10 anys amb… XAVI

"El dia que perdem la unió i l'amistat, s’haurà acabat el Lanzarote"

Continuem amb aquesta secció especial per a la celebració dels 10 anys parlant amb un dels líders del Lanzarote. Després de 10 temporades enfundant-se la taronja, en Xavi ens parla de la seva experiència. Home de futbol sala fins a la medul·la, el 4 ens rebel·la la seva travessia, amb pas ferm, comandant el Lanzarote durant deu anys per les pistes de Catalunya.

E.: “Un amic de cap a peus”, ens diu en Campro quan parla de tu, i sobre la pista et defineix com a un líder potent tàcticament i física. Com et definiries tu mateix? 

XP4: Bé, hola, abans de res. No m’agrada parlar de mi, prefereixo que ho facin els altres, però si hi ha una paraula que em defineixi i que m’agrada portar com a bandera, és una: ESFORÇ. En quant a en Campro, dir-li que sense ell, avui no seríem aquí. És un gran capità i un millor amic. Espero sincerament que la salut el respecti més del que ho ha fet en aquests darrers dos anys.

E.: Aquest jugador que ens defineixes, quina importància ha tingut, tu creus, perquè el Lanzarote pugui celebrar enguany els deu anys?

XP4: Mentiria si digués que no ha tingut importància, perquè n’ha tingut, i molta. I això no vol dir que hagi fet les coses bé, o que no m’hagi equivocat, sinó que juntament amb en Campro, som els 2 jugadors que portem des del primer dia portant aquest equip, fitxant a gent, renovant l’equip...Al cap i a la fi, com diu en Jordi, “sempre hi ha d’haver un burro que tiri del carro” i en aquest cas hem sigut nosaltres dos. El temps dirà si ho hem fet bé o no, però de moment, aquí estem, 10 anys després, tornant a jugar les 24hores de Sant Julià.

E.: Parla’ns dels inicis... aquelles tardes al Roser.

XP4: Ets petit i l’únic que vols és passar-t'ho bé. Anàvem a jugar a futbol al Roser i ens hi passàvem hores, era la nostra distracció de l’estiu. Encara no podíem jugar les 24h perquè érem massa petits, i els qui les jugaven eren, gairebé, els nostres ídols. N’havíem parlat molt de muntar un equip, però havíem d’esperar. Quan vam tenir 15 anys, no ens va faltar ni un segons per apuntar-nos-hi. 

E.: Suposo que deu ser especial compartir vestidor a hores d’ara amb en Campro o en Montero, els fundadors. Què sents quan veus que, deu anys després, jugareu junts al lloc on vau debutar, les 24 hores de Sant Julià?

XP4: Més que compartir vestidor, el que més m’agrada és que encara hi comparteixo amistat, i que per molts anys duri!! També és un plaer, òbviament, que la salut i la feina ens permetin tornar a jugar junts en aquest any tan especial.

E.: Ja que parlàvem de les 24 hores de Sant Julià. En Campro creu que no és un somni al 100%. Què necessita el Lanzarote per guanyar-les?

XP4: Es necessita qualitat i compenetració. De qualitat en tenim, però el nivell de les 24 hores no és baix, i sempre hi ha equips de tècnicament tenen jugadors molt bons (Alvicat, Biguetes, Nam Osona...). En quant a compenetració, el fet de que no juguem junts durant l’any pesa, però durant el mes de Juliol ens hem posat les piles i arribem a Sant Julià amb la lliçó ben apresa de La Garriga.

E.: De totes maneres és evident que sempre serà un objectiu fer un bon paper a casa, marcat amb vermell pels tiffosi lanzarotenys. Digues com es presenta aquesta edició, que comença aquest cap de setmana.

XP4: Com he dit, venim rodats (i escaldats!) de La Garriga. Crec que ens pot anar bé el que ens va passar: punxar en 2 partits de grups que eren “a priori” assequibles, i que ens van condemnar a la 3a posició quan teníem el lideratge del grup a tocar. Crec que si plantegem tots els partits com si el rival fos el millor del torneig, podem arribar lluny, però tampoc cal marcar-se fites massa elevades.

 

E.: Deu anys d’experiència amb el Lanza. En farem deu més?

XP4: Espero que sí, tot i que, com he dit, la salut i la feina és el primer. De moment, anem gaudint del Lanzarote any a any, i el que hagi de venir, vindrà.

E.: Repassant la història, amb què et quedes de tot plegat?

XP4: Sens dubte, amb l’amistat i amb el grup que hem aconseguit fer. És el que aguanta aquest equip i el que no es pot perdre. El dia que perdem això, s’haurà acabat el Lanzarote.

E.: Ja per acabar, parla’ns una mica d’en Saborit i de la importància de tenir un porter que sempre hi és.

XP4: En Saborit! Home, la seva màxima il·lusió era jugar amb el Lanzarote. Anàvem a fer xuts i ell feia de jugador, però un dia s’hi va ficar i vam veure que parava, i molt! El vam nomenar “oficiosament” com a segon porter de l’equip, per darrera de Jordi Forcada, el fins llavors porter titular de l’equip. Però pocs dies abans de l’inici del torneig de juliol del 2005 (si no recordo malament), en Forcada es va lesionar, i en Sebo va entrar en escena. La broma de “ets el 2n porter del Lanzarote” va passar a ser una realitat. I amb ell a la porteria per primer cop vam arribar a la final del Torneig de Juliol! No menys bona va ser l’anècdota que va portar a Sebo a deixar plantat al Despertaferrro: en aquell mateix any, ell tenia compromís de jugar les 24 hores amb l’equip de Miquel i companyia, però tots sabíem que el que realment volia era jugar-les amb nosaltres. I dit i fet, un dia abans de les 24 hores, va deixar literalment tirats al Despertaferro per venir amb nosaltres. Després va ser una peça important amb l’equip. Ell i jo escrivíem les cròniques quan l’amic Blai Martí encara no era de l’equip, i va ajudar molt a crear l’esperit del Lanzarote. Sé que és al que li faria més il·lusió guanyar les 24 hores de Sant Julià, el torneig de casa seva.