El Lanzarote es planta, com un cicló, a les semis de les 24 hores de Muntanyola, però un partit a cara o creu contra el futur campió, Team Espina, els deixa fora de la finalíssima.
Els taronges exhibeixen bona forma, punch, estilisme i valors, enamoren amb un futsal de pel·lícula, vistós, i tanquen l'edició amb 26 gols a favor.
Semblava estrany, però minuts abans de les 19 hores de diumenge 20 de juliol del 2014, cap de tots dos equips que s'escalfaven sobre la pista de Muntanyola no anava vestit de color taronja. Era la gran sorpresa i alhora decepció: el millor equip del torneig quant al futbol demostrat havia quedat fora de la finalíssima. El seu botxí, Team Espina, acabaria la tarda com a vencedor de l'edició en una final renyida contra el Bar Can Ton, però amb més cops i brutícia que lluïment. El futbol no sempre és just, i els lanzarotenys tenen certa experiència en això.
"Team Espina es va endur una final de garrotades per 4-3 contra el Bar Can Ton sobre el "ring" de Muntanyola"
El conjunt de Sant Julià es plantava a terres de Muntanyola amb l'objectiu d'arribar a semis després d'haver quedat enquadrats en el grup de la mort: el vigent campió de les dues últimes edicions i principal favorit, ADF, es preveia que assolís la classificació fàcilment, i el Lanza volia entrar-hi en disputa. Per fer-ho s'havia de poder sobreposar a les baixes i cohesionar bé el grup en poc temps per poder assolir l'objectiu. Tal dit, tal fet: els taronges van ser un equip ultracompetitiu, amb moltíssim gol, defensivament fort, tàcticament sense esquerdes i les rotacions van funcionar bé. Una de les millors plantilles dels últims anys sense cap mena de dubte.
El resultat final, com veurem a les cròniques de l'apartat "PARTIT a PARTIT" més endavant, va ser una exhibició a grups que va ser interrompuda, malgrat el bon matx, a les semi-finals contra Team Espina. Els guarismes, francament demolidors (26 gols a favor i només 10 gols encaixats), i, sobretot el bon joc, van donar una imatge meravellosa de l'equip, que va ser el millor del torneig quant a futsal amb molta diferència. Així, doncs, els premis de 3r lloc i porter menys golejat pel lanzaroteny Aleix S., que va fer molt bon torneig, van quedar petits pels mèrits de l'equip, i deixen un gust agredolç."Aleix S. va ser el porter menys golejat del torneig, i el Lanzarote va acabar amb una mitjana golejadora de 6,5 gols per partit"
En definitiva, doncs, bon torneig del Lanzarote a Muntanyola, que, a més, ha estat reconegut per l'organització com un dels equips amb més fair play i #valors.
Les 3 claus de les 24 hores
- El vell Rock'n'Roll. El Lanzarote ha exhibit marxa, ganes i ambició, i ha recuperat un bon joc que feia temporades que no exhibia. Ha estat fiable com un gran, fins i tot en moments complicats amb el marcador en contra.
- La pegada. Una mitjana de 6,5 gols per partit és clau per optar a victòries contra conjunts golejadors com els que s'ha trobat el Lanza.
- Les rotacions. El Lanzarote ha tingut jugadors competitius en tot moment sobre la pista i no s'han notat els canvis. S'han aprofitat les qualitats individuals de cada jugadors, i això ha donat alternatives.
L'1x1 del Lanzarote a Muntanyola
1. Aleix. Forrellat. Premiat com a millor porter del torneig, el calldetenenc ha estat un element important pel Lanzarote, ja que té grans qualitats: atreviment, bona sortida de la pilota, bon servei i molta visió de joc. Va anar superant de mica en mica el handicap de debutar en el món del futbol sala, va apamar bé distàncies i ja apunta a Sant Julià.
4. Xavi. Finíssim. Torneig extraordinari del comandant, amb solidesa defensiva, visió de joc i encert de cara a gol en moments clau. Va ser generós en els esforços defensius, i una base tàctica important en el desplegament ofensiu, la qual cosa es va sumar a una pegada desmesurada que li va donar confiança per fer gols impensables, de bandera. Podria haver estat premiat com el millor del torneig si l'equip s'hagués plantat a la final.
5. Andreu. Consagrat. Segur de si mateix i ofegant els nervis, el juvenil de l'equip va rendir a un nivell alt, suplint la seva falta d'experiència amb intensitat i atreviment. Juga ràpid, és llest i generós, i en defensa posa intensitat i agressivitat, de manera que ha estat un jugador de pes, i ha aparegut en tots els cinc inicials de l'equip.
6. Pablo. Filtre. Element important de l'entremat defensiu lanzaroteny, el tanca barceloní juga i fa jugar, i transmet tranquil·litat en moments adversos, calents. Descriure la seva aportació amb números resulta insuficient per entendre la seva importància en l'equip: no perd pilotes i en recupera moltes, fa passades segures i dóna bona sortida, temporitza de meravella i acaba sent, en definitiva, un element per on es perden moltes ocasions de gol dels equips rivals.
8. Carles. Multiplicat. Segur a darrere, el de Taradell ha estat un baluard defensiu, amb bons marcatges contra els rivals més perillosos. En atac genera i el futbol sorgeix d'ell com l'aigua d'un brollador: menys golejador que en altres èpoques ("només" 4 gols), ha estat un soci de luxe per Morcillo, amb qui s'ha associat molt bé, i ha estat un dels màxims assistents.
9. Pol V. Assegurança. Tàcticament imperial, amb molts recursos i riquesa, el jugador viu el futbol sala a fons, i veu el que pocs hi veuen. Això el porta a ser on toca per tallar contraatacs i també per fer gols. Fa vestir-se de nou clàssic per ser un dels màxims golejadors del torneig, sempre amb la canya a punt per pescar. Fonamental.
11. Morcillo. Canoner. Un jugador revolucionari, anàrquic i intens que complementa el Lanza amb recursos nous i un olfacte i encert de cara a gol importants. Ben acoblat en defensa, el jugador explota cada cop quan trepitja zona de gol amb desequilibri i confiança per foradar porteries. Molt fan del futbol sala espectacle, serà a Sant Julià.
21. Campro. Puntual. Dóna sentit al joc del Lanzarote dins la pista, amb els moviments molt ben interioritzats que contagia, també, als companys i desequilibren els rivals per generar bones ocasions de gol. I el capità sempre apareix quan toca: a semis amb un gol important en aquell moment.
Cròniques dels partits
Debut amb poca història pel Lanzarote, que va trigar a marcar el primer, però que després va tenir un partit plàcid i amb molt d'encert de cara a gol. El conjunt taronja es va avançar per mitjà de Pol V. després de recollir una assistència de Xavi, i a partir d'aquí tot va ser bufar i fer ampolles. Morcillo, inspiradíssim, va foradar fins a cinc cops la porteria de l'ex-lanzaroteny Escalé, que va fer un partit per oblidar (i oblidat). Com a apunt, gol de bandera de Campro des del cercle central amb un cacau que va agafar porteria.
LANZAROTE 7 - 4 ULTIMATE (2n dels partits de grups)
Després de guanyar tots dos equips en el debut (Ultimate, per cert, contra el vigent campió), el grup havia quedat remogut, i el matx era vital de cara a la classificació per les semi-finals. El Lanzarote va saltar a la pista concentrat defensivament, i, amb moltes ajudes per fer 2 contra a 1 contra els rivals més tècnics, va saber retenir les envestides inicials. Xavi va treure un xutàs de sota la màniga des de més enllà de mig camp que va agafar l'escaire llarg del porter. Un dels millors gols del torneig, sens dubte. El Lanza va ampliar distàncies aviat, i va voler tancar el partit rebaixant les revolucions, però Ultimate no havia dit l'última paraula i va tornar a entrar al partit amb dos gols. La resposta taronja, fulgurant, va arribar abans de la mitja part gràcies a un golàs de falta de Xavi i un gol d'Andreu dels que fa època després de driblar dos rivals i definir creuat.
Partit en què el Lanza jugava amb la classificació a tocar, i que podia assolir-la a pesar de la derrota si no hi havia cap terratrèmol. En canvi, l'ADF, el vigent campió, necessitava la victòria i un avarage favorable per no quedar fora prematurament. Per això els grocs van jugar amb totes les seves cartes, i van ultimar alguns fitxatges.
LANZAROTE 2 - 3 TEAM ESPINA (Semi-finals)
Al Lanzarote li van sobrar exactament tres minuts, i és que aquests tres minuts valien ni més ni menys que una final. Team Espina, que havia quedat segon al seu grup i reunia bons jugadors jove i velles glòries amb corda com Xusko o el Monstre Bu, va plantejar un partit defensivament ordenat i a veure-les venir per aprofitar alguna ocasió. El Lanza, favorit, va agafar la iniciativa al partit i es va avançar per mitjà de Morcillo a l'equador de la primera meitat. La igualada va venir a vint segons per la mitja part (1-1, min. 24).
GRUP B:
1. Lanzarote....... 9 punts
2. Ultimate......... 6 punts
3. ADF.................. 3 punts
4. Bar Casal M... 0 punts
Semi-finals contra Team Espina (7 punts, 2n Grup A).
LANZAROTE 12 - 0 BAR CASAL MUNTANYOLA (1r dels partits de grups)
Gols del LNZRT: Pol V [1-0, assist. Xavi], Morcillo [2-0, assist. Carles], Morcillo [3-0], Morcillo [4-0, assist. Xavi], Campro [5-0], Pol V [6-0, assist. Morcillo], Morcillo [7-0, assist. Xavi], Xavi [8-0, assist. Pablo], Morcillo [9-0, assist. Xavi], Pol V [10-0, assist. Morcillo], Carles [11-0, assist. Morcillo], Carles [12-0].
Debut amb poca història pel Lanzarote, que va trigar a marcar el primer, però que després va tenir un partit plàcid i amb molt d'encert de cara a gol. El conjunt taronja es va avançar per mitjà de Pol V. després de recollir una assistència de Xavi, i a partir d'aquí tot va ser bufar i fer ampolles. Morcillo, inspiradíssim, va foradar fins a cinc cops la porteria de l'ex-lanzaroteny Escalé, que va fer un partit per oblidar (i oblidat). Com a apunt, gol de bandera de Campro des del cercle central amb un cacau que va agafar porteria. LANZAROTE 7 - 4 ULTIMATE (2n dels partits de grups)
Gols del LNZRT: Xavi [1-0], Carles [2-0, assist. Andreu], Pol V. [3-0, assist. Morcillo], Xavi [4-2], Andreu [5-2], Morcillo [6-2], Pol V. [7-2, assist. Xavi].
Després de guanyar tots dos equips en el debut (Ultimate, per cert, contra el vigent campió), el grup havia quedat remogut, i el matx era vital de cara a la classificació per les semi-finals. El Lanzarote va saltar a la pista concentrat defensivament, i, amb moltes ajudes per fer 2 contra a 1 contra els rivals més tècnics, va saber retenir les envestides inicials. Xavi va treure un xutàs de sota la màniga des de més enllà de mig camp que va agafar l'escaire llarg del porter. Un dels millors gols del torneig, sens dubte. El Lanza va ampliar distàncies aviat, i va voler tancar el partit rebaixant les revolucions, però Ultimate no havia dit l'última paraula i va tornar a entrar al partit amb dos gols. La resposta taronja, fulgurant, va arribar abans de la mitja part gràcies a un golàs de falta de Xavi i un gol d'Andreu dels que fa època després de driblar dos rivals i definir creuat.
A la represa, i per evitar ensurts, Morcillo i Pol V. van ampliar l'avantatge, i els rivals, malgrat que van fer dos gols més (un de penal), no van inquietar més el Lanzarote i no van estar mai a prop de la victòria.
LANZAROTE 5 - 3 ADF (3r dels partits de grups)
Gols del LNZRT: Xavi [1-2, assist. Carles], Carles [2-2], Xavi [3-3, assist. Carles], Pol V. [4-3, assist. Xavi], Pol V. [5-3, assist. Andreu].
Partit en què el Lanza jugava amb la classificació a tocar, i que podia assolir-la a pesar de la derrota si no hi havia cap terratrèmol. En canvi, l'ADF, el vigent campió, necessitava la victòria i un avarage favorable per no quedar fora prematurament. Per això els grocs van jugar amb totes les seves cartes, i van ultimar alguns fitxatges.
Malgrat la seriositat lanzarotenya, el rival es va avançar per 0-2 relativament aviat, i lluny de caure en un nerviosisme que hauria pogut ser determinant per acabar de perdre la cara al partit, entre Xavi i Carles es van posar l'equip a l'esquena. Majúscul, el partit del de Taradell que va ser determinant en atac, però encara més en el capítol defensiu, en el qual va excel·lir.
Així, amb paciència, el Lanzarote es va saber sobreposar, i malgrat que després de la igualada i abans del descans l'ADF es va posar 2 a 3, va ser capaç de donar la volta, finalment, a l'encontre, tancar la primera fase invicte, primer de grup i, de retruc, eliminar un dels principals rivals de cara a la lluita pel títol.
"El Lanza fa un debut fàcil que li dóna bones sensacions i confiança per afrontar els partits importants, que guanya amb la gorra, i deixa fora el campió"
LANZAROTE 2 - 3 TEAM ESPINA (Semi-finals)
Gols del LNZRT: Morcillo [1-0, assist. Carles, min. 15], Campro [2-2, assist. Morcillo, min. 44].
Al Lanzarote li van sobrar exactament tres minuts, i és que aquests tres minuts valien ni més ni menys que una final. Team Espina, que havia quedat segon al seu grup i reunia bons jugadors jove i velles glòries amb corda com Xusko o el Monstre Bu, va plantejar un partit defensivament ordenat i a veure-les venir per aprofitar alguna ocasió. El Lanza, favorit, va agafar la iniciativa al partit i es va avançar per mitjà de Morcillo a l'equador de la primera meitat. La igualada va venir a vint segons per la mitja part (1-1, min. 24).
A la represa, exactament el mateix guió i moltes interrupcions. Team Espina va voler aturar molt el partit amb faltes, i, de fet, l'àrbitre es va menjar fins a dos cops la sisena falta que hauria significat un doble penal pel conjunt lanzaroteny. Però com són les coses, qui va colpejar primer va ser el Team Espina (1-2, min 40), i va deixar el partit molt costa amunt pels taronges. Ni així l'equip es va rendir, i Campro, quatre minuts més tard, va aprofitar una passada de Morcillo per fer un gol que portava cap als penals. No van arribar perquè a poc més d'un minut i mig pel final Team Espina va donar la punteta al Lanza, que quedava fora de la final.
De cinc, ho van provar, però el gol tan tard havia estat definitiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada