Cap trauma

El Lanzarote no pot revalidar el títol al Càmping La Cerdanya de Prullans malgrat posar-hi fe, treball i sacrifici.

Els taronges cauen derrotats a semifinals davant d’un potent Guirigall i posen fi a la ratxa de tres victòries consecutives en terres cerdanyenques.

Les baixes esdevenen un handicap important en l’any en què la plantilla ha descobert que Prullans estima el tricampió.

Cap trauma. Cap llàgrima al final del partit definitiu, ni cap cara llarga, ni males paraules... Tothom sap guanyar, la victòria és un motí fàcil d’acceptar. Però s’ha de saber perdre, i el Lanzarote va comportar-se com un equip senyor després de caure a semifinals davant d’un rival millor i més encertat.

El torneig a Prullans, que enguany havia fet un pas endavant quant al nivell (a Drink Team i el Lanzarote, s’hi havia afegit com a candidats sorpresa al títol Guirigall, Insensatos, i L’Antiga), era un dels al·licients de l’estiu per l’aficionat conejero. I malgrat tot, de seguida es va veure que revalidar el títol seria un objectiu difícil, sobretot, per les baixes sensibles de Saborit, Xavi i Guillem. De tota manera, el campió estava disposat a donar-ho tot, i es va voler reforçar amb un jugador de futur com és el cas de Roger Paixau, que debutava amb la samarreta taronja, i va repescar al president de la fundació Lanzarote Veterans, Miquel Camprodon, i un altre dels jugadors ja veterans del Lanza que és Marc Herreros. A última hora, també es va concretar un reforç de luxe pels lanzarotenys que va permetre oblidar la baixa de Saborit: vingut directament des de Perpinyà, Pol Vilaró, conegut com el Rei de les Porteries, completaria una plantilla desigual.

En aquesta edició, la primera fase era relativament important perquè tots els equips es classificaven, però, això sí, els dos primer s’estalviaven una segona fase en format triangular que ocupava tota la matinada i impedia la becaina.

El sorteig va voler que el Lanzarote quedés enquadrat en un grup desigual, en què, sobre el paper, ja s’hi veien dos equips descartadíssims (Xiquetes i Las Mamas de Canto), un de mig descartat (Insensatos) i dos candidats a destinats a barallar-se pel primer lloc: el Lanzarote i el Drink Team. Però ja se sap que les coses canvien, i a la pista, el conjunt igualadí dels Insensatos van ser una de les sorpreses agradables del torneig amb un futbol sala treballat i d’estil depurat que va doblegar el totpoderós Drink Team (7 a 4 en el primer partit) i va fer patir el taronges més del compte, la qual cosa els va permetre estalviar-se el triangular i quedar en primera posició.

LES CRÒNIQUES DELS GRUPS.

LANZAROTE 13 – 8 XIQUETES

Partit inaugural descafeïnat en un dels clàssics de Prullans, el partit contra les noies va servir per veure el punch de Jordi Forcada, perquè Paixau fes el seu primer gol com a jugador taronja, i per comprovar que el Lanzarote té a la recambra dos jugadors amb reflexos felins que bé podrien ocupar algun dia la porteria dels taronges: Sergi Pi i Blai Martí, els quals van jugar mitja part cada un. Com dèiem, partit sense història dominat de cap a cap que va acabar amb una golejada d’escàndol malgrat els gols de la Maria, de la Cristina (massa llepat) i companyia. Els golejadors del Lanzarote van ser Paixau, Jordi Forcada (5), Carles Garrido (4), Marc, Pi i Pol Vilaró, que no va jugar cap minut de porter i va demostrar que el viatge des de Perpinyà no tindria cap efecte en el seu rendiment.

LANZAROTE 12 – 0 LE(a)S MAME(a)S DE CANTU(o)

Un altre tràmit saldat amb una golejada malgrat que l’equip no va abusar en cap moment del rival. Els gols van venir sols, fàcils, de combinació, i de seguida el Lanzarote es va col·locar amb un bon avantatge en el marcador pels gols de Jordi Forcada, Blai i Miquel Camprodon, menys amant dels segons pals que el seu germà Jordi. A la segona meitat, Blai Martí va tornar a la porteria (amb un parell de bones aturades) perquè Pol Vilaró pogués gaudir de moments com a jugador, i el Lanzarote es va dosificar i administrar pels compromisos futurs. Els golejadors taronges en aquest enfrontament van ser Pi (3), Miquel (2), Carles Garrido (2), Pol Vilaró (2), Marc, Forcada i Blai.

LANZAROTE 2 – 4 DRINK TEAM

Partit amb la pista molla després d’una tempesta d’agost a Prullans (un clàssic de cada estiu per les 24 hores) entre dos conjunts amb vells comptes pendents per saldar. El Drink Team li tenia moltes ganes al Lanzarote després d’haver-hi perdut en els moments decisius del torneig en les últimes edicions. I el Lanzarote tenia el primer test de nivell del torneig.

Així, doncs, partit d’alt voltatge en què un Lanza més voraç hauria humiliat el seu rival, però que va acabar amb victòria, aquest cop sí, del conjunt de casa, el Drink Team, que s’havia reforçat amb Ortuño i Alberto, ex-Chichos. El Drink Team va començar colpejant dos cops col·locant-se 0 a 2 al marcador. Però com si ja fos un clàssic, Carles Garrido va dir “Aquí hi sóc jo” i va treure’s dos gols d’on qualsevol humà en perd un pilota. L’empat a la mitja part (amb esbroncada de Pol a Pi perquè “no veia ni una esquena) va ser el preludi d’un domini extraordinari del Lanzarote. Amb quatre passades, el Lanza en treia una ocasió de gol. Combinacions precioses que feien anar de bòlid el Drink Team. Amb tot, el futbol sala és com és i va voler que el gol el fes Drink Team, i ja de cinc, el conjunt verd-i-blanc va sentenciar. Blai Martí hauria pogut reduir distàncies si hagués estat encertat amb un segon pal que va tenir.

LANZAROTE 3 – 1 INSENSATOS

Després de la derrota lanzarotenya contra Drink Team, el Lanzarote estava obligat a guanyar de dos gols o més per classificar-se. I així i tot, va començar perdent un enfrontament en què es va veure desbordat per un rival endimoniat i treballadíssim que sap dissimular enviant míssils al pal (tots sabem de què parlem, oi?). Partit majúscul de Pol Vilaró que va estar enorme sota pals fent bo el seu sobrenom de Rei de les Porteries. La victòria final, materialitzada amb un hat-trick de Carles Garrido i que s’hauria pogut veure ampliada en jugades aïllades del final del partit de Paixau, Miquel, Pi o el mateix Garrido, va deixar els Insensatos en primer lloc, el Lanzarote segon i el Drink Team a cascar-la amb el triangular després que a la classificació es produís un triple empat. Hi ha qui hi va voler veure maletins, però: No sé si els calçotets dels jugadors taronges els farien sortir de dubtes...

LES CRÒNIQUES DE LA FASE FINAL.

CALVOS 2000 2 – 5 LANZAROTE

Reedició de la final de l’any passat en un partit amb poca història en què de seguida es va veure com s’acabaria malgrat que els Calvos es van avançar en el marcador. Blai Martí va assistir a Paixau perquè el jove jugador fes l’empat a un, i partir d’aquí, el Lanzarote ja va anar sempre per davant. Carles i Pi van donar un bon avantatge als taronges, que a la mitja part manaven per 1 a 3. A la represa, un petit moment de dubte (2 a 3) per acabar excel·lint amb dos gols més de Pi, que va completar un hat-trick amb un gol màgic de traca i mocador molt similar al que va fer a Gurb (vaselina fina) amb una diferència: d’aquest no n’hem sentit tant a parlar. La nota negativa, la lesió de Marc Herreros, que el deixava fora del partit de semis.

LANZAROTE 0 - 4 GUIRIGALL

Partit amb tres cares diferents, d’evolució natural i, per sobre de tot, de bon futbol sala per part de tots dos conjunts que es va acabar decantant en contra dels interessos taronges, la qual cosa els deixava fora de la finalíssima per primer cop després de tres anys. La primera cara, igualtat i respecte, una igualada infranquejable fruit de bones ajudes en defensa, rigor tàctic i desencert en els últims metres, domini repartit pels dos conjunts i combinacions estèrils. En la segona fase del joc, Mia/Ara (capità de la selecció catalana de futsal), l’autèntic protagonista amb un gol estratosfèric guanyant l’esquena a Blai Martí i engaltant una volea imparable quan ja no tenia angle de xut. La segona cara del partit, doncs, la de la decisió en els últims metres, el desequilibri final, que va caure pels de Bellver. I encara una última fase amb el Lanzarote abocat jugant de cinc, la fase del “qui perdona ho paga”, i com ho paga. Fins a cinc segons pals van fallar entre Campro i Martí, i Guirigall va sentenciar. Ja se sap, quan es juga de cinc, el resultat és enganyós. 0 a 4, doncs, enganyós que va condemnar la inconformitat del Lanza. No van poder guanyar, enguany, però el poli va acomiadar el Lanza amb un aplaudiment amorós.