L1x1 dels campions de Muntanyola '16

1. Quim Rossinyol - POP. Encertat en les fases principals del partit, amb capacitat per mantenir amb vida als taronges quan va caldre amb intervencions de luxe, quasi inversemblants. Lluït en la defensa de la part baixa de la porteria gràcies a uns bons reflexos amb els peus i imponent, va excel·lir a la final, en la qual va aturar un doble penal a l'últim sospir i va ser decisiu a la tanda.

4. Jordi - TALENTÓS. Va debutar amb la samarreta taronja i amb dorsal de llegenda. Atrevit, va brillar a l'apartat defensiu ensenyant part de les seves virtuts, i va aparèixer per complementar el bon bagatge ofensiu lanzaroteny. Es va sacrificar quan se'l necessitava i va brillar com allò que és: un extraordinari jugador d'equip.

5. Blai Martí - COMPROMÈS. Va treballar en totes les facetes del joc amb gran esforç i voluntat, allà on l'equip el necessités. Amb poc gol, com de costum, va sucar en una paraguaia de bella factura que va marevellar Muntanyola. Va anar en línia ascendent per completar un torneig correcte.

6. Pablo Fdz. - DIRECTOR. Extraordinari en el treball defensiu, el barceloní va ser el far que va guiar incansablement els taronges cap a la recerca del títol. Al trantran quan calia, va tirar de repertori i qualitat per ser decisiu en els moments clar, ofegar les incursions ofensives rivals i ordenar l'equip, fent de director d'una orquestra ben afinada.

7. Guillem - CONTRIBUTIU. Desafortunat per la lesió, el seu paper va quedar restringit a grups, en què va ser un jugador important i va marcar dos gols vitals i va repartir alguna assistencia. El de Gurb va tirar de galons per marcar els tempos del joc dels taronges mentre va ser-hi, i va viure el camí cap a la final amb el patiment de qui sap que se'l troba a faltar.

8. Carles - LÍDER. Hàbil per llegir el que necessitava l'equip en tot moment, el crack taronja va exercir de líder en la dificultat en una de les seves millors actuacions dels últims temps. Sòlid com a tanca, va destruir joc en contra per generar-ne a favor, va ser desequilibrant quan tocava, golejador puntual i assistent de luxe, capità des de dins i des de fora. Segur que fa coses malament, però al Lanza no se'n té constància.

9. Paixau - DECISIU. Malgrat un inici dubitatiu, el jove jugador es va anar consolidant de mica en mica, en línia clarament ascendent per fer l'eclosió final a les eliminatòries. Treballador, va demostrar que sap ser un corcó quan ho vol, i va forçar una gran quantitat de faltes que van permetre al Lanza disposar d'accions de perill. Va arrodonir la seva actuació amb gols importants i decisius.

10. Andreu - INDISPENSABLE. Defensivament colossal, no s'arruga a cap jugada i demostra un caràcter encomiable que millora l'engranatge defensiu lanzaroteny. Treballador incansable en totes les facetes, va brillar en el desequilibri per ser el segon màxim golejador taronja del torneig. Alterna les accions de pura veterania amb aventures atrevides pròpies del nen que encara és, la qual cosa li dóna un alt grau d'imprevisibilitat que el fa més perillós.

11. David Morcillo - EXTRATERRESTRE. Tocat pels déus, el taradellenc convertia tot el que tocava en or i va monopolitzar bona part del gol del Lanzarote. Capaç de gols impensables, des de qualsevol lloc, va ser geni i figura del torneig i va aprofitar per reivindicar-se per guanyar galons dins l'equip. Malgrat que va arribar a la final amb problemes físics, no es va arrugar i va ser un jugador vital pels taronges.

27. Sergio - DESEQUILIBRANT. Tàcticament complet, va donar un altre aire al Lanzarote, amb una esquerra desequilibrant i amenaçadora que va trobar fàcilment porteria. Defensivament sense fissures, va destacar en el joc d'esquena a porteria i va ser un soci de luxe per Pablo, a qui va assistir en el gol de la final.