Escombrats

LANZAROTE 0 - 6 QUEVIURES


El Lanzarote perd sense pal·liatius un partit complicat i contra un rival millor que supera els taronges a pesar de l'esforç de l'equip.

L'equip manté l'opció de ser primer de grup, i depèn d'ell en els pròxims dos partits per aconseguir-ho.

Al Lanzarote li va canviar la cara. No per un mal partit col·lectiu, ni per falta d'esforç o per errors greus individuals. El rival, Queviures, va ser superior, simplement, i va passar per sobre dels taronges d'inici a fi. Empesos per una bona defensa i un atac elèctric, el conjunt queviurenc va manar en el partit des del principi, i no va concedir, gairebé, cap ocasió de gol al Lanza.


El partit va començar ple de precaucions en defensa i amb aproximacions del rival enverinades que, si bé algunes anaven desviades, portaven molt de perill. El Lanzarote, per la seva banda, va disposar de la seva única acció clara del primer temps quan Xavi va rematar, inconcebiblement, una pilota per sobre el travesser amb el porter ja batut.

El gol, però, va arribar a la porteria de Saborit. Els taronges tenien la sensació de voler i no poder, i van intentar lligar accions en atac que sempre van ser ben defensades. Alguns xuts tímids i llunyans van voler posar a prova el porter rival, que, segur, va respondre sempre amb encert. I en canvi, a l'altra àrea, va acabar caient un segon gol que va ser massa.

A la mitja part, les cares dels jugadors lanzarotenys ho deien tot: pura impotència contra un conjunt superior en tot. I ni així no van deixar de remar. A la represa el guió va ser exactament igual, i tal com havien caigut els dos primers gols en van caure dos més. Això sí, Carles va tenir una acció immillorable per escurçar diferències amb una rematada des del segon pal que va enviar a l'amfiteatre.

A les acaballes, el Lanzarote ho va intentar de cinc, amb el porter-jugador. Va millorar en la circulació, però no va crear, gairebé, ocasions de gol. Massa estàtics, els va costar de trencar la zona defensiva, i quan ho van aconseguir no van saber lligar l'última passada. I com sol passar, amb tan de risc, qui va ampliar l'avantatge va ser el rival amb xuts llunyans després de dues recuperacions.

Malgrat la derrota, el Lanza s'ha de concentrar ara a lligar el primer lloc, factible després de les ensopegades dels rivals en els seus partits de la setmana. Si guanyen els seus dos enfrontaments, els taronges seran primers de grup, però caldrà anar en compte perquè una ensopegada podria ser mortífera pels interessos. Dilluns es començarà a escriure el desenllaç. Caldrà veure la reacció dels jugadors després de la dura derrota d'ahir.

L'1x1 en el matx LNZRT - RAIMABER

22. SABORIT. Venut: Va encaixar tres gols, però va completar una aparició individual força lluïda, amb aturades de mèrit en xuts llunyans i molt resolutiu sota els pals en els un contra un. En un partit en què la defensa va fer aigües, va mantenir les escomeses del rival a ratlla, i va ser un dels millors.

4. XAVI. Resolutiu: Va marcar dos gols importants que donaven avantatge en el marcador, però en canvi no va estar tan bé com en el darrer partit. Se’l va veure ofegat i amb poc ritme, tot i que va suplir-ho amb voluntat i empenta. En la tònica de l’equip, va lluitar per canviar la dinàmica.

5. BLAI M. Revulsiu: Va encetar la seva aparició en el partit aportant frescor i més rapidesa, atrevit en l’un contra un, i va donar dues assistències importants. Diluït més tard, va cometre algunes imprecisions en la passada i va acabar amonestat per protestar en una acció desafortunada.

6. ANDREU M. Integrat: Va aparèixer en el cinc inicial de l’equip per primera vegada en una mostra més que cada cop és més lanzaroteny. La jove promesa continua donant mostres d’entrega, compromís i voluntat, i malgrat el mal partit general, va jugar amb serenitat i va acumular més minuts.

7. GUILLEM. Despistat: No va ser el millor partit del de Gurb, que va destacar des del principi per la seva indumentària. No es va trobar còmode a la pista, i va lluitar per canviar-ho fins arribar puntual per desviar un pilota al fons de la xarxa que potser ja entrava, però, això sí, li va servir per anotar-se un gol al caseller.

8. CARLES. Desequilibrant: Ben col·locat sobre la pista, va guiar els atacs taronges d’entrada amb determinació i tècnica, i només el van poder aturar amb accions antirreglementàries. Amb una assistència i un gol, i diverses accions de mèrit, va ser dels que menys errors van cometre, i continua donant mostres de millora. Cosit a faltes, va acabar amargat.

9. POL V. Voluntariós: Va voler donar profunditat a l’atac i va disposar d’un parell d’accions de gol complicades que van exigir la defensa rival. Intens en defensa, va recuperar pilotes, però també en va perdre, i el bagatge no va ser bo per ell, que va intentar-ho durant tot el partit.

10. PI. Rebel: Va iniciar el partit amb un gol molt matiner que donava un lleuger avantatge als taronges, i va buscar repetidament desequilibrar el partit. A les acaballes va permetre a Guillem fer el cinquè pensant que encara hi havia temps per maquillar el mal partit taronja, però ni així va ser suficient.

11. ALE. Lluitador: No va ser el millor partit tampoc pel de Vallcarca, que va lluitar amb l’equip per canviar unes dinàmiques massa instal·lades. Pressionat, a la segona part va tenir problemes per treure la pilota, es va trobar sol i amb poques ajudes.

21. CAMPRO. Contributiu: De nou va acumular minuts de cara a la fase decisiva del torneig per mirar d'arribar-hi en bona forma. L'equip no el va acompanyar en aquesta recuperació, i li van encomanar també les imprecisions, però el capità va suplir-ho amb ganes.

Triomf amb toc d'atenció

LANZAROTE 5 - 3 RAIMABER

Gols del LNZRT: Pi [1-0] i Xavi [2-1 i 3-1] (1a part)
                          Carles [4-2] i Guillem [5-2] (2a part) 
                        

El Lanzarote guanya per ofici en un mal partit col·lectiu i contra un rival potencialment inferior, però que els posa en molts problemes.

La xafogor i la falta de mentalitat posen, a estones, en perill el triomf taronja, que el soluciona empès per ratxes.

29º marcaven els termòmetres de La Garriga quan l’esfèrica va començar a rodar per la pista. I de ben segur que aquesta calor i la xafogor van ser aspectes clau en el mal partit del Lanzarote, que ahir a la nit va sumar els tres punts més per lògica que per brillantor, ja que va ser una ombra d’aquell equip que va enlluernar al públic en els dos primers partits.

I això que el matx es va posar de cara quan un gol matiner de Pi després d’un xut a la frontal de l’àrea, fruit d’un lliure indirecte servit per Carles. El de Taradell, dels millors ahir, hauria pogut ampliar distàncies en les jugades següents després de bones recuperacions que van acabar en contraatacs no materialitzats. Però el Lanzarote jugava lent i previsible, sense rotacions hàbils i amb molts i molts errors en la passada, la qual cosa va donar lloc a diversos contraatacs del jove conjunt de Raimamber, que va  aconseguir amb un xut creuat la igualada.

De pilota aturada, en un córner servit per Blai, Xavi va engaltar un xut complicat pel porter que va foradar l’escaire de la seva porteria, i poc després, el barceloní repetia en la seva cita amb el gol empenyent una pilota, a porteria buida, després d’una passada el segon pal de Blai, un altre cop, que va tenir una primera aparició al partit que va donar un altre aire als taronges.

Però lluny de solucionar el matx, el Lanzarote va caure, de nou, en imprecisions tècniques i accions lentes. Raimamber, un conjunt fort físicament, guanyava les accions per ganes davant d’un conjunt taronja que s’havia de corregir constantment. El perill del jove conjunt de La Garriga arribava fonamentalment al contraatac, i Saborit va haver d’intervenir repetidament i amb èxit durant tots dos períodes. Abans del descans, però, en l’enèssima acció de Raimamber va arribar el gol que escurçava diferències.

A la represa, el Lanzarote no va millorar la cara, i va continuar sent l’equip fluix i imprecís de la primera part. Saborit va haver d’intervenir cada cop més, i va evitar l’empat en més d’una ocasió. A l’altra àrea, el perill arribava de manera molt esporàdica, ja que els taronges no estaven fins ni en la construcció ni en la destrucció.

Una genialitat de Carles va acabar, de contraatac i després d’una recuperació seva, al fons de la xarxa establint un 4 a 2 que obria una escletxa pels taronges. A les acaballes, entre Pi i Guillem van fer el 5 a 2 que s’intuïa com a definitiu. El de Calldetenes va fer una bona jugada individual que va acabar amb un xut creuat que va poder desviar Guillem per acabar al fons de la xarxa. El 5 a 3 final, anecdòtic, va arribar en l’enèssim error de la defensa lanzarotenya a la sortida de la pilota.

Toc d’atenció, sens dubte, per un Lanzarote que haurà de recuperar la senda del bon joc col·lectiu si vol guanyar dijous en un partit crucial pel primer lloc de grup. Convindrà millorar en diversos aspectes, i recuperar aquella frescor atacant i concentració defensiva que va mostrar en els dos primers enfrontaments. Bona notícia, els tres punts, que mantenen el Lanzarote imbatut, amb un ple de victòries, i virtualment classificat.

MVP lanzaroteny del partit: Blai M.