El futbol és així. El Lanzarote va deixar escapar una gran oportunitat per quedar primer de grup després de perdre un partit que dominava per 3-1 a falta de 4 minuts.
El partit va començar dominat pels de Manlleu, que van estavellar una pilota al pal només iniciar-se l'encontre. A priori el rival era superior: contàven amb el 10 de Alvicat (i jugador del Centelles), amb Juanjo de l'Aiguafreda, i diversos jugadors de l'Erm de Manlleu de Nacional B. Cap al minut 13 aquesta superioritat es va manifestar amb el primer gol del partit, triangulació i passada de la mort per posar el 0 a 1 al marcador. Però dos minuts més tard, Arnau Quintana robava una pilota a camp contrari i la passava a Xavi que d'un xut creuat amb l'interior donava aire als canaris. Seguiren uns minuts on MM reprenia la seva activitat enfront a la porteria, però es van trobar amb un encertat Jordi Saborit. Quan semblava que s'arribaria amb un empat el marcador, una accció d'oportunisme de Garrido donava avantatge els taronges i posava el 2 a 1 a l'electrònic.
La segona començava amb el millor LNZRT de l'any en defensa. Amb un Nali més enxufat que mai i un rival que tenia moltes dificultats per crear ocasions de gol. I semblava que el Lanzarote sentenciava el partit quan en el minut 19 Enric Rossell posava el 3-1 amb un llançament de falta on el porter va cantar de valent. Però aquest gol va motivar els de Manlleu, que amb 4 minuts fatídics pels interessos Lanzarotenys van capgirar el marcador marcant 3 gols, l'últim d'ells segons abans de que l'àrbitre xiulés el final del partit. Així acabava el partit, amb un LNZRT abatut, sense explicar-se el que havia succeït, amb tant poc temps com el que hem dedicat a explicar-ho en aquesta crònica.
La veritat és que la derrota va fer molt mal, cares llargues al vestidor...semblava un enterrament. El Lanzarote havia pogut guanyar a MM Esports 2000 però va pecar d'inexperiència i es va deixar remuntar de manera inexplicable. Així doncs es perdia una oportunitat d'or per quedar primers de grup. Ara només queda fer el possible per guanyar els altres dos partits de grup i quedar 2ns per passar a quarts de final, ja que és poc probable que MM deixi escapar algun punt vist el nivell de joc que van exhibir.
El partit va començar dominat pels de Manlleu, que van estavellar una pilota al pal només iniciar-se l'encontre. A priori el rival era superior: contàven amb el 10 de Alvicat (i jugador del Centelles), amb Juanjo de l'Aiguafreda, i diversos jugadors de l'Erm de Manlleu de Nacional B. Cap al minut 13 aquesta superioritat es va manifestar amb el primer gol del partit, triangulació i passada de la mort per posar el 0 a 1 al marcador. Però dos minuts més tard, Arnau Quintana robava una pilota a camp contrari i la passava a Xavi que d'un xut creuat amb l'interior donava aire als canaris. Seguiren uns minuts on MM reprenia la seva activitat enfront a la porteria, però es van trobar amb un encertat Jordi Saborit. Quan semblava que s'arribaria amb un empat el marcador, una accció d'oportunisme de Garrido donava avantatge els taronges i posava el 2 a 1 a l'electrònic.
La segona començava amb el millor LNZRT de l'any en defensa. Amb un Nali més enxufat que mai i un rival que tenia moltes dificultats per crear ocasions de gol. I semblava que el Lanzarote sentenciava el partit quan en el minut 19 Enric Rossell posava el 3-1 amb un llançament de falta on el porter va cantar de valent. Però aquest gol va motivar els de Manlleu, que amb 4 minuts fatídics pels interessos Lanzarotenys van capgirar el marcador marcant 3 gols, l'últim d'ells segons abans de que l'àrbitre xiulés el final del partit. Així acabava el partit, amb un LNZRT abatut, sense explicar-se el que havia succeït, amb tant poc temps com el que hem dedicat a explicar-ho en aquesta crònica.
La veritat és que la derrota va fer molt mal, cares llargues al vestidor...semblava un enterrament. El Lanzarote havia pogut guanyar a MM Esports 2000 però va pecar d'inexperiència i es va deixar remuntar de manera inexplicable. Així doncs es perdia una oportunitat d'or per quedar primers de grup. Ara només queda fer el possible per guanyar els altres dos partits de grup i quedar 2ns per passar a quarts de final, ja que és poc probable que MM deixi escapar algun punt vist el nivell de joc que van exhibir.
2 comentaris:
Eh, nois!!!
què és això de cares llargues i de partit amb final decepcionant i que ara ja està tot perdut, ...o bé ho sembla!!!
Que us penseu que sou els millors del món i que tot el que no porti nom de victòria no és res important? Vau donar la cara contra un gran equip, ningú us ho treu... i també ho vau tenir a les mans, és veritat...
Si us plau, us vull veure en el pròxim partit amb el cap ben alt i donar el millor de vosaltres, que els quarts de final hi podeu accedir i allà també es pot donar una gran sorpresa, si és que de veritat encara us ho creieu.
Teniu toc, teniu joc, teniu il·lusió... i d'això és del que de veritat es viu!!!
Vinga LANZA!!! sou volcans, i sabeu que no podeu erupcionar endins, sinó que s'ha de treure l'orgull cap a fora!!!
Ostres!! Gràcies per les paraules!! Però de qui surten aquestes paraules?
Publica un comentari a l'entrada