Cap trauma

El Lanzarote no pot revalidar el títol al Càmping La Cerdanya de Prullans malgrat posar-hi fe, treball i sacrifici.

Els taronges cauen derrotats a semifinals davant d’un potent Guirigall i posen fi a la ratxa de tres victòries consecutives en terres cerdanyenques.

Les baixes esdevenen un handicap important en l’any en què la plantilla ha descobert que Prullans estima el tricampió.

Cap trauma. Cap llàgrima al final del partit definitiu, ni cap cara llarga, ni males paraules... Tothom sap guanyar, la victòria és un motí fàcil d’acceptar. Però s’ha de saber perdre, i el Lanzarote va comportar-se com un equip senyor després de caure a semifinals davant d’un rival millor i més encertat.

El torneig a Prullans, que enguany havia fet un pas endavant quant al nivell (a Drink Team i el Lanzarote, s’hi havia afegit com a candidats sorpresa al títol Guirigall, Insensatos, i L’Antiga), era un dels al·licients de l’estiu per l’aficionat conejero. I malgrat tot, de seguida es va veure que revalidar el títol seria un objectiu difícil, sobretot, per les baixes sensibles de Saborit, Xavi i Guillem. De tota manera, el campió estava disposat a donar-ho tot, i es va voler reforçar amb un jugador de futur com és el cas de Roger Paixau, que debutava amb la samarreta taronja, i va repescar al president de la fundació Lanzarote Veterans, Miquel Camprodon, i un altre dels jugadors ja veterans del Lanza que és Marc Herreros. A última hora, també es va concretar un reforç de luxe pels lanzarotenys que va permetre oblidar la baixa de Saborit: vingut directament des de Perpinyà, Pol Vilaró, conegut com el Rei de les Porteries, completaria una plantilla desigual.

En aquesta edició, la primera fase era relativament important perquè tots els equips es classificaven, però, això sí, els dos primer s’estalviaven una segona fase en format triangular que ocupava tota la matinada i impedia la becaina.

El sorteig va voler que el Lanzarote quedés enquadrat en un grup desigual, en què, sobre el paper, ja s’hi veien dos equips descartadíssims (Xiquetes i Las Mamas de Canto), un de mig descartat (Insensatos) i dos candidats a destinats a barallar-se pel primer lloc: el Lanzarote i el Drink Team. Però ja se sap que les coses canvien, i a la pista, el conjunt igualadí dels Insensatos van ser una de les sorpreses agradables del torneig amb un futbol sala treballat i d’estil depurat que va doblegar el totpoderós Drink Team (7 a 4 en el primer partit) i va fer patir el taronges més del compte, la qual cosa els va permetre estalviar-se el triangular i quedar en primera posició.

LES CRÒNIQUES DELS GRUPS.

LANZAROTE 13 – 8 XIQUETES

Partit inaugural descafeïnat en un dels clàssics de Prullans, el partit contra les noies va servir per veure el punch de Jordi Forcada, perquè Paixau fes el seu primer gol com a jugador taronja, i per comprovar que el Lanzarote té a la recambra dos jugadors amb reflexos felins que bé podrien ocupar algun dia la porteria dels taronges: Sergi Pi i Blai Martí, els quals van jugar mitja part cada un. Com dèiem, partit sense història dominat de cap a cap que va acabar amb una golejada d’escàndol malgrat els gols de la Maria, de la Cristina (massa llepat) i companyia. Els golejadors del Lanzarote van ser Paixau, Jordi Forcada (5), Carles Garrido (4), Marc, Pi i Pol Vilaró, que no va jugar cap minut de porter i va demostrar que el viatge des de Perpinyà no tindria cap efecte en el seu rendiment.

LANZAROTE 12 – 0 LE(a)S MAME(a)S DE CANTU(o)

Un altre tràmit saldat amb una golejada malgrat que l’equip no va abusar en cap moment del rival. Els gols van venir sols, fàcils, de combinació, i de seguida el Lanzarote es va col·locar amb un bon avantatge en el marcador pels gols de Jordi Forcada, Blai i Miquel Camprodon, menys amant dels segons pals que el seu germà Jordi. A la segona meitat, Blai Martí va tornar a la porteria (amb un parell de bones aturades) perquè Pol Vilaró pogués gaudir de moments com a jugador, i el Lanzarote es va dosificar i administrar pels compromisos futurs. Els golejadors taronges en aquest enfrontament van ser Pi (3), Miquel (2), Carles Garrido (2), Pol Vilaró (2), Marc, Forcada i Blai.

LANZAROTE 2 – 4 DRINK TEAM

Partit amb la pista molla després d’una tempesta d’agost a Prullans (un clàssic de cada estiu per les 24 hores) entre dos conjunts amb vells comptes pendents per saldar. El Drink Team li tenia moltes ganes al Lanzarote després d’haver-hi perdut en els moments decisius del torneig en les últimes edicions. I el Lanzarote tenia el primer test de nivell del torneig.

Així, doncs, partit d’alt voltatge en què un Lanza més voraç hauria humiliat el seu rival, però que va acabar amb victòria, aquest cop sí, del conjunt de casa, el Drink Team, que s’havia reforçat amb Ortuño i Alberto, ex-Chichos. El Drink Team va començar colpejant dos cops col·locant-se 0 a 2 al marcador. Però com si ja fos un clàssic, Carles Garrido va dir “Aquí hi sóc jo” i va treure’s dos gols d’on qualsevol humà en perd un pilota. L’empat a la mitja part (amb esbroncada de Pol a Pi perquè “no veia ni una esquena) va ser el preludi d’un domini extraordinari del Lanzarote. Amb quatre passades, el Lanza en treia una ocasió de gol. Combinacions precioses que feien anar de bòlid el Drink Team. Amb tot, el futbol sala és com és i va voler que el gol el fes Drink Team, i ja de cinc, el conjunt verd-i-blanc va sentenciar. Blai Martí hauria pogut reduir distàncies si hagués estat encertat amb un segon pal que va tenir.

LANZAROTE 3 – 1 INSENSATOS

Després de la derrota lanzarotenya contra Drink Team, el Lanzarote estava obligat a guanyar de dos gols o més per classificar-se. I així i tot, va començar perdent un enfrontament en què es va veure desbordat per un rival endimoniat i treballadíssim que sap dissimular enviant míssils al pal (tots sabem de què parlem, oi?). Partit majúscul de Pol Vilaró que va estar enorme sota pals fent bo el seu sobrenom de Rei de les Porteries. La victòria final, materialitzada amb un hat-trick de Carles Garrido i que s’hauria pogut veure ampliada en jugades aïllades del final del partit de Paixau, Miquel, Pi o el mateix Garrido, va deixar els Insensatos en primer lloc, el Lanzarote segon i el Drink Team a cascar-la amb el triangular després que a la classificació es produís un triple empat. Hi ha qui hi va voler veure maletins, però: No sé si els calçotets dels jugadors taronges els farien sortir de dubtes...

LES CRÒNIQUES DE LA FASE FINAL.

CALVOS 2000 2 – 5 LANZAROTE

Reedició de la final de l’any passat en un partit amb poca història en què de seguida es va veure com s’acabaria malgrat que els Calvos es van avançar en el marcador. Blai Martí va assistir a Paixau perquè el jove jugador fes l’empat a un, i partir d’aquí, el Lanzarote ja va anar sempre per davant. Carles i Pi van donar un bon avantatge als taronges, que a la mitja part manaven per 1 a 3. A la represa, un petit moment de dubte (2 a 3) per acabar excel·lint amb dos gols més de Pi, que va completar un hat-trick amb un gol màgic de traca i mocador molt similar al que va fer a Gurb (vaselina fina) amb una diferència: d’aquest no n’hem sentit tant a parlar. La nota negativa, la lesió de Marc Herreros, que el deixava fora del partit de semis.

LANZAROTE 0 - 4 GUIRIGALL

Partit amb tres cares diferents, d’evolució natural i, per sobre de tot, de bon futbol sala per part de tots dos conjunts que es va acabar decantant en contra dels interessos taronges, la qual cosa els deixava fora de la finalíssima per primer cop després de tres anys. La primera cara, igualtat i respecte, una igualada infranquejable fruit de bones ajudes en defensa, rigor tàctic i desencert en els últims metres, domini repartit pels dos conjunts i combinacions estèrils. En la segona fase del joc, Mia/Ara (capità de la selecció catalana de futsal), l’autèntic protagonista amb un gol estratosfèric guanyant l’esquena a Blai Martí i engaltant una volea imparable quan ja no tenia angle de xut. La segona cara del partit, doncs, la de la decisió en els últims metres, el desequilibri final, que va caure pels de Bellver. I encara una última fase amb el Lanzarote abocat jugant de cinc, la fase del “qui perdona ho paga”, i com ho paga. Fins a cinc segons pals van fallar entre Campro i Martí, i Guirigall va sentenciar. Ja se sap, quan es juga de cinc, el resultat és enganyós. 0 a 4, doncs, enganyós que va condemnar la inconformitat del Lanza. No van poder guanyar, enguany, però el poli va acomiadar el Lanza amb un aplaudiment amorós.

L'1x1 lanzaroteny a... PRULLANS '11

13. POL Vilaró 8

Assegurança. Va ser el porter segur que necessitava el Lanza, atent en els xuts des de lluny, valent en l’1 contra 1 i decidit en el joc de peus. En partits decidits, també va prodigar-se com a jugador amb bones combinacions i alguns gols, i en partits per decidir sempre va ajudar a decidir-los.

5. BLAI MARTÍ 7,5

Entonat. No han passat ni quinze dies, i el Blai de Prullans ha diferit força del Blai de Sant Julià. Segur en la conducció i expeditiu en el tall, ha tancat bé per alliberar Carles Garrido perquè ataqués. Ha guanyat en actitud i en confiança, se l’ha vist còmode, però li ha faltat encert a dalt. Més assistent que golejador, se li ha fet fosc en els segons pals que haurien pogut mantenir l’equip en el torneig.

6. MARC HERREROS 7

Llest. Gat vell, el de Taradell no s’ha complicat la vida i ha apostat per combinacions fàcils i un futbol sala estètic. Col·lapsat en defensa quan no tenia les ajudes necessàries com a tanca, s’ha prodigat bé a l’atac i ha preferit l’eficàcia abans de la filigrana. Lesionat als quarts, a semis hauria estat un reforç de luxe per un Lanza inconformista.

8. CARLES GARRIDO 9

Superlatiu. Ha sobresortit en tots els aspectes del joc i ha guiat el Lanzarote a cada moment. Indomable, ha estat determinant en l’1 contra 1 i ha repartit assistències que valien el seu pes en or. No s’ha arrugat i ha mort a la pista pels seus companys com tot un líder. De jugadors com ells, n’hi ha un en tot el món, i vesteix la samarreta del Lanzarote.

9. Roger PAIXAU 6,5

Novell. Va començar amb la pressió del debutant i amb les rotacions oblidades. Cada cop més entonat, es va sacrificar per l’equip sense arrugar-se en el cos a cos, i va anar entenent el sentit dels seus moviments en atac i també en defensa. Correcte en les ajudes, va marcar un gol providencial als quarts que va canviar-ne el signe. Ha fregat el notable.

10. Sergi PI 8

Sensacional. Aquest any ha fet un pas endavant tècnicament i cada cop és més imprescindible pels lanzarotenys. Ha recuperat l’olfacte golejador a Prullans i ha arribat a transformar una vaselina exquisida en els quarts de final en un dels millors gols del torneig. Barreja l’encert amb una gran actitud, i és un dels jugadors per qui qualsevol gran equip pagaria munts de diners per tenir-lo a les seves files. A Prullans, ha tornat a ser un dels destacats del Lanzarote.

11. MIQUEL C. 6,5

Intermitent. Va començar decidit, amb ganes de marcar diferències i demostrar la seva vàlua. Després de bons partits, va fer un pas enrere, i no va estar tan fi. A partir d’aquí, les seves aportacions van ser desiguals, alternant rotacions i combinacions plenes de criteri amb errors infantils. Correcte, li ha faltat confiança en el seu joc i se l’ha vist massa conformat quan el Lanza el necessitava.

21. Jordi CAMPRO 7,5

Associatiu. Important per l’equip, no es va obsessionar amb el gol quan la porteria se li va fer petita, i va preferir donar l’última passada que tastar la glòria del gol. Contundent i segur en el tall, va donar una alternativa més al Lanza en la construcció i es va mostrar molt participatiu en tot moment. Com Martí, tampoc no va estar inspirat amb els segons pals jugant de cinc.

69. Jordi FORCADA 10

Golejador. Va complir amb el seu rol sense queixar-se fent un completíssim partit contra les Xiquetes, i liderant el triomf davant el Les Mamas de Canto. De mica en mica, el seu paper va veure’s eclipsat i no va poder disposar de prou minuts per mostrar el seu talent. Es rumoreja que podria tenir un precontracte amb les Xiquetes de cara a l’any que ve.

Hauria estat massa

Enguany, el Lanzarote no ha pogut reeditar el títol de campió a les 24 hores del Càmping La Cerdanya de Prullans que hauria significat el quart títol consecutiu en terres prullanenques. Els taronges, però, han ofert una imatge molt bona durant l'últim torneig de l'estiu (si no és que la junta canvia sorprenentment d'opinió, que presem av éb), i s'han sobreposat a les baixes amb sacrifici, esforç i companyonia. El debutant L'Antiga ha estat el just guanyador d'aquesta vint-i-unena edició després de derrotar pels penals a Guirigall, equip que havia deixat fora el Lanza. Les cròniques i l'1x1 -causant de baralles internes i de fums pujats a l'equip- seran penjades durant la setmana a mesura que els administradors es recuperin.

L’1x1 lanzaroteny a... SANT JULIÀ DE VILATORTA ‘11

22. Jordi SABORIT 8

Segur. Bon torneig del meta santjulianenc que va respondre amb accions de mèrit. Segur en l’1 contra 1, Saborit va dominar el joc de peus com mai, i va ajudar els seus companys amb una bona comunicació verbal sota pals.

4. XAVI 7

Lesionat. Mentre va estar bé, va col·laborar amb gols i bona col·locació a la trajectòria dels taronges en aquestes 24 hores, i va ser un dels principals puntals defensius de l’equip. Immens en la sortida de la pilota, va caure lesionat a quarts, i l’equip el va trobar a faltar.

5. BLAI Martí 5,5

Negat. Passa per un mal moment mental, i això li passa factura a la pista. La voluntat d’ajudar l’equip hi va ser en tot moment, però l’encert, en comptagotes. El jove futbolista va anar de menys a més, però el penal fallat a la tanda de penals contra els Ciril·lis, que hauria estat el definitiu, el va enfonsar de nou en la mediocritat.

7. Guillem SOLERDELCOLL 7

Assistent. Negat de cara a gol durant tota la primera fase, Guillem va aportar bona combinació i generositat en l’assistència durant tot el torneig. Va explotar a vuitens amb un grandiós partit en què va fer dos gols, però la seva contribució golejadora no va prosperar més. Si normalment es coneix el Guillem golejador, a Sant Julià li hem vist la faceta d’assistent.

8. Carles GARRIDO 7

Garantia. Quan el Lanza necessita algú que decideixi, no ve de nou que les pilotes li vinguin a ell. Menys inspirat que en altres tornejos, el 8 taronja es va posar l’equip a l’esquena amb la lesió de Xavi reconvertit com a tanca, però no va ser tan decisiu com en altre ocasions perquè el pal, entre d’altres, li va impedir.

9 Joan MONTERO 8

Oxigenador. Va aparèixer sempre que l’equip necessitava aire amb recuperacions valuoses, combinacions de perill i gols. Molts gols. Va anar de menys a més, i malgrat que va jugar els últims partits amb molèsties als adductors, va anar sempre de cara. I una esportivitat envejable quan va renunciar a fer un gol perquè el porter rival s’havia fet mal.

10. Sergi PI 7

Responsable. Quan un killer com ell només marca tres gols en sis partits, hom pot pensar que no ha estat a l’alçada. Res més lluny. Va aportar treball incansable i capacitat de sacrifici, tan a davant com a darrere, i si bé és cert que no va estar tan fi en la definició final, va assistir sempre amb encert i va ser dels jugadors que van llençar dos penals a la llarga tanda dels quarts.

21. Jordi CAMPRO 8,5

Retrobat. Gran torneig del capità lanzaroteny, que va acabar amb 5 dianes i un grapat de bones combinacions quan més ho necessitava el 21 dels taronges. Complidor en defensa i sense complicacions en atac, va ajudar l’equip mentre el físic li permetia, i va estar especialment generós en les rotacions.

Entre els més grans

El Lanzarote supera l’escull dels quarts per penals,

i fa un resultat històric a les 24 hores de Sant Julià.

Els taronges recuperen velles sensacions, però els

falla el físic per jugar la finalíssima.

El Biguetes Vic torna a ser la bèstia negra

dels lanzarotenys, que surten ovacionats del pavelló.

El Lanzarote s’ha fet gran. Ha trencat amb les urgències històriques, el mite de la barrera insuperable dels quarts. Ja no ha de veure les semi-finals de casa des de la grada, sinó que ara les viu en primera persona. I això que aquest any, pocs comptaven amb els taronges. Semblava que era un any de crisi (que ho ha estat, no ens enganyem), que el Lanza anava de baixa i que per segons què ja havia fet tard. S’havien alçat veus crítiques amb l’equip, des de dins i des de fora, i el cert és que el conjunt de Sant Julià feia temps que no gaudia a la pista. Se’l veia pesant, amb poc ritme i sense ganes; se’l veia com un equip poc conjuntat, cansat.

Però casa sempre és casa, i amb els teus no hi pots quedar malament. El Lanzarote tenia viu el record de l’any passat, que va fregar amb la punta dels dits unes semis que finalment no van arribar. Aquest any, vistos els esdeveniments, s’era caut amb els objectius, però ningú no amagava que la plantilla tenia ganes de fer un pas endavant, com si es volgués dir: “Aquí som nosaltres; això també és territori Lanza”.

El sorteig va ser benèvol pels interessos taronges tal com avançàvem just després que es sortegés la fase de grups. El LNZRT havia quedat enquadrat amb els potents Xatus, i dos convidats de pedra desconeguts que, malgrat que van presentar certa guerra, no van ser prou incòmodes pel Lanzarote. A la fase final, el Lanzarote va saber gestionar el tràmit dels vuitens contra uns decebedors Snnipers, va superar l’escull de quarts per penals contra els Ciril·lis, i es va quedar a la porta de la final després de caure, un any més, contra Biguetes Vic.

LES 3 CLAUS DEL TORNEIG

1. Humilitat taronja. El LNZRT havia rebaixat expectatives després del ridícul a Torelló, i va anar partit a partit sense marcar-se objectius.
2. Ambient d’equip. Al vestidor s’hi va poder tornar a palpar el bon ambient i la companyonia que necessita qualsevol equip guanyador.
3. La sort a la loteria. Qualsevol equip necessita un punt de sort. Als penals, contra els Ciril·lis, es va aliar amb el Lanza. Les lesions, l’altra cara de la moneda.

LES CRÒNIQUES DELS GRUPS.

LANZAROTE 8 – 1 ASIATIC LIONS

Debut sense gaire complicacions que es va saldar per un resultat massa balder. El duel es va decidir a la segona part, quan el Lanza va saber resoldre amb encert les seves ocasions. Abans, domini territorial i de la pilota, però algun ensurt: amb 1 a 0 a l’electrònic, gol fantasma que l’àrbitre va obviar i que hauria pogut complicar les coses als taronges. I molt.

Per a la galeria, dos autèntics golassos que intentarem penjar al blog perquè els pugueu degustar. Els golejadors de l’encontre van ser Xavi, Campro (2), Carles (2), Pi, Montero i autogol. El gol rival va arribar a la segona part en una jugada aïllada en què Montero va acabar d’enviar als fons de la xarxa una pilota que segurament ja entrava.

LANZAROTE 6 – 1 ELS FARTENERS

Equip treballat, amb bon posicionament tàctic per repel·lir les febleses que acompanyen l’edat (eren un equip la mitjana d’edat dels quals rondava els 50 anys), va oferir guerra fins que el Lanza els va saber desactivar. Partit més difícil del que el resultat indica, els taronges van resoldre ja a la primera part amb dos gols (Montero i Pi) fruit de dos córners que van evidenciar que el Lanzarote havia treballat les jugades de pissarra. A la segona part, el gol dels Farteners van arribar en alguna jugada aïllada i van aconseguir el gol de l'honor que va maquillar una mica el marcador final. Els golejadors de l'encontre van ser Campro i Montero per partida doble, Pi i Xavi.

LANZAROTE 2 – 2 XATUS

Dos cops el Lanzarote va avançar-se en el marcador, i dos cops van ser capaços d’empatar els Xatus en el partit que decidia el primer de grup. Partit, per cert, d’alta volada que es va decidir per detalls i que va deixar fora de la primera posició del grup al Lanzarote. El conjunt conejero va ser clarament superior al rival, i el va acular en molts moments de partit a la seva pròpia àrea. Ni les provocacions constants dels Xatus (que només en tenen el nom) ni el desencert incessant dels taronges als últims metres no van estressar l’equip, que va acaronar amb l’1 a 0, obra de Xavi després d’una passada de vint metres de Guillem Solerdelcoll, la classificació. Però va ser un miratge. Gerard Torrents va mostrar que, a banda d’ulls, també té esquerra, i va completar una bonica jugada personal amb una gardel·la que va deixar bocabadat el pavelló de Sant Julià. Tocava tornar a picar pedra, i de nou el Lanzarote va ser capaç de posar-se per davant gràcies a un xut de Joan Montero que va entrar plorant. Torrents, que es va guanyar l’expulsió, va ser objecte de falta a la frontal a pocs minuts de l’acabament, i els Xatus van aprofitar un desajust a l’hora de col·locar la barrera per tornar a empatar. El Lanza no va veure recompensat el seu bon partit malgrat que va tenir encara alguna ocasió de gol més. O potser la recompensa va arribar a la llarga.

LES CRÒNIQUES DE LA FASE FINAL.

SNNIPERS 0 – 4 LANZAROTE

Pas ferm del Lanza als vuitens que va humiliar uns Snnipers desmillorats arran la baixa de Gabri per lesió. Per la via ràpida i sense despentinar-se, els lanzarotenys van donar una lliçó de bon futbol per desfer-se d’un rival que mai no havia estat còmode (només cal recordar la dolorosa eliminació en el mateix tram de competició fa tres anys), i van accedir als quarts de final amb una targeta de presentació quasi immaculada i amb un resultat convincent.

El partit es va solucionar aviat gràcies a l’aparició de la Perla de Gurb, Guillem Solerdelcoll, que es va prendre la guerra pel seu compte i va posar el 0 a 2 a l’electrònic ben aviat. Amb el resultat favorable, el Lanzarote es va poder prendre el luxe de jugar tranquil,

sense pressions de cap tipus i va encadenar jugades de refinat futbol sala.

Xavi i Pi van posar la cirereta a uns vuitens més fàcils del que es

podien preveure contra un rival que, no ho oblidem, havia estat el millor del seu grup a la primera fase.

CIRIL·LIS 2 – 2 LANZAROTE (8 – 9 p.p.)

Patiment majúscul per assolir una fita somiada des de feia temps, i que va estar a punt de quedar estroncada a la tanda de penals. Fins a dotze, en va haver de xutar el Lanzarote per segellar l'històric accés a semis, i la glòria final -evidentment, compartida- va tenir la cara de Joan Montero, que no li va tremolar el pols en el penal decisiu com sí que els havia passat anteriorment a Blai Martí, Xavi o Sergi Pi.

Però el cert és que el Lanza no li hauria calgut resoldre l'encontre als penals si hagués administrat bé el seu avantatge. El quadre conejero va avançar-se mitjançant una bona rematada de Campro, i va semblar que sentenciava quan, a la sortida d'un córner, Garrido habilitava a Montero perquè fés el segon gol. Amb el 0 a 2, el Lanzarote s'acostava a les semis, però el partit es va girar: en una galopada per la banda dreta, Xavi no va poder rematar a causa de l'oposició d'un defensor, i la jugada va acabar amb un mal gest al genoll sense gaire bona pinta. El diagnòstic mèdic posterior va confirmar les males sensacions, i Xavi es va perdre tot el que quedava de torneig per una fisura al cap de la tíbia.

L'infortuni va trastocar els plans dels taronges, que van quedar estabornits. Un desajust defensiu va propiciar l'1 a 2 abans de la mitja part. Sense Xavi, el Lanza intentava buscar un tanca que cobrís la vacant, però el cert és que ni Blai, ni Carles, ni Campro, que haurien estat els relleus naturals, no van estar encertats.
A la represa, els Ciril·lis van acolar el Lanzarote a la seva àrea, i el partit es va convertir en un atac-i-gol constant. El Lanza reculava més que no construïa, i els Ciril·lis van aprofitar un nou desajust en la sortida de la pilota per empatar el partit. Només a còpia de contracops, el Lanzarote semblava que potser faria mal. I en va poder fer: fruit d'una falta lletgíssima (digne, potser, d'expulsió) sobre Blai Martí, el Lanzarote la va tenir, però el marcador ja no es va moure.

Als penals, Saborit, que es va fer un fart de fer amics, va aturar el primer dels tres que s'havien de xutar. Joan Montero i Sergi Pi van resoldre els dos primers amb transformacions brillants. Amb el tercer penal, Blai Martí va tenir la sentència definitiva, però errar en el xut. La tanda s'allargava perillosament. Xavi, Campro, Garrido, Guillem i Saborit van complir fins als vuit penals. De nou, el Lanza va tenir la sentència dos cops en la repetició dels xuts de Xavi i Pi, però el pal i el porter, respectivament, van evitar la classificació. Garrido no va fallar en el segon llançament, i a la quarta, Montero va donar el bitllet per semis als lanzarotenys. A la pista eufòria conejera (mai més ben dit), sobretot, encarnada per un Blai Martí que no veia clar el seu futur a l'equip després de fallar un penal que hauria pogut deixar fora als taronges.

BIGUETES VIC 3 – 1 LANZAROTE

Punt i final a les 24 hores en una semifinal descafeïnada que decidiria el convidat de pedra a la finalíssima després que a l'altra banda del quadre, el Nam Osona Promocions s'hagués desfet del totpoderós Alvicat en la reedició de la final de l'any passat.

El Lanzarote va plantar cara fins que se li va acabar del tot la gasolina, i encara així, hauria pogut donar la sorpresa al Biguetes, amb més profunditat de plantilla i amb la història a favor. El cert és que els taronges van acusar el cansament i les lesions de Xavi i Montero (el segon, va jugar malgrat les molèsties als adductors que no li permetien rendir al 100%).

El partit, semblant al de l'any passat a quarts de final, va deixar la sensació que un Lanzarote més atrevit i menys gasiu i defensiu hauria pogut plantar-se a la final, però la tònica dominant va ser el respecte mutu fins a punts exagerats. La pilota era, en general, pel Biguetes, que recorria a la seva punta i referència en atac perquè es girés (amb falta prèvia sempre) i intentés desequilibrar el partit. El seu desencert va ser total, en part pels mèrits de Garrido com a tanca, en part pel desencert del davanter en la rematada final. Això, fins que l'àrbitre va decantar el partit quan va xiular un penal tant clar del 8 del Lanza com clara era la falta en atac prèvia de l'atacant del Biguetes. L'1 a 0 era massa premi per un Biguetes garrepa i mancat d'imaginació. Amb aquest resultat, el Lanzarote va avançar una mica les línies, va tenir l'empat, i va complicar la vida al rival, que va agrair la mitja part.

A la represa, el partit va tornar a la monotonia del primer temps. Una genialitat a dins l'àrea de Saborit, va col·locar el 2 a 0 a l'electrònic, però el Lanzarote no estava disposat a claudicar. Garrido va assistir a Campro perquè el gran capità escurcés distàncies al marcador. El partit entrava a la recta final amb tot obert. El Lanza ho provaria jugant de cinc, i ja havia demanat el temps mort per canviar la tàctica. I Víctor Pérez, amb un xut llunyà i aparentment sense gaire perill, va establir el 3 a 1. Ni així, el Lanzarote no va signar la rendició. Ho va provar amb Carles Garrido de porter-jugador, que va estavellar al pal un xut que bé podria haver significat el 3 a 2.

Potser hi hauria hagut un altre desenllaç, i el públic hauria pogut gaudir d'una altra final. La història, però dirà que la final de les 24 hores d'enguany a Sant Julià de Vilatorta la van jugar el Nam Osona Promocions (ex-Carnisseries Pradell, Construccions Palomar i Apostuflant, equips clàssic a les finals anteriors) i el Biguetes Vic, i que no hi va haver color: 6 a 0. La història no és generosa amb els perdedors, però el Lanzarote, ara, ja és prou gran per estar entre els millors. Això sí, l'any que ve haurà de suar tinta, perquè es podria topar amb el fabulós Pim Pam Team de Miquel Mas, que ja treballa des de fa dies per concretar una plantilla de gran potencial que pugui lluitar pel títol.

HISTÒRIC LANZA!

El Lanzarote es planta a semi-finals a Sant Julià de Vilatorta per primera vegada a la història, recupera el bon gust pel futbol sala, l'ambient d'equip, i supera totes les assignatures pendents que tenia. Un any més, el Biguetes Vic deixa fora els lanzarotenys, però aquest cop el Lanza ja tenia els deures fets. Durant aquesta setmana es penjaran al nostre lloc web oficial imatges, vídeos i cròniques de les 24 hores a Sant Julià.

Queden per a la història els noms de la plantilla que han fet possible aquest somni: Jordi Saborit, Xavi, Blai Martí, Guillem Solerdelcoll, Carles Garrido, Joan Montero, Sergi Pi i Jordi Camprodon.
GRÀCIES CRACKS!

TORNEN A CASA!!!

El Lanzarote torna a casa aquest cap de setmana amb ganes d'agradar-se una vegada per totes. Després de la desfeta a Torelló, els taronges juguen el que, en paraules de Xavi, és "el torneig de l'estiu". I és que Sant Julià va veure néixer el Lanzarote amb una victòria, i ha estat sempre un torneig molt especial que a tot membre, seguidor, fundador, president, capità, veterà, vuvuzelista (i el que volgueu més) voldria guanyar. Els somnis, però, somnis són, tal com deia Calderón de la Barca.

Malgrat tot, el Lanza no buscarà el títol aquest cap de setmana; no buscarà les semis que serien un resultat històric; no buscarà deixar fora de joc rivals potents. Tot això, si passa, serà de més a més perquè el conjunt de Sant Julià de Vilatorta cal que es retrobi i que torni a jugar a futbol sala.

El grup lanzaroteny no és a priori el més potent. Però ja se sap que els noms sobre un paper són una cosa, i els jugadors a la pista en són una altra. El Lanzarote, cap de sèrie del grup C, jugarà contra Asiàtics Lions (rival contra el qual debutarà a les 11:40), Farteners (a les 19:40, una selecció de veterans que busca la gresca i la xerinol·la que donen unes 24 hores) i els Xatus (a les 3:40, equip en el qual milita Torrents, un bon conegut (i no gaire vell) d'alguns jugadors del Lanza).

Avui el Lanzarote ha ultimat els preparatius d'aquest torneig amb un amistós contra Estilistes Carme que s'ha saldat amb golejada taronja. Malgrat tot, el rival ha ofert una gran imatge, i, fins i tot, s'ha avançat al marcador a l'inici.

Fair-play de Torelló 2011

I és que una vegada més, l'organització del Torneig de Futbol Sala de Torelló ha premiat el Lanzarote amb el Fair-play.

D'aquesta manera l'equip canari ja acumula tres Fair-plays al palmarès.

I tatarit-tatarat, el conte ja s'ha acabat

Llum i So Bach 5-3 Lanzarote

Adéu siau, orelluda. El Lanza no et mereix, i es quedarà sense. L'any que tot era possible, l'any de la il·lusió, l'any del conte de fades... els de Sant Julià aspiraven a conquerir el prestigiós torneig de Torelló, però un any més no han donat la talla i han quedat fora d'hora. Si l'any passat veien com els badaven la porta dels quarts de final, aquest any la cosa no ha anat gaire millor, i l'equip ha quedat fora de les semis després d'encadenar la segona derrota consecutiva al torneig.
Però la història ve de lluny: el Lanzarote no ha estat fi en tot el torneig, i ha anat ajornant el moment de jugar a futbol sala. El taronges sembla que han oblidat les parets, les paral·leles i els anars i venirs; i fins ara se n'havien escapat barat. Però als quarts, els equips ja han de posar tota la carn a la graella, i el cert és que el Lanzarote, si la hi va posar, no es va preocupar que hi hagués prou caliu.
Rival sorpresa.Durant els últims dies havíem avançat que el rival seria Unim Team. Al final, una carambola va relegar els verds al segon lloc de grup, de manera que el Lanza va conéixer el seu rival ahir mateix en la seva arribada al pavelló. El rival semblava propici, ja que a la primera fase els lanzarotenys els havien escombrat de la pista per un clar 5 a 1. Deia Saborit: "No va ser tan fàcil com això, va ser un partit igualat". Sàvies paraules.
L'equip, potser confiat o potser poc concentrat, va sortir jugar a futbol sala, però ho va fer de manera lenta i estèril. El domini de la bimba no es traduïa en ocasions de gol, i el rival, ràpid i potent, arribava amb molt de perill en jugades aïllades construïdes amb tres o quatre tocs.
I qui té la pilota no sempre guanya. En una d'aquestes jugades aïllades Saborit no va poder evitar que el primer gol pugés al marcador, i quan, fruit d'un rebot, l'electrònic ja marcava el 2 a 0, el Lanzarote va veure que la llosa començava a pesar massa.
Però Xavi va aconseguir recollir una passada de la mort al segon pal per establir un 2 a 1 per a l'esperança. Premi excessiu per un Lanza gasiu i poc dinàmic, que va veure com, a la mitja part, el rival només els avantatjava per una renda mínima.
El LNZRT canvia de cara al descans, però el partit no.El descans va provar als taronges, que van sortir més centrats a la segona part. I Carles Garrido es va posar l'equip a l'esquena. El gol de l'empat semblava a prop, i així començaria un altre partit. Però en un contracop, el 4 rival, sense gairebé angle, engalta un potent xut que entra a la porteria després de rebotar contra el pal llarg.
El Lanzarote, ara sí, estava tocat de mort. Garrido no va desesperar. Va assistir a Pi perquè el 10 marqués el segon, i poc després va establir l'empat. El partit entrava a una nova dimensió, ara era el rival qui pesava figues, i el LNZRT havia d'aprofitar-ho. Va tenir les sentències, però la impressisió i el barroquisme de l'atac dels taronges va impedir que el Lanzarote donés el cop de puny sobre la taula. I va semblar que el resultat acontentava totes dues parts, i que els penals decidirien.
El Lanza s'esfondra, i ja és massa tard.Un gol ho podia trencar tot, malgrat que no semblava que pogués passar: el rival semblava ja inofensiu, i el Lanza es mostrava massa conservador.
Fins que va arribar el 4-3. El Lanza no s'ho podia creure. Havia aixecat el 3 a 1, i se li tornava a escapar el partit. I ara ja seria definitiu. Els taronges es van bolcar a l'atac, però quedava massa poc. El 5 a 3 va significar el cop definitiu, el knock-out, que en dirien en boxa, però seguint el paralel·lisme, el Lanza feia estona que estava perdut pel ring, feia dies. Ni de 5, el Lanza ja no hi va poder fer res. I és que tampoc no va jugar bé així. A l'última jugada, podria haver arribat el 5 a 4, però amb el xiulet final, l'electrònic reflectia un dolorós 5-3 que deixava fora els taronges.
Temporada en blanc?Després de quedar-se a les portes de guanyar les 12 hores i amb el fracàs a la capital del Ges, al Lanza ha de girar full i preparar les difícil 24 hores de Sant Julià. Si bé és un mal moment per tornar a casa, sempre és especial pel Lanza aquest torneig, i aquest any s'enfronta novament a la necessitat històrica de passar dels quarts. Aixecar la copa de campions es troba, ara per ara, en una altra dimensió inimaginable pels taronges, de manera que Prullans esdevindria l'única possibilitat de guanyar un títol pel Lanzarote si no juga algun altre torneig, la qual cosa no és prevista ara com ara. Però les baixes confirmades de Xavi i Saborit (més les que s'hi puguin afegir) i la dificultat del Lanza de guanyar-les els últims anys, fan pensar que aquest any serà missió dificilíssima revalidar el títol. I una temporada en blanc comença a prendre forma.

CONJURA TARONJA

Jordi Camprodon ens explica les seves sensacions de cara a aquesta setmana que comença avui. El vigatà es mostra caut, però no amaga que aquest Lanza té ganes de guanyar un títol important.

Jordi Camprodon és dels que no parla gaire alt fora de la pista, davant dels micròfons. El 21 del Lanza prefereix parlar a la pista, però té clar que a la plantilla és un més: "El Lanzarote és una família; hi ha dies que jugues millor i dies que no ho fas tan bé, però sempre saps que el company no t'ho recriminarà" afirma el de Vic, i afegeix que la grandesa del Lanzarote es troba "en el fet que no juguen els millors, si no els que s'hi deixen la pell; són els valors d'aquest equip".

I és que el tanca és feliç jugant en aquest equip, i es mostra tranquil davant d'aquesta setmana tan important que comença avui. Per Campro, "els títols importants arribaran perquè l'equip està treballant bé", i no creu que el partit de divendres passat sigui simptomàtic de res. "Al contrari, ens serveix per estar atents al que pugui passar. La derrota pot venir en qualsevol moment, i cal que ho tinguem present. Fins ara, a Torelló no havíem perdut, i sempre és bo un toc d'atenció." El capità lanzaroteny ens revela que el vestidor està més unit que mai per guanyar alguna cosa important, i que saben que aquest és l'any de l'orelluda.

Imatge d'arxiu.

Sobre els rivals, el 21 del Lanza no té preferències més enllà de quarts. "Quan un equip arriba a quarts, a semis, a la final... algunes coses ha de tenir. I això cal recordar-ho sempre, pels rivals i per nosaltres". De tota manera, el vigatà sí que va reconèixer que preferiria no topar-se contra cap dels rivals que han tingut fins ara, i no es va estar d'afirmar que "aquest és l'any que més factible és guanyar l'orelluda".

Quin Pal!!!

Lanzarote 6 - 10 Els de casa

El Lanzarote, que estavella fins a sis pilotes al pal, no sap guanyar a Torelló quan millor ho tenia, i queda relegat al segon lloc del grup.

Els taronges només juguen a ratxes, però baden en els moments importants, i s'enfrontaran a l'Unim Team el quart partits dels quarts de final.

En cas de classificar-se, els encreuaments semblen, però, benèvols pel Lanza, que manté intactes les ganes d'orelluda malgrat la derrota dolorosa i contundent (6-10).

El Lanzarote jugava aquest vespre l'últim partit de la fase de grups. Ja classificat, el conjunt lanzaroteny disputava un partit sense cap pressió contra la revelació del seu grup (havia deixat fora, contra tot pronòstic, Càmping Vidrà). La classificació era, doncs, cosa dels dos equips. I els primers minuts ha semblat que el primer lloc seria pels de Sant Julià. El conjunt Els de Casa s'han col·lapsat davant el bon joc dels taronges, que abans dels cinc minuts havien estavellat tres pilotes el pal. Semblava que no era el dia dels ariets del Lanza, però Carles Garrido ha aparegut per establir, primer, l'1 a 0 després d'una jugada col·lectiva, i després, el 2 a 0 fruit d'una recuperació del 8 lanzaroteny.
La reacció del rival passava per contracops ben avortats pel Lanza que, de moment, no havien arribat a bon port. Només de moment. Saborit, encertat en línies generals i venut a la majoria de gols, treia una pilota que bé hauria pogut significar el 2 a 1.
I de l'avís, al fet. Qui perdona ho paga, i si no que ho diguin al Lanzarote, que ha vist com li capgiraven el marcador fruit d'errors infantils col·lectius que han permès al rival marxar als vestidors amb un avantatge immerescut després dels 20 primers minuts (2-3).
A la represa, de nou s'ha vist el Lanza imperial que ha enamorat en tants partits: combinacions ràpides, jugades elaborades a foc lent, pressió ofegadora a dalt... i gols. Primer ha estat Sergi Pi qui permetia l'empat. Poc després, recuperació de Blai Martí que munta un bon contraatac, habilita per Guillem, i el de Gurb afusella el porter marcant un molt bon gol. El partit, de nou, tornava a decantar-se a favor dels taronges, i els pals evitaven que l'avantatge fós major. I llavors s'ha fet fosc.
De tenir a prop el 5 a 3, s'ha passat a un 4 a 6 que feia improbable la victòria del Lanza. Ja de cinc, el Lanza ha comès massa errors per empatar, i ha rebut un càstig excessiu si tenim en compte el mèrits del rival, però completament just si tenim en compte els demèrits dels taronges. Sergi Pi (el segon en el seu compte particular) i Nali han maquillat el resultat, però els gols ja eren estèrils. El partit s'havia escapat.
Ara el Lanzarote s'haurà d'enfrontar a l'Unim Team, un bon equip amb dos grans jugadors. Els jugadors coincideixen que "es pot guanyar, però no si juguem com avui". Alhora, els encreuaments semblen més o menys favorables per acabar fent història a Torelló. La setmana que ve sabrem el desenllaç.
Hi haurà orelluda aquest any?

El Lanza ja acaricia els quarts

El Lanzarote va deixar vista per sentència la seva classificació ahir, i ja és virtual quart-finalista al torneig de Torelló. Ara només faltarà esperar el resultat de divendres per saber si ho serà com a primer de grup o com a segon, tot i que l'empat ja serviria als taronges per acabar líders del seu grup.
El Lanza va saltar ahir a la pista, i de seguida es va veure que el partit seria un tràmit. Però s'hauria pogut passar de tràmit a indigestió, ja que el rival va contagiar els taronges d'un ritme baix, de passivitat defensiva i d'ineficiència ofensiva; al final, un Lanzarote sense brillantor va saber resoldre, i abans de la mitja part ja manava per 3 a 0 amb gols de Nali (a assistència al segon pal de Garrido), de Carles Garrido i de Sergi Pi, últimament en estat de gràcia, a la sortida d'una falta servida per Blai Martí.
A la represa, la pressió al llarg de tota la pista va permetre al Lanzarote sentenciar per la via ràpida i sense més complicacions. Els gols de Campro (2), Guillem (2), Marc i Carles un altre cop van col·locar a l'electrònic el 9 a 0 definitiu, però malgrat tot, no es pot dir que el Lanzarote fes un bon partit. El resultat final, d'escàndol, hauria pogut ser més balder si el Lanzarote hagués sabut concretar algunes més ocasions (Blai Martí va enviar un cacau al pal a la sortida d'una falta, Sergi Pi va errar un segon pal, Camprodon ja no hi va arribar...).
Després del matx, la plantilla va fer un sopar a Ca La Tomorrow que va servir per cohesionar-la encara més. Després de sopar, alguns dels jugadors taronges van jugar al joc de taula del Bocamoll, en què va destacar Jordi Saborit, tot un expert. La victòria final fora de la pista , però, va ser pel tàndem Xavi-Campro, que va saber encertar l'última prova.

El futur a Torelló ja esbossa l'orelluda.
Això sí, ara el Lanza ja mira més enllà de divendres (3r partit de la 2a fase, a les 20:20 h.): els taronges ja han començat a pensar en la setmana que ve. Si mantenen la imbatibilitat, dimarts s'enfrontarien a un segon de grup. Dimecres semis, i divendres la final. Pinta bé.

Subcampionat agradolç a Gurb

El Lanzarote fa un bon paper a Gurb, es planta a la final contra pronòstic sense perdre cap partit, però s'esfondra físicament a la final i cau en un partit boig amb molts gols.

Els taronges alternen actuacions bones amb grans exhibicions de futbol sala, i, malgrat la derrota, donen una molt bona imatge.

Sergi Pi és el gran protagonista amb 10 gols en 6 partits, però el Lanza brilla com a bloc sòlid tot i les baixes.

El Lanzarote ha disputat aquest cap de setmana passat les seves primeres 12 hores a Gurb. El torneig, el premi del qual era en metàl·lic, ha aglutinat conjunts molt potents amb diversos candidats al títol amb un de força clar: l'equip del Decathlon, amb bons jugadors (i treballadors) de l'empresa. Malgrat el bon nivell del torneig, el Lanzarote ha brillat amb llum pròpia com a bloc treballador, solidari i efectiu al davant.
El Lanzarote havia quedat enquadrat en el grup de la mort, però ha sabut solucionar els problemes per la via ràpida, malgrat que amb cert patiment. Amb el primer lloc del grup lligat, ha superat amb certa comoditat els seus rivals a quarts i a semis, però no ha pgut rematar la feina. Malgrat el mal final, la imatge ha estat molt bona i el Lanzarote ha ampliat el respecte que se li té un cop més amb un torneig immaculat fins a la final.
Capítol a part mereix un Sergi Pi que ha encadenat molt bons partits; el calldetenenc ha marcat a tots els partits menys al primer, i ha sumat en total 10 gols i algunes assistències de gol que catapultat el Lanza cap a una final en què no hi va haver premi. Segurament, Pi ha estat el millor jugador taronja conjuntament amb Carles Garrido (7 gols i 4 assistències).

EL PARTIT x PARTIT: Fase de Grups.

Gunners FC 2 -4 LNZRT
El Lanzarote no va tenir un debut gens fàcil contra un equip jove, però intens. Carles Garrido va encarrilar el partit amb un golàs de rematada creuada, però el Lanzarote, encara no habituat a la pista, no va saber administrar bé l'avantatge, i va cedir l'empat. Però Carles Garrido de nou va avançar els taronges i, ara sí, el partit ja no es va escapar. Al final, pòquer de gols del 8 del Lanzarote per solucionar el partit més senzill del grup.

Els Savis 1 -3 LNZRT
A la segona jornada, el Lanzarote tenia clar que amb una victòria tenia gairebé feta la classificació. Alhora, però sabia que no seria gens fàcil perquè Els Savis eren l'equip més potent del seu grup i tots dos conjunts estaven empatats de punts.
La igualtat es va fer palesa durant molts minuts sobre la pista, i al gol inicial de Els Savis hi va respondre el Lanzarote amb un nou gol de Carles Garrido. A les acaballes del partit, el gol semblava que podia caure per qualsevol de totes dues bandes, però l'encert va ser del Lanza.
Primer, contraatac guiat per Blai Martí, una de les sorpreses agradables del torneig, que toca per Campro, i aquest, amb el porter ja batut, dóna un segon pal a Pi, que remata amb tot al fons de la xarxa. Minuts més tard, quan es consumien els últims segons, recuperació de Pi a la frontal i la sentència. Amb la victòria, el Lanza ja acaronava els quarts.


Els Bananes 2 - 2 LNZRT
Ensopegada del Lanzarote en l'últim partit de la fase de grups contra un equip que s'ho jugava tot i que va posar-hi molta intensitat. Un empat servia els taronges per ser primers de grup, i el van saber lligar a les acaballes del partit. De tota manera, el Lanza mai no es va trobar còmode sobre la pista El primer gol el va fer Sergi Pi, i també va marcar, ja jugant de 5, Blai Martí a passada al segon pal de Guillem Solerdelcoll.

EL PARTIT x PARTIT: Fase Final.

LNZRT 8-3 Els Bananes [4ts de Final]
Amb la lliçó ben apresa, el Lanza va donar un espectacle als quarts que li van permetre escombrar Els Bananes de la pista. El sorteig havia enquadrat el Lanzarote amb el millor tercer, i aquest era el mateix rival. Però el partit va ser completament diferent, ja que els lanzarotenys van analitzar a fons el seu rival per saber com fer mal al rival.
Un gol ràpid de Blai Martí, mig de fortuna i mig de murri, va encarar molt bé el partit. Però el protagonisme havia de recaure sobre Sergi Pi. Quan Els Bananes van empatar fruit d'un desajustament defensiu del Lanza, Garrido va fer una bona passada per Pi, que va ser gana i va marcar el segon dels taronges. A partir d'aquí, pas ferm del conjunt de Sant Julià.

Pi va marcar de nou a la sortida d'un córner, amb una volea creuada engaltant una passada cullera de Blai Martí. Poc després, després d'una rematada de taló de Blai Martí al pal, Pi només havia d'empènyer la pilota per establir el 4 a 1. Els Bananes van retallar distàncies, però els engrenatges del Lanza funcionaven a la perfecció i va passar de nou com una piconadora. Pi va tornar a marcar de falta, i Garrido i Guillem també es van afegir a la festa.
I Pi va voler posar la cirereta amb un gol de traca i mocador (si us plau, que no es llegeixi la crònica) amb una vaselina exquisida, un gol del qual, sens dubte, en sentirem a parlar durant dècades per boca del calldetenenc.
Al final, Els Bananes van poder marcar un nou gol que va maquillar una mica el resultat (8-3)

Els Pimentons Calents 1 -5 LNZRT [Semifinals]
Bones semifinals entre dos equips molt diferents, però molt perillosos a dalt. El Lanzarote es va avançar amb un gol de Jordi Camprodon (ara sí, Campro, ara sí: tu ho deies, "Jo, els gols importants"), però va trobar la rèplica en una bona rematada que Sebu no va poder aturar. El signe del partit va poder canviar després que l'àrbitre xiulés un penal contra els taronges per una falta més que dubtosa dins de l'àrea d'Herreros. El xut, un obús, es va estavellar a la fusta, i va donar aire al Lanza, que de mica en mica va anar agafant avantatge amb gols d'Herreros i Guillem (1 a 3). Els últims minuts, Els Pimentons Calents es van posar a jugar de 5, i el Lanzarote va sentenciar amb gols de Pi i Carles.

LNZRT 6 -8 Drink Team [Finals]
Decepció lanzarotenya en una final en què l'equip sempre va anar remolc i li van faltar cames. El partit va quedar marcat per un gol inicial que no hauria hagut de pujar mai al marcador, perquè Sebu es trobava lesionat i obstruït a terra per l'estrella del Drink Team, Enric Cassé. A partir d'aquí, l'infortuni va perseguir el Lanzarote, que va veure com la final se li escapava amb un parcial de 0 a 3. A la mitja part, gràcies a un gol de Campro i a un altre de Pi, el lanza va veure la remuntada possible.
Però just a la represa, nova galleda d'aiguafreda pels taronges, que van veure com el Drink Team es posava novament tres gols per davant.
Arribats a aquest punt (2 a 5), el Lanza va optar per recuperar l'Esperit Prullans i es van posar de 5. Amb Sergi Pi de porter jugador, el Lanzarote va anar aculant el rival, i es va tornar a posar en el partit. Els gols de Blai Martí (que va marcar per partida doble a passada de Sergi Pi) i de Guillem (també per partida doble), van permetre el Lanzarote acostar-se el rival de mica en mica. El Drink Team, però, va saber mantenir sempre l'avantatge i el miracles no va ser possible. El Lanzarote perdia el primer partit de la temporda, una derrota dolorosa, però que no pot fer oblidar que el que han fet els taronges aquesta nit passada ha estat molt gran.

El Lanzarote, a ampliar la bona ratxa!

El LNZRT enceta avui el primer torneig curt dels que disputarà durant aquest mes de juliol, i ho fa a unes 12 hores que es disputaran a partir de les 20h. al Pavelló Municipal de Gurb. El torneig s'ha convertit en una prioritat pel Lanza, que opta a fer un bon torneig i somia a aixecar el primer trofeu de l'any. Això sí, ho haurà de fer sense Ignasi Arranz i sense Xavi, baixes més que sensibles tenint en compte el moment futbolístic de tots dos jugadors. "Els trobarem a faltar de ben segur, però la plantilla té un enorme potencial i sabrà com tirar endavant" ha dit Guillem en una entrevista en exclusiva al blog oficial del Lanzarote.

Guillem Solerdelcoll juga a casa
El de Gurb ha parlat de les seves sensacions després d'aquest inici de temporada brillant del seu equip, alhora que ens ha confirmat la seva presència, que en les últimes hores, s'havia intuït com a dubtosa. "He fet tot el possible per jugar aquest torneig. Em feia molta il·lusió jugar a casa" ens ha confiat el 7 del Lanzarote. Sobre el canvi de número, ha dit que es troba millor lluïnt el seu nou dorsal, però no ens n'ha donat més detalls. El que és evident és que Guillem Solerdelcoll jugarà amb el plus de saber-se a casa, i intentarà guiar el Lanzarote i fer oblidar les baixes. A priori, si no es confirma cap novetat d'última hora, els integrants del Lanzarote que disputaran aquest torneigs seran, doncs:

22. Jordi Saborit
5. Blai Martí
6. Marc Herreros
7. Guillem Solerdelcoll
8. Carles Garrido
10. Sergi Pi
21. Jordi Camprodon

TREPITGEN FORT!

Lanzarote Futsal 4 - 1 Càmping Vidrà

El LNZRT va encetar ahir el vespre la segona fase del torneig de Torelló d'una manera immillorable. Els taronges, ahir amb la segona equipació, van escombrar un Càmping Vidrà mancat d'efectius, i van resoldre amb contundència un dels enfrontaments més complicats del torneig contra un equip sempre perillós, ordenat i efectiu.
De fet, només calia veure els enfrontaments d'altres anys per preveure un partit travat, amb poques ocasions i decidit per petits detalls. L'any passat, per exemple, en el mateix escenari, el Lanza només va ser capaç d'empatar a 1 en un partit disputadíssim. Però enguany, partit molt més plàcid en què els canaris van ser superiors i van saber administrar el seu avantatge a la pista i traduir-lo en un resultat contundent, però enganyós, ja que el Càmping Vidrà va arribar reiteradament a la porteria de Saborit amb cert perill, sobretot, a la primera part i en els últims minuts del segon període.

LES 3 CLAUS

1. El desavantatge numèric del rival. Càmping Vidrà no tenia banqueta, la qual cosa va aplanar el camí dels taronges cap al triomf A la segona meitat, el rival va decaure físicament per la manca d'efectius.
2. L'inici de la segona part. El Lanza va sortir com un cicló i en set minuts va resoldre el partit.
3. L'ordre defensiu. Els taronges no van cometre tants errors en les marques, i van estar molt seriosos. Saborit va haver d'intervenir poc, però amb encert.

El partit va començar dominat pel respecte entre tots dos equips. Tot feia preveure un partit llarg, en què el domini lanzaroteny seria constant, ja que el rival va renunciar a la pilota des del principi. Al Lanzarote li faltava una última passada a lloc per avançar-se en el marcador, i malgrat els intents repetits dels taronges, guiat per un excels (com sempre) Carles Garrido, el domini es mantenia estèril. Per altra banda, Càmping Vidrà arribava en comptagotes fruit de contraatacs aïllats i perillosíssims ben solucionats per la defensa i el porter dels canaris.
Però al minut 13 de la primera meitat, Garrido va aconseguir driblar dos rivals per engaltar un xut potent que el porter va refusar; la pilota va quedar morta a dins l'àrea, i Sergi Pi va ser el més llest de la classe tocant una pilota que, després de tocar al porter, va entrar plorant a la porteria de Càmping Vidrà. El més important ja estava fet: el 10 del Lanza havia aconseguit posar els taronges per davant.
El Lanzarote hauria pogut augmentar el seu avantatge abans d'acabar el primer període. Una cullera de Nali va ser rematada per Xavi un pèl desviada, i també de córner, hauria pogut augmentar-se l'avantatge amb un globus al segon pal que Xavi tampoc no va saber concretar malgrat la gran engaltada del 4 del Lanza.
A la represa, el Lanzarote va sortir a matar el partit conscient que el rival defalliria físicament. El Lanza hi va posar paciència, va madurar el partit i de seguida va obtenir recompensa. Al minut 5 de la segona meitat, Sergi Pi xuta un córner en curt per Xavi, que xuta creuat i fluix, i Blai Martí , que sortia de fer el bloqueig, posa la punta de la bota per desviar la trajectòria i establir el 2 a 0.
Però el Lanzarote no es va relaxar. Fruit d'una pressió ofegadora, al minut 7, Sergi Pi va recuperar un pilota, i la va cedir a Marc Herreros. El de Taradell, amb opcions de xut, va obtar per combinar amb Xavi, que va habilitar-lo al segon pal i Herreros va establir el 3 a 0. El Lanzarote recollia els fruits d'un bon partit col·lectiu.
I a la sortida d'un córner, Blai Martí va recuperar una pilota a la frontal de la seva àrea, i va iniciar una galopada. Després de driblar-se un parell de rivals, va encarar porteria i després d'un parell de rebots, va cedir per Guillem Solerdelcoll, el qual va establir el 4 a 0 gairebé definitiu.
Als últims minuts, Càmping Vidrà va intentar fer el gol de l'honor. Primer, al minut 15, Saborit va tenir una gran intervenció en un 1 contra 1 que va solucionar amb gran mestratge. Posteriorment, només un minut més tard, va refusar una nova canonada del pitxitxi de Càmping Vidrà, que, ara sí, va recollir el refús del porter lanzaroteny per establir el 4 a 1 a l'electrònic. Era el desè gol del jugador en els quatre partits de competició, de manera que es distancia encara més en la llista de golejadors.
Al final, el Lanza encara va tenir les opcions de fer el cinquè, però Blai Martí va estar gana, no va cedir la pilota a un Herreros més ben col·locat, i va xutar un pèl desviat.
El Lanza trepitja fort a la segona fase de grups, i ja somia aixecar l'orelluda.

INVICTES!

El Lanza va tancar ahir la primera ronda del torneig de Torelló amb un empat, i es manté invicte a la capital del Ges. El resultat, malgrat que no va ser el que tots els jugadors haurien volgut, és perfectament vàlid i servirà als taronges per ser caps de sèrie en la segona ronda del campionat, de manera que evitaran, a priori, els principals favorits. De tota manera, des de la junta directiva, Jordi Camprodon ja s'ha encarregat de fer una crida a la prudència: "El torneig és molt llarg i amb un mal partit pots veure't fora. Hem d'anar partit a partit i sense confiar-nos, perquè en aquests tornejos no es comencen a perfilar els millors equips fins a la segona fase".
Sigui com sigui, el Lanzarote sap que obrirà el seu grup aquest dijous a les 10, i ho farà contra un segon de grup que podria ser un rival trampa. Durant el dia d'avui, els taronges faran recuperació al gimnàs, i demà prepararan el partit conscients que començar amb bon peu la segona fase els permetria fer un pas important cap als quarts de final.

Partit trampa per tancar la primera fase.
Ahir al vespre, partit més difícil del previst per a un Lanza que hauria pogut caure derrotat contra un rival que ha anat de menys a més i que ha entrat a les travesses per ser a la fase final. El Lanzarote va saltar a la pista amb ganes de sentenciar aviat. L'actitud i la pressió dels jugadors taronges era la bona, però el rival va colpejar primer. Ben aviat, d'una paret a camp propi, va néixer una bon contracop mortal pels interessos del Lanza. La rematada final va ser desviada lleugerament pel porter canari, però no va ser suficient, ja que es va introduir al fons de la porteria. El Lanzarote va semblar desencoretjat per moments, i el gol el va deixar uns quants minuts grogui en què el rival va disposar de molt bones ocasions que van trobar, ara sí, un bona resposta en Jordi Saborit.
De mica en mica, el Lanzarote es va saber tornar a col·locar al partit, i abans de la mitja part va poder empatar: jugada individual de Carles Garrido (amb un parell de driblings estratosfèrics), passada a Sergi Pi, que li torna al segon pal, però el vuit del Lanza no va encertar amb la rematada final que es va estavellar a la fusta. Garrido se'n feia creus.

Pateixen per empatar, i el pal evita la victòria.
El descans va provar al Lanzarote, que va sortir a buscar l'empat amb una pressió més fèrria. L'agressivat dels taronges va fer pujar la tensió del partit, i en cinc minuts l'àrbitre havia xiulat ja tres faltes dels canaris (algunes, una mica més que dubtoses). L'enfrontament es va escalfar a marxes forçades, i Pi va veure una targeta tan justa com innecessària i dura era la falta quan va deixar anar la cama al cercle central. També l'àrbitre hi va voler posar de la seva part amb algunes decisions sorprenents, sense benefici per cap dels dos equips en especial, però sí amb perjudici, sobretot, pels canaris.
L'empat s'allunyava mentre anaven passant els minuts, i entre els taronges es feien evidents els nervis cada cop més. A la sortida d'una falta, Xavier, ben col·locat, va robar una pilota que li va permetre vertebrar una bona contra. La passada al moment just va permetre que l'arribada de Carles Garrido es traduís, ara sí, en l'empat en una finalització semblant a la que el pal, a la primera part, no havia deixat acabar satisfactòriament.
L'empat va calmar els canaris, que van disposar de noves oportunitats per capgirar el resultat de manera definitiva. Però el pal va evitar de nou que el LNZRT lligués els tres punts: primer, de nou en un xut de Garrido; després en una vaselina de Pi.
Els últims minuts, el Lanzarote va ser caut per evitar una nova falta que hauria significat el doble penal a favor del rival que hauria pogut decantar la balança, i va continuar buscant el gol, però amb més tranquil·litat.
Al final del matx, Carles Garrido, autor de l'únic gol del taronges i el millor ahir es mostrava satisfet de la victòria als micròfons de la televisió: "Ha estat un empat difícil, contra un equip molt físic i perillós. Ens han exigit molt, i s'ha demostrat que encara ens falta una mica per estar el 100%, però felicito el rival perquè és un molt bon equip que crec que arribarà lluny en aquest torneig.
Dijous a les 10, el Lanzarote començarà la segona fase. En principi, l'equip tornarà a estar al ple com ahir, en què es va produir l'estrena de Blai Martí amb el Lanza aquesta temporada. I després, a preparar Gurb. A finals de setmana, sembla que podríem confirmar la plantilla que jugarà a les 12 hores al Pavelló Municipal de Gurb.