Partit molt emocionant el que es va viure ahir a la nit al pavelló de Torelló. En el partit hi havia en joc el primer lloc del grup, i el partit va estar a l’alçada. Els primers compassos del partit van ser dominats pel Lanzarote que, molt ben posicionat al camp, tenia les primeres ocasions i, sobretot, no cedia en defensa. Al minut 10 va arribar el primer gol, de molt bona factura: contraatac que porten Rossell i Nali, i dues parets seguides deixen al d’Alpens lliure de marca per posar l’1-0 al marcador. Visca el futbol sala! Poc després arribaria el segon, una jugada on Montero xuta, el porter atura la pilota però Joan, atent al rebot posa la punta de la bota i deixa el 2-0 a l’electrònic. Arribàvem així als fatídics últims 5 minuts del primer temps. Primer un centre ras d’un jugador d’Esports Picas entrava pel pal curt en una acció de sort. I un minut més tard el Lanzarote feia la sisena falta, i en el doble penal (xutat des de menys de 10 metres) E. Picas empatava el partit. El Lanzarote estava ara contra les cordes, i el nerviosisme, en part per culpa de l’àrbitre, es va apoderar dels jugadors canaris.
Ja a la segona part, el partit continuava igual, amb Esports Picas molt motivats i apretant a un Lanzarote que aguantava amb més cor que seny. Tot i això, el gol seria dels taronges. En el moment més adequat va aparèixer el millor Montero, que va rebre d’esquenes a porteria, es va girar driblant el seu marcador i va engaltar un potent xut amb l’esquerra des de 15 metres que desempatava el resultat. Però encara quedaven 15 minuts, que serien d’intens patiment. Ben d’hora el LNZRT va arribar a les 5 faltes i es veia obligat a no cometre’n més. A més, E. Picas va poder marcar, però un gran Jordi Saborit i alguna jugada sortosa com la que Xavi va salvar des de terra, o el penal que no van xiular en contra van poder mantenir la porteria a zero a la segona part. El patiment podia haver parat si els taronges haguéssim finalitzat un dels molts contraatacs dels que vam disposar, però el cansament i la tensió que es vivia no van ajudar gens en aquesta tasca.
Així acabava el partit, després d’un arbitratge lamentable, i ara, paradoxalment, amb els jugadors d’Esports Picas protestant al col·legiat. El Lanzarote havia aconseguit derrotar als caps de sèrie i, el que és més important, acabar com a primers de grup. A l’espera de l’intranscendent partit (pels interessos del Lanzarote) entre CBG i Bullnegreros, la classificació queda d’aquesta manera:
Ja a la segona part, el partit continuava igual, amb Esports Picas molt motivats i apretant a un Lanzarote que aguantava amb més cor que seny. Tot i això, el gol seria dels taronges. En el moment més adequat va aparèixer el millor Montero, que va rebre d’esquenes a porteria, es va girar driblant el seu marcador i va engaltar un potent xut amb l’esquerra des de 15 metres que desempatava el resultat. Però encara quedaven 15 minuts, que serien d’intens patiment. Ben d’hora el LNZRT va arribar a les 5 faltes i es veia obligat a no cometre’n més. A més, E. Picas va poder marcar, però un gran Jordi Saborit i alguna jugada sortosa com la que Xavi va salvar des de terra, o el penal que no van xiular en contra van poder mantenir la porteria a zero a la segona part. El patiment podia haver parat si els taronges haguéssim finalitzat un dels molts contraatacs dels que vam disposar, però el cansament i la tensió que es vivia no van ajudar gens en aquesta tasca.
Així acabava el partit, després d’un arbitratge lamentable, i ara, paradoxalment, amb els jugadors d’Esports Picas protestant al col·legiat. El Lanzarote havia aconseguit derrotar als caps de sèrie i, el que és més important, acabar com a primers de grup. A l’espera de l’intranscendent partit (pels interessos del Lanzarote) entre CBG i Bullnegreros, la classificació queda d’aquesta manera:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada