Després d'aixecar-nos i menjar quatre galetes mal menjades vam anar cap al pavelló per, ara sí, començar l'assalt al títol. Els rivals a semis eren els The Players
Semi-finals: Lanzarote 4-The Players 2
Una primera part increïble de Pol "Chichi" va ser determinant per encarrilar el partit. El punta
de Bosco va fer un hat trick a la primera part, i amb aquests 3 golassos arribàvem a la mitja part, el segon d'ells després de gran jugada de Garrido. Sens dubte l'eliminatòria estava molt coll avall, però calia anar amb compte perquè The Players tenien 2 o 3 jugadors amb qualitat suficient com per posar-nos la por al cos. Al començament de la segona part va rribar el 3-1 pels The Players, després d'un fora de banda. Això, però, no va fer ensorrar la moral conejera ja que al cap de 2 minuts Garrido faria el 4-1. Tot i això, The Players no desistien i van aconeguir marcar el 4-2 i fins i tot van tenir alguna ocasió de marcar el que hauria suposat el 4-3, però Nico va fer un partidàs que els ho va impedir. Així s'acabava el partit, només quedava la final contra el Diablos, que eren sens dubte el millor equip al que ens podíem enfrontar.
Final: Lanzarote 3-Diablos 2
I la final va començar malament pel Lanza. Cap al minut 5 els
Diablos s'avançaven, i demostraven amb el seu joc que era un equip molt fort tant físicament com en defensa. Amb tot, abans del final de la primera part, el Lanza va encadenar uns minuts de bon joc i ocasions que van servir a Garrido per fer l'empat amb un xut de puntera pel primer pal. Pocs minuts després seria Montero el que marcaria el 2-1, ara empenyent la bola des de dins de l'àrea després de que Garrido interceptés un passe del porter local i posés el gol en safata al barceloní. Però l'alegria no duraria molt, ja que a les acavalles de la primera part, els Diablos posarien l'empat al marcador, amb un potentíssim xut del pichichi del campionat que perforava la porteria taronja. Així arribàvem al descans, que servirira per parlar del partit (sobretot el Pablo i el Nico) i deixar clar que el Lanzarote estava jugant molt bé, i que no teníem cap pressa. La pressió era pels locals.
Va començar la segona part i de joc no se'n veia. Alguna pica-baralla, moltes faltes i molts nervis. El Lanza va disposar d'algunes ocasions clares, però el porter del Ripoll FS estava encertat, fins al moment. Va ser a falta de 3 minuts fel final que el mateix porter va sacar, i es va repetir la història: Garrido li va interceptar el passe, va encarar, i li va colar per sota les cames, amb més ràbia que classe, però el gol posava un 3-2 que podia ser definitiu. Els minuts que quedàven van ser d'intens patiment, amb l'agreujant que el temps va quedar parat al segon 0:28 i no corria enrere. A falta de 10 segons els Diablos van muntar una contra, que va acabar amb un passe al segon pal que Garrido va treure providencialment. Ja només quedàven 6, 5, 4, 3, 2, 1, CAMPIONS!!!!!!! El nostre capità Jordi Camprodon va alçar el segon trofeu de la història del Lanzarote.
Semi-finals: Lanzarote 4-The Players 2
Una primera part increïble de Pol "Chichi" va ser determinant per encarrilar el partit. El punta
de Bosco va fer un hat trick a la primera part, i amb aquests 3 golassos arribàvem a la mitja part, el segon d'ells després de gran jugada de Garrido. Sens dubte l'eliminatòria estava molt coll avall, però calia anar amb compte perquè The Players tenien 2 o 3 jugadors amb qualitat suficient com per posar-nos la por al cos. Al començament de la segona part va rribar el 3-1 pels The Players, després d'un fora de banda. Això, però, no va fer ensorrar la moral conejera ja que al cap de 2 minuts Garrido faria el 4-1. Tot i això, The Players no desistien i van aconeguir marcar el 4-2 i fins i tot van tenir alguna ocasió de marcar el que hauria suposat el 4-3, però Nico va fer un partidàs que els ho va impedir. Així s'acabava el partit, només quedava la final contra el Diablos, que eren sens dubte el millor equip al que ens podíem enfrontar.Final: Lanzarote 3-Diablos 2
I la final va començar malament pel Lanza. Cap al minut 5 els
Diablos s'avançaven, i demostraven amb el seu joc que era un equip molt fort tant físicament com en defensa. Amb tot, abans del final de la primera part, el Lanza va encadenar uns minuts de bon joc i ocasions que van servir a Garrido per fer l'empat amb un xut de puntera pel primer pal. Pocs minuts després seria Montero el que marcaria el 2-1, ara empenyent la bola des de dins de l'àrea després de que Garrido interceptés un passe del porter local i posés el gol en safata al barceloní. Però l'alegria no duraria molt, ja que a les acavalles de la primera part, els Diablos posarien l'empat al marcador, amb un potentíssim xut del pichichi del campionat que perforava la porteria taronja. Així arribàvem al descans, que servirira per parlar del partit (sobretot el Pablo i el Nico) i deixar clar que el Lanzarote estava jugant molt bé, i que no teníem cap pressa. La pressió era pels locals.
Va començar la segona part i de joc no se'n veia. Alguna pica-baralla, moltes faltes i molts nervis. El Lanza va disposar d'algunes ocasions clares, però el porter del Ripoll FS estava encertat, fins al moment. Va ser a falta de 3 minuts fel final que el mateix porter va sacar, i es va repetir la història: Garrido li va interceptar el passe, va encarar, i li va colar per sota les cames, amb més ràbia que classe, però el gol posava un 3-2 que podia ser definitiu. Els minuts que quedàven van ser d'intens patiment, amb l'agreujant que el temps va quedar parat al segon 0:28 i no corria enrere. A falta de 10 segons els Diablos van muntar una contra, que va acabar amb un passe al segon pal que Garrido va treure providencialment. Ja només quedàven 6, 5, 4, 3, 2, 1, CAMPIONS!!!!!!! El nostre capità Jordi Camprodon va alçar el segon trofeu de la història del Lanzarote.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada