AMB LA VEU BEN ALTA

El Lanzarote torna a arribar per segon any consecutiu a les semifinals de les 24 hores de Sant Julià

Els taronges arriben a la penúltima ronda invictes, però cauen derrotats contra el campió del torneig, les Set Fonts.

Després d’uns quants anys en què no superava els quarts de final, el Lanzarote ha tornat a agafar velocitat de creuer a les 24 hores de futbol sala de Sant Julià i ja porta dos anys consecutius classificant-se per a les semifinals. Els taronges van disputar una fase de grups immaculada amb quatre victòries en quatre enfrontaments i van plantar-se a la penúltima del torneig després de superar Nam Osona a la tanda de penals. Allà es van trobar a Les Set Fonts. Els canaris no van disputar un mal enfrontament, fins i tot, es van avançar, però dos minuts de desconnexió van deixar l’encontre gairebé vist per a sentència. Tot i que no van poder repetir la final de l’any 2014, el Lanzarote tornava a completar una bona actuació i va demostrar que ja no és un equip de vuitens o quarts, sinó que, com a mínim, poden dir amb la veu ben alta i orgullosos que són un equip de semifinals.

LES CLAUS DE LES 24 HORES

1- TOTS JUNTS. El Lanzarote va funcionar com un rellotge. Tots els jugadors que es van enfundar la samarreta van oferir bones prestacions i van funcionar com un equip.

2- OR. Els taronges s’estan acostumant a tenir uns porters de garanties a les tandes de penals. Si en anteriors competicions Saborit i Pertur van excel·lir, en aquesta ocasió Rebollo- tot i no ser porter- no va voler ser menys i va aturar dos llançaments a quarts de final.

3- EL DESGAST. Els canaris van arribar a la penúltima ronda de la competició minvats físicament i, tot i intentar-ho fins al final, no van poder superar el mur de les Set Fonts.

EL CALENDARI DE LA COMPETICIÓ

El Lanzarote com a primer cap de sèrie de la competició va quedar enquadrat en el grup A. En aquesta primera fase els taronges es van enfrontar a Perafita, Restaurant el Tast, Futsuau i Gol Damm. 

FASE DE GRUPS

Primer partit, primera victòria

Lanzarote 3 – Gol Damm 0

Gols: Morcillo (3)

El Lanzarote inaugurava l’edició d’enguany de les 24 hores de Sant Julià. Els taronges, minvats d’efectius en aquest primer partit-  set jugadors i sense porter- , s’enfrontaven a Gol Damm un equip format per jugadors de l’OAR Vic amb Xavi de porter i amb el debut de Lluís Codinachs amb la samarreta lanzarotenya. Els canaris van plantejar un enfrontament molt seriós i van tornar a la vella escola. Els canaris, molts ordenats en defensa i amb estones de bon futbol sala, van emportar-se la primera victòria. David Morcillo va liderar l’atac amb tres gols.

La segona al sac!

Lanzarote 3 – Restaurant El Tast 2

Gols: Morcillo (2) i Rebollo (1)

Amb l’arribada de Pablo, Aleix Pastor, Sergio Rebollo, Zan, que debutava amb l'equip, i Claret, el Lanzarote ja tenia a punt tota la plantilla pel segon partit contra Restaurant el Tast. Els taronges no van disputar el seu millor enfrontament, però es van emportar la segona victòria. Morcillo continuava inspirat de cara a gol i va marcar el primer. Pocs minuts abans del descans, el rival va empatar amb un xut des de la frontal de l’àrea. Els canaris van reaccionar i, de nou, Morcillo va marcar el segon i Rebollo el tercer. En la recta final de l’encontre, el Tast va reduir distàncies amb un llançament de falta.

Tres de tres!

Lanzarote 5 – Futusuau 1

Gols: Morcillo (2), Guillem (2) i Zan (1)

Arribava el tercer partit de grups. El Lanzarote s’enfrontava a Futsuau, un conjunt format per joves jugadors del poble. Tot i algun ensurt inicial amb unes possibles mans del porter Claret a fora de l’àrea, els taronges, que  es van trobar un rival excessivament dur en algunes fases de l’encontre, van saber encarrilar l’enfrontament ben aviat. Morcillo va executar a la perfecció una falta i un doble penal i va situar el 2 a 0 a l'electrònic. Zan va marcar el tercer en una jugada d’estratègia. En la represa, Guillem va ampliar distàncies amb dues dianes més després de dues assistències de Carles Garrido i Xavi respectivament.

Directes a quarts!

Lanzarote 4 – Perafita 2

Gols: Aleix Pastor (2), Zan (1) i Pablo (1)

De matinada, el Lanzarote es jugava la primera posició del grup contra el Perafita. Els del Lluçanès no ho van posar gens fàcil i es van avançar amb dos bons gols. Els primers minuts de Pablo a la competició van donar un aire nou a l’equip canari. El barceloní va estar a punt de marcar amb una gran acció individual que va acabar amb una rematada al travesser. Poc abans del descans, Zan va recuperar l’esfèrica després d’una pèrdua de pilota i, amb classe, va reduir distàncies. Ja a la segona part, Aleix Pastor va donar mostres del seu bon xut i va marcar dos gols que van permetre remuntar l’enfrontament. El Perafita va reaccionar i va estar a punt d’empatar, però Rebollo ho va evitar. A les acaballes del matx, Pablo va marcar el quart i definitiu gol amb els rivals jugant de cinc. 

Després d'aquest triomf contra el Perafita, el Lanzarote va acabar la fase de grups com a tercers millors primers de grup amb un ple de victòries i 15 gols a favor i només 5 en contra. Els taronges van passar directament a quarts de final.

QUARTS DE FINAL

Nyam Nyam i a semis!

Lanzarote 1 – Nam Osona 1

Gol: Aleix Pastor

El Lanzarote tornava a la pista per disputar els quarts de final contra Nam Osona en un enfrontament ja clàssic de les 24 hores. Els taronges es van trobar amb un rival incòmode damunt el  parquet. Tot i així els lanzarotenys van tenir oportunitats clares per avançar-se, però l’esfèrica no entrava. En la represa, Aleix Pastor va connectar una rematada amb la cama esquerra i va avançar a l’equip canari, però Nam Osona no es va rendir. Ivan Palomar, després de diverses rematades inclòs una pilota que la defensa lanzarotenya va treure des de la línia de gol, va marcar una diana d’oportunisme i va empatar. En la recta final del partit, els de Calldetenes van estar a punt de marcar en un doble penal mentre que en l’últim instant del temps reglamentari, Morcillo va tenir el gol del triomf taronja a les seves botes, però la pilota es va estavellar a la fusta. Sense temps per més, el partit es va decidir els penals. Va ser llavors quan va aparèixer la figura de Sergio Rebollo, l’improvisat porter taronja. Rebollo no és porter, però no ho va semblar. Al llarg de l’enfrontament el barceloní va fer bones intervencions, però a la tanda de penals va excel·lir i va aturar-ne dos de tres. Morcillo i Zan no van fallar i el Lanzarote es va classificar per segon any consecutiu per a les semifinals de la competició.

SEMIFINALS

Dos minuts negres

Lanzarote 1  - Set Fonts 5

Gols: Zan

El Lanzarote arribava a la penúltima ronda del torneig just de forces. Els taronges s’enfrontaven a un equip difícil de rossegar com és les Set Fonts. Tot i així el conjunt canari va tenir una bona posada en escena i es va avançar amb una diana de Zan després d’una bona combinació en atac. Però l’alegria del gol va durar tan sols uns instants. Víctor, amb dues grans canonades des de fora de l’àrea, i Alberto  van capgirar el marcador amb tres gols en dos minuts. A l'inici de la segona part, els barcelonins van marcar el quart en una passada llarga que va superar la defensa lanzarotenya. Els canaris van posar tota la carn a la graella i es van posar a jugar de cinc, però no van trobar espais en la defensa de les Set Fonts, que va aconseguir ampliar distàncies amb un cinquè i definitiu gol.

LA CITA TARONJA DE L'ESTIU

Ha arribat el cap de setmanaque el Lanzarote té assenyalat de color taronja des de fa temps en el calendari. Les 24 hores de futbol sala de Sant Julià són el punt de trobada d’uns amics amb una afició comuna: el futbol sala. Enguany no és una edició qualsevol. Els taronges celebren quinze temporades participant ininterrompudament en la seva competició preferida.

No hi ha molts equips que puguin dir en veu alta que hagin pres part tants anys consecutius en el torneig. En la seva primera participació, els canaris van demostrar que no volien ser uns simples comparses i van aconseguir, amb només 15 anys, classificar-se per als vuitens de final, en què es van veure les cares amb el seu rival insular, el Tenerife. Des de llavors l'equip ha passat anys de tots colors - amb una final i una semifinal com a millors resultats- però sempre ha competit de tu a tu davant qualsevol rival en un campionat que no és gens fàcil. Hi ha eterns aspirants al títol, hi ha equips joves amb fam d’èxit, hi ha equips històrics, hi ha conjunts que volen fer un salt de qualitat.....

I després de tots aquests hi ha el Lanzarote, un equip que viu els dos dies que dura la competició d’una manera diferent a la resta. Quan arriba el moment de deixar-se la pell damunt la pista ho fa i lluita per guanyar cada partit, però a fora del parquet fa pinya, fa unió, fa xerinola. Només així es pot entendre la seva presència tants anys seguits en el torneig.

En aquesta edició, la junta directiva taronja ha apostat per una plantilla continuista amb poques modificacions. Xavi Palet, Carles Garrido, Guillem Solerdelcoll, Blai Martí, David Morcillo, Andreu Martí o Jordi Saborit no faltaran a la seva cita de cada estiu. Al seu costat hi seran jugadors habituals en les últimes convocatòries com Pablo Fernández, Sergio Rebollo, Marc Alegre, que torna a la competició amb ganes de treure’s el mal gust de boca de fa uns anys, i una nova incorporació sota pals. A més, els taronges comptaran amb el suport moral del capità Jordi Camprodon, que es troba fora de viatge, i de Sergi Pi, que seguirà les evolucions del seu equip des del Canadà.

Queden poc més de dues hores perquè el Lanzarote comenci a fer rodar l’esfèric a la pista de Sant Julià de Vilatorta. Els taronges, un any més, tornaran a sortir amb tota la il·lusió del món i intentaran fer-ho el millor possible. Tot el que vingui, benvingut serà. Som-hi Lanzarote!!!!

TOTS SOM UN

Ja tornen a ser aquí les 24 hores de futbol sala de Sant Julià de Vilatorta. El Lanzarote  hi participa per catorzena vegada a la seva història. Catorze ja? Qui ho havia de dir! Quan va saltar a la pista amb només quinze quins anys per enfrontar-se a equips de gran renom i qualitat com el Tenerife o Biguetes (ara Set Fonts). Ara ja no són innocents s’han fet grans i competeixen de tu a tu en una de les competicions més dures i complicades. Han fet actuacions memorables, amb una semifinal i una final, però la copa de campions es resisteix.

Els taronges han de tenir clar que si volen assolir alguna fita alta en l’edició d’enguany hi ha una condició necessària, imprescindible per tenir opcions: cal tornar els orígens. El Lanzarote del curs anterior a Sant Julià - eliminat a vuitens de final després d’un bon grapat d’anys classificant-se com a mínim fins a quarts de final-  va ser un equip vulnerable sense la fiabilitat dels inicis i un joc d’equip gairebé inexistent. Tothom ha de posar el seu gra de sorra per arribar el cim tan desitjat. Tothom ha de ser clau per recuperar l’essència taronja tant en atac com en defensa. Tots hem de ser un i no un sol jugador ha de ser tot l’equip. Tots hem ser de Lanzarote.

I avui saltarà a la pista un equip de grans futbolistes i persones amb la il·lusió d’uns novells que intentaran posar el nom de Lanzarote allà on es mereix. Un grup de jugadors format pels clàssics Jordi Camprodon, Xavi Palet, Carles Garrido, Guillem Solerdelcoll o Jordi Saborit i habituals dels darrers anys com David Morcillo, Pol Vilaró, Pablo Fernández o Sergio Rebollo. També hi haurà el retorn de Pol Chichierchia després de sis anys o el debut d’Aleix Pastor amb la samarreta taronja. A més hi haurà el suport moral dels germans Martí a les graderies i de Sergi Pi des del Canadà.

Ja ha arribat l’hora, toca vestir-se curt i defensar els colors taronges (o roses) del Lanzarote amb orgull i amb el cap ben alt per Sant Julià. Si l’èxit arriba serà un somni, però si es queda a mig camí la vida seguirà i l’amistat, la unió i la xerinola continuarà.

Endavant Lanzarote!!!

ELS HOMES DE TARONJA

Fa tretze anys un grup d’adolescents va saltar per primera vegada a la pista poliesportiva de Sant Julià de Vilatorta. Participaven en les 24 hores de futbol sala. D’aquesta primera plantilla Jordi Camprodon i Xavi Palet continuen sent habituals a les convocatòries. Al llarg del temps s’hi han anat afegint més jugadors habituals com ara Carles Garrido, Guillem Solerdelcoll, Sergi Pi, Blai Martí, Jordi Saborit...Tots junts han fet del Lanzarote un equip d’una pasta especial.

Vestits de taronja o també de blau sempre trepitgen el parquet orgullosos de portar una samarreta plena de valors. Amistat, humilitat, companyia... i no els hi ha anat gens malament, sobretot, quan van començar a creure, realment, en les seves possibilitats. Diferents punts d’inflexió han marcat la seva trajectòria. Des de la classificació per a la final del torneig llarg de Sant Julià del 2007, el primer títol de la història a Prullans o fa dos anys disputant la final de les 24 hores de Sant Julià.

El Lanzarote ja no és un equip de petit. S’ha fet gran en diferents competicions i no tem a ningú. Tot al contrari. S’ha guanyat el respecte de tots els seus adversaris amb treball i esforç. Tothom coneix de que són capaços el homes de taronja i ells també ho saben. Si treuen la seva millor versió són un rival que ningú es vol trobar ni en pintura

Però encara falta el salt definitiu: aixecar la copa de campions de les 24 hores de Sant Julià. És el somni perseguit per a diverses generacions quan ho han intentat i s’han quedat a les portes. Després de ser un equip consolidat en els quarts de final de la competició, els lanzarotenys van superar la barrera psicològica dels quarts amb una semifinal i una final. Queda el pas definitiu. El més complicat, però no impossible: guanyar el torneig. I per què no aquesta temporada?

Amb un dels millors equips de la seva història i amb la moral alta després de la victòria a les 24 hores de Muntanyola, el Lanzarote es presenta a Sant Julià disposat a fer-la grossa i fer saltar totes les cases d’apostes. El nucli dur no fallarà a la cita. Jordi Camprodon, Xavi Palet, Carles Garrido, Guillem Solerdelcoll, Blai Martí i Jordi Saborit lideraran l’equip. Al seu costat hi seran jugadors clàssics com Pol Vilaró o Pepe i reforços de gran qualitat com Pablo Fernández, Sergio Rebollo i Marc Alegre, que debutarà amb la samarreta taronja.

Abans de començar que quedi clara una cosa: ningú guanya una competició per la gorra. Això cal tenir-ho clar des del primer partit. L’imaginari taronja no pot variar en absolut. Cal seguir-lo pam a pam si es vol sortir del pavelló amb la copa a les mans. Es lluitarà per aconseguir-ho, però si no hi ha premi gros que ningú es desesperi i posi el crit al cel. S’acabarà el partit, els jugadors es dutxaran, cantaran les cançons de l’equip, s’asseuran a la grada i la xerinola continuarà com han fet sempre.

L1x1 dels campions de Muntanyola '16

1. Quim Rossinyol - POP. Encertat en les fases principals del partit, amb capacitat per mantenir amb vida als taronges quan va caldre amb intervencions de luxe, quasi inversemblants. Lluït en la defensa de la part baixa de la porteria gràcies a uns bons reflexos amb els peus i imponent, va excel·lir a la final, en la qual va aturar un doble penal a l'últim sospir i va ser decisiu a la tanda.

4. Jordi - TALENTÓS. Va debutar amb la samarreta taronja i amb dorsal de llegenda. Atrevit, va brillar a l'apartat defensiu ensenyant part de les seves virtuts, i va aparèixer per complementar el bon bagatge ofensiu lanzaroteny. Es va sacrificar quan se'l necessitava i va brillar com allò que és: un extraordinari jugador d'equip.

5. Blai Martí - COMPROMÈS. Va treballar en totes les facetes del joc amb gran esforç i voluntat, allà on l'equip el necessités. Amb poc gol, com de costum, va sucar en una paraguaia de bella factura que va marevellar Muntanyola. Va anar en línia ascendent per completar un torneig correcte.

6. Pablo Fdz. - DIRECTOR. Extraordinari en el treball defensiu, el barceloní va ser el far que va guiar incansablement els taronges cap a la recerca del títol. Al trantran quan calia, va tirar de repertori i qualitat per ser decisiu en els moments clar, ofegar les incursions ofensives rivals i ordenar l'equip, fent de director d'una orquestra ben afinada.

7. Guillem - CONTRIBUTIU. Desafortunat per la lesió, el seu paper va quedar restringit a grups, en què va ser un jugador important i va marcar dos gols vitals i va repartir alguna assistencia. El de Gurb va tirar de galons per marcar els tempos del joc dels taronges mentre va ser-hi, i va viure el camí cap a la final amb el patiment de qui sap que se'l troba a faltar.

8. Carles - LÍDER. Hàbil per llegir el que necessitava l'equip en tot moment, el crack taronja va exercir de líder en la dificultat en una de les seves millors actuacions dels últims temps. Sòlid com a tanca, va destruir joc en contra per generar-ne a favor, va ser desequilibrant quan tocava, golejador puntual i assistent de luxe, capità des de dins i des de fora. Segur que fa coses malament, però al Lanza no se'n té constància.

9. Paixau - DECISIU. Malgrat un inici dubitatiu, el jove jugador es va anar consolidant de mica en mica, en línia clarament ascendent per fer l'eclosió final a les eliminatòries. Treballador, va demostrar que sap ser un corcó quan ho vol, i va forçar una gran quantitat de faltes que van permetre al Lanza disposar d'accions de perill. Va arrodonir la seva actuació amb gols importants i decisius.

10. Andreu - INDISPENSABLE. Defensivament colossal, no s'arruga a cap jugada i demostra un caràcter encomiable que millora l'engranatge defensiu lanzaroteny. Treballador incansable en totes les facetes, va brillar en el desequilibri per ser el segon màxim golejador taronja del torneig. Alterna les accions de pura veterania amb aventures atrevides pròpies del nen que encara és, la qual cosa li dóna un alt grau d'imprevisibilitat que el fa més perillós.

11. David Morcillo - EXTRATERRESTRE. Tocat pels déus, el taradellenc convertia tot el que tocava en or i va monopolitzar bona part del gol del Lanzarote. Capaç de gols impensables, des de qualsevol lloc, va ser geni i figura del torneig i va aprofitar per reivindicar-se per guanyar galons dins l'equip. Malgrat que va arribar a la final amb problemes físics, no es va arrugar i va ser un jugador vital pels taronges.

27. Sergio - DESEQUILIBRANT. Tàcticament complet, va donar un altre aire al Lanzarote, amb una esquerra desequilibrant i amenaçadora que va trobar fàcilment porteria. Defensivament sense fissures, va destacar en el joc d'esquena a porteria i va ser un soci de luxe per Pablo, a qui va assistir en el gol de la final.

CAMPIONS!

UNA RELLISCADA A LA MOLINA

Els taronges cauen eliminats a les semifinals de Sant Julià

La manca d'encert i unes polèmiques decisions arbitrals impedeixen el pas a la final

Quan jugues un partit ja sigui de futbol, bàsquet, handbol o qualsevol esport hi ha aspectes que no pots controlar. Tu pots estar més o menys encertat en el joc, però si algú decideix que tu no guanyaràs aquest matx ho pot fer. Va vestit de curt, fa sonar un xiulet i, sovint li agrada tenir dosis de protagonisme. És l’àrbitre. Les seves decisions poden fer decantar la balança cap a un costat o l’altre.

I és que ahir el Lanzarote no només tenia l'Afi Sant Julià com a rival. N’hi havia dos. O tres. Perquè l’animadversió dels aficionats contra l’equip taronja es va tornar a fer més que evident. A més si el teu equip és de l’organització sembla que li pots dir el que vulguis a l’home de blau. Si el jugador rival crida sense que el toquis és falta sempre o si abans de començar t’amenacen i et diuen quan jugarà un company teu perquè van a per ell tampoc passa res. En canvi si et dius Lanzarote i alces una mica la veu tothom se’t tira a sobre.

Malgrat tot això, el conjunt lanzaroteny tampoc va tenir el seu millor dia. En moltes fases de l’enfrontament va ser, clarament, superior al seu rival, però no va saber tancar el partit amb un tercer gol i ho va pagar car, molt car. Primer, amb el gol de l’empat a l’últim minut i després amb l’eliminació a la tanda de penals. La final s'escapava.

Mala arrencada i reacció

En una de les accions inicials va arribar la primera jugada polèmica de l’enfrontament. Els taronges circulaven la pilota per la seva línia de defenses i l’esfèrica va arribar als peus del porter Saborit inèdit fins aquell precís moment. Ell va jugar en curt, però l’àrbitre va xiular una falta inexistent. Aquest considerava que era la segona vegada. Incomprensible. Potser s’estava imaginant de quina manera podia injectar benzina el partit i mira s’hi ho va fer. D’una mala aplicació del reglament va arribar el primer gol d’Afi Sant Julià amb un llançament de Vivet.

Els canaris no es van deixar impressionar i, de mica en mica, la sala de màquines va carburar. Xavi, que s’estrenava en el torneig, es va anticipar a la sortida de Vargas i va empatar. Pocs minuts després, una gran assistència en diagonal de Pol va ser desviada per Pi i col·locava el segon. L’enfrontament es posava de cara. Mentrestant el rival inquietava poc a Saborit que va resoldre amb encert les seves escasses arribades. Així es va arribar al descans.

El tercer no arriba

A l’inici de la segona, el camí traçat va ser gairebé idèntic. Un Lanzarote dominador, però mancat d’encert. Pi va enviar la pilota a la fusta després d’una gran jugada col·lectiva. El gol de la sentència no arribava. Tot feia preveure un desenllaç complicat. A falta de set minuts, els taronges ja havien arribat a la quarta falta mentre que Afi Sant Julià, amb la mateixa o més duresa, en portava només un parell. Els locals van aprofitar per pressionar més i van tenir algunes ocasions ben resoltes per la defensa lanzarotenya. Però, novament, va sorgir la polèmica. Una passada llarga cap Andreu va acabar amb un contrincant a terra després d’un frec a frec. El contacte va ser mínim, gairebé, inexistent, però l’àrbitre va xiular la cinquena falta. Vivet no va perdonar  el doble penal i va empatar el partit a dos gols.

No hi va haver temps per més. Els penals decidirien quin del dos equips passaria a la final. Ambdós van transformar els tres primers llançaments. El quart va sortir cara per AFI Sant Julià i creu pel Lanzarote.  

S'acabava la participació del Lanzarote en el torneig de Sant Julià. Els taronges van oferir un rendiment de menys a més i això va ser optimista a l'equip de cara a futures competicions. Només va ser una relliscada a la Molina.

LA PORTADA DE DEMÀ

DONEN LA CARA

El Lanzarote es planta per setè any consecutiu a l’antepenúltima ronda del torneig

Els taronges pateixen defensivament i noten les baixes dels seus pilars bàsics

No va ser el torneig més brillant, però tampoc el més mediocre. És cert que podria haver estat millor... o també pitjor. I és que després de la inesperada derrota del segon partit contra els Fartaners pintaven bastos. Però el Lanzarote es va treure la son de les orelles, va tirar d’orgull i es va plantar, un curs més, en els quarts de final de les 24 hores de Sant Julià de Vilatorta i ja en van set de consecutius, que disputa com a mínim l’antepenúltima ronda de la competició.

Els taronges arribaven a casa, després de la prematura i sorprenent eliminació a Muntanyola feia tot just quinze dies, amb un equip ple de cares noves. Fins a sis jugadors que van disputar la final de l’any passat contra Cases Barates no es van vestir de curt enguany. Ni Xavi ni Isern ni Pablo ni Aleix per motius personals i Carmona i Morcillo lesionats van trepitjar el parquet del pavelló. Trobar substituïts de la seva categoria no era gens fàcil, però la secretaria tècnica del club va treballar dur per confeccionar una plantilla competitiva. Ferran Casanovas, Kiku, Nigel es van enfundar per primera vegada l’elàstica, i Pol Vilaró, un veterà en les convocatòries, van ser els quatre reforços escollits.

El sorteig havia estat benèvol, a priori, pels seus interessos. El Lanzarote va ser el segon cap de sèrie i va quedar enquadrat en el grup f juntament amb el Bar Núria, els Fartaners i el Na Fent. La classificació per a la següent fase no havia de ser un obstacle difícil de superar. Però els noms dels adversaris no volen dir res. La teòrica superioritat s’ha de demostrar damunt la pista. Mai guanyaràs un rival només perquè et dius Lanzarote o per ser el vigent subcampió del torneig. Si no rendeixes el cent per cent, qualsevol equip et pot passar per sobre i donar-te un bon ensurt. I això és el que li va passar a un equip taronja, que va obtenir el bitllet pels vuitens demanant l’hora, però que va treure la seva millor versió a la fase final.

LES CLAUS

1-       Segell. La solidesa defensiva, que sempre ha caracteritzat el joc canari, no va funcionar en aquesta ocasió. La muralla taronja va mostrar una fragilitat inusual i es van donar massa facilitats, sobretot, en els primers partits.

2-       Canvis. El Lanzarote presentava una plantilla plena de novetats. Sis baixes i quatre noves incorporacions respecte a l’edició anterior, tres de les quals, es fan enfundar, per primer cop, la samarreta taronja. Masses modificacions per un equip, que es coneix de memòria.

3-       Fiabilitat. La derrota contra els Fartaners va deixar els taronges tocats, però no enfonsats. Van ser capaços de reaccionar i treure l’orgull per arribar, de nou, a quarts de final, tot i no disputar un gran torneig

CRÒNICA

FASE DE GRUPS

 LANZAROTE 6 – 2 BAR NÚRIA

Gols: Guillem (3), Campro, Carles i Kiku

El Lanzarote va debutar contra un Bar Núria millorat respecte les darreres edicions. El matx es va encarrilar, ben aviat, amb un gol de Carles, després d’una bona combinació d’atac. Campro no va fallar a la seva cita habitual amb els segons penals i va aprofitar una assistència de Pol Vilaró per augmentar distàncies en el marcador. Abans del descans una diana per cada equip. Guillem va fer el tercer pels lanzarotenys i, acte seguit, en una ràpida acció de contraatac els rivals van marcar el seu primer gol. En el segon temps, la ‘Perla de Gurb’ es va voler vestir de protagonista i va anotar dos gols més. Els bàrmans només van inquietar en xuts llunyans, que van trobar una resposta encertada, en Saborit.

LANZAROTE 2 –FARTANERS 3

Gols: Ferran i Kiku

Segon partit de la competició i primera galleda d’aigua freda. Només es portaven disputats dos minuts de joc i el Lanzarote ja tenia un còmode avantatge de dos gols a zero sobre els Fartaners. Dues recuperacions a prop l’àrea de Ferran i Kiku rival gràcies a una bona pressió, van acabar al fons de la xarxa. Però aquest va ser tot l’encert taronja en el partit. Ningú es podia imaginar el que va succeir després. A la recta final del primer temps, un córner mal defensat va permetre als vigatans reduir distàncies. A la segona part, l’encontre va entrar en una fase marcada, sobretot, pel joc dur visitant i un Ignasi Tort, que prenia unes decisions molt discutibles. En els darrers minuts, els rivals van transformar un doble penal i van empatar a dos. Si no n’hi hagués hagut prou, una pèrdua de pilota, amb una possible falta prèvia, va originar un contraatac, que situava el 2-3. Increïble, però cert.

LANZAROTE 5-NA FENT 1

Gols. Guillem, Ferran, Kiku, Andreu i Campro

Últim partit de la fase de grups. El Lanzarote s’ho jugava tot a una carta. Si volia passar a vuitens i tenir un rival més assequible en l’encreuament, no podia fallar. El Na fent de l’incombustible Miquel Mas era el seu rival. Conscients de la transcendència del duel, els taronges van sortir concentrats i van disputar el millor partit fins llavors. Van minimitzar les errades defensives i van estar més encertats de cara a la porteria contrària. En els primers minuts, la pressió de Guillem, amb una recuperació a prop de l’àrea, va permetre a la perla obrir la llauna. Al cap de poc Ferran en una gran acció de tècnica individual, que va deixar bocabadat a més d’un inclòs a Mas, va marcar el segon. Andreu, amb una bona definició i Kiku, amb un obús des de la llarga distància, van materialitzar el tercer i el quart gols respectivament. El jugador rival més incisiu, Salvi va provar fortuna, però es va trobar amb un encertat Saborit. En la represa, Na Fent va reduir distàncies i Campro va marcar el cinquè. Com a anècdota en les acaballes de l’enfrontament, l’àrbitre es va voler convertir protagonista inventant un nou concepte de futbol: el no penal, que consisteix en fer marxar enrere després de xiular una pena màxima. Aquest triomf combinat amb l’empat dels Fartaners davant el Bar Núria va donar la primera posició de grup.

VUITENS DE FINAL

LANZAROTE 5 - FISHERMANS 2

Gols: Andreu (3), Guillem i Pol

Els Fishermans, el tercer millor tercer de la primera fase, va ser el rival del Lanzarote en els vuitens de final de la competició. El partit no fou gens senzill. Pol Vilaró va avançar als taronges, després d’una magnífica jugada d’estratègia sorgida dels laboratoris. Al cap d’uns minuts, Cassany va empatar amb una canonada des de fora de l’àrea, que van entrar ajustada al pal. Els lanzarotenys no estaven fins en defensa i els adversaris van tenir diverses ocasions per avançar-se. La seva manca d’encert i les intervencions de Saborit ho van impedir i ja se sap que qui perdona ho acaba pagant. Abans de la mitja part Guillem i Andreu, en dues bones accions, van situar el 3 a 1. En el segon temps, els Fishermans van reduir distàncies en una falta des de la frontal, que va superar per sota les cames al porter canari. Andreu, novament, va evitar patiments innecessaris i de les seves botes van sortir dues dianes més, que van donar el plus de tranquil·litat necessari a l’equip i a tota la parròquia lanzarotenya per passar a quarts de final.

QUARTS DE FINAL

LANZAROTE 2 – CULO FINOS 4

Gols: Carles i Ferran

El Lanzarote havia complert amb la seva cita habitual amb els quarts de final. Els Culo Finos, un equip format per joves jugadors de futbol i futbol sala, els esperaven. Els taronges, conscients de la qualitat dels seus contrincants, van disputar un matx molt seriós, sobretot, en defensa i van fer suar de valent els seus adversaris. Aquests els hi va costar molt generar ocasions i quan ho feien es trobaven en una bona resposta de l’engranatge defensiu taronja o bé es topaven amb el porter Saborit. 

En una de les poques errades defensives, una mala col·locació en una sacada de banda va permetre als Culos Finos inaugurar l’electrònic. En atac, Ferran va estar a punt d’empatar amb un xut, que es va estavellar a l’arrel del pal dret. A la recta final del primer període, els rivals van arribar a la quarta falta i l’àrbitre va xiular doble penal. Carles no el va desaprofitar i va transformar-lo amb un xut col·locat. L’alegria només va durar uns instants. En una falta no assenyalada sobre Andreu, els barcelonins van avançar-se, de nou, en una ràpida acció. En la represa, els canaris van continuar, amb el seu bon plantejament, i van tenir diverses ocasions per igualar el marcador. Pol en una espectacular rematada a la fusta va tenir l’oportunitat més clara. L’esforç lanzaroteny va tenir la seva recompensa amb l’empat de Ferran, després d’una jugada embolicada. Culo Finos va tornar a la càrrega i, a falta d’uns tres minuts, un xut enverinat va sorprendre Saborit. El Lanzarote no va abaixar els braços i va col·locar el porter-jugador a la pista. Guillem en una gran acció va aconseguir la superioritat numèrica, però la darrera passada va ser un pèl massa forta i Blai no hi va arribar. En la jugada següent, els rivals van sentenciar el duel amb un gol de camp a camp.

L’1x1 de les 24 hores per Blai Martí

22. SABORIT. Ascendent. Després d’uns primers partits d’exigència baixa pel porter vilatortí, Saborit va aparèixer a quarts de final amb algunes aturades de mèrit, ordenant bé la defensa, manant des de darrere i organitzant bones contres. No va poder demostrar la seva vàlua característica a cap tanda de penals, enguany.

4. FERRAN. Debutant. Li va costar llegir el ritme i l’estil taronja als primers minuts i se’l va veure nerviós en el debut. De mica en mica, va anar creixent i va voler ser més protagonista, marcant gols importants i de bella factura. Ofensivament potent, va donar recursos alternatius als taronges, que sempre pequen de poca pegada.

5. BLAI. Complidor. Després de sorprendre a Muntanyola, se’l va veure a un nivell físic un pèl per sota, i no es va acabar de trobar còmode. Generós en les assistències (en va fer quatre), continua amb l’assignatura pendent del gol. Tocat des de vuitens, el seu cor taronja el porta fins al final, i va ser un recurs ofensiu a quarts com a pivot, despenjant pilotes de cara.

6. NIGEL. Sumatiu. Va ser un element important en el repartiment de minuts dels taronges, responsable en les accions defensives. Va entendre bé les virtuts de l’equip, i va voler ser una peça més en l’engranatge taronja, anteposant sempre els interessos col·lectius sobre els personals.

7. GUILLEM. Líder. En absència de lideratges clars, la “Perla” de Gurb va posar el seny necessari a les files del Lanzarote. Responsable, se’l va veure amb la seva punta de qualitat de temps enrere, amb un bon 1 contra 1 i decisiu de cara a gol. Defensivament encertat, generós en la pressió i sacrificat quan més es necessita, Guillem és un jugador que sempre suma i va ser un far pel Lanzarote. Dels millors.

8. CARLES. Retornat. Va recuperar el ritme de les grans cites, amb ganes i il·lusió, molt més associatiu i fresc, encertat en les decisions i decisiu de cara a gol en els moments més complicats. Defensivament exigit, va mostrar una de les seves millors versions i va demostrar la seva qualitat amb una execució excel·lent de doble penal en el partit de quarts. Pels èxits futurs de l’entitat, es necessita d’ell aquesta versió.

9. POL. Arquitecte. Pou de saviesa futbolsalística, el barceloní va ser un recurs tàcticament magnífic pels taronges, i va idear jugades de fantasia, com la del seu gol a vuitens: una falta indirecta a la frontal ideada expressament pel killer taronja. En el joc amb porter-jugador es nota la seva aportació i el seu criteri, i amb les seves accions justifica que sigui un habitual de les plantilles lanzarotenyes.

10. ANDREU. Doctorat. Va començar cohibit, encara, buscant la seguretat del grup, com la calma que precedeix una tempesta. La seva explosió al tercer partit el va convertir en un tsunami ofensivament, amb la confiança de qui se sap important. Sempre lluït en defensa, la seva principal virtut, va mostrar una gran quantitat de recursos en atac i va prendre responsabilitats i va demostrar que té un futur per davant prometedor i que els seus límits seran on ell decideixi. El present és or pel Lanza.

11. KIKU. Arrauxat. Un portent físicament que va desbocar el Lanzarote. Defensivament brillant, la seva faceta ofensiva esdevé sempre sorprenent pel gran sacrifici que demostra per lluitar cada pilota amb entrega i devoció. Sumat a la seva capacitat golejadora, Kiku va enlluernar a més d’un amb els seus recursos futbolístics, i només li va faltar un punt de pausa per aconseguir una cohesió completa amb el grup i el segell del Lanzarote.

21. CAMPRO. Catedràtic. Va demostrar un cop més que, per anys que passin, el capità sempre serà un emblema pel Lanzarote perquè serà un model de sacrifici i valors pels que vinguin. Coneix com ningú els segons pals de totes les pistes perquè mai no falla amb la seva cita amb el gol; ensenya cada element de la tècnica defensiva del futsal perquè ell forma part del Segell Lanza i d’un model basat en l’ordre defensiu, i viu el Lanzarote d’una manera especial. Un plaer compartir-hi vestidor

El cel sabrà esperar-se

El millor Lanzarote de la història frega l’excel·lència a Sant Julià, però perd una final igualada a la tanda de penals.

L’equip acaba el torneig sense perdre cap partit (5 victòries i 2 empats), amb 32 gols a favor i només set en contra.

Sebu acaba aclamat al pavelló de casa seva després de rebre el trofeu de millor porter del torneig; la tanda de penals de vuitens, el seu millor moment.

La miren, de ben a prop, però no la toquen. De moment, la copa de campions de les 24 hores no serà pel Lanzarote, però el cert és que no li va faltar gaire a l’equip de Sant Julià per agafar-la amb totes dues mans i abraçar-la fort, ben fort. Només uns quants centímetres van separar els taronges de la glòria després que el penal xutat per Isern s’estavellés al pal i la pilota sortís escopida cap a fora de la porteria, però la part positiva és que el Lanzarote ha superat d’una vegada per totes aquella por als grans ja clàssica que l’havia allunyat de competir per la copa. Aquest any, els lanzarotenys van treure’s els bolquers, i van jugar el partit més important de la història del club, aquell pel qual tants jugadors taronges han sospirat i que només una generació brillant d’escollits ha pogut atènyer.

Segurament la història mai no premia els segons, i el campió d’aquesta edició, el Cases Barates, de Manlleu, passarà a la posteritat per haver-se endut el títol. Però la realitat és que diumenge 3 d’agost de 2014, just després de l’últim penal, les cares dels jugadors del Lanzarote eren cares que prometien tornar-hi, tornar-hi per guanyar, i malgrat que el subcampionat va ser agredolç, no deixa de ser un bon punt de partida. Perquè feia anys que no vèiem un Lanzarote tan competitiu, ambiciós, convençut i unit, i això és una promesa d’èxit única de cara a propers anys. Diumenge, a la pista, hi havia un campió i un campioníssim, perquè les finals no es guanyen necessàriament, però s’han de jugar i gaudir-les, i el Lanza en fa ser capaç.

El camí fins la final no va ser fàcil, això no. El conjunt lanzaroteny va desfer-se bé dels seus rivals a la fase de grups, però va jugar-se la classificació pels quarts a cara o creu en una tanda de penals en què Sebu va excel·lir deturant dos llançaments. Els taronges es van fer forts a partir de les rotacions i tots els jugadors disponibles van arribar en plenes condicions físiques a la final. Els fitxatges van meravellar i van atorgar al conjunt d’imprevisibilitat i alternatives potents, i el tàndem a la porteria va compenetrar-se perfectament per aconseguir uns guarismes defensius colpidors: només 7 gols encaixats i el premi de millor porter del torneig per Jordi Saborit, que ja va avisar en hores prèvies que la confiança en si mateix “no havia deixat d’existir mai”. En l’apartat ofensiu, el Lanzarote va donar continuïtat a la dinàmica de Muntanyola, i va acabar el torneig amb una mitjana de 4,6 gols per partit.

Les 3 claus de les 24 hores

1. El fons d’armari. La planificació de la plantilla va ser impecable, i el Lanzarote va ser capaç d’arribar al moment de la carn d’olla en plenes facultats físiques i amb molta superioritat respecte els rivals. Tots els jugadors van tenir una aportació important i van ser clau per arribar a la final.
2. La convicció. El Lanzarote va jugar la fase de grups com un tràmit, i es va encomanar de la dinàmica en el partit de vuitens. Sebu va salvar els mobles, i a partir d’aquí el Lanza va saber remar i suar sang per superar els esculls i va saber posar cor en moments difícils.
3. Els penals. Van donar vida al somni, però finalment també el van arrabassar. El penal definitiu, al pal, serà al cap de l’afició i jugadors taronges durant molt de temps. A la loteria no sempre un és capaç d’endur-se el premi gros. 

Abans de començar el repàs dels highlights de cada partit repassarem, una per una, l'actuació dels jugadors del Lanzarote, que enguany va comptar amb una plantilla, com dèiem, llarga. La contribució de cadascun dels jugadors va fregar la matrícula, i el Lanzarote va arribar a la final amb moltes cames malgrat les baixes de Guillem i Blai, que ja vam avançar dies enrere que arribaven al torneig entre cotons i que es van perdre els partits definitius pel títol.

                                

L'1x1 del Lanzarote en les XXXIes 24 hores de Sant Julià

1. Aleix S. Consagrat. És un garantia sota pals, i només amb dos tornejos ja ha estat capaç de demostrar la seva gran capacitat per salvar gols. Amb un servei amb la mà privilegiat, va saber ordenar l’equip des de darrere i va formar un tàndem de luxe amb Sebu. Brillant a les fases finals, a les quals no va encaixar cap gol, li ha quedat pendent l’assignatura dels penals per esdevenir un porter total.

22. J. Saborit. Coronat. Va quedar a prop del somni de guanyar el títol, però com a contraprestació va ser coronat com a millor porter del torneig, encaixant només 5 gols (vegeu el vídeo). Sota pals molt segur, es va convertir en l’àngel del Lanza a la tanda de penals dels vuitens quan en va aturar dos de seguits. 

4. Xavi. Pilar. Líder indiscutible com sempre sobre la pista, el barceloní va anar de menys a més, i va ser decisiu en els partits definitius pel títol, sobretot a quarts de final, en què va marcar l’únic gol lanzaroteny. Sòlid, va esdevenir una assegurança defensiva en els moments més delicats pel Lanzarote, va voler assumir responsabilitats i va ser un guia per l’equip, tant dins com fora de la pista. 

5. Blai. Sorprenent. Era una incògnita el seu paper després d’una lesió muscular que l’havia allunyat de les pistes els últims dies, però el seu rendiment va ser brillant, mostrant un nivell defensiu bo i generant alternatives ofensives, amb un gol i diverses assistències. Se’l va veure amb voluntat i amb ganes, però per desgràcia, unes molèsties musculars on ja tenia la lesió antiga el va deixar fora del partit que sempre havia somiat. Hi voldrà tornar més que ningú.

6. Carmona. Portentós. Va començar adormit, amb poc ritme, però el de Calldetenes aviat va tirar del repertori físic que ja havia meravellat Sant Julià el 2013: recuperacions impossibles, driblatges per potència i velocitat de bòlid. Va ser sens dubte l’home de la final, amb un gol i una assistència després d’una jugada antològica, desfent-se de tres rivals. Tampoc a les tandes de penals no va tenir problemes per assumir responsabilitats i va anotar tots dos penals que va llançar, tant a vuitens com a la finalíssima.

7. Guillem. Valuós. La "perla" de Gurb va tornar a vestir-se de curt després de tres mesos, i li va costar uns quants minuts recuperar velles sensacions. Va saber arribar puntual per brillar com sempre, intel·ligent en la temporització, hàbil en la recuperació, elèctric en la construcció i resolutiu en la finalització. Només va jugar la fase de grups, però ho va fer amb números brillants, amb quatre gols i sent l’únic jugador capaç de marcar a cada partit.

8. Carles. Elegant. Jugador clau en els moments importants, Carles va ser golejador a grups i muralla a les fases finals, un jugador, en definitiva, molt complert que continua sent un far pel Lanzarote. El busquen i ell assumeix responsabilitats a partir de la seva capacitat de recuperació, de generar futbol sala i del seu xut potent i efectiu. És una delícia veure’l sobre la pista.

9. Isern. Omnipresent. Un reforç de luxe pel Lanza, va entendre bé els mecanismes de joc dels taronges i es va integrar amb facilitat. En atac té una gran capacitat per anotar, en defensa és llest en la recuperació, assumeix responsabilitats quan l’equip es troba en dificultats i té molta facilitat per donar sortides de pilota. Se’l troba quan es necessita, i va tenir el valor de llançar dos penals, un en cada tanda. Una pilota al pal no és suficient per eclipsar una actuació molt brillant.

10. Andreu. Gladiador. En la temporada de la seva graduació, ha acabat d’explotar a Sant Julià, generós com ningú en els esforços, aclaparant els rivals amb marcatges ferris i amb una autoestima sorprenent en l’1 contra 1 davant de jugadors més potents físicament que ell. És el jugador més jove que juga una final en tota la història del Lanzarote. El 10 de Sergi Pi ha quedat en bones mans en absència seva. 

11. Morcillo. Entregat. Treballador en defensa, no es va obsessionar amb el gol, que no va arribar amb tanta facilitat com a Muntanyola. Veu espais per encarar l’1 contra 1 on d’altres ho trobarien una quimera, es sacrifica en la recuperació i ha estat capaç de donar una personalitat a l’equip que li dóna alternatives ofensives amb un futbol menys de toc, però molt més perillós.

14. Pablo Fdz. “Jefecito”. Va arribar a partir dels vuitens, i va esdevenir una base defensiva extraordinària pels partits definitius. Líder a la pista, va ordenar la defensa per facilitar la feina als porters en els moments importants, va donar sortides fàcils de pilota quan l’equip estava ofegat per pressió alta i va intimidar els atacants rivals. Llegeix bé el futbol sala per anticipar-se a la jugada i, com va demostrar a Muntanyola, deixa en simples atacs improductius les jugades ofensives més perilloses dels rivals.  

21. Campro. Veterà. Responsable en la seva feina, inicia cada partit en el cinc inicial per generar dinàmiques, i després apareix en moments puntuals per guiar l’equip; posa  ordre a la defensa, es mou amb brillantor per la pista i manté una bona ràtio de gols per minut. Providencial en el primer gol dels vuitens de final, el seu moment de glòria va arribar a les semis per servir una assistència al seu company Carmona que va inaugurar el marcador. Llest, es dosifica per arribar en cada moment que entra en les millors condicions.

Passem, finalment, a les cròniques dels partits. El Lanzarote va quedar enquadrat al grup B amb Bar Joan, OfiOsona i Snnipers. La classificació final va ser la següent:

GRUP D:

     1. Lanzarote....9 punts

     2. Snnipers..... 6 punts

     3. Bar Joan.... 3 punts

     4. OfiOsona.... 0 punts

Vuitens de final contra Los Boquerones (4 punts, 3r Grup A), quarts de final contra Samba Team (9 punts, 1r Grup C), semi-finals contra 7 Fonts (7 punts, 1r Grup A) i final contra Cases Barates (6 punts, 2n Grup A).

Cròniques dels partits

LANZAROTE 5 - 1 BAR JOAN (1r dels partits de grups)

Gols del LNZRT: Morcillo (2), Carles, Blai i Guillem.

Debut plàcid del Lanzarote contra un rival veterà, però que no va complicar especialment la vida als taronges. Carles, després d’una assistència de Xavi, va inaugurar el marcador, i el Lanza va ampliar les diferències fàcilment per mitjà de Morcillo, primer, i Blai després d’una assistència de fantasia de Campro. El Bar Joan va reduir distàncies abans de la mitja part, però a la represa el guió va continuar exactament igual, i Guillem va ser l’encarregat de tancar el marcador després d’un altre gol de Morcillo.

LANZAROTE 13 - 0 OFIOSONA (2n dels partits de grups)

Gols del LNZRT: Carles (4), Morcillo (3, 1 de penal), Guillem (2), Isern (2), Campro i Carmona.

Pur tràmit per un Lanza que va tirar d’ofici després d’uns primers minuts soporífers que es van acabar en el moment en què els taronges van voler posar ritme al matx. Carles va ser decisiu fent els primers gols del partit a assistència de Blai, i a partir d’aquí va ser un passeig militar per un Lanzarote que no va abusar més perquè simplement no va voler. El segon partit, a més, va suposar el debut d’Isern amb la samarreta del Lanzarote, que va complir amb molt bona nota. 

LANZAROTE 6 - 2 SNIPPERS (3r dels partits de grups)

Gols del LNZRT: Isern (2), Andreu, Guillem, Xavi i Carmona.

Partit clau pel primer lloc del grup en què el resultat va acabar sent molt més contundent del que es va veure a la pista. El Lanzarote va sortir a fer una pressió a tota pista que donava com a resultat recuperacions ràpides i perill constant sobre la porteria de Tarín. Malgrat tot, els taronges van estar desconnectats en el capítol defensiu, la qual cosa els hauria pogut deixar amb un resultat força advers a la mitja part. La incapacitat dels Snnipers de generar ocasions (només 3 en tota la primera part, però totes perillosíssimes) va ser clau per mantenir el Lanzarote dins del partit, que al final dels 17 minuts només perdia per 0-1.

A la represa, el Lanzarote es va posar la granota de treball per solucionar la papereta, i va ser Isern qui va assumir responsabilitats i va tirar de repertori per capgirar el resultat. Andreu va ampliar distàncies en el 3-1 en un gol de bella factura, i Guillem va fer el quart després d’una assistència de Blai. L’ex-lanzaroteny Nau va aprofitar la quarta falta del Lanzarote per transformar en gol el doble penal, però Xavi i Carmona van tancar el marcador per lligar una classificació en primer més soferta del que s’esperava.

LANZAROTE 2 – 2 LOS BOQUERONES [3-1 p.p.]  (Vuitens de final)

Gols del LNZRT: Campro i Morcillo.

Bona primera part del Lanza, que va sortir a matar el partit per la via ràpida, amb la pressió instal·lada a tres quarts de pista i imprimint un ritme alt al matx. Campro, a passada de Garrido, va inaugurar el marcador, i Morcillo, encara al primer temps, va ampliar distàncies després de recollir el refús del porter d’un xut potent de Blai en una contra. En defensa, el debut de Pablo es va notar positivament ja que els taronges van guanyar en concentració i eficiència, i el porter Aleix S. va fer una bona primera part amb un parell de bones aturades que van servir per mantenir la porteria a zero.

Però a la represa el Lanzarote va sortir sense tensió competitiva, amb el vell trantran de grups recuperat, i el rival li va generar cada cop més problemes. Primer, en un contracop, va reduir distàncies, i mentre el Lanzarote continuava jugant amb foc i refiant-se del seu punch per solucionar el partit, Los Boquerones van marcar la igualada. El tercer hauria pogut caure per totes dues bandes, ja que el porter del conjunt rival va fer fins a sis bones aturades per desactivar les ocasions lanzarotenyes. Sebu també va salvar un gol cantat que hauria significat una eliminació massa prematura, i el partit va acabar decidint-se a la tanda de penals.

Xavi va fallar el primer pel Lanza, mentre que el primer llançador de Los Boquerones no va errar-lo. Carmona va convertir el segon malgrat que el porter rival li va desviar lleugerament el xut, i a partir d’aquí Sebu es va voler vestir d’heroi. Va aturar el segon, i també el tercer, i llavors Isern ja no va fallar la tercera pena màxima, que va servir per classificar el Lanzarote per la següent ronda.

LANZAROTE 1 - 0 SAMBA TEAM (Quarts de final)

Gols del LNZRT: Xavi.  

Partit dens, molt tàctic, de domini rival amb la pilota, però amb molt ordre defensiu del Lanzarote, que amb prou feines va concedir ocasions durant la primer meitat. En canvi, els taronges activaven bé les contres i jugaven ofensivament amb moltíssima paciència per generar bones ocasions. Intensos, els jugadors lanzarotenys defensaven centímetre a centímetre per evitar qualsevol ocasió, encara que vingués de xuts llunyans. La primera part es va saldar amb un empat a zero que semblava intrencable i amb la lesió de Blai a l’últim segon, que va veure com el bíceps femoral de la cama esquerra es ressentia de la seva lesió.

A la represa, el partit va continuar amb una dinàmica molt similar, tot i que el cansament per part de tots dos conjunts va obrir una mica més el matx i es van veure algunes ocasions de gol més. El porter de Samba Team va esdevenir el protagonista, i quan ell no malbaratava les ocasions del Lanzarote, eren els taronges que estaven erràtics en la definició final: la van tenir Pablo, Morcillo i Xavi, en una ocasió immillorable que li va marxar alta. Quan el partit ja començava a apuntar cap als penals, una rematada de Morcillo va ser desviada cap a la frontal de l’àrea pel porter rival, i Xavi va entrar amb pas ferm per engaltar un xutàs per l’escaire que va significar el gol de la victòria en una jugada similar a la que no havia aprofitat, minuts abans, el quatre.

Després del gol, el Lanzarote es va anar aculant a la seva pròpia àrea, i va ser quan les intervencions d’Aleix S. van resultar providencials per mantenir el resultat. Samba Team va demanar penal per una acció de Xavi a dins l’àrea en què l’àrbitre no es va voler complicar la vida, i ja amb el rival en atac de cinc, Aleix S. va voler marcar de porteria a porteria després d’una aturada, i just abans de xutar va rebre una càrrega il·legal. La jugada va suposar l’expulsió per segona targeta groga del jugador rival, i la superioritat numèrica sobre la pista, que va coincidir amb els últims dos minuts del matx, va ser clau per acabar el partit amb relativa tranquil·litat.   

LANZAROTE 3 - 0 LES 7 FONTS (Semi-finals)

Gols del LNZRT: Carmona, Isern i Andreu.  

Partit sense complexos contra un rival que sempre havia amargat la vida al Lanzarote. El conjunt taronja va sortir a jugar sense por, conscient que es trobava amb una oportunitat única per superar d’una vegada per totes Les 7 Fonts, vigent campió, i va assumir el rol de favorit exhibint-se físicament i futbolísticament en una semi-final de luxe per l’espectador que va generar unanimitat pel que fa a l’espectacle que va regalar un Lanzarote eufòric.

El Lanzarote va sortir concentrat al 200%, amb una defensa plantada a mitja pista i que intimidava el campió. Va cedir la pilota per sortir ràpidament al contraatac, i va exhibir potència per aixafar el rival. Els taronges van obrir el marcador després d’una jugada que va començar a l’àrea pròpia, amb un desplaçament llarg de Xavi que va veure una desmarcada brillant de Campro, que va assistir a Carmona per marcar el primer gol. La capacitat física del de Calldetenes es va encomanar els seus companys, que semblaven toros envestint el rival a la pista, i després d’una recuperació d’Isern, ell mateix va ampliar distàncies.

En defensa, Pablo va esdevenir fonamental i va treure de polleguera els atacants de Les 7 Fonts, i un Xavi ultramotivat manava i apareixia per tot arreu. El Lanzarote s’ho passava bé, i ho feia passar bé. Morcillo va tenir dues bones oportunitats per ampliar distàncies, però finalment va ser Andreu, després d’una jugada d’estratègia d’un servei de banda, que va rematar una centrada-xut de Xavi al fons de la xarxa. A la mitja part, el resultat hauria pogut ser d’escàndol, i “només” un 3 a 0 semblava curt.

A la represa, el Lanzarote va voler conservar l’avantatge i plantar-se a la final de manera intimidant, amb la porteria a zero. Sebu va estar pendent de les poques ocasions que van concedir els taronges, i el Lanza es va sentir fort físicament per continuar intimidant el rival. El contracop era la seva virtut principal, i l’aprofitava per frenar els rivals. Amb el resultat tan a favor i un públic entregat, els lanzarotenys van deixar passar els minuts per plantar-se a una final a Sant Julià per primer vegada a la vida.

LANZAROTE 2 - 2 CASES BARATES [1-3 p.p.] (Final)

Gols del LNZRT: Carmona i Isern.  

“El partit més important de la història del club”, en paraules del propi president i capità pocs minuts abans de saltar a la pista per disputar la final. Així és com es veia la finalíssima des del vestidor taronja, i malgrat que el Lanzarote hi arribava per primera vegada a la història, va sortir a jugar sense complexos, amb ganes d’agradar i fer-ho passar bé a l’afició, molt abocada amb l’equip des de l’escalfament.

I la final, que prometia molt, no va decebre a ningú. El pavelló de Sant Julià, ple com una llauna de sardines, va vibrar amb les oportunitats de tots dos equips, i, més acostumat a les finals dels últims anys, guanyades amb la gorra, enguany no es va poder aixecar de la cadira fins a l’últim penal de la tanda perquè el partit va ser d’alta tensió, alternatives, oportunitats i summament emocionant.

El Lanzarote va sortir a controlar el rival a partir de mitja pista i mirar d’aprofitar el contraatac, amb un plantejament semblant al de les semifinals. Malgrat que la possessió de la pilota era, en els primers instants, pel Cases Barates, la primera gran ocasió va venir després d’una recuperació de Carles, que va fer un últim control un pèl llarg que va saber salvar el porter. Però, de mica en mica, ja fos pels nervis o pel cansament, el Lanzarote es va anar desajustant defensivament, i, davant la desesperació del tanca barceloní Pablo, jugada rere jugada, el Cases Barates trobava situacions còmodes de xut i generava superioritats cada cop amb més facilitat. Van ser moments difícils pel Lanzarote, que veia com se li escapaven les possibilitats de guanyar la final per moments, i més quan el conjunt de Manlleu es va avançar en el marcador mitjançant una jugada extraordinària de tiralínies que va acabar amb una rematada potent des del segon pal que va batre Sebu. Els taronges van millorar per moments, van generar oportunitats constants i haurien pogut empatar. Però en un contraatac el rival va deixar grogui el Lanza després que l’atacant oponent salvés un 1 contra 1 amb Sebu i enviés la pilota al fons de la porteria.

El Lanza, a partir d’aquí, va acabar de desajustar-se, i va poder perdre definitivament la final en els últims minuts de la primera meitat. Semblava un voler i no poder: el porter rival salvava ocasió rere ocasió, i en canvi el Cases Barates aconseguia fer anar de corcoll l’entramat defensiu lanzaroteny, amb Xavi, Carles i Pablo apagant focs contínuament. Però una cinquena falta a les acaballes a favor del Lanzarote es va resoldre amb un doble penal executat per Carmona a la perfecció que deixava el Lanzarote dins del partit i somiant en la remuntada (1-2).

A la represa, els taronges van ser capaços de treure’s els fantasmes de sobre, van millorar en l’aspecte defensiu i van jugar amb el cor buscant el gol de l’empat, que hauria pogut arribar gràcies a una jugada d’estratègia per una falta a la frontal de traca i mocador que Carmona va acabar llançant en la rematada final a l’arrel del pal. El calldetenenc, però, volia ser protagonista, i va iniciar una arrencada després d’una recuperació a la frontal de l’àrea pròpia que, després de deixar enrere fins a tres rivals, va acabar amb una assistència per Isern, que va marcar a plaer.

La igualada va reafirmar els taronges en la seva idea de futbol sala, i van disposar de noves ocasions per culminar la remuntada, però també el conjunt manlleuenc, molt menys fi durant el segon període, hauria pogut marcar un tercer gol definitiu. Aleix S., els pals, i la defensa taronja, que va apujar el llistó defensiu (4 faltes a la segona meitat per només 1 a la primera), van impedir que els grocs s’avancessin, i el partit va arribar al final dels 40 minuts reglamentaris amb un 2-2 que ho deixava tot pels penals.

A la tanda de penals, la responsabilitat a la porteria va recaure, aquest cop, sobre Aleix S., que havia fet una segona part estel·lar, amb aturades de molt mèrit. Isern va inaugurar la tanda amb un xut potent que es va estavellar, per poc, al pal dret de la porteria del Cases Barates. Carmona va transformar el segon, però el porter del Lanza no va tenir encert en els penals i no va poder deturar cap dels tres llançaments, per la qual cosa el Lanzarote va aconseguir “només” un subcampionat, conquerit a base de treball i esforç per la millor plantilla de la història. Recordarem els seus noms per sempre.