Els somnis, somnis són

El Lanzarote cau a quarts de final davant Nam Osona per penals, i queda fora, un any més, de les posicions preferents de les 24 hores.

L'equip taronja acaba un torneig en què ha anat de menys a més imbatut i amb bones sensacions, però ni així és suficient per atènyer l'objectiu gran: ser entre els millors.

No hi va haver rialla final, no hi va haver crit de "campions". Tampoc plors ni gaire males cares. El Lanzarote va tornar a quedar fora dels partits pel títol a mans d'un sempre perillós Nam Osona després de tenir la victòria a tocar, i si bé és cert que l'eliminació sempre deixa un mal gust de boca, igual de veritat és que caure amb el cap tan alt et deixa amb la consciència tranquil·la i amb l'orgull de les coses ben fetes.

I és que el Lanzarote, si bé no va estar brillant a la fase de grups prèvia, va complir amb els mínims el que s'esperava d'ells per explotar a les fases finals amb bon joc i valentia que els va deixar a les portes de jugar les segones semi-finals de la història del club a Sant Julià. A grups, amb uns enfrontaments, dintre de tot, benèvols, els Lanzarote va suar de valent per sumar set punts que el van relegar, finalment, a la segona posició per culpa del balanç de gols. A vuitens, contra la revelació Estilistes Carme, l'equip es va mostrar, ja, molt més fiable, i va funcionar com una màquina que el va portar a uns quarts de final, en què només la mala sort durant el partit i en la tanda posterior va impedir que als taronges classificar-se per la ronda següent.

Les 3 claus de les 24 hores

1. La força del bloc. El Lanzarote no està, ni molt menys, tan alegre ni tan fiable com altres temporades, però es nota que s'ha consolidat un equip de garanties que permet superar esculls. Aquestes 24 hores ha estat clau per sumar els 7 punts a la fase de grups en partits que es van complicar més del compte.
2. Les actuacions individuals. Més enllà de jugar madurament en equip, el Lanzarote sempre ha tingut un jugador que ha sobresortit en aspectes diferents en cada partit. Important en especial ha estat l'aportació sota els pals de Saborit i la contribució de l'incombustible Xevi Carmona, però tots es jugadors han estat capaços d'aportar el seu gran gra d'arròs en el moment puntual que tocava.
3. La loteria dels penals. El Lanzarote va tenir el tercer penal per classificar-se, però no el va poder aprofitar, i els erros es paguen. La sensació final és que al Lanzarote li falta poc per arribar a disputar les semi-finals un altre cop. Enguany han estat els penals el que han apartat els taronges de jugar aquest partidàs, però és cert que a vegades la loteria ha somrigut als taronges. 

Abans de començar el repàs dels highlights de cada partit repassarem, una per una, l'actuació dels jugadors del Lanzarote, que pel torneig va incorporar finalment dos jugadors nous i un bell conegut: Xevi Carmona, Marc "el chino" Vilaseca i l'històric Joan Montero.

                                     

      L'1x1 del Lanzarote en les XXXes 24 hores de Sant Julià

22. Saborit. Transcedent. Va jugar, globalment, unes bones 24 hores, amb intervencions de molt de mèrit en tots els partits, però en especial contra Nam Osona a quarts de final (va aturar, entre d'altres, un doble penal i un dels penals de la tanda). La capacitat del porter per treure xuts complicats i l'habilitat en el joc de peus que ja havia demostrat a La Garriga (una faceta nova del meta santjulianenc) han suposat al Lanzarote una base inestimable. 

4. Xavi.  Pluriempleat. Si bé el Xavi de La Garriga no va acabar de trobar-se bé, a les 24 hores ha tornat a mostrar la seva millor versió i ha meravellat a la parròquia lanzarotenya. Líder al vestidor i a la pista, s'ha encarregat de governar la defensa taronja i ha estat valuós com a porter jugador, però sens dubte han estat les seves aportacions en atac, amb números de privilegiat, les que han donat un plus necessari. Golejador quan volia i assistent quan tocava, Xavi ha quallat un gran torneig, i ha estat un pilar pel Lanzarote. 

5. Blai Martí. Treballador. Va millorar tot el que havia fet fins ara, amb bones actuacions defensives i amb contribucions clau en atac. Amb bona visió del joc, va tendir a no complicar-se la vida amb la pilota als peus i va mostrar-se fort mentalment. Va ser l'home dels vuitens de final amb dos bons gols, els únics seus al torneig, i ja no s'amaga als moments importants. Llàstima que continua sense gens d'encert des del punt de penal.

6. Montero. Responsable. Sinònim de perill per les porteries rivals, Montero va ser un home bàsic pel Lanza per veterania i casta. Ple de força i vitalitat, va empènyer el Lanzarote en atac lluint una bona tècnica, i és dels que sempre hi és en els moments importants. Encertat en defensa, va mostrar bona col·locació i entrega, i quan carregat de valentia va anar per xutar el penal definitiu dels quarts de final no va ser capaç d'encertar-lo, però és clar que qui no xuta no falla. És i serà sempre l'esquerra que equilibra el Lanzarote.

7. Guillem. Valuós. La "perla" de Gurb va recuperar velles sensacions, amb u contra u mortífer que desequilibra qualsevol defensa, i aportant perill. Hàbil en les rotacions en atac i responsable en defensa, el 7 del Lanza va fer un bon torneig i es va destapar com a golejador a quarts de final contra l'etern rival, Nam Osona, amb un gol vital que hauria pogut ser decisiu. 

8. Carles. Alegre. El Garrido d'abans, el que s'ho passava bé amb la pilota i la pilota amb ell. Aquesta és la versió que s'esperava i la que ha mostrat a les 24 hores, puntual, finalment, amb la seva cita. Un jugador de llegenda capaç de grans detalls de qualitat, va jugar fàcil i bonic, una delícia. Li continua faltant gol (malgrat que ha anat marcant), però defensivament és un jugador de moltíssimes garanties. En definitiva, un jugador total. 

9. Xevi Carmona. Bestial. Un dels nous fitxatges, ha meravellat a tothom amb un treball defensiu incansable i un cacau potent. Explosiu i molt físic, ha aportat al Lanzarote grans dosis de mala llet i ha encomanat sacrifici, ha estat el primer a ser-hi en atac i en defensa, amb sprints de fantasia, i s'ha adaptat a la perfecció a les exigències del grup. Llest, entenia la rotació i corria riscos mesurats quan sabia que la seva tècnica o la seva velocitat li permetrien desequilibrar. Un animal.

10. Vilaseca. Refresc. Per obligacions diverses només va jugar dos partits amb el Lanzarote, tots dos a la fase de grups. Va mostrar un nivell ascendent, més tímid d'entrada i més descarat posteriorment, i va treballar incansablement en defensa. En atac no va voler assumir grans responsabilitats, però va acabar marcant un gol bonic i important en el partit de la matinada. Bona aportació, la del chino.

11. Ale. Seriós. El de Vallcarca li va faltar gol, però ho va suplir amb jugades de fantasia marca de la casa que van donar gols (com el primer de la matinada de Xavi). Manté la possessió amb molt d'encert, i defensa amb una barreja de col·locació i anticipació que el fan un defensa extraordinari. En atac, ha donat continuïtat al joc del Lanzarote i ha estat un recurs extraordinari.

21. Campro. Contributiu. Important sobre la pista pel lideratge que exerceix, el capità dels taronges és sempre responsable i llegeix bé el seu rol en l'equip. Clau en l'empat a grups contra Rifeños, el capità ha tingut poca arribada, però en canvi ha governat amb ordre la defensa del Lanzarote, i ha donat moments de gran qualitat. És un gust veure'l recuperat, i la seva contribució és clau per donar sentit a les rotacions en atac.  

Sergi Pi. Míster. Ha animat el Lanzarote, i el Lanzarote l'ha trobat a faltar per la seva enorme qualitat humana i futbolística. Des d'aquí li desitgem una ràpida recuperació. 

Passem, finalment, a les cròniques reals dels partits. El Lanzarote va quedar enquadrat al grup D amb Rifeños, Rastaclan i Snnipers. La classificació final va ser la següent:

GRUP D:

     1. Rifeños........ 7 punts (+5)

     2. Lanzarote.... 7 punts (+3)

     3. Snippers...... 3 punts (-2)

     4. Rastaclan.... 0 punts (-6) 

Vuitens de final contra Estilistes Carme (9 punts, 1r Grup C) i quarts de final contra Nam Osona (7 punts, 1r Grup B).

                                   Cròniques dels partits

LANZAROTE 3 - 3 RIFEÑOS (1r dels partits de grups)

Gols del LNZRT: Xavi [1-1] i Carles [2-1] (1a part) i Campro [3-3] (2a part)

Debut complicat pel Lanzarote contra un rival físic i tècnicament fort que va posar amb molts problemes als taronges. Després d'una bona aproximació de Carles, que va acabar amb una rematada duríssima al travesser, el conjunt del Magreb va aconseguir avançar-se al marcador per una imprecisió defensiva dels taronges. Amb esforç i treball incansable, el Lanza va aconseguir capgirar el marcador fruit d'una bona jugada col·lectiva que va culminar Xavi. Poc després, una contra guiada per Montero acabava en un no res, però un greu error del porter rifeny en la sortida de pilota va habilitar a Carles per estrenar-se en una jugada afortunada. 

Amb el partit de cara, els rifenys van passar-se una estona noquejats, però finalment van aconseguir empatar en un dels seus atacs mortífers. A la represa, la superioritat física dels magrebins es va fer més evident, i el Lanza va veure com arribaven amb més facilitat. El grocs i negres, que van arribar a semis, van avançar-se en el marcador, però el Lanza va saber patir amb un Saborit encertat i no es va obrir més la bretxa. Ja de cinc amb el porter jugador, el Lanzarote va disposar d'ocasions per empatar, i a vint segons per la conclusió va aconseguir lligar un punt mitjançant una rematada final de Campro a passada d'Ale.

LANZAROTE 4 - 3 RASTACLAN (2n dels partits de grups)

Gols del LNZRT: Montero [1-0] i Xavi [2-0] (1a part) i Carles [3-1] i Carmona [4-2] (2a part)

El segon partit de grups era contra un rival, a priori, força més fluix i es preveia un partit menys exigent. El Lanzarote, a més, volia utilitzar el partit perquè els dos fitxatges debutants, que no s'havien estrenat en el partit inaugural, comencessin a rodar-se amb la samarreta taronja. Així, el partit va començar amb un Lanza endollat amb ganes d'encaminar-lo ràpid. El primer gol va ser ben matiner, a la sortida d'un córner; va ser el barceloní Montero, amb la seva cama esquerra, qui va foradar per primera vegada la porteria de Rastaclan. Poc després va venir el segon després d'un xut de Xavi, i el partit s'encarava amb facilitat.
No només la manca de perill dels rivals, sinó també l'aparent fiabilitat i concentració dels taronges demostrada a la primera part feien preveure un partit desanivellat i una golejada d'escàndol, però a la segona part van abaixar el pistó i la victòria va perillar. A ratxes, el Lanzarote va aportar perill i Carles, de nou a la sortida d'un córner, i Carmona, de rebot, van fer els gols de la tranquil·litat, però el Lanzarote també va haver de saber patir per lligar els tres punts. Els fitxatges, doncs, van tenir un debut complicat; especial menció a fer per Xevi Carmona, que va donar mostres del seu bestial potencial físic amb una correguda de pista a pista en poc menys de vuit segons. 

LANZAROTE 3 - 1 SNIPPERS (3r dels partits de grups)

Gols del LNZRT: Xavi [0-1] (1a part) i Vilaseca [1-2] i Xavi [1-3] (2a part)

Partit decisiu pel segon lloc, i en funció del goal avarage pel primer, i en què el Lanzarote va dominar de cap a cap a un rival en hores baixes que no va ser capaç de classificar-se ni com a quatre dels millors tercers. El Snippers, en altres anys més forts, van sucumbir al domini lanzaroteny, i malgrat el que el resultat pugui indicar, els taronges van ser superiors sense jugar especialment bé.
Xavi va marcar el primer gol al primer temps, un dels més bonics del torneig, fruit d'una combinació estètica amb Ale que va finalitzar el barceloní. Defensivament, els taronges cedien poques oportunitats als Snippers, la gran majoria des de lluny, i malgrat que no era un partit especialment còmode, Saborit funcionava a la perfecció. Però el resultat tenia certa perillositat, i el partit es podia complicar, i així va ser. L'empat deixava els Snnipers dins del partit, el primer lloc quedava com una quimera i el segon en entredit.
Però Blai Martí va fer una assistència complicada pel chino Vilaseca que va avançar els taronges amb una definició implacable davant del porter. I per tal d'evitar sorpreses, va ser Xavi qui va ampliar distàncies deixant el 3 a 1 definitiu i tancant un partit amb els tres punts. En el següent partit del grup, els Rifeños van batre a Rastaclan contundentment i van relegar els taronges al segon lloc.

ESTILISTES CARME 0 - 4 LANZAROTE (Vuitens de final)

Gols del LNZRT: Blai Martí [0-1], Carles [0-2] i Xavi [0-3] (1a part) i Blai Martí [0-4] (2a part)

Partit d'alt voltatge per inaugurar la fase final. El rival, Estilistes Carme, equip, entre d'altres, de l'ex-lanzaroteny Andreu Martí, no va ser capaç de superar l'envestida inicial del Lanza, que, guiats per un Blai Martí sensacional, va solucionar els vuitens de final en poc més de cinc minuts col·locant-se 0 a 2.

El Lanzarote va plantejar a l'inici del partit una pressió a tota la pista ofegadora pel rival que va donar fruits just a la primera jugada. A la sortida de la pilota del rival, Blai Martí va tallar una passada paral·lela de Carro i va engaltar un xut estratosfèric davant de Mas, que no va poder fer-hi res. Un gol encaixat tan d'hora va deixar al conjunt estilístic atordit i esporuguit, i el Lanzarote se'n va aprofitar per marcar el 0 a 2 a la sortida d'un fora de banda treballat a la pissarra lanzarotenya, després de l'arribada de Carles al segon pal, que va enviar la seva rematada al fons de la xarxa.
I abans del descans va ser Xavi qui va ampliar encara més distàncies fruit d'un cacau llunyà del barceloní, que va entrar al fons de la xarxa després de rebotar al pal. A la represa, el Lanza va posar-hi pausa, però alhora va retrocedir línies. Els estilístics van disposar d'alguna oportunitat poc clara, però finalment va ser Blai Martí qui va posar el resultat definitiu després d'una recuperació i un xut potent que el porter no va poder aturar malgrat que l'havia poguda fregar amb els dits.

LANZAROTE 1 - 1 NAM OSONA [4-5 p.p.] (Quarts de final)

Gols del LNZRT: Guillem [1-0] (1a part) 

Cita sine qua non de les 24 hores si mirem el calendari dels últims anys. El conjunt riudeperenc ja havia eliminat els taronges l'any anterior per la mínima i dominant el partit, i el Lanza tenia ganes de capgirar tendències. I així va ser. El Lanzarote va sortir a governar el partit, a tenir la pilota per crear ocasions i a defensar-se amb el seu ordre característic. I realment ho va aconseguir.
Carmona mostrava perill en el xut i l'un contra un en accions diverses, i el Nam Osona buscava portar el partit cap a un escenari més propici: el de la dialèctica. I el cert és que l'arbitratge d'Ignasi Tort, lamentable en totes les sèries de quarts de final, va ajudar als interessos del rival. Lluny de caure-hi i canviar el signe del partit, després d'una contra guiada per Xavi, Guillem va estrenar-se com a golejador a les 24 hores i va establir l'1 a 0.
Nam Osona continuava sense sentir-se còmode, orfe de referents en un mal partit d'Ivi i només guiats per un Lluís que no acabava d'estar encertat en la rematada final. Però de tant provar-ho, Lluís va aconseguir, finalment, un empat igual d'estrany que immerescut, i malgrat que el Lanza hauria pogut ampliar distàncies després d'una paret entre Carles i Blai que va acabar amb xut del segon contra el ninot, o bé en una contra guiada pel taradellenc que va acabar Xavi amb la mateixa fortuna, la possibilitat final va ser pel riudeperencs amb un doble penal comès per Xavi de manera incomprensible. Saborit va estar encertat, i el resultat ja no es va moure.
A la tanda de penals, el porter lanzaroteny va aturar el primer, i Xavi i Carmona van encertar en els seus llançaments. Montero va tenir la possibilitat de col·locar el Lanza a semis, però el porter rival, encertat, va deturar el xut. En els suplementaris, Ale i Guillem no van fallar, però sí que ho va fer Blai Martí, que va allunyar els taronges del somni. Bon torneig col·lectiu i eliminació injusta, però el Lanzarote va donar la cara en un torneig que, encara, se li continua resistint.