21: Van ser uns estius molt entretinguts. Teníem temps i la nostra passió era el futbol sala. I jugar a futbol sala amb els amics ja era el “súmmum. Així que cada dia donàvem voltes sobre el mateix. Vàrem enviar una carta a diferents institucions de Lanzarote explicant que érem uns nens que jugàvem a futbol sala i que portàvem el nom de la seva illa. Es van posar en contacte amb nosaltres i ens varen enviar unes equipacions amb publicitat del Cabildo de Lanzarote. Encara no sabem com, però aquesta informació va arribar a diferents mitjans de comunicació de la zona i vàrem arribar a ser entrevistats!

E.: La història, al principi, diu que no guanyàveu mai... fins i tot vau arribar a la final del torneig llarg de Sant Julià, i vau perdre, contra el Tenerife, per cert.
JC21: Vàrem començar molt joves i, per tant, era molt difícil guanyar tornejos. Començàvem a tenir les idees futbolsalístiques clares però ens faltava velocitat i potència. Aquell torneig llarg de Sant Julià va ser fantàstic. A la pista petita de ciment hi jugàvem molt bé i vam fer grans partits, però a la final al pavelló no vam estar a l’altura.

E.: Al llarg dels deu anys d’història hi ha períodes de “quan no guanyàvem mai” i de “quan guanyàvem quasi sempre”. Què t’ensenya cada cosa?
JC21: La veritat és que el primers objectius de l’equip han estat sempre la xerinola i la tabola. Això ho hem complert sempre a tots els tornejos i, per tant, independentment del resultat, la victòria moral sempre ha estat nostra.

E.: Però queda un objectiu: guanyar a Sant Julià. Creus que és factible, o és només un somni?
JC21: No se sap mai. En aquest torneig sempre s’hi presenten un parell d’equips que estan molt per sobre de la resta. Crec que difícilment podrem arribar al seu nivell però també penso que per sota d’ells ja vindrien un grup d’equips on nosaltres hi podríem ser.



E.: Personalment, els últims dos anys han estat difícils. T’ha ajudat el Lanzarote com a objectiu de l’estiu a recuperar-te i estar al 100%?
JC21: Sí. Els que em coneixen saben que físicament tenia la intenció d’arribar a jugar algun minut amb el Lanzarote durant els dos anys. Això m’ha ajudat a marcar una fita i a obligar-me a recuperar-me ràpidament. La majoria de gent es prepara físicament durant l’estiu per fer una bona temprada a partir del setembre. El meu cas és el contrari, em preparo durant tot l’any per fer una bona campanya a l’estiu.
E.: “Per mi Lanzarote és una gran il·lusió de l'estiu, una motivació més per passar el curs”. Et sona la frase?
JC21: Sí, és una frase meva i la veritat és que és ben certa. A principis d’any ja comencem a parlar dels tornejos d’estiu i tots ho tenim anotat al calendari com una cosa imprescindible.
E.: Amb què et quedes d'aquests deu anys?
JC21: Personalment, em quedo amb els més de quaranta jugadors que han passat per l’equip i amb el fet que hem estat capaços de durar deu anys sense que ens hagi suposat cap esforç. Segurament pocs hobbies a la vida els practiques durant deu anys seguits i això ja ho diu tot.
E.: I esportivament parlant?
JC21: De la vessant esportiva vull destacar que vam començar amb en Palet i en Montero i el nostre nivell va augmentar moltíssim quan, amb diferents anys, vam afegir a la columna vertebral de l’equip en Garrido, en Pi, en Saborit i l’Arranz. Amb aquest equip base vàrem fer grans partits. Quan més tard s’hi van afegir en Martí i en Solerdelcoll vam consolidar un equip de jugadors amb un gran talent.
Si he de parlar d’un partit concret em quedo amb una semifinal de Prullans. Perdíem 3 a 0 a falta de cinc minuts pel final. Ens vam posar a jugar amb porter-jugador i vàrem empatar a 3 amb un Garrido estel·lar. Els penals van caure pel nostre costat.

E.: Què podem esperar del Lanzarote, després d’aquests deu anys?
JC21: Tots ens fem grans i potser arribarà un dia que no podrem disputar un torneig llarg al juliol. De moment no ha arribat aquest dia, així que ja ens ho trobarem! El que és ben segur és que ens trobarem per diputar algunes 24 hores durant l’estiu fins que la salut ens ho permeti!
E.: Ja per acabar, parla’ns d’en Xavi com a persona i com a jugador.
JC21: És un amic de cap a peus. És el primer en preocupar-se pels problemes dels altres i és una de les persones amb les que hi pots confiar de debò. No cal contradir-lo perquè difícilment canvia d’opinió. Té un sentit de l’humor amb un toc d’absurditat magnífic.
Com a jugador sempre ha sigut molt bo tàcticament. Els seus metres d’alçada eren el seu punt dèbil perquè no era especialment ràpid. Les 3000 hores de gimnàs durant els últims dos anys l’han convertit en una potència tant tàcticament com físicament. És un gran líder per un equip de futbol sala.