10 anys amb... JORDI SABORIT

"Lanzarote i Tenerife són dues maneres diferents de ser, d'entendre i de viure el futbol sala"

Tercera entrega del nou apartat del blog amb una entrevista amb el guardià del Lanza. Per les seves mans hi passen les opcions lanzarotenyes, i en Saborit és un dels clàssics en els equips del Lanzarote des de ja fa anys. El meta santjulianenc amaga molt bons records, i és dels que més memòria té per les dates, els resultats i les efemèrides. D’ell sabrem algunes intimitats més del vestidor, i anècdotes interessants que s’amaguen darrere els deu anys d’història del Lanzarote.

E.: En Xavi diu que sap que ets la persona a qui faria “més il·lusió guanyar les 24 hores de Sant Julià, el torneig de casa teva”. És així? Explica’ns què significaria per a tu aconseguir-ho.

JS22: En Xavi em coneix molt bé! La seva afirmació és 100 % certa! He viscut tota la meva vida a Sant Julià de Vilatorta i aixecar el trofeu de campió de les 24 hores el poble que m’ha vist créixer des de ben petit és la meva màxima il·lusió, és un somni pel qual seguiré lluitant amb totes les meves forces per aconseguir-lo.

E.: Tu no ets dels fundadors. Com vas conèixer el Lanzarote?

JS22: Igual que el Lanzarote jo també fa 10 anys que participo a les 24hores de Sant Julià però no sempre he vestit els colors taronges. Anteriorment jugava amb un equip anomenat Desperta Ferro format entre altres per en Miquel Camprodon, germà del capità del Lanzarote en Jordi. Els dos equips participàvem a les 24 hores de Sant Julia i això em va portar a conèixer i a veure molts partits del meu actual club.

E.: Al cap de tants anys defensant-ne la porteria, tu ets, sens dubte, el guardià del Lanzarote. Com de difícil és afrontar cada torneig amb el Lanzarote des de la porteria?

JS22: El Lanzarote sempre ha estat un equip molt sòlid en defensa i que encaixa pocs gols. El porter dels taronges sempre ha d’estar preparat per resoldre amb encert els pocs xuts que li fan. No et pots despistar ni un moment, has d’estar molt concentrat del primer fins a l’últim minut de cada enfrontament.

Per altra banda també hi han aquells dies en què l’equip no està tan fi, llavors es tracta d’intentar ajudar amb les teves parades a l’equip i donar-li la confiança necessària per tirar el partit endavant.

E.: Diuen que els porters sou persones solitàries. És així?

JS22: Certament els porters sempre estem observant des de la distància el desenvolupament del partit i intervenim poc en el joc. Però crec que en els últims temps ens hem convertit en un recurs més pels jugadors de camp quan aquests no tenen una opció clara d’atac. Aquest fet ens permet participar una mica més en el joc col·lectiu.

E.: De totes maneres, tu ets una persona molt estimada al vestidor: després dels partits sabem que  es canten cançons, i que moltes estan dedicades a tu. Quina és la teva preferida, i què en penses de les teves?

JS22: Abans de respondre la pregunta que em demanes vull fer un petit comentari. Els meus primers anys aquestes cançons no m’agradaven massa, però amb el pas del temps m’hi he anat acostumant convertint-me en un fidel seguidor dels seus intèrprets. A més a més penso que contribueixen i molt en el bon ambient que es respira dins el vestuari.

És molt complicat escollir-ne una de concreta, potser em quedaria amb aquella que diu “Oh Saborit quin porter més ben parit!”. Però ja et dic totes estan molt bé!

E.: I entremig d’aquesta xerinola, com es prepara un partit important i com canvia el vestidor de portes endintre?

JS22: Et respondré aquesta pregunta recordant la preparació d’un partit concret. Fa uns anys ens vam classificar per a la final de les 24 hores de Futbol Sala de Muntanyola. Ens tocava enfrontar-nos a un rival que ens havia derrotat d’una forma clara a la fase de grups. Hores abans de l’enfrontament ens vam reunir tots junts a casa en Guillem per fer pinya i corregir els errors comesos. I aquesta trobada va donar el seu resultat, el Lanzarote es va proclamar campió imposant-se per un clar 3 a 0. Amb això vull dir que quan arriben les hores decisives d’un partit, l’equip deixa de banda per uns moments la xerinola i es concentra per fer les coses el millor possible.

E.: Abans que tu arribessis, el Lanzarote estava en procés de creixement, però no havia assolit grans fites. Amb tu s’arriba a la final del torneig llarg, i es perd. Què en recordes d’aquell torneig, i en concret de la final?

JS22: El torneig llarg de Sant Julià penso que va marcar un abans i un després del Lanzarote. L’equip no va començar bé, perdent els dos primers partits. La victòria en el tercer i últim enfrontament ens va permetre passar a vuitens com a tercers. El rival era un primer de grup complicat com SAV Vilaró liderat pel mític porter Miquel Mas.

Va ser en aquell partit quan va sorgir el millor Lanzarote del torneig guanyant per 2 a 4 i classificant-nos per la següent ronda. La injecció de moral va ser tan gran que a quarts vam eliminar els mossos a la tanda de penals, a semfinals el Local Party el campió de l’any anterior que ens havia golejat en la primera fase del torneig. Aquesta trajectòria es va portar a la final contra el Tenerife que vam perdre. Mai ens vam creure que podíem guanyar aquest partit. Vam sortir intimidats pel rival i no vam mostar el nostre millor joc. Però això no treu mèrit a la gran competició que vam realitzar

En conclusió, aquest torneig ens va servir per adonar-nos de les nostres possibilitats  i començar a ser un equip respectat i temut per tothom.

E.: El fet de perdre-la contra el Tenerife, suposo, va tenir un valor afegit Explica’ns una mica la història d’aquesta rivalitat.

JS22: El Tenerife era un dels bons equips que participava el torneig. Aquest nom tenia els seus orígens en l’època en què el Barça va gunayar un parell de lligues amb l’ajuda de l’equip canari. La qualitat dels seus jugadors era innegable, però les seva manera de ser no ens agradava. Per aquest motiu es va escollir el nom d’una illa canària com Lanzarote per contraoposar dues formes diferents de ser i d’entendre i viure el futbol sala.

E.: Potser aquesta rivalitat que ens expliques es porta una mica al cor... Podríem parlar d’ADN LANZA, ara que està tant de moda parlar de l’ADN BARÇA? Si és així, explica’ns una mica què implicaria.

JS22: Personalment crec que sí que podem parlar d’un ADN Lanza tan futbolsalísticament com humanament. Com ja t’he comentat en una de les preguntes anteriors el nostre joc sempre s’ha caracteritzat per una estructura defensiva molt sòlida intentant tenir sempre el màxim d’encert amb les ocasions que tenim. A més a més la part humana també es té en compte i molt. Per ser del Lanzarote s’ha de ser d’una forma especial, no tothom hi pot arribar a jugar.

E.: Anem acabant amb una pregunta clau: al llarg de les 7 temporades que has vestit la samarreta del Lanzarote, quin ha estat el millor moment i quan has passat una mala estona?

JS22: De bons moments n’hem tingut tants que escollir-ne un és realment complicat: la final del torneig llarg a Sant Julià, el primer títol a Prullans o la classificació per les semifinals a les 24 hores de Sant Julià. Segurament em quedaria amb un d’aquests tres. I el pitjor record alguna mala actuació individual com un partit nocturn a Prullans que les vaig veure quadrades o la derrota a la final a les 12 hores de Gurb.

E.: Quins plans tens, en clau lanzarotenya, d’ara endavant?

JS22: Cada vegada tots en fem grans i tenim més obligacions i es fa més complicat la participació en els diferents tornejos. En aquests darrers temps ja hem disminuït el nombre de campionats jugats per temporada. Amb el pas dels anys penso que això anirà a més. Personalment sempre que estigui disponible i el físic m’ho permeti m’agradaria continuar vestint la samarreta taronja per molts anys més. Al mateix temps seria una excusa perfecte per trobar-nos tots junts.

E.: Quin canvi es produeix al Lanzarote amb l’aportació d’en Carles? Parla’ns d’ell com a persona, i com a jugador.

JS22: Els grans equips sempre tenen un jugador que marca la diferència quan salta damunt del terreny de joc i que intimiden el rival. Si el Barça té en Messi o el Madrid en Cristiano Ronaldo, el Lanzarote té en Carles Garrido. Del no res és capaç de crear-te una jugada de perill. Les seves actuacions vestint la samarreta taronja han estat memorables recordant especialment una final a Prullans en què ell solet va ser capaç de marcar quatre gols de crack que ens van guiar cap el títol. Com a persona només se m’acudeixen paraules d’elogi cap a la seva manera de ser: és amable amb tothom, mai no té un no per ningú...

En resum, dins aquesta aparença de persona tranquil·la si amaga un jugadoràs que es transforma quan entra a la pista de futbol sala. La seva aportació serà importantíssima perquè el Lanzarote tingui un bona actuació a les 24 hores que es celebraran aquest cap de setmana.