Eren ja les 10 de la nit i el Lanzarote havia quedat primer de grup. Ara calia esperar fins a les 2 de la matinada per jugar l'últim dels quarts de final, que enfrontarien el Lanzarote amb el 4t de l'altre grup. El partit era un tràmit. Abans, però, havíem anat al Càmping Ripollès (o Ripolles com deia allà) i després de parlar amb un boludo, i de parlar de la plata y los autos, havíem plantat les 3 tendes de campanya per passar-hi la nit. Després també vam anar a sopar amb a un restaurant dels de tota la vida, amb l'amo, la mestressa, els peus de porc d'en Pi, les batallitas del Bosco, els melasuda del Pol, etc. Un cop acabat el sopar feia pal jugar, però tocava.Lanzarote 14-Petit Paris 1
El match va ser fàcil i senzill, tot i que l'equip rival es va avançar al marcador. Els gols van anar caient l'un darrere l'altre, fins arribar al 7-1 amb el que s'arribava a la mitja part. Cal destacar les paraules de Pablo i Nico al descans: "No hace falta que estos pobres chavales se vayan a casa con un 15-1...son buena gente y no nos interesa cansarnos". Però entre una cosa i l'altra els i van caure 14 als nois...i la bona notícia va ser que Campro va marcar un gol! Inaudit...
Gols: Garrido (3), Xavi (3), Pi (2), Pablo(2), Pol (2), Montero i Campro
Ja eren les 3 i vam anar cap al Càmping. Havia plogut i teníem por de que hagués entrat aigua a les tendes...uns més que d'altres ja que el trio Montero-Pi-Garrido tot i tenir matalàs inflable van ser els menys afortunats a l'hora de triar tenda...
De bon matí, uns havíen dormit millor que els altres. Pol va despertar a tothom amb un "he dormido de cukis, ya te lo digo eh" al que els bessons (companys de tenda d'en Pol) van contestar "con lo que roncas no me extraña". Tocava desmuntar el campament base del Lanzarote i dirigir-se al camp. Les semis eren a les 11 i el rival, The Players. Era el primer partit seriós del campionat i no valia relaxar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada