20 de juliol 2011

I tatarit-tatarat, el conte ja s'ha acabat

Llum i So Bach 5-3 Lanzarote
Adéu siau, orelluda. El Lanza no et mereix, i es quedarà sense. L'any que tot era possible, l'any de la il·lusió, l'any del conte de fades... els de Sant Julià aspiraven a conquerir el prestigiós torneig de Torelló, però un any més no han donat la talla i han quedat fora d'hora. Si l'any passat veien com els badaven la porta dels quarts de final, aquest any la cosa no ha anat gaire millor, i l'equip ha quedat fora de les semis després d'encadenar la segona derrota consecutiva al torneig.
Però la història ve de lluny: el Lanzarote no ha estat fi en tot el torneig, i ha anat ajornant el moment de jugar a futbol sala. El taronges sembla que han oblidat les parets, les paral·leles i els anars i venirs; i fins ara se n'havien escapat barat. Però als quarts, els equips ja han de posar tota la carn a la graella, i el cert és que el Lanzarote, si la hi va posar, no es va preocupar que hi hagués prou caliu.
Rival sorpresa.Durant els últims dies havíem avançat que el rival seria Unim Team. Al final, una carambola va relegar els verds al segon lloc de grup, de manera que el Lanza va conéixer el seu rival ahir mateix en la seva arribada al pavelló. El rival semblava propici, ja que a la primera fase els lanzarotenys els havien escombrat de la pista per un clar 5 a 1. Deia Saborit: "No va ser tan fàcil com això, va ser un partit igualat". Sàvies paraules.
L'equip, potser confiat o potser poc concentrat, va sortir jugar a futbol sala, però ho va fer de manera lenta i estèril. El domini de la bimba no es traduïa en ocasions de gol, i el rival, ràpid i potent, arribava amb molt de perill en jugades aïllades construïdes amb tres o quatre tocs.
I qui té la pilota no sempre guanya. En una d'aquestes jugades aïllades Saborit no va poder evitar que el primer gol pugés al marcador, i quan, fruit d'un rebot, l'electrònic ja marcava el 2 a 0, el Lanzarote va veure que la llosa començava a pesar massa.
Però Xavi va aconseguir recollir una passada de la mort al segon pal per establir un 2 a 1 per a l'esperança. Premi excessiu per un Lanza gasiu i poc dinàmic, que va veure com, a la mitja part, el rival només els avantatjava per una renda mínima.
El LNZRT canvia de cara al descans, però el partit no.El descans va provar als taronges, que van sortir més centrats a la segona part. I Carles Garrido es va posar l'equip a l'esquena. El gol de l'empat semblava a prop, i així començaria un altre partit. Però en un contracop, el 4 rival, sense gairebé angle, engalta un potent xut que entra a la porteria després de rebotar contra el pal llarg.
El Lanzarote, ara sí, estava tocat de mort. Garrido no va desesperar. Va assistir a Pi perquè el 10 marqués el segon, i poc després va establir l'empat. El partit entrava a una nova dimensió, ara era el rival qui pesava figues, i el LNZRT havia d'aprofitar-ho. Va tenir les sentències, però la impressisió i el barroquisme de l'atac dels taronges va impedir que el Lanzarote donés el cop de puny sobre la taula. I va semblar que el resultat acontentava totes dues parts, i que els penals decidirien.
El Lanza s'esfondra, i ja és massa tard.Un gol ho podia trencar tot, malgrat que no semblava que pogués passar: el rival semblava ja inofensiu, i el Lanza es mostrava massa conservador.
Fins que va arribar el 4-3. El Lanza no s'ho podia creure. Havia aixecat el 3 a 1, i se li tornava a escapar el partit. I ara ja seria definitiu. Els taronges es van bolcar a l'atac, però quedava massa poc. El 5 a 3 va significar el cop definitiu, el
knock-out, que en dirien en boxa, però seguint el paralel·lisme, el Lanza feia estona que estava perdut pel ring, feia dies. Ni de 5, el Lanza ja no hi va poder fer res. I és que tampoc no va jugar bé així. A l'última jugada, podria haver arribat el 5 a 4, però amb el xiulet final, l'electrònic reflectia un dolorós 5-3 que deixava fora els taronges.
Temporada en blanc?Després de quedar-se a les portes de guanyar les 12 hores i amb el fracàs a la capital del Ges, al Lanza ha de girar full i preparar les difícil 24 hores de Sant Julià. Si bé és un mal moment per tornar a casa, sempre és especial pel Lanza aquest torneig, i aquest any s'enfronta novament a la necessitat històrica de passar dels quarts. Aixecar la copa de campions es troba, ara per ara, en una altra dimensió inimaginable pels taronges, de manera que Prullans esdevindria l'única possibilitat de guanyar un títol pel Lanzarote si no juga algun altre torneig, la qual cosa no és prevista ara com ara. Però les baixes confirmades de Xavi i Saborit (més les que s'hi puguin afegir) i la dificultat del Lanza de guanyar-les els últims anys, fan pensar que aquest any serà missió dificilíssima revalidar el títol. I una temporada en blanc comença a prendre forma.

2 comentaris:

miquel ha dit...

Ànims lanzarotenys, segur que alguna copa caurà aquest any!

Amb aquest cronista que teniu sembla que, des de casa mateix, hagi vist tots els partits. Senyor cronista, gràcies! El veurem la temporada que ve a CatRàdio o a RAC1?.

Jordi Forcada ha dit...

Hola nois!!!

La crònica és molt bona tal i com diu en Miquel, felicitats Blai!
Pel que fa al partit i tot el que he anat llegint d'aquests partits només us podria dir una cosa, bé, potser dues: No seria hora de tornar a tocar de peus a terra com fèieu fa dos o tres anys enrere abans de guanyar res? No ho mal interpreteu, si us plau.
Hi ha hagut una època molt bona últimament, però per continuar-la, a vegades cal tornar a començar de nou com si res no hagués passat. Tot es veu diferent i la il·lusió serà nova.
Va! Que es gaudeix molt veient-vos jugar, però vosaltres potser no n'heu deixat de gaudir?...
L'esperit del Lanzarote dels inicis no s'ha de perdre mai.

Ens veiem aviat!