11 de juliol 2012

Els fan baixar els fums

UNIM TEAM 0 - 2 LANZAROTE 
Gols del LNZRT: Montero [0-1] i Blai M. [0-2]

El LNZRT comença la segona fase trepitjant fort a Torelló derrotant al primer classificat de l'altre grup, imbatut fins al moment, gràcies a una exhibició d'eficàcia defensiva.

Unim Team encaixa un gol molt d'hora (als 22 segons), no sap guanyar contra el rival fàcil del grup i es complica l'existència; el LNZRT fa un bon pas endavant, i avui es podria classificar si guanya o empata.


Un altre Lanzarote. Concentrat, contundent, ultradefensiu en algunes fases i efectiu en atac en les poques ocasions de què va disposar. Els taronges van començar el partit d'una manera immillorable: servei del cercle central, típica paraguaya que tira Campro, deixa passar Xavi fent pantalla al seu marcador, rep Garrido al fons de la pista, envia la passada de la mort al mig i Montero empeny al fons de la xarxa. Millor estrena impossible, per cert, pel barceloní, que jugava els primers segons amb la samarreta del Lanzarote i aconseguia encarrilar el partit favorablement pels taronges.
El gol incial va descol·locar el rival, i el Lanzarote es va sentir còmode com no s'hi havia sentit encara a Torelló. Però el cert és els taronges no van voler arriscar, el contrari, van exhibir un joc més defensiu i conservador. Una passada en profunditat de Pi hauria pogut habilitar Blai Martí per ampliar l'avantatge, però el jove jugador no tenia la grua a punt. Més tard, una recuperació del 5 del Lanza va esdevenir un contraatac mortífer: la passada a Guillem deixava el de Gurb en bones condicions, però el porter va intervenir bé; la pilota va quedar morta, i Blai Martí va deixar el partit molt costa amunt per Unim.
Abans de la mitja part, l'Unim Team va intentar revolucionar el partit amb atacs ràpids i continuats durant l'últim minut i mig. Va ser quan més va patir el Lanza, però Garrido, Xavi, Campro i Pol van serrar les dents per aguantar l'embastida.
A la represa menys ritme de joc i un Lanzarote encara més gasiu, molt centrat a defensar i amb una renúncia ferma a portar la veu cantant del partit. Unim, però, no va disposar de gran oportunitats, i van ser comptades les intervencions (bones, això sí) del porter Pol, que havia substituït Saborit a la mitja part. El Lanzarote ho intentava per la via del joc directe, buscant que l'habilitat de Montero o el cos de Pi acabessin de desequilibrar el matx. En defensa, concentració màxima, moltes ajudes i poques oportunitats per un rival amb mal perdre; les picabaralles van ser tònica dominant a la mitja part, i el partit es va saldar amb unes quantes targetes grogues. A les acaballes, l'expulsió d'un rival va acabar amb la resistència de l'Unim Team, que se les prometia molt felices al començament del matx i que va acabar culpant l'àrbitre de la derrota.