UNA RELLISCADA A LA MOLINA

Els taronges cauen eliminats a les semifinals de Sant Julià

La manca d'encert i unes polèmiques decisions arbitrals impedeixen el pas a la final

Quan jugues un partit ja sigui de futbol, bàsquet, handbol o qualsevol esport hi ha aspectes que no pots controlar. Tu pots estar més o menys encertat en el joc, però si algú decideix que tu no guanyaràs aquest matx ho pot fer. Va vestit de curt, fa sonar un xiulet i, sovint li agrada tenir dosis de protagonisme. És l’àrbitre. Les seves decisions poden fer decantar la balança cap a un costat o l’altre.

I és que ahir el Lanzarote no només tenia l'Afi Sant Julià com a rival. N’hi havia dos. O tres. Perquè l’animadversió dels aficionats contra l’equip taronja es va tornar a fer més que evident. A més si el teu equip és de l’organització sembla que li pots dir el que vulguis a l’home de blau. Si el jugador rival crida sense que el toquis és falta sempre o si abans de començar t’amenacen i et diuen quan jugarà un company teu perquè van a per ell tampoc passa res. En canvi si et dius Lanzarote i alces una mica la veu tothom se’t tira a sobre.

Malgrat tot això, el conjunt lanzaroteny tampoc va tenir el seu millor dia. En moltes fases de l’enfrontament va ser, clarament, superior al seu rival, però no va saber tancar el partit amb un tercer gol i ho va pagar car, molt car. Primer, amb el gol de l’empat a l’últim minut i després amb l’eliminació a la tanda de penals. La final s'escapava.

Mala arrencada i reacció

En una de les accions inicials va arribar la primera jugada polèmica de l’enfrontament. Els taronges circulaven la pilota per la seva línia de defenses i l’esfèrica va arribar als peus del porter Saborit inèdit fins aquell precís moment. Ell va jugar en curt, però l’àrbitre va xiular una falta inexistent. Aquest considerava que era la segona vegada. Incomprensible. Potser s’estava imaginant de quina manera podia injectar benzina el partit i mira s’hi ho va fer. D’una mala aplicació del reglament va arribar el primer gol d’Afi Sant Julià amb un llançament de Vivet.

Els canaris no es van deixar impressionar i, de mica en mica, la sala de màquines va carburar. Xavi, que s’estrenava en el torneig, es va anticipar a la sortida de Vargas i va empatar. Pocs minuts després, una gran assistència en diagonal de Pol va ser desviada per Pi i col·locava el segon. L’enfrontament es posava de cara. Mentrestant el rival inquietava poc a Saborit que va resoldre amb encert les seves escasses arribades. Així es va arribar al descans.

El tercer no arriba

A l’inici de la segona, el camí traçat va ser gairebé idèntic. Un Lanzarote dominador, però mancat d’encert. Pi va enviar la pilota a la fusta després d’una gran jugada col·lectiva. El gol de la sentència no arribava. Tot feia preveure un desenllaç complicat. A falta de set minuts, els taronges ja havien arribat a la quarta falta mentre que Afi Sant Julià, amb la mateixa o més duresa, en portava només un parell. Els locals van aprofitar per pressionar més i van tenir algunes ocasions ben resoltes per la defensa lanzarotenya. Però, novament, va sorgir la polèmica. Una passada llarga cap Andreu va acabar amb un contrincant a terra després d’un frec a frec. El contacte va ser mínim, gairebé, inexistent, però l’àrbitre va xiular la cinquena falta. Vivet no va perdonar  el doble penal i va empatar el partit a dos gols.

No hi va haver temps per més. Els penals decidirien quin del dos equips passaria a la final. Ambdós van transformar els tres primers llançaments. El quart va sortir cara per AFI Sant Julià i creu pel Lanzarote.  

S'acabava la participació del Lanzarote en el torneig de Sant Julià. Els taronges van oferir un rendiment de menys a més i això va ser optimista a l'equip de cara a futures competicions. Només va ser una relliscada a la Molina.